Finlàndia vota amb l’ai al cor per l’economia

BarcelonaEls finlandesos van avui a les urnes preocupats per la seva economia. El país continua sent un dels més pròspers d’Europa, però el cert és que la pèrdua de competitivitat de la seva indústria i els creixents desajustos pressupostaris de les finances públiques han fet saltar les alarmes. Hi ha qui, sota l’efecte de la campanya, ha arribat a dir que si no es duen a terme les reformes necessàries el país podria acabar com Grècia. La comparació, sens dubte, és exagerada. Però l’evocació del fantasma grec dóna encara més força als arguments dels principals partits, que veuen en les retallades socials i la imposició de mesures d’austeritat l’única solució.

Els països nòrdics tenen la fama, ben fonamentada, per cert, de ser previsors. De planificar bé. De veure amb antelació els desafiaments que presenta el futur per poder-los començar a abordar com més aviat millor. El país es disposa avui a votar amb aquest ànim. L’objectiu és clar: afrontar els problemes ara per evitar que les mesures arribin massa tard.

I el cert és que els símptomes hi són. El país ja fa tres anys que està en recessió i, des de la crisi mundial del 2008, el PIB ha caigut un 6%. La competitivitat s’ha vist afectada per l’alça dels costos productius -especialment els laborals, que en aquests últims anys són els que més han pujat de tot Europa-, així com pel declivi dels dos sectors que més empenyien l’economia, el paperer i el tecnològic. El millor exemple de la crisi l’ofereix Nokia, que va ser emblema de l’excel·lència empresarial finlandesa i ara intenta reinventar-se per recuperar el lideratge perdut.

Amb un atur que no para de créixer i un envelliment de la població també inquietant, les finances públiques ja no tenen la salut envejable d’abans. El deute públic, per exemple, s’ha duplicat i arriba ara al 60% del PIB. Un altre indicador són els comptes de l’Estat, que han passat de tenir superàvit a un dèficit superior al màxim fixat pel pacte d’estabilitat europeu.

En aquest context no és estrany que, tal com indiquen els pronòstics, els electors acabin castigant els partits que els han governat en aquests últims quatre anys, i donin la victòria a l’opositor Partit de Centre. Liderat per Juha Sipilä, un milionari expert en tecnologia i amb més experiència en els negocis que en el terreny de la política, tots els sondejos apunten les altes possibilitats que té de convertir-se en primer ministre.

El seu reeixit passat empresarial juga a favor seu. D’alguna manera, els electors hi veuen el “tipus d’home amb sentit comú” que sabrà encertar-la en les decisions i redreçar les finances nacionals. Tot i que “gran part de la seva popularitat es basa precisament en la impopularitat i els errors comesos per l’executiu sortint”, explica en declaracions a l’ARA Markku Koivusalo, professor adjunt de polítiques de la Universitat d’Hèlsinki.

El paper dels populistes

Governada fins ara per una coalició multicolor, amb partits tan diferents com el conservador Kokoomus, el Partit Socialdemòcrata o els Verds, entre d’altres, la legislatura que ara s’acaba s’ha caracteritzat per una inusual inestabilitat política. Però en un país on la fragmentació de l’electorat fa que sigui molt poc habitual que governi un sol partit, es dóna per fet que el guanyador haurà de buscar aliances. Segons els experts, un dels escollits podria ser el populista Partit dels Finlandesos, antieuropeu i contrari a la immigració, que entraria per primera vegada en un executiu. Un fet històric per a una conjuntura també singular.