Els bons i els dolents

Travesses la frontera del riu Sénia i veus com el País Valencià és el món al revés. En el compte enrere per acabar la legislatura passada a les Corts, el Partit Popular aprovava la famosa Llei de senyes d’identitat

En el debat sobiranista català, alguns polítics unionistes han acusat els altres de voler traçar una línia entre els bons catalans -aquells que són culturalment catalans de cap a peus i que són sobiranistes- i els mals catalans –els que tenen cognoms castellans i no són nacionalistes catalans. També hem sentit moltes proclames en la línia que no es pot barrejar la llengua o la cultura amb la política.

Però travesses la frontera del riu Sénia i veus com el País Valencià és el món al revés. En el compte enrere per acabar la legislatura passada a les Corts, el Partit Popular aprovava la famosa Llei de senyes d’identitat, amb un recopilatori de tot allò que són senyals d’identitat valenciana i que cal reconèixer i difondre. Això situava fora de la llei tots aquells valencians que s’identifiquen amb la senyera tradicional sense la franja blava; i és que encara no hi ha un acord social clar sobre la bandera representativa dels valencians. I la cosa es complica amb la llengua. La llei deia la “llengua valenciana [...] és la principal senya d’identitat del poble valencià”. Primer tenim el fet que els experts consideren que “llengua valenciana” és un concepte polititzat pel fet de considerar el valencià una llengua diferent. I això es complica més veient que hi ha experts que cataloguen els parlars de l’Ebre com a valencià, cosa que convertiria aquests ciutadans catalans en valencians!

Però tot aquest enrenou s’ha acabat, perquè les Corts han derogat aquesta llei de bons i dolents amb 57 vots a favor, 31 en contra i 6 abstencions. No sense les exclamacions, des de les bancades del Partit Popular, de “traïdors” i “sinvergüenses”, en llengua valenciana, és clar...