El món ha canviat molt des que jo tenia set anys, el 1989, quan va caure el Mur de Berlín. En la nostra perspectiva capitalista de la història, per descomptat ha canviat a millor: milions de persones són ara lliures de pensar i d’actuar com vulguin, poden votar, ser ambicioses i fins i tot muntar una empresa per progressar a la vida.

L’altre dia em vaig animar a parlar amb el ChatGPT i us recomano a tots l’experiència. Em va moure la pura curiositat per veure com funciona, iniciant una conversa sense massa sentit, demanant-li números a l'atzar (en dona sense problema), i vaig acabar aprenent un munt de coses del Renaixement. Al cap d’una estona de Leonardo da Vinci, se’m va acudir dir-li que soc empresària.

Com diu l'oncle de l'Spiderman, col·lega en el sindicat dels justiciers emmascarats, un gran poder comporta una gran responsabilitat. Justament pensant en aquesta frase i en els petits superherois anònims, l'altre dia vaig pensar en la boja idea que algú creés un grup online de combat per cancel·lar marques: podria dir-se la Lliga dels Guardians de la Fe i la Bondat i seria el temor de tots els empresaris dolents del planeta. "¿Explotes la gent? Cancel·lat! ¿Ets antipàtic? Cancel·lat! ¿No moles tant de portes endins com fas creure als teus clients? Que et tallin el cap!", podria dir la publicitat d'aquest Equip A de trols venjadors.

Benvolguts Reis d’Orient, aquest any he sigut una executiva molt bona. He reorganitzat l’equip directiu de la meva empresa després de les importants baixes del 2021, generant noves dinàmiques de treball i assumint noves responsabilitats. També he promocionat persones dins de l’organització per poder continuar operant a un ritme altíssim com si res no hagués canviat.

Un conseller ho va definir perfectament en una de les darreres reunions del consell d’administració de la nostra empresa: és molt més bonic jugar com els Lakers que com els Detroit Pistons. Per a qui no els conegui, és un equip que va marcar una època en el bàsquet amb un estil intens, físic i defensiu. En una paraula, uns murris. I els bad boys van dominar la NBA (la lliga professional de bàsquet dels Estats Units) fins que el geni de Michael Jordan va acabar amb la seva era.

Ja us vaig dir que soc groga (segons el test del psicòleg Carl Jung) i, com a bona groga, en un mal dia soc impulsiva, nerviosa i desorganitzada, de vegades una mica depressiva. I en dies així puc dir-vos una frase com aquesta: la vida és una llarga successió de pèrdues. Si més no, ho ha estat la meva ja llarga vida com a empresària.

Si no heu fet mai el test de Carl Jung dels quatre colors, us el ben recomano. En un llarg exercici, has d’escollir entre diversos grups de parelles de paraules aquelles que més o menys et defineixen. Has de puntuar-te a tu mateixa entre coses com “orientada a resultats i exigent”, “conciliadora i treballadora en equip”, “entusiasta i animada” o “perfeccionista i rigorosa”, amb grups de idees que es repeteixen unes quantes vegades i respostes de forma ràpida, sense pensar-hi gaire, fins que arribes a una puntuació que et diu de quins colors ets. Lògicament és una categorització com moltes altres, però en contra del meu escepticisme, crec que la clava força.

“Hola, si estàs llegint aquesta carta de benvinguda, és que has sigut enganyat per treballar a l’empresa X. No pateixis, hi ha coses pitjors”. Així comença la carta que hem preparat per als treballadors de la meva empresa, als quals hem decidit fer un welcomepack ben maco. La idea de la carta no és meva, sinó d’una persona que, al veure el to legalista de les recomanacions de comportament i convivència i tot el rotllo del protocol contra l’assetjament sexual que hem inclòs en aquest pack, em va mirar amb cara de “Tu et penses que això es Google?”

Sempre he pensat que és important pagar per les coses que tenen valor, particularment quan ets una empresa. Pagar és un bon costum, en general, perquè t’evita problemes legals. Pagar per les coses que tenen valor és un principi senzill, però d’aplicació difícil: què és una cosa amb valor?