Còmplices de l'autoodi

No només hi ha una gran tolerància davant l’anticatalanisme lingüístic en ple domini lingüístic si no que desperta complicitats. Tenim un problema greu

La Caterina Terrassa un bon dia va anar a una oficina del Banc Santander del carrer Marquès de Sènia 44 de Palma. Havia de fer un ingrés. Va anar a la finestreta i va donar les instruccions a la caixera. Li anava parlant i no li mirava la cara. En el moment en què li va començar a dir el número de compte, la va tallar i, de forma seca, li va dir “diga-me’l en castellà”. Òbviament li va dir en castellà. La Caterina li va preguntar si no l’entenia, en català, i li va dir que no. La Caterina li va dir que, estant de cara al públic a Mallorca, l’hauria d’entendre. La resposta va ser “els catalans estan fatal”. La Caterina li va dir que qui estava “fatal” era ella, per haver-li parlant amb tant “menyspreu”. Finalment, la caixera li va dir que no la volia atendre i la Caterina va demanar per la directora de l’oficina.

Quan va sortir la directora, abans que la Caterina pogués dir res, el client que hi havia darrere esperant-se va saltar i, referint-se a la caixera, va dir, en castellà: “No és veritat, jo en sóc testimoni, ella no ha fet res!”. La directora no va deixar parlar la Caterina i es va quedar mirant l’escena mentre la caixera va fer fora la Caterina amb crits i insults. Entre altres coses li va dir “amargada” i “els catalans esteu fatal!”.

En conclusió, no només hi ha una gran tolerància davant l’anticatalanisme lingüístic en ple domini lingüístic si no que desperta complicitats. Tenim un problema greu.

El + vist

El + comentat