Hi tenim dret, i punt

Aquell catalanoparlant que s’amaga de l’ús del català és que renega de ser com és

Em fa molta gràcia tot el debat que hi ha amb l’ús del català als tribunals dins l’Estat espanyol. Que es busquin tres peus al gat, que s’assenyali qui actua amb normalitat com a persona que busca problemes, que hi hagi immobilismes rancis i recalcitrants amb l’ús del castellà...

Que no tenim dret a fer servir el català als tribunals, a Catalunya? Que no ens empara la llei? Doncs això és clar com l’aigua. Per què les dues advocades d’Olot, a la Garrotxa, es van haver de justificar per fer servir el català en un judici quan hi tenien tot el dret? Per què la jutgessa d’aquell famós judici en comptes d’adonar-se que tenia un problema, considerava que el problema eren la llengua catalana i les advocades? Per quins set sous la jutgessa va tenir els nassos de denigrar-les tractant-les gairebé de membres d’una tribu rebel? Calia que hagués de sortir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a fer-nos de poli bo i renyar la jutgessa d’Olot? Calia, però és molt mediocre haver d’arribar a aquest punt.

Que no tenim clars els nostres drets? Que no estem tots dient sempre que s’ha de defensar el català i els seus diacrítics? Doncs actuem en conseqüència i fem un ús normal del català, si us plau. Aquell catalanoparlant que s’amaga de l’ús del català és que renega de ser com és.

El + vist

El + comentat