“Aquest és el meu regal de Nadal”

L’havanaEs van apinyar davant dels televisors vells i atrotinats i van esclatar en llàgrimes i aplaudiments davant d’un espectacle que mai cap cubà es podia haver imaginat que veuria: el president Castro, seguit del president Obama, anunciava una nova era en les relacions entre Cuba i els Estats Units.

Però per a Armando Gutiérrez, que regenta una petita pensió a l’Havana, tot es redueix als seus llits. En necessita de millors, i l’enrenou habitual per trobar-los o per aconseguir altres productes d’hostaleria acaba sovint en no res. Ara Gutiérrez creu que té la salvació del seu negoci a tocar dels dits.

“Serà pas a pas, segur, però estem molt contents, sense paraules per expressar el que estem vivint”, diu Gutiérrez per telèfon -un aparell que planeja reemplaçar per un de millor si els Estats Units fan bona la seva promesa d’enviar nous equips de telecomunicacions a l’illa.

Tot i que la gran càrrega política del desgel és als EUA, el canvi en les relacions tindrà impacte en la població sobretot a Cuba, on l’aïllament dels EUA ha modelat durant anys -sense voler-ho directament- l’economia, la política i fins i tot la identitat nacional.

“Això ho canvia tot”, diu des de l’illa Carlos Alzugaray, un exdiplomàtic cubà pròxim als germans Castro. La qüestió és si l’increment dels intercanvis entre els dos països apuntalarà el govern i l’economia cubana o portarà un autèntic canvi democràtic a l’illa, un objectiu que l’actual política nord-americana no ha aconseguit. “Per a Cuba aquesta és una oportunitat d’accelerar les reformes econòmiques, d’obertura i liberalització política”, assegura Arturo Lopez-Levy, un antic analista de la intel·ligència cubana ara a la Universitat de Nova York.

Però per aconseguir els canvis que molts voldrien, Cuba s’haurà de transformar en molts sentits. Les promeses de permetre més iniciatives privades i més inversió estrangera s’han quedat més curtes del que molts emprenedors esperaven, i alguns diuen que els és gairebé impossible avançar. “Tenim problemes increïbles -es lamenta Nidialys Acosta, que va fundar un negoci de cotxes d’època amb vint socis més-. Hem de superar tants obstacles...!”

La supervivència del seu negoci depèn de dues exportacions nord-americanes: els recanvis dels cotxes i els turistes. A partir d’ara, Acosta espera que tant als recanvis com als turistes els sigui més fàcil arribar a Cuba. “Faig salts d’alegria -diu des de casa seva a El Cerro, a l’Havana-. Aquest és el meu regal de Nadal”.

Molts emprenedors cubans donen la benvinguda al canvi, tot i els sotracs que vénen. Niuris Higueras Martínez, fundadora i propietària del paladar Atelier, diu que la notícia “portarà el que més” necessiten, “estabilitat al mercat i productes assequibles”. “No passarà tot de cop, però estem a punt per integrar-nos definitivament en l’economia de mercat”, assegura.

Amb la normalització de les relacions entre Washington i l’Havana, Corea del Nord és l’únic país que queda ara a la llista negra -hereva de la Guerra Freda- de països enemics dels EUA. L’administració nord-americana va fer les paus amb la Xina el 1979, i amb el Vietnam, el 1995. A més de Corea del Nord, tres països més -l’Iran, el Sudan i Síria- són considerats pels EUA estats fallits que promouen el terrorisme. Amb Birmània, les relacions es van restablir l’any 2012 després d’un procés democratitzador.