Una de les missions del Tribunal Suprem els primers tres dies del judici contra José Luis Ábalos ha sigut reconstruir el presumpte endollisme de dues dones pròximes a l’aleshores ministre de Transports i exsecretari d'organització del PSOE. Son Jessica Rodríguez, que va ser la seva parella durant un any i mig; i Claudia Montes, amb qui va mantenir una relació "virtual". La primera ha admès que cobrava sense anar a treballar –un total de 44.000 euros a Ineco i Tragsatec–. La segona dona defensa que sí que complia amb la seva feina a Logirail, tot i que altres veus ho desacrediten. Entre contradiccions i enfrontaments laborals, diversos testimonis hi han intentat posar llum aquesta setmana a l'alt tribunal. "Tenia un contracte, però no treballava activament", va reconèixer dimarts Jessica Rodríguez. Marino Turiel, l'advocat de José Luis Ábalos, sospita que hi ha un acord ocult entre ella i Víctor de Aldama: "És molt clar que existeix un pacte i una concertació".

Les presons, els horaris dels trens, l'ingrés mínim vital o els permisos de treball per a estrangers són algunes de les carpetes que Pedro Sánchez ha traspassat en els últims anys al País Basc. Ha sigut un avenç lent i persistent en el camí per complir amb l'Estatut de Gernika (1979) fruit de les demandes del PNB i com a palanca per mantenir la complicitat dels jeltzales.

El testimoni clau de la tercera sessió del judici contra José Luis Ábalos era Carmen Pano. I la seva declaració ha seguit el guió previst: tal com va dir a l’Audiència Nacional, durant la instrucció al Suprem i a la comissió d’investigació del Senat, ha reiterat que va anar dos cops a la seu del PSOE a portar bosses de diners a petició de Víctor de Aldama, el presumpte aconseguidor del cas Koldo i que també seu al banc dels acusats. En total, van ser 90.000 euros en dues entregues de 45.000 euros el mes d’octubre del 2020. “M’estaven esperant al segon pis només sortir de l’ascensor. Hi havia una persona, era un senyor a la segona planta”, ha explicat l’empresària. Ara bé, la seva declaració ha tingut contradiccions amb les d'altres testimonis i no ha aclarit a qui suposadament va entregar els diners a la seu del PSOE. Què va passar en realitat? El que suscita menys dubtes és la primera entrega de diners. Ella va treure del banc 45.000 euros que li havia transferit Claudio Rivas, un soci d’Aldama, i els va portar al despatx d’Aldama. Allà ell li va dir que no podia sortir i li va demanar si podia fer-li el “favor” de portar-los a la seu del PSOE del carrer Ferraz de Madrid. I va dur-los fins allà en taxi. Fins aquí, segons el seu testimoni, tot encaixa.

Hi ha un nom relacionat amb el PSOE que ha aparegut en les dues primeres sessions del judici del cas Kitchen, que esquitxa la cúpula del ministeri de l'Interior del PP: Javier Pérez Dolset. És empresari i col·laborador de Leire Díez, l’exmilitant socialista batejada com a lampista del PSOE, i es considera una víctima de les clavegueres de l'Estat. Fa mesos va reconèixer que va reunir-se amb Santos Cerdán a Ferraz per entregar-li documents sobre pràctiques irregulars del govern de Mariano Rajoy i des de l'octubre passat està investigat per haver intentat subornar dos fiscals. Quina relació té amb la Kitchen? Fa quatre anys, va aportar a la Unitat d'Afers Interns de la policia espanyola una bateria de gravacions de José Manuel Villarejo. I ara, a petició del comissari jubilat, haurà de declarar com a testimoni al judici.

La imatge d'aquest dimarts al Tribunal Suprem era transcendent: s'ha assegut al banc dels acusats qui va ser ministre de Transports, secretari d'organització del PSOE i home de la màxima confiança de Pedro Sánchez. Ha començat el judici a José Luis Ábalos, al seu exassessor Koldo García i a l'empresari Víctor de Aldama, acusats d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències i malversació per irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia i per fer favors polítics.

“Un acord que tenia per objecte la futura comissió de delictes a mesura que s’anessin presentant les oportunitats de cometre’ls”. Després d’un any i mig d’investigació, així és com va resumir el jutge Leopoldo Puente l’operativa que ha dut José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama al banc dels acusats. L’aleshores ministre es valia de la seva “valuosa influència”, l'assessor aprofitava els seus “oficis” i l’empresari i presumpte facilitador buscava empreses o particulars que volguessin fer gestions amb l’administració per fer valdre els seus interessos de manera “arbitrària”. Tot plegat, segons la Fiscalia Anticorrupció, a canvi del “pagament continuat de quantitats de diners elevades” en el marc d’un “conveni criminal”. I aquesta setmana el Tribunal Suprem dona el tret de sortida al judici, que serà el primer relacionat amb el cas Koldo –hi ha altres branques investigades a l’Audiència Nacional, com les adjudicacions d’obres públiques que esquitxen Santos Cerdán–. Qui va ser ministre de Transports, secretari d’organització del PSOE i home de la màxima confiança de Pedro Sánchez està a la presó de Soto del Real des de finals de novembre, va renunciar a l’acta de diputat fa dos mesos i ara s’enfronta a entre 24 i 30 anys de presó. A sobre la taula hi haurà nou delictes, entre els quals destaquen els de pertinença a organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació.

El judici pel cas Kitchen ha arrencat aquest dilluns amb un nom en boca de tothom, però absent al banc dels acusats: el Partit Popular. L'Audiència Nacional està jutjant la presumpta operació que va orquestrar-se al si del ministeri de l'Interior, presumptament auspiciada per Jorge Fernández Díaz, per robar a Luis Bárcenas informació comprometedora per al PP. La Fiscalia demana penes de fins a dinou anys de presó per al comissari jubilat José Manuel Villarejo, però ha deixat fora del perímetre de la causa el PP i María Dolores de Cospedal, que va ser secretària general dels populars del 2008 al 2018. Durant la primera sessió, en el tràmit de qüestions prèvies, el PSOE –que està personat en el cas com a acusació popular– ha volgut posar èmfasi en la "connexió política" i ha comminat el tribunal a jutjar també el PP com a partícip a títol lucratiu –o responsable civil subsidiari– al·legant que va beneficiar-se de l'operació parapolicial, que pretenia ocultar les proves del cas Gürtel, que és el que va desencadenar la moció de censura contra Mariano Rajoy. Els socialistes també han sol·licitat que se suspengui el judici per reobrir la investigació sobre Cospedal i el seu exmarit, Ignacio López del Hierro.

Any 2013. Mariano Rajoy governa Espanya amb majoria absoluta i surten a la llum els papers de Luis Bácenas, que revelen l’existència d’una caixa B al PP. Arran d’això, el ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, dissenya i –segons el relat de la Fiscalia– posa en marxa una “il·lícita operació policial d’intel·ligència” amb la voluntat de robar a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, informació i proves que incriminin dirigents populars en el marc del cas Gürtel. L’objectiu final és “impedir” que arribin a mans dels investigadors. Cinc anys més tard, aquell judici per corrupció acaba amb la sentència que propicia la moció de censura que porta Pedro Sánchez a la Moncloa. I ara, tretze anys després, la cúpula de la policia patriòtica s'asseu al banc dels acusats, amb peticions de quinze anys de presó per part de la Fiscalia, en un judici que arrenca dilluns a l’Audiència Nacional i que haurà de posar llum a les maniobres de les clavegueres de l’Estat per protegir el PP. Els principals delictes de què estan acusats són encobriment, malversació, suborn, revelació de secrets i tràfic d’influències.

Una batalla processal per escrit. En això s’ha convertit la instrucció del cas Montoro, que en les últimes setmanes ha sigut un permanent estira-i-arronsa entre les defenses dels investigats i les acusacions. “És un desgavell. Estem inundats de recursos”, es queixa a l’ARA una de les parts en el procediment. I és que, a través d’una bateria de recursos “en cascada”, els advocats intenten frenar la investigació atacant-la principalment per quatre elements: la troballa casual que va originar la causa, la competència dels jutjats de Tarragona, la durada del secret de sumari i l’última pròrroga de la instrucció. I tot això, sumat a altres traves que han anat apareixent, dificulta el curs de la instrucció. El que s’investiga és el pagament de suborns de certes empreses gasístiques a canvi que Cristóbal Montoro, que era ministre d’Hisenda, impulsés canvis de lleis al Congrés dels Diputats per beneficiar-les.

Nou vegades ha repetit el portaveu de Podem, Pablo Fernández, la "mà estesa" dels liles per anar en coalició amb Esquerra Unida (EU) i Moviment Sumar a les eleccions d'Andalusia del 17 de maig. I és que després de dues sonores patacades a les urnes a l'Aragó i a Castella i Lleó –amb menys de l'1% dels vots–, Podem fa un gir de 180 graus a l'estratègia dels últims mesos i, per primer cop, s'obre a aliar-se amb el partit de Yolanda Díaz en una cita electoral. Aixeca així el veto que havia imposat a Sumar i que havia fet descarrilar altres enteses: "Amb tots els actors", ha deixat clar en roda de premsa. L'oferta, que arriba a quatre dies perquè acabi el termini per registrar coalicions, no canviaria el número 1 de Per Andalusia, el líder d'EU, Antonio Maíllo.

El mateix matí que la seva fidel escudera des de principi de legislatura –María Jesús Montero– passava el relleu al seu successor –Carlos Cuerpo–, Pedro Sánchez es reunia amb Imanol Pradales per complaure les demandes que fa temps que li fa el PNB i insuflar una mica d'oxigen a la legislatura a través d'avenços en l'Estatut de Gernika. "Com saben, l'Estatut segueix sense complir-se íntegrament. Hi ha un acord polític, i hem insistit en la necessitat de fer-ho amb celeritat", ha verbalitzat el lehendakari a la sortida. La trobada, acompanyada d'una nova reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Euskadi, arriba exactament dos mesos després de l'última cita i complint amb l'exigència de celebrar-se abans de Setmana Santa. En aquella ocasió, malgrat haver aconseguit el traspàs de cinc competències, Pradales va marxar frustrat amb els "incompliments" del govern espanyol. Però ara torna a Bilbao "raonablement satisfet" després d'haver subscrit un "acord polític" per a la transferència de set noves matèries. Queda pendent, entre altres coses, el traspàs de les pensions. El més substantiu és que s'ha obert la porta perquè el País Basc pugui participar en la gestió dels aeroports "per primer cop a la història".

Tres mesos després de les eleccions a Extremadura, sembla que el PP i Vox veuen la llum al final del túnel. Les dues formacions s'han reunit aquest dimecres a Mèrida per ultimar l'acord que possibiliti la investidura de María Guardiola i la seva reelecció com a presidenta autonòmica. En declaracions a la sortida, les dues formacions han assegurat que "hi ha sintonia" i s'han mostrat "optimistes", si bé han avisat que encara queden "qüestions per concretar" abans de donar per tancat el pacte.

No hi ha sessió al Congrés dels Diputats que no impliqui un xoc entre Junts i Esquerra. El mateix cap de files dels republicans, Gabriel Rufián, ho ha admès aquest dimecres mentre intervenia en la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre la guerra d'Iran. Des del faristol, Rufián ha dit el següent: "Alguns periodistes catalans ja escriuen la crònica de Rufián ataca a Junts, doncs sí. M'és igual perquè la gent per sort té altres vies de comunicació per saber què passa aquí, Junts menteix i hi ha poc menys de 30 dies per dir-ho a la gent", ha sentenciat, en al·lusió a l'oposició dels juntaires a convalidar el decret que prorroga els contractes de lloguer del govern espanyol i que s'ha de votar al Congrés com a màxim d'aquí un mes. "Vostès per a qui treballen? No tenen cap votant a qui se li acabi el contracte de lloguer? Per què aquest vot tant autolesiu? Que tenen una empresa immobiliària?", ha preguntat a la bancada juntaire. "Si tomben aquest decret, els desitjo anys d'ostracisme polític i els prometo que m'esforçaré molt perquè així sigui. Fan un mal terrible a la gent d'aquest país", ha rematat.

L'inici del discurs ha sigut indicatiu sobre quin seria el to del debat i l'estratègia del president espanyol, Pedro Sánchez, per defensar el "No a la guerra" de l'Iran. Pocs minuts després de pujar al faristol del Congrés ha recitat: "Hi ha dates que no s'obliden, que queden marcades per sempre en la memòria col·lectiva d'un país. El 15 de febrer del 2003 n'és una. Aquell dissabte 3 milions de ciutadans van dir no a la guerra", ha recordat. D'aquesta manera, fent al·lusió a la reacció de la ciutadania a la invasió de l'Iraq d'ara fa vint anys, Sánchez ha contraposat la seva posició amb la del govern del PP del 2003. "José María Aznar ens va arrossegar a una guerra per sentir-se important i perquè Bush el convidés a un puro", ha sentenciat tot garantint que "ara Espanya no serà còmplice, no mentre jo sigui president".

Junts per Catalunya dona aire al govern espanyol i salvarà el decret que conté mesures fiscals per pal·liar els efectes de la guerra de l'Iran. Entre d'altres, inclou una rebaixa de l'IVA dels carburants, la llum i el gas. Així ho ha anunciat la portaveu dels juntaires al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, en una entrevista a TV3. Ho ha lligat a un gest del PSOE a favor d'eximir l'IVA dels autònoms que facturin menys de 85.000 euros. Com hauria de ser la picada d'ullet? Amb un vot a favor en un punt d'una proposició no de llei –una iniciativa no legislativa, coneguda com a PNL, que no té caràcter vinculant– que va presentar Junts i que es votarà dijous. "Nosaltres comptem que votaran que sí a poder cuidar els autònoms; aleshores comptaran amb el nostre vot que sí al decret", ha dit Nogueras, tot i que encara que s'aprovi no tindrà efectes immediats si el govern espanyol no pren cap decisió concreta. "Ens consta que volen transposar aquesta directiva i que, efectivament, els petits autònoms tinguin una mica més d’aire", ha subratllat, en aquest sentit, Nogueras.

Veto del govern espanyol a l'enduriment de la regularització de migrants que s'havia d'aprovar aquest dijous al Congrés. Tenint en compte que, tal com va avançar l'ARA, Junts avalava l'esmena introduïda pel PP al Senat a la llei de multireincidència per controlar els antecedents penals dels sol·licitants del permís de residència i revisar informes policials, la Moncloa ha decidit fer ús dels poders excepcionals que li atorga la Constitució per frenar-ho. Segons ha avançat la SER i confirmen fonts parlamentàries a aquest diari, el govern espanyol ha vetat a través de la mesa del Congrés els canvis escudant-se en el fet que suposen un cost extra per a les arques públiques. En concret, han argumentat que revisar els antecedents penals o les causes pendents dels sol·licitants de residència implicaria una despesa de 16 milions d'euros.

Després del xoc amb el PSOE al si del consell de ministres divendres, Sumar dirigeix ara tota la pressió a Junts i al PP per ratificar la pròrroga dels contractes de lloguer i la limitació de les pujades de preu. És el segon decret que es va aprovar a banda del de les rebaixes fiscals: està en vigor des de diumenge, però necessita el vistiplau del Congrés –amb el vot decisiu de Junts– per no decaure. A primera hora d'aquest dilluns, en una entrevista a RNE, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha deixat clar que la votació serà "l'últim dia" per poder allargar al màxim el termini de vigència per convalidar la norma. Així doncs, la Moncloa tindrà trenta dies hàbils per portar aquest decret llei a la cambra baixa, cosa que situa l'examen parlamentari a la primera setmana de maig. "Les tres dretes han d'explicar per què fan mal a la ciutadania del nostre país", ha dit Díaz. Poc després, a TVE, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha fet una crida a impulsar la "campanya de pressió més gran" per aconseguir que la cambra baixa hi doni llum verda.

Ha sigut una setmana convulsa a l'esquerra del PSOE. Va començar amb la ressaca d'una sonora patacada a les eleccions de Castella i Lleó i ha acabat amb els ministres de Sumar fent un pols a Pedro Sánchez per incloure mesures en habitatge en l'escut social contra la guerra. Enmig, la irrupció del tàndem Irene Montero - Gabriel Rufián ha sacsejat el tauler. L'acte que compartiran a Barcelona d'aquí a vint dies ha fet entrar Podem de nou a l'equació i treure'l de l’aïllament en què estava immers des de feia temps. L'entorn del portaveu d'ERC al Congrés ho circumscriu a "un acte i res més que un acte", però els morats deixen entreveure que pot cristal·litzar en una futura aliança electoral. "No se m'acut un equip millor, tenen un camí que espero que puguin recórrer", va reivindicar la secretària general de Podem, Ione Belarra. I la mateixa Irene Montero va reconèixer públicament que un tàndem electoral amb Rufián és una "molt bona idea" i, a diferència del que sostenen des de l'entorn del republicà, va confessar que cites com aquesta es fan "no només per a les generals, sinó també per a les generals".

El PSOE i Sumar ultimen el contingut del decret llei per fer front a les conseqüències de la guerra d'Iran, que s'aprova aquest divendres en un consell de ministres extraordinari. Els socis de coalició han de transitar en un equilibri difícil: s'ha de convalidar al Congrés dijous que ve i això vol dir que necessita el suport des de Junts fins a Podem. Per això hi ha un estira-i-arronsa sobre les mesures que ha d'incloure el pla de xoc: segons diverses fonts consultades per l'ARA, el govern espanyol incorporarà en el paquet rebaixes d'impostos per intentar acontentar Junts; i, a canvi, el PSOE i Sumar pressionen els de Carles Puigdemont perquè avalin mesures que tinguin a veure amb l'habitatge, com la pròrroga dels contractes de lloguer o la suspensió dels desnonaments que fins ara han tombat a la cambra espanyola. I és que l'habitatge és una condició sine qua non de Sumar, ERC, EH Bildu i Podem.

Primera parada, Madrid, i ara arriba el torn de Barcelona. Gabriel Rufián tornarà a actuar el 9 d'abril per defensar la seva proposta de front d'esquerres estatal. Ho farà al costat de l'eurodiputada de Podem, Irene Montero, en un acte a la ciutat comtal moderat per l'exlíder dels Comuns, Xavier Domènech. El feeling entre Rufián i Montero és prou conegut i, com va passar amb Emilio Delgado a Madrid, probablement s'escoltaran discursos similars. Aquest dijous, de fet, la pròxima candidata de Podem a les eleccions generals ha considerat que seria "una molt bona idea" fer equip amb Rufián als comicis. En una entrevista a RTVE, Montero ha subratllat la importància que els ciutadans sàpiguen que hi ha persones "disposades a jugar i a guanyar el partit" a l'extrema dreta. La secretària general de Podem, Ione Belarra, també ha celebrat l'aliança entre Montero i Rufián: "No se m'acut un equip millor per donar esperança a la gent que podem governar des de l'esquerra", ha dit també a RTVE.