La dissidència viu com “una traïció” el canvi de rumb en les relacions EUA-Cuba

BarcelonaL’anunci històric del restabliment de relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba, que molts no esperaven que es produís de manera tan sobtada, va coincidir dimecres amb la celebració a l’illa de la festivitat de Sant Llàtzer, figura del santoral amb milers de devots al país, que en aquesta diada acudeixen en massa al santuari d’El Rincón per demanar tota mena de miracles. Una part dels cubans viuen la notícia amb una sensació gairebé de miracle, però l’oposició interna i l’exili, que potser n’esperaven un altre en un altre sentit, ha reaccionat amb divisió d’opinions. “Estem tots ben descol·locats”, confessava ahir a l’ARA el membre d’una organització de l’exili, a Washington.

Des de fa anys veus opositores dins i fora de l’illa s’han enfrontat per visions divergents sobre el paper que els EUA haurien de tenir en la possible transformació democràtica de Cuba. Molts han apostat per demanar l’aixecament de l’embargament comercial i han pressionat Obama perquè es decantés per aquesta opció. N’és un exemple l’organització #CubaNow, liderada per Ric Herrero. “Estem desitjant escoltar els detalls dels pròxims passos que permetran que es promoguin els drets humans, polítics i econòmics fonamentals del poble cubà”, deia Herrero. Però dins de l’illa els opositors que mantenen activa la lluita contra el règim en condicions d’il·legalitat van viure dimecres una jornada de desil·lusió. “Es tracta d’una traïció del president Obama als demòcrates cubans”, exclamava l’opositor Guillermo Fariñas des de l’Havana.

Un acord amb punts foscos

Fariñas creu que l’acord té punts foscos perquè Obama i Castro “no han donat cap garantia que les mesures dels EUA” suposin que l’Havana també mogui peça. La variació d’estratègia de la Casa Blanca obliga ara els opositors a “adaptar-se al nou escenari”, va dir l’opositor, i va recomanar al president nord-americà que no accepti de l’Havana interlocutors que no són més que “titelles”, en referència als actuals ministres. El diàleg, va dir, s’ha d’establir directament amb Alejandro Castro Espín, fill de Raúl Castro, “que és qui ostenta tot el poder militar”, i que molts temen que sigui la peça de recanvi al capdavant del règim quan Raúl Castro abandoni el càrrec el 2018.

El desànim també s’ha instal·lat en l’opinió d’ex-presos polítics com Ángel Moya, membre del Grup dels 75, per a qui el restabliment de relacions diplomàtiques entre els EUA i Cuba no suposa motiu d’alegria. “Fins que els onze milions de cubans que vivim en aquesta nació no tinguem la possibilitat de gaudir dels nostres drets civils i polítics no hi haurà victòria per al poble cubà”, defensava.

En el mateix sentit, la líder de les Damas de Blanco, Berta Soler, que el 10 de desembre va ser detinguda en una protesta a l’Havana organitzada amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, declarava ahir a la nit en un canal de televisió de Miami que el gir en les relacions es produeix en un moment en què “la repressió a l’illa es fa més crua” i en què el govern encara no admet que els opositors “exerceixin lliurement els drets de llibertat de reunió, d’expressió i de moviment”.

També mostres d’optimisme

Altres veus dins de l’illa, en canvi, han rebut la notícia amb més optimisme. Aquest és el cas del jove opositor Eliécer Ávila, al capdavant del partit il·legal Somos Más, per qui la nova situació, a diferència del que pensen d’altres, “farà més difícil al règim mantenir el seu sistema repressiu”. Ávila representa una línia de l’oposició interna que advoca per la reconciliació. “Aquest és el segle del diàleg i el progrés, qui alimenti l’odi i la confrontació morirà de soledat i tristesa, del color que sigui”.

Des de Miami, el sector més bel·ligerant contra el castrisme rebia la notícia amb absoluta decepció. La congressista republicana cubanoamericana Ileana Ross-Lehtinen va dir que l’acord “deixa fora una part important: el poble cubà”, i que Obama podria estar “violant” les lleis de l’embargament amb el seguit de mesures anunciades. Una candidatura de Jeb Bush a la Casa Blanca és l’esperança que queda a aquest sector per frenar el canvi de regles que ha impulsat Obama.