La proposició de llei de successions de DA equipara els drets de les parelles de fet als dels matrimonis
El grup parlamentari demòcrata ha entrat a tràmit la proposició de llei reguladora de les successions que, entre altres modificacions, equipara els drets de les parelles de fet als dels matrimonis en aquesta matèria. Les parelles de fet tindran dret a l'usdefruit de la meitat de l'herència, igual que els matrimonis, i no a una quarta part com fins ara.
Andorra la VellaUna de les finalitats d'aquesta modificació és la d'equiparar els drets de les parelles de fet amb els dels matrimonis. D'aquesta manera, amb la proposició de llei es preveu que per primera vegada els "convivents" puguin heretar, i no només els cònjuges. A més, en els casos de successió quan no hi ha testament, els primers a heretar són els fills, i en segon lloc el cònjuge vidu o convivent. En els casos en què hi hagi fills i parella, tot i que l'herència és per als descendents, el convivent té dret a l'usdefruit de la meitat del patrimoni. Fins ara, els cònjuges tenien dret a l'usdefruit del 50%, però en canvi en el cas de les parelles de fet aquest percentatge es limitava al 25%. D'aquesta manera s'equiparen els drets, i alhora s'obre la porta a que si es regulen les unions entre parelles del mateix sexe, tinguin aquest dret igual al del dels matrimonis tradicionals.
D'altra banda, una altra modificació que aporta aquest nou text fa referència a l'ordre d'herència en els casos de successió sense testament. Fins ara, el cònjuge no era cridat a succeir fins després de col·laterals de sisè o setè grau, i amb la modificació es dóna prioritat al cònjuge o convivent. Es fa diferència per als béns generals, que en primer lloc els hereten els descendents i en segon lloc el cònjuge o convivent, i els béns troncals, que són aquells heretats o obtinguts per permuta, i que en aquest cas sí que es prioritza que quedin a la família d'origen, donant prioritat en l'herència als descendents, després als ascendents, en tercer lloc als germans i nebots, en quart lloc al cònjuge o convivent, i en cinquè lloc als cosins i fills de cosins.
La nova llei, que ara inicia el seu tràmit parlamentari, no inclou la possibilitat d'implantar un impost de successions a Andorra.
Regulació de les parelles homosexuals
La consellera general demòcrata, Sílvia Riva, ha assenyalat que amb aquest text ja s'equiparen els drets de les parelles de fet als dels dels matrimonis en l'àmbit de les successions i per tant també es preveu que quan es regulin les parelles homosexuals, aquestes tinguin els mateixos drets. No obstant, reconeixen que cal una regulació més àmplia que equipari tots els drets d'aquestes parelles als de les parelles heterosexuals.
La principal discrepància amb el text dels socialdemòcrates ve pel nom que es vol donar a les parelles gais. Els socialdemòcrates volen mantenir matrimoni, per igualar també el nom, mentre que els demòcrates estudien anomenar-les unions civils. En aquest sentit, tot i que segons el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, no hi ha una decisió presa, reconeix que 'es tenen en compte factors institucionals' que influeixen en aquest context, però que, a més, 'al grup hi ha diversitat d'opinions' en aquest sentit. Ha assegurat, però, que encara que es faci un nou text, 'no hi ha voluntat dilatòria' i s'hauria d'aprovar aquest període de sessions o al juny.
