La UIB demana al futur Govern que retorni l'estatus al català i que aposti per una quarta llengua

PalmaEl Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB ha fet públiques les seves consideracions sobre el que consideren que haurien de ser les actuacions "desitjables" en política lingüística del Govern que sorgeixi després del 24-M.

Com era d'esperar, exigeixen el retorn del català al seu estatus anterior i critiquen durament el decret TIL, però aquesta vegada van més enllà del concepte de "trilingüisme" defensat a capa i espasa pel Govern Bauzá i recomanen que, a més de l'anglès, el futur executiu implanti una quarta llengua a les escoles de Balears. Concretament, el francès, l'alemany, l'italià o el rus, que s'haurien d'oferir, segons asseguren, a tots els centres "com a molt tard des de l'inici del segon cicle d'ESO", segons les habilitats de l'alumne i les necessitats de l'entorn.

Els lingüistes de la UIB consideren que és "indiscutiblement important" que els alumnes acabin l'ensenyament obligatori amb un "domini total" de les dues llengües oficials de la Comunitat i reconeixen que conèixer l'anglès és, com a mínim, "molt útil", ja que es tracta de la "principal llengua estrangera en tots els àmbits".

Tot i així, recorden que la principal activitat econòmica de Balears és el turisme de procedència europea i que, per tant, "no podem menysprear i ignorar les altres llengües". A més, diuen, un servei de qualitat també implica que guies, taxistes, cambrers, recepcionistes i botiguers puguin parlar amb els turistes "en la seva pròpia llengua" i per "no forçar-los a parlar en una llengua que no és la seva ni la nostra, i que molts no coneixen o coneixen molt poc". És per això, "i per l'enriquiment personal que comporta el poliglotisme", que els experts de la Universitat consideren que cal oferir als estudiants la possibilitats d'estudiar altres llengües europees.

Ara bé, tant pel que fa a l'anglès com a qualsevol altre idioma, el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB recorda que no s'ha de fer d'aquestes llengües vehiculars en matèries no lingüístiques, ja que a més de ser contrari a un ensenyament íntegrament en català, representaria una "important dificultat" per als alumnes i els "privaria" de conèixer terminologia especialitzada i d'ús general en la llengua pròpia.

Un nou decret pel català a l'escola

Malgrat que l'aposta per una quarta llengua és el punt més novedós de les consideracions dels filòlegs de la UIB, el cert és que la major part del document se centra en les peticions que es fan al Govern que sorgeixi després del 24-M per tal de retornar el català al seu estatus anterior i garantir-ne l'aprenentatge i normalitat social.

La UIB considera que la legislatura ara finalitzada ha suposat "un retrocés enorme" en la consolidació dels drets de la comunitat catalanoparlant i confien que "aquesta etapa de marginació social del català hagi finalitzat amb l'acabament d'aquesta legislatura".

Pel que fa al tema més polèmic –i que també consideren el més greu– de la legislatura, el Departament de Filologia es felicita per la no-implantació del TIL, gràcies a la "resistència" de pares i ensenyants, "reforçada per les resolucions jurídiques". A més, per assegurar que el català sigui la llengua vehicular dels centres consideren que "per ventura seria convenient" aprovar un decret nou que ho fes explícit, malgrat que no ho consideren "estrictament necessari".

A més, i basant-se en l'Estatut d'Autonomia de Balears i en la Llei de normalització lingüística, els filòlegs demanen a les noves institucions sorgides del 24-M que el català torni a ser un requisit per exercir la funció pública, que sigui la llengua vehicular general dels mitjans de comunicació públics i que es prestigiï amb actuacions dedicades a revalorar-lo socialment, donant-li un "paper primordial" en els premis literaris, fent-lo sempre present en "totes les actuacions públiques" o fent-se promoció en diferents àmbits.