L’acostament d’Obama a Cuba topa amb els republicans

WashingtonL’històric pas dels Estats Units i Cuba per restablir les seves relacions i deixar enrere la Guerra Freda no serà fàcil. Les imatges de nord-americans bevent mojitos al club Tropicana o passejant amb camises hawaianes pel Malecón de l’Havana encara hauran d’esperar un temps i, sobretot, un consens en la classe política nord-americana per materialitzar una nova etapa entre dos països separats per només 90 milles d’aigua... i mig segle d’enemistat.

Parafrasejant una expressió molt popular dels cubans -“ No es fácil ”-, el president Barack Obama va advertir en el seu discurs que el canvi a Cuba no arribarà de la nit al dia. La nova estratègia de l’inquilí de la Casa Blanca amb el vell enemic ja ha topat amb l’oposició republicana, que a partir del gener controlarà les dues cambres, i haurà de bregar amb el règim castrista, que es resisteix i es resistirà a una reforma del sistema polític de l’illa.

Obama utilitzarà tot el seu poder per tirar endavant l’acostament de la primera potència mundial amb Cuba. Ho farà primer a cop de decret, però haurà de convèncer els republicans per establir el nou futur en les relacions dels dos països.

L’embargament dels EUA a Cuba, la pedra angular d’una confrontació de més de mig segle, és un conjunt de legislacions, blindades amb la llei Helms-Burton el 1996, que només el Congrés pot derogar. Per tant, cal un consens entre republicans i demòcrates.

Les ordres executives d’Obama permetran aigualir l’embargament amb l’ampliació de permisos de viatges i enviament de remeses (de 500 dòlars a 2.000) de nord-americans a l’illa caribenya; l’autorització d’algunes exportacions de material de construcció i agrícoles; el permís de transaccions bancàries entre els dos països; l’obertura d’una ambaixada a l’Havana, i la revisió de la designació de Cuba com a estat patrocinador del terrorisme. Però la normalització absoluta de les relacions comercials i diplomàtiques, i l’inici del turisme nord-americà a l’illa, només serà possible amb l’aixecament de l’embargament.

Fre republicà al canvi

“Les relacions amb el règim de Castro no han de ser revisades ni, molt menys, normalitzades, fins que el poble cubà pugui gaudir de la llibertat -va dir ahir el líder de la cambra baixa, el republicà John Boehner-. No ha començat un nou capítol, sinó un llarga llista de concessions sense sentits a una dictadura”. Les paraules dures de Boehner demostren que Obama ho tindrà complicat per consolidar la seva estratègia.

A més, alguns legisladors com la republicana per Florida, la cubanoamericana Ileana Ros-Lehtinen, van assegurar que les accions del president són “una violació directa” de la llei Helms-Burton, ja que especifica que els Estats Units només podran restablir relacions amb Cuba quan els presoners polítics siguin alliberats i l’illa celebri eleccions lliures.

Una gran part dels republicans han optat, doncs, per continuar amb la línia dura contra el règim comunista. I mantenen aquesta posició malgrat el canvi d’opinió de la majoria dels nord-americans i, fins i tot, dels cubanoamericans -un 68%, segons una enquesta de la Universitat Internacional de Florida-, que està a favor de restablir relacions amb Cuba i contra l’embargament.

Obama creu que ha arribat l’hora d’un nou enfocament. Des de l’inici de la seva presidència, la seva visió del món ha posat èmfasi en el pragmatisme sobre la ideologia, en polítiques d’acostament amb enemics històrics en lloc de l’aïllament. Així ha actuat amb Cuba, i així ho fa amb l’Iran. De la mateixa manera, el president va recordar, durant la seva declaració solemne a la Casa Blanca, que ho van fer els presidents Richard Nixon amb la Xina a principis dels anys 70 i Bill Clinton amb el Vietnam el 1995.

“Si fem possible que els americans puguin viatjar a Cuba, i que els cubans vegin de primera mà quins són els valors americans, això impulsarà un canvi entre el poble cubà”, va dir Obama en una entrevista a la televisió ABC.

Els republicans, però, consideren la teoria del president naïf i que les seves accions només “premien” el règim castrista. I per això han amenaçat de fer tot el possible per fer descarrilar la nova estratègia d’Obama a través d’un bloqueig de la nominació d’un nou ambaixador nord-americà a l’Havana o de votacions per impedir un finançament de les mesures executives.

L’opinió de la comunitat cubanoamericana, sobretot la més anticastrista, que durant anys ha votat sempre el Partit Republicà, ha perdut influència a Florida, un estat clau en les eleccions presidencials, davant el creixement de la població porto-riquenya. D’altra banda, les noves generacions de cubanoamericans es mostren més oberts a un canvi de relacions amb Cuba.

Tot i així, l’exili anticastrista contrari a l’acostament amb Cuba té encara força entre els republicans. I tindrà un paper clau en les futures primàries dels conservadors per escollir el seu candidat a la Casa Blanca. Per això, futurs aspirants republicans com el senador de Florida, Marco Rubio, i l’exgovernador del mateix estat Jeb Bush es van mostrar ahir en contra de les mesures del president.

Cuba, doncs, jugarà un paper important en la política nord-americana dels pròxims dos anys i en els pròxims comicis presidencials.