Implantar totalment la Facultat de Medecina costarà 22 milions d'euros en 7 anys

PalmaLa instauració de la Facultat de Medecina a la Universitat de les Illes Balears tindrà un cost total per al Govern balear de 22 milions d'euros els 7 primers anys. La xifra contempla la inversió que haurien de fer tant la Conselleria de Salut com la Conselleria d'Educació que, de manera progressiva, anirien incrementant la inversió pública fins a arribar als 6 milions d'euros a partir del setè any, que seria el que costaria cada any.

La implantació del primer curs suposaria una inversió de 600.000 euros –300.000 euros per a despeses de personal i altres 300.000 per adequar les aules de Son Espases per fer-hi les pràctiques–, una quantitat que ja s'hauria d'incloure aquesta tardor en els Pressuposts de la Comunitat Autònoma per a 2016 si els estudis es volen començar a oferir el curs que ve, 2016-2017.

A partir del segon curs la quantitat s'incrementaria al voltant d'un milió d'euros cada curs. És a dir, que el segon curs costaria 1.600.000 euros, el tercer 2.600.000 euros, i així successivament fins a arribar al setè any, en què el cost anual de cada curs ja seria la quantitat fixa de 6 milions.

En aquests moments la UIB només està pendent que la Conselleria d'Educació i la Conselleria de Salut signin el conveni pel qual aquests estudis ja es podrien posar en marxa i que en els pressuposts de l'any que ve s'hi inclogui aquesta partida de 600.000 euros, que en realitat només seria per als mesos d'octubre a desembre de 2016. "La decisió la necessitem ràpid", ha dit el rector de la Universitat, Llorenç Huguet, ja que "tot el que no tinguem fet el mes de febrer serà complicat per poder fer oferta pública", ha afegit.

La UIB treballa perquè la implantació dels estudis, que es contempla en 6 anys, es financi mitjançant un contracte programa, és a dir, un contracte específic perquè, segons Huguet, "no interfereixi amb el funcionament de la Universitat". A partir del setè any sí que el finançament de cada curs ja passaria a formar part dels pressupostos ordinaris de la UIB.

"Ens agradaria que es deslligués d'altre tipus de debats", ha afirmat Llorenç Huguet en referència a la controvèrsia suscitada per la implantació d'aquests estudis en un moment complicat per a les arques públiques i davant les crítiques de manca d'urgència social d'aquest projecte. El rector també ha assegurat que el projecte no ha tingut "l'oposició formal" de cap facultat ni de cap òrgan oficial de la UIB. "Altra cosa és que hi hagi professors que tinguin la seva opinió", ha afegit.

Sis docents impartirien el primer curs, tres professors titulars i tres doctors, que s'anirien incrementant cada any. La matrícula tindria un cost estimat d'entre 1.500 i 1.800 euros, ha explicat el rector, i s'ofertaran 60 places el primer any, fins a arribar a les 300. Qualsevol alumne d'arreu de l'Estat espanyol podrà optar a estudiar Medecina a la UIB, ja que aquests estudis funcionen amb circumscripció única marcada des de l'Estat amb 'numerus clausus' depenent de la nota de tall que s'estableixi per a cada facultat. Aquestes 60 places suposarien 5,4 places per a cada 100.000 habitants, un percentatge "allunyat" de les 8,4 places per cada 100.000 habitants de la Facultat de Medecina de Castella-la Manxa, que té la ràtio més baixa d'Espanya, ha destacat el rector.

Huguet urgeix a pressupostar el primer curs perquè Madrid podria deixar fora la UIB

El rector de la UIB ha insistit en la "necessitat" d'implantar la Facultat de Medecina a la UIB pel retorn social que tindrà. "Per a cada euro invertit en salut, se'n retornen 3 a la societat", ha dit, i que els estudis tindrien també un "efecte en la millora assistencial". Emperò més enllà d'això insisteix que les Illes Balears són, juntament amb la Rioja, l'única comunitat autònoma sense aquests estudis i remarca que a les Illes Canàries "fins i tot" tenen dues facultats, una a Tenerife i una a Las Palmas.

La urgència, segons el rector de la UIB, vindria marcada també per Madrid que, segons ha explicat, ha marcat un límit de 7.000 places d'estudiants de Medecina a tot l'Estat i que "actualment ja n'hi ha 6.800 d'ocupades". "Això significa que hi caben una o dues facultats més i Navarra també lluita per oferir Medecina", ha dit. Davant d'això, assegura que "si no agafem ara aquesta oportunitat, potser no l'agafarem mai".

Huguet també ha recordat que l'any 2009 el Parlament va aprovar per unanimitat un mandat perquè la UIB el·laboràs el pla d'estudis de Medecina, que va complir el 2011. El mateix any, l'ANECA donà el vot favorable a la convalidació d'aquests estudis, per la qual cosa només s'està pendent que Salut i Educació signin el conveni que els faci possibles.