Bilingüisme "antiestètic"

I jo em pregunto: es pot incomplir una llei només per criteris estètics?

La condició de cooficialitat de la llengua catalana dins de la jurisdicció espanyola és una d’aquelles coses que, d’un costat i de l’altre, es fa servir com una arma. Per un costat, es reivindica que el català ja és cooficial i ja n’hi ha prou i, de l’altra, es lamenta que aquesta cooficialitat és justeta. Jo directament penso que per algun motiu la legislació no fa servir l’adjectiu 'oficial', sense el 'co'...

Però aquest no és el tema. En tot cas, el que no poden fer les institucions és abandonar la llengua pròpia i en perill, com és la nostra, i com ha passat sistemàticament en alguns territoris. Un cas pràctic és l’Auditori de la Diputació d’Alacant. L’edifici, a la façana, té un gran rètol amb el nom en castellà. La nostra llengua també és absent en altres rètols d’aquest equipament. Un usuari ha escrit al síndic de greuges demanant que s’hi incorporés el valencià i, després de saltar d’un terrat a l’altre, la carta va rebre resposta del vicepresident de la Fundació de la Comunitat Valenciana Auditori de la Diputació Provincial. En resum, diu que incorporar el valencià a la façana seria “impossible o antiestètic”.

I jo em pregunto: es pot incomplir una llei només per criteris estètics?

El + vist

El + comentat