La vida d'Alberto Edjogo-Owono Montalbán (Sabadell, 1984) sempre ha girat al voltant d'una pilota. Va defensar la samarreta de clubs com el Sabadell, el Sant Andreu, Granollers o l'Olímpic de Xàtiva, a més de passar pel futbol base de l'Espanyol. També va ser internacional amb Guinea Equatorial, la terra natal del seu pare. Ara és comentarista de televisió a DAZN, on retransmet els millors partits de la Primera Divisió. Edjogo acaba de publicar Heridas en la piel (geoPlaneta), un llibre on reflexiona sobre el racisme al món del futbol.

L’alegria va per barris. El Barça ja se sent campió de Lliga i l’Espanyol s’estira els cabells incapaç de guanyar ni un partit aquest any. Uns ja preparen la rua i els altres miren amb cert neguit la zona de descens, no sigui que acabin patint. En un derbi marcat pel despertar de Ferran Torres, endormiscat els darrers mesos, el Barça va fer els deures i va deixar el Madrid lluny a la classificació. Molt lluny. A 9 punts, que semblen tot un món. També la diferència entre el Barça i l’Espanyol és gegant, tot i que l’equip de Manolo va saber competir una segona part en la qual va aconseguir generar un cert neguit al Barça. Si la primera part va ser de color blaugrana, a la segona Lamine Yamal i Rashford van certificar la golejada d'un equip que havia arribat a patir una miqueta; no gaire, però havia patit.

El 1986, Iraq va classificar-se per jugar per primer cop un Mundial de futbol. Eren els anys de Saddam Hussein, el militar que donava molta importància a l'esport per promocionar el seu règim. Entrenats per un exjugador del Barça, el brasiler Evaristo de Macedo, Iraq va perdre els tres partits jugats a Mèxic per la mínima. Una de les estrelles de l'equip, Basil Gorgis, va ser expulsat en el partit contra Bèlgica i en tornar a Bagdad, el van empresonar 10 dies com a càstig. Llavors Gorgis només pensava en fugir, ja que era de la minoria assíria, una nació mil·lenària que va abraçar el cristianisme i va patir la repressió en temps de Saddam. De fet, la germana d'en Basil, la Mariam, havia estat segrestada i executada el 1979, fet que no es va comunicar als Gorgis fins anys després.

Amb més de 450.000 habitants, Lleida no tindrà cap equip de futbol jugant a les primeres quatre categories del futbol la propera temporada. Poblacions més petites gaudeixen de futbol professional i Lleida, no. L'Atlètic Lleida, el club de recent creació que no acaba de seduir els aficionats, difícilment evitarà el descens a Tercera RFEF. A falta de quatre jornades, és a vuit punts de la zona de descens. I el Lleida CF, l'equip que defensa la llarga tradició de futbol de l'antiga Unió Esportiva Lleida, és precisament cuer a Tercera RFEF. Segurament, també baixarà. En una ciutat on el bàsquet funciona, el futbol pateix. Però a les graderies dels camps de Tercera RFEF, en el moment més fosc, molts aficionats han descobert moltes coses. Hi han trobat bellesa, tot i el dolor.

Els aficionats al ciclisme saben que aquesta temporada és històrica. Amb 27 anys, l'eslovè Tadej Pogacar semblava preparat per protagonitzar una fita mai vista. Pogacar, tot ambició, havia decidit reescriure la història de l'esport en general aconseguint una d'aquelles fites que es recorden durant dècades. Avui buscava ser el quart ciclista de tots els temps que aconsegueix guanyar els cinc monuments, les cinc curses històriques d'un sol dia,. Però Pogacar no en tenia prou amb un èxit com aquest. Si triomfava a la París-Roubaix, aspirava seriosament a guanyar les cinc curses en la mateixa temporada. En 100 anys, només tres homes han guanyat aquestes cinc curses i ell volia fer-ho el mateix any.

LA FIFA ha obert un expedient disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) després dels càntics islamòfobs produïts en el partit amistós entre Espanya i Egipte la setmana passada a l'estadi de l'Espanyol. “La FIFA ha iniciat avui un procediment disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol pels incidents ocorreguts durant el partit amistós contra Egipte”, es pot llegir en un comunicat. Aquest és un pas previ per part de l'ens que controla el futbol mundial per decidir les sancions que s'imposen a la RFEF.

El Barça ja pot anar posant les ampolles a la nevera per tenir-les ben fredes per a quan toqui celebrar. El primer episodi de la trilogia de duels contra l’Atlètic de Madrid va servir per colpejar la línia de flotació de dos equips madrilenys a la vegada. El gol salvador de Lewandowski enfonsa el Reial Madrid a la classificació i, de pas, fa mal a un Atlètic que ja ha entès que el Barça ho vol guanyar tot just abans del duel a la Champions. Els blancs alcen la vista i els costa veure un Barça indomable que va saber reaccionar abans del descans, quan semblava que també podia perdre. El gen competitiu d’aquest equip està fora de tot debat. Un equip que afronta els reptes i els supera. Sembla que no hi ha res que espanti un equip destinat a guanyar la Lliga després de guanyar un partit que, en alguns moments, semblava que acabaria amb empat en una segona part on ja no quedava energia a les cames dels jugadors.

"Hi havia un pla perquè aquest noi no pogués néixer mai, perquè els meus fills no naixessin mai, perquè cap dels nostres fills no naixés mai. El seu riure és la nostra venjança més gran", publicava a les xarxes socials Emir Suljagic, el responsable del centre per la memòria de Srebrenica, el poble bosnià on més de 8.000 persones van ser assassinades per paramilitars serbis el juliol del 1995. També adjuntava una fotografia dels jugadors de la selecció de Bòsnia i Hercegovina celebrant que s'havien classificat per al Mundial i que havien eliminat tot un gegant com Itàlia. I al centre de la imatge apareixia el jove Esmir Bajraktarevic. Un futbolista fill de refugiats que van fugir de Srebrenica, escenari d'un dels genocidis més recents de la història d'Europa.

Ja estan definits tots els grups per al Mundial de l'estiu, que es disputarà entre l'11 de juny i el 19 de juliol. Serà l'edició més gran de la història de la competició, amb 48 seleccions, 104 partits i 16 seus repartides entre diverses ciutats del Canadà, Mèxic i els Estats Units. Serà l'última Copa del Món per a llegendes del futbol com Leo Messi, vigent campió amb l'Argentina en l'edició celebrada a Qatar el 2022, o Cristiano Ronaldo, amb un Portugal que està entre el grup de favorits. També hi ha com a favorits la selecció espanyola de Lamine Yamal, guanyadora de l'última Eurocopa (2024), la França de Kilian Mbappé –vigent subcampiona del Mundial– o el Brasil. En canvi, no hi serà Itàlia per tercer cop consecutiu.

Ja fa anys que per Setmana Santa, un estol de veles blanques omple el Mediterrani rumb a Eivissa. La Ruta de la Sal, la regata d'altura amb més mariners del Mediterrani, ja fa més de trenta anys que mou milers d'embarcacions de vela que s'apunten a una competició nascuda per recordar un fet històric oblidat. El 1846, quan els carlistes van aconseguir bloquejar Barcelona durant la primera guerra carlina, un home de negocis barceloní va oferir diners a tots els mariners que s'oferissin per anar fins a Eivissa per anar a buscar sal i portar-la a Barcelona, ja que s'estava acabant. S'explica que una goleta anomenada Halcón Maltés, capitanejada pel grec Andrea Potrus, va ser la més ràpida en trencar el bloqueig.

Són dos quarts de set de la tarda. Al jardí de l'Ateneu barcelonès un grup de senyores discuteixen de literatura i dos joves parlen de problemes d'amor. Quan en Carles Tudó passa entre les taules, tots es giren per mirar el seu uniforme, amb uns pantalons bombatxos inspirats en aquells del segle XVI que feien servir els Lansquenet, mercenaris alemanys. Tudó és un dels grans experts europeus en esgrima clàssica i aquest any s'encarrega d'impartir els cursos d'esgrima que l'Ateneu barcelonès ha recuperat més de 140 anys després del darrer cop que el soroll de sabres va ressonar per les seves sales. Les sessions es fan a l'elegant sala Pompeu Fabra de l'Ateneu, entre volums de llibres centenaris i busts d'escriptors. "Hem esgotat totes les places i tenim llista d'espera", explica en Tudó mentre prepara les espases.

“Jo treballava en una editorial anomenada Linkgua al carrer Muntaner, 45. Feia d’editor i corrector. I un dia a la porta em trobo una senyora d’uns 80 anys, la Carme Humet Cocinero. I em demana si em pot abraçar perquè fa 40 anys que no abraça un negre”, explica Arsenio Rodríguez Quintana (l’Havana, 1964). Rodríguez la va abraçar i va preguntar per quina raó ho havia demanat. “Em va dir que la seva tieta, la Maria Cocinero, s’havia casat amb un cubà negre anomenat Longinos Betancourt que era porter en un edifici a Urquinaona. I va afegir que el fill d’aquesta parella havia jugat al Barça. Em va deixar de pedra. No en sabia res, jo que soc cubà, negre i del Barça”, afegeix.

El danès Jonas Vingegaard (Visma-Lease a Bike) afegeix el seu nom a la llista de guanyadors de la Volta Ciclista a Catalunya. La cursa catalana, una de les més antigues del món, ha passat de ser arraconada en el calendari a convertir-se en una de les cites amb un palmarès més impressionat dels darrers anys. Els últims quatre anys, els guanyadors han estat els eslovens Primoz Roglic, Tadej Pogacar, i ara Vingegaard. És a dir, els grans dominadors del ciclisme mundial. I, no fa tant, qui es vestia amb els colors de líder de la volta eren Quintana, Yates o Alejandro Valverde.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat la seva nova política de protecció de la categoria femenina a l'esport olímpic, en virtut de la qual només les "dones biològiques" hi podran competir, una norma que s'aplicarà a partir dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. La nova presidenta del COI, Kirsty Coventry, ja va explicar durant les eleccions d'ara fa un any que era partidària d'una política d'aquest estil i aquest dijous ha fet oficial la normativa, que també significa tancar la porta a les dones trans als pròxims Jocs. Les dones cisgènere que vulguin ser als Jocs doncs, s'hauran de sotmetre a un test com a mínim un cop durant la seva carrera.

Anaven caient els gols a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Al final van ser sis. Sis cops baixos a la moral del Madrid, sis cops a la seva línia de floració, sis campanades a morts per un projecte que no aixeca el vol. Van passant els anys i el Reial Madrid no aconsegueix fer mal al Barça femení. A vegades sembla que s'hi acosta, però arriba un partit important i veiem el resultat. I quina va ser la reacció de l'afició blanca? Res. Els quatre indignats a les xarxes, que solen ser aquells que viuen permanentment indignats, i poca cosa més. Ni esbroncada, ni xiulada, ni grans drames.

“A aquells que el vam poder conèixer, ens va canviar la vida”, diu Marjolijn van der Meer quan li preguntes per Johan Cruyff. Fa 10 anys, el neerlandès que va canviar la història del Barça dos cops, un com a jugador i l’altre com a tècnic, va morir. “És bonic quan la gent que no el va poder tractar, cosa que sí que vam fer nosaltres, ens explica com el Johan els va marcar. Hi havia gent que volia vestir com ell, jugar com ell o pentinar-se com ell”, recorda la dona que va tenir un paper clau perquè Cruyff pogués canviar el rumb del Barça. I de Catalunya, de pas. “Exagerem quan diem que Cruyff va canviar Catalunya? No ho crec. Hi havia una dictadura terrible, llavors. Van ser molts anys. Tants anys de dictadura marquen la gent. Costa ser valent. I ell era valent. Ell ens va ensenyar a no tenir por”, defensa. Parla en primera persona del plural, "ens va ensenyar". La Marjolijn, com el Johan, és neerlandesa però també catalana.

"Després de tants mesos navegant amb un vaixell tan petitet, la meva ment encara està navegant. El cap encara no està a terra, perquè m'entenguis", explica Pilar Pasanau (Barcelona, 1968) parlant per telèfon des d'Antigua i Barbuda, al Carib. Amb 58 anys, la barcelonina va finalitzar fa uns dies en la quarta posició la Mini Globe Race, una volta al món en solitari amb vaixells de menys de sis metres. El seu vaixell, el Peter Punk de 5,80 metres d’eslora, ha fet un total de 24.000 milles nàutiques, més de 44.000 quilòmetres en 191 dies. "Estic en un punt d'equilibri emocional, mental i físic molt dolç, molt agradable. M'encantaria estar així la resta de la meva vida, és a dir, amb un control total de mi mateixa", explica a l'ARA la primera dona a la classificació final d'una prova creada el 2020 per l'aventurer australià Don McIntyre, que va imaginar una cursa per fer la volta al món amb aquests vaixells menuts. De moment segueix a Antigua ja que necessita trobar els diners per poder enviar de tornada el vaixell cap a casa. Enamorada del mar, la Pilar no ha tingut cap mena de dubte a l'hora d'endeutar-se per poder fe realitat el seu somni. "Era ara o mai. Ja els tornarem" diu riallera.

El Barça vola alt a Europa. Amb una pluja de gols que va passar per damunt del Newcastle, l’equip de Hansi Flick va transformar els dubtes en somnis. Feia anys que no es veia una golejada a la Champions com aquesta (7-2), amb un segon temps en què la gent es fregava els ulls. I tampoc es va necessitar la millor versió de Lamine Yamal i Pedri per aconseguir un resultat convertit en un avís per navegants. Si equips com el PSG o el Bayern aconsegueixen grans golejades a Europa, el Barça també.

Escàndol al futbol africà. La Junta d'Apel·lació de la Confederació Africana de Futbol (CAF) ha decretat avui que el campió de la darrera Copa de Nacions africana ja no és el Senegal. El Marroc, equip que va perdre la final del torneig, és ara el nou campió. La Junta ha donat per perduda al Senegal la final de la Copa, que havia guanyat per 0-1 a la pròrroga, en considerar que l'equip havia abandonat el partit i, per tant, el perd als despatxos per 0-3.

Jordi Merino fa quinze anys que presideix la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. A la seu de la FEEC de la Rambla, just davant de la plaça Reial de Barcelona, Merino rep l'ARA i admet que aquests anys "han semblat mig segle", ja que les coses han canviat molt. Quan Merino va arribar a la presidència cap dels esports que són sota el seu paraigua eren olímpics. Ara ja ho són dos, l'escalada i un esquí de muntanya que dona medalles. Però també han canviat coses en negatiu, especialment la relació de moltes persones amb la muntanya. A la FEEC ho saben prou bé, ja que alguns dels refugis que gestionen han estat destrossats últimament, com aquell de Besiberri (Alta Ribagorça).