El TC tomba el recurs d'un exdirectiu de BPA per un cas d'escoltes telefòniques
El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d'empara de Pablo Laplana on demanava que no es tinguessin en compte les escoltes telefòniques realitzades a Espanya pel cas Petrov
Andorra la VellaEl Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d'empara presentat el 24 de juliol per l'exdirectiu de BPA, Pablo Laplana, on demanava que no es tinguessin en compte les escoltes telefòniques que se li havien realitzat a Espanya en el marc de la investigació del cas Petrov. Aquestes escoltes havien estat incorporades per la Batllia a un procediment que Laplana, exsotsdirector de la divisió internacional de BPA, té obert a Andorra per un presumpte delicte major continuat de blanqueig, i amb aquesta petició al TC, el directiu bancari pretenia que el tribunal ordenés la retirada d'aquestes proves del cas. Aquest dimecres, però, el BOPA publica la no admissió a tràmit del recurs.
La representació processal de Laplana va presentar un incident de nul·litat d'actuacions contra la Batllia per haver incorporat aquestes gravacions a la causa. Considerava que no s'havien pogut comprovar les motivacions, les causes i la regularitat de les intervencions telefòniques que se li havien efectuat. En aquest sentit, reclamava que mentre aquesta comprovació no s'efectués, les escoltes aportades havien de ser considerades nul·les i vulneradores dels seus drets a la jurisdicció, a un procés degut, a la seva presumpció d'innocència i/o a la defensa. En aquest sentit, demanava que les transcripcions s'extraguessin del procediment en considerar-les nul·les, es retornessin les còpies que tinguessin les parts, el Ministeri Fiscal i la Policia, que no es comuniquessin ni totalment ni parcial a tercers, i que es destruïssin.
El 2 de juliol, la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia va dictar un aute en què acordava desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per Laplana, bàsicament per dos motius. D'una banda, perquè entenia que el recurs es presentava fora de termini. De l'altra perquè considerava que no es podia al·legar la nul·litat de les escoltes "per si" es produís alguna vulneració, ja que una causa de nul·litat "ha de ser concreta, s'ha d'haver produït efectivament i ha d'haver generat una indefensió al recurrent". La Batllia també recordava que fins a la data, el processat no havia posat en dubte la regularitat de l’actuació de les autoritats judicials espanyoles a l’hora de practicar les escoltes.
Informe del Ministeri Fiscal
En una línia similar es posicionava el Ministeri Fiscal, que el 16 de setembre emetia un informe en què manifestava que no s'havia esgotat la totalitat dels recursos i remeis jurisdiccionals pel fet de no haver presentat l'incident de nul·litat en el termini establert.
A banda, donava suport a l'aute dictat per la Batllia el 2 de juliol, on es detallaven les actuacions seguides, especificant que el 19 de novembre del 2013 Laplana va declarar en seu judicial després d'haver rebut una còpia de les escoltes efectuades "sense que objectés res, tot i ser preguntat tant per la batlle instructora com pels seus propis lletrats".
Pel que fa a les al·legacions quant al fons, el Ministeri Fiscal considera que el recurrent al·lega la vulneració de drets fonamentals en el marc d'un procediment judicial estranger, un fet sobre el qual el Tribunal Constitucional d'Andorra no pot actuar.
Per tot plegat, i tenint en compte bona part dels arguments emprats en l'informe del Ministeri Fiscal, el Tribunal Constitucional acordava, el passat 22 de desembre, no admetre a tràmit aquest recurs d'empara.
Laplana, Campos i Rosselló neguen haver tingut vincles amb la màfia russa
Precisament, recentment s'ha conegut que tant Laplana com els exdirectius i extreballadors del banc Javier Campos i Santiago Rosselló han declarat recentment davant el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Eloy Velasco no tenir vincles amb la màfia russa. Tots tres estan imputats en la causa en què s'investiga el suposat líder de la màfia russa a Espanya, Andrei Petrov. Les autoritats judicials espanyoles consideren que aquests extreballadors de BPA podrien haver estat l'enllaç de Petrov, que segons s'ha publicat recentment hauria tingut comptes milionaris en aquesta entitat bancària.
