La força de la Unitat

Hem passat de tenir unes Illes Balears i un País Valencià que es posaven de cul a tot el que fes olor de català de Catalunya, a tenir tres territoris que no només es toleren sinó que busquen la unitat

“Divideix i venceràs”. Aquesta és la política que tradicionalment s’ha aplicat en matèria cultural i lingüística –també administrativa- en contra dels territoris de parla catalana. Fins no fa gaire hem vist com aquesta política arribava al punt àlgid. Però ara, en qüestió de mesos, s’ha girat la truita. I de quina manera!

Hem passat de tenir unes Illes Balears i un País Valencià que es posaven de cul a tot el que fes olor de català de Catalunya, a tenir tres territoris que no només es toleren sinó que busquen la unitat. I a més, sense amagar-se’n. Fent-se la foto. La mostra la tenim amb el reingrés ja rubricat de les Illes Balears a l’Institut Ramon Llull, amb foto Armengol-Puigdemont inclosa. També la tenim amb la reunió Puig-Puigdemont de la setmana passada, després de dècades sense reunions bilaterals dels presidents valencià i català. I amb dues cireretes per al pastís: la voluntat manifesta del País Valencià d’entrar per primer cop a l’Institut Ramon Llull i la de recuperar aquella vella i anhelada reciprocitat d’emissions dels mitjans de comunicació públics, amb tot el que això suposa en matèria de promoció interior i exterior de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat. Fins i tot l’Aragó es planteja entrar al Llull!

Sembla que entrem en una època daurada. Una època en què tot són predisposicions i molts fets que es van consumant. I això és possible perquè, com feia molts anys que no es veia, ens hem tornat més immunes al “divideix i venceràs” i practiquem aquell “La unió fa la força”; curiosament la sentència que rebla l’escut d’Andorra.

El + vist

El + comentat