Ábalos i Koldo tornen al Suprem dos mesos i mig després d’entrar a la presó

Madrid77 dies després que el Tribunal Suprem els enviés a la presó, José Luis Ábalos i Koldo García han sortit temporalment de Soto del Real en motiu de l'audiència preliminar del judici per la compra de mascaretes, que ha de tenir lloc en les pròximes setmanes. És una vista inèdita que es va crear amb la llei d'eficiència a la justícia, que va entrar en vigor fa deu mesos. L'exnúmero 3 del PSOE i el seu exassessor al ministeri de Transports han arribat a la Plaça Villa de París a dos quarts d'onze del matí, mitja hora abans de la cita. També hi assisteix el tercer acusat, Víctor de Aldama, tot i que ell està en llibertat i no ha fet al·legacions. Per primer cop, tots tres han coinicidit al banc dels acusats i s'han vist les cares amb els set magistrats que els jutjaran: Andrés Martínez Arrieta, Manuel Marchena, Andrés Palomo, Susana Polo, Eduardo de Porres, Julián Sánchez Melgar i Javier Hernández. Dos agents de la policia espanyola separen Aldama d'Ábalos, que està al cosat de Koldo, que s'intenta tapar la cara amb la jaqueta.

Una de les primeres peticions que ha fet Leticia de la Hoz, advocada de Koldo García, ha sigut per intentar desacreditar el relat de Víctor de Aldama: ha demanat que els dos acusats facin un acarament per contrastar les seves versions i que se sotmetin a una prova de polígraf. A més, ha recusat cinc dels set magistrats que formen part del tribunal. Quatre que van admetre la causa en un primer moment perquè tenen un "criteri format" i Julián Sánchez Melgar, que va ser fiscal general de l'Estat els últims sis mesos de Mariano Rajoy i, per tant, considera que té una "manifesta afinitat" amb el PP, que és acusació popular a la causa. Però el tribunal hi ha tancat la porta perquè ho ha demanat fora de temps.

L'últim moviment per intentar frenar la vista i el futur judici l'ha fet aquest matí a la desesperada: ha presentat un escrit sol·licitant que el Suprem presenti cinc qüestions prejudicials i suspengui el procediment fins que es resolgui. La seva principal queixa és que la causa es jutgi al Suprem i no a l'Audiència Nacional després que Ábalos hagi renunciat a l'acta de diputat. Segons ha pogut saber l'ARA, la seva defensa vol que es pregunti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si això vulnera el dret a jutge predeterminat per llei, el dret a la tutela judicial efectiva i el dret a un procés equitatiu.

A quines penes s'enfronten?

La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a Ábalos, 19 anys i mig per a Koldo i set anys per a Aldama. Per la seva banda, les acusacions populars, liderades pel PP, mantenen la petició per a Aldama i l'eleven a 30 anys de presó per a l'exministre i el seu exasesor. El ministeri públic atribueix a Ábalos i Koldo presumptes delictes de pertinença a organització criminal, suborn, aprofitament d'informació privilegiada, tràfic d'influències i malversació. A l'empresari i presumpte aconseguidor del cas Koldo li aplica l'atenuant de confessió i li atribueix només els tres primers delictes. Aldama s'escuda en la seva "proactiva" col·laboració amb la justícia, que "ha permès impulsar i ampliar" la investigació, per reclamar que es rebaixin les penes.

Ábalos i Koldo volen ser jutjats per l'Audiència Nacional

En els últims dies, les defenses de Koldo i Ábalos han reclamat que el judici se celebri a l'Audiència Nacional, després que Ábalos renunciés a l'acta de diputat al Congrés i, per tant, deixi d'estar aforat. Tanmateix, el desembre del 2014 el Suprem va determinar que un cop s'ha enviat algú a judici –com va passar el desembre– la renúncia de l'aforament no té conseqüències.

L'escrit de l'advocada de Koldo, al qual va tenir accés l'ARA, argumentava que l'acord del ple no jurisdiccional del Suprem de fa dotze anys serveix per "unificar criteris interns, donar seguretat jurídica i evitar l'arbitrarietat", però "no impedeix" que el tribunal faci un "examen d'ofici" de la seva pròpia competència en "cada cas concret" si les circumstàncies "així ho exigeixen". La defensa d'Ábalos, en mans de Marino Turiel, s'hi va adherir. Qui no ha assistit a la vista han sigut Benet Salellas i Jacobo Teijelo, els advocats de Santos Cerdán. Ho van demanar la vigília de la vista, però el Suprem hi ha tancat la porta.

Estem treballant per ampliar aquesta informació