El TSJIB reitera al Govern que està obligat a pagar la dependència als hereus dels que moren esperant

PalmaMés de 5.200 persones de les Illes Balears moriren, des de 2009 fins a juny de l'any passat, mentre esperaven cobrar la prestació de dependència que els havia estat reconeguda, segons els càlculs de la mateixa Conselleria de Família i Serveis Socials. Davant aquesta realitat de gran retard en el pagament de les prestacions de dependència (superiors als dos anys) a persones que, en molts de casos, són d'edat avançada, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha atorgat reiteradament als hereus dels beneficiaris el dret a cobrar allò que pertocava al seu familiar, i en una sentència dictada fa poc menys de dues setmanes, ha advertit que el Govern coneix el seu posicionament i tot i així manté la seva estratègia. No obstant això, per la contundència del TSJIB, la Comunitat s'ha vist obligada a afluixar quan el cas arriba al TSJIB.

El Govern balear, tot i les sentències dictades en aquest sentit per la Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB, ha continuat denegant el dret dels hereus en les seves resolucions administratives (tancant formalment l'expedient de dependència per mort) i en els seus recursos davant la justícia ha invocat les sentències d'altres tribunals (per exemple de Madrid, la Corunya, València i Astúries), amb posicions més restrictives que la del TSJIB.

En quatre sentències dictades el 2014 i una el 2015, el màxim òrgan de justícia de Balears ha obligat a pagar als hereus les prestacions que correspondrien a les persones finades. El TSJIB ha interpretat que el silenci de l'administració s'ha d'entendre com a favorable al dret de l'afectat a rebre la prestació. La contundència del posicionament del TSJIB en aquesta matèria s'ha imposat finalment a l'estratègia de la Comunitat Autònoma d'intentar eludir els pagaments. Una línia que obre la porta clarament que totes les persones que es puguin veure en aquest supòsit es plantegin reclamar davant la justícia aquests doblers que l'administració no ha pagat. En una sisena sentència, dictada fa poc (el 19 de maig), el TSJIB reconeix el dret dels hereus fins i tot encara que no estigués redactat el Pla d'Atenció Individualitzada (l'anomenat PIA i en el qual es concreta l'ajuda), perquè d'entén que es genera el dret a partir del reconeixement de la dependència.

Un altre gran dependent sense ajuda

En la seva darrera sentència, en la qual formalment la filla i la vídua del dependent presenten recurs contra l'arxivament de l'expedient del seu pare i espòs per defunció (tot llevant-se així de sobre el Govern l'obligació de pagar), el TSJIB recorda que les seves sentències sobre aquesta matèria "són conegudes per l'administració demandada".

En aquest cas concret, pareix que la Comunitat Autònoma desisteix perquè, segons es deriva de la sentència de la sala, en el tràmit de conclusions per escrit l'administració demanà, d'entrada, que no s'acceptàs el recurs dels familiars del dependent i, "subsidiàriament", incorporà un càlcul inferior al plantejat per la part demandant (16.000 euros), que situa el total a rebre en 10.687,63 euros. El càlcul que la Comunitat acaba fent, davant la quasi evidència de quina seria la posició de la sala, estableix el període a pagar entre el 16 de juny de 2009 (reconeixement de la dependència) i el 16 de setembre de 2011, data de la mort de la persona dependent sense haver rebut la prestació, ni econòmica ni amb serveis. El TSJIB dóna validesa al càlcul de l'administració, que determina un màxim de 425,7 euros mensuals. La persona afectada era un dependent de grau III; és a dir, un gran dependent, que en vida no rebé mai l'ajuda de l'administració a la qual tenia dret.

El TSJIB exigeix protecció humana i social

El tribunal recorda en aquesta sentència els arguments que ja va fer valer en les anteriors, com que les reclamacions sobre dependència s'han d'analitzar "sota l'ineludible prisma de protecció humana i social, en què s'emmarca la regulació de les situacions de dependència de les persones i la seva tutela per les administracions".

Insisteix que no es pot mantenir aquest retard en la materialització de les ajudes. "No podem oblidar" –diu el TSJIB– "que en molts casos són persones d'edat elevada o malalts terminals o amb pronòstic de curació quasi impossible. Per això, la rapidesa a obtenir una resposta per part dels organismes públics resulta transcendental per a la virtualitat pràctica d'aquest sistema de protecció, perquè una decisió estimatòria tardana pot constituir ja paper banyat".

"Els terminis recollits en la normativa sobre dependència són essencials, en atenció al fet que les situacions personals que considera són normalment urgents i d'ineludible ajuda", diu el tribunal.

Per això, insisteix que, si passats sis mesos des de la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència, l'administració no ha notificat resolució expressa de reconeixement de la prestació, es genera el dret a cobrar a partir de l'endemà de la superació d'aquest termini de sis mesos. En tots els casos sentenciats se supera àmpliament.

Aquesta situació en el retard en el cobrament de les prestacions de dependència no és exclusiva de Balears. En el conjunt de l'Estat, l'Observatori de la Dependència calculava el juliol de 2014 que, en els darrers tres anys, cada any han mort 70.000 persones que tenien dret a la prestació i mai no l'arribaren a percebre.