L'acceptació d'un mateix és una de les tasques més difícils que hem de fer a la vida. Saber qui som i conviure amb el que som és una feina dura, complexa i, de vegades, confusa. "Has de ser feliç per qui ets, per com ets, pel que fas". Pot sonar naïf i fins i tot simplista, però és una gran veritat que s'ha convertit en el lema de vida del Dani Anglada Pich, de trenta-set anys. Ell va tornar a néixer l'11 de gener del 2018, quan va sobreviure a l'explosió d'un extintor. Els seus ulls van quedar inútils per sempre i el món en el qual havia viscut 21 anys va canviar. Ara la música i el ball són la seva nova passió, el gran descobriment de la seva nova vida.

L'última convocatòria de Jorge Vilda abans de la llista definitiva per al Mundial ve amb sorpresa: Irene Paredes, capitana de la selecció i blaugrana, torna a les files del conjunt estatal. Paredes havia donat suport a les quinze, el grup de jugadores que van demanar públicament no ser convocades amb la selecció, tot i que ella no es va adherir mai al document. Amb aquest canvi de guió s’obre la porta que algunes de les quinze puguin tornar a vestir la camiseta d'Espanya al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda d'aquest estiu.

Amb quin somriure han marxat avui els culers del Camp Nou. El mateix que lluïen les futbolistes blaugranes després de golejar el Roma (5-1) per sentenciar la seva presència, per cinquè any consecutiu, a les semifinals de la Champions. No hi ha color. Quan el conjunt dirigit per Jonatan Giráldez s'ho passa bé sobre la gespa, no té rival. Ara, o el Chelsea o l'Olympique de Lió serà l'últim obstacle per plantar-se a la final d'Eindhoven.

El futbol femení europeu ha fet un pas endavant. El nou format de la Champions ha regalat uns quarts de final d'alt voltatge. De fet, cap de les eliminatòries està decidida. Tots els partits d'anada es van resoldre per la mínima, inclòs el Barça-Roma a l'Estadi Olímpic. Tot es decidirà al Camp Nou. El temple culer serà l'escenari d'un matx que escriurà el nom d'un dels dos equips per a les semifinals. "Estar 0-1 et genera una sensació que en qualsevol moment se te'n pot anar el partit, i això és el més bonic del futbol. Això vol dir que els equips cada cop estan més preparats per competir entre els grans i és un punt molt positiu per al futbol femení", ha valorat Sandra Paños en la prèvia.

Tot l'optimisme i il·lusió que s'havia instal·lat al pit lane després de la bona actuació de Marc Márquez s'ha esvaït quan s'havien corregut unes quantes voltes del Gran Premi de Portugal. El de Cervera ha provocat un accident al caure i arrossegar Oliveira, i ha quedat fora de combat en un tres i no res. Mentre Márquez demanava perdó al box d'Aprilia i als aficionats portuguesos, Maverick Viñales ha desplegat el seu pilotatge més competitiu per pujar al segon esgraó del podi. Pecco Bagnaia, que continua intractable, repeteix victòria i guanya la primera cursa de la temporada. Márquez ha comparegut després de la cursa amb el braç i la mà enguixats i el doctor Ángel Charte, responsable dels serveis mèdics, ha informat que pateix una fractura al primer metacarpià de la mà dreta.

Les tradicions es mantenen al Johan Cruyff. El Barça ha tornat a guanyar el Reial Madrid (1-0) en l'onzè clàssic en la història del futbol femení. Tots han caigut de la banda culer. Aquest, però, serà recordat com un dels menys brillants per part de les blaugranes. Les primeres parts se li ennueguen massa, al Barça. Són com aquell nen que va posposant l'hora de fer els deures, bé per mandra o bé perquè té el cap en una altra banda. Les líders indiscutibles de la Lliga F han dominat el joc i el partit, però no han sigut productives ni contundents de cara a porteria. Rolfö, des dels onze metres, ha estat l'excepció agafant la responsabilitat de transformar el penal, molt protestat per les visitants, que trencava la teranyina blanca i entregava el partit a les locals.

A Marc Márquez és impossible guanyar-lo a tossut. El de Cervera sap perfectament que la seva Honda és de les pitjors motos de la graella: no té bon rendiment, ni ritme ni velocitat. Els hàndicaps l'envolten al box d'Honda, però ell no es donarà mai per vençut. No forma part del seu ADN, és inconcebible. Per això, malgrat totes les adversitats, Marc Márquez ha rebentat els pronòstics i s'ha endut la primera pole de la temporada rebaixant el millor temps del circuit. El català, però, no ha pogut mantenir el ritme i, en l'estrena del nou format del Mundial, ha travessat tercer la línia de meta en la primera cursa a l'esprint, en què s'ha imposat Pecco Bagnaia (Ducati).

La Champions és una altra cosa. Aquí no s'hi valen mitges tintes, cal anar a totes. El Barça ho va intentar, fins i tot amb un inici d'eliminatòria precipitat, però Europa és Europa. El Roma (0-1) va aconseguir contenir un conjunt blaugrana dominador, però desafortunat de cara a porteria. Gràcies a un solitari gol de Salma Paralluelo a la primera part, les culers arribaran al Camp Nou amb un cert avantatge per intentar segellar el pas a les semifinals de la màxima competició continental.

El Barça enceta una setmana d'infart a Roma. Les blaugranes afronten el tram decisiu de la temporada amb tres duels a cara o creu. El Roma, amb l'eterna excapitana blaugrana Vicky Losada al capdavant, buscarà donar la sorpresa en els quarts de la Champions. L'eliminatòria, a doble partit, començarà en terres italianes aquest dimarts (21 h, DAZN) i es definirà el dimecres 29 de març en un Camp Nou que es vestirà de gala per a la gran cita. Entremig, però, les blaugranes no tindran descans: el Reial Madrid les visitarà al Johan Cruyff dissabte vinent.

El sisme a la selecció espanyola absoluta és innegable. Quinze futbolistes de renom mundial, sis del Barça, han decidit no tornar a la convocatòria fins que se'ls garanteixi una estructura professional, com tenen en els seus clubs. Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998) és una d'elles. La migcampista blaugrana trenca el seu silenci i parla obertament de la situació per primera vegada en una conversa sincera alhora que reivindicativa amb el diari ARA.

Caroline Graham Hansen no mereix tenir el seu cromo. Ni Ana Maria Crnogocevic, ni Marta Torrejón, ni Sanadi –màxima golejadora de l'Alabès–... Almenys això és el que pensa Panini, que fa una setmana va llançar el primer àlbum de cromos de la Lliga F però 172 futbolistes no tenen la seva figura en cromo. I no per falta d'espai –excusa que hauria sigut pobra, però mínimament defensable–, sinó per un criteri que per a Lluís Torrente, president de la multinacional, és com la coca-cola. "El secret de la coca-cola ningú l'explica. I passa el mateix amb el secret de com es fan les col·leccions de cromos", ha dit amb un to distès, intentant semblar graciós, en l'enèsima falta de respecte pel futbol femení.

Gavi no és jugador del primer equip del Barça, sinó del juvenil. Les mesures cautelars que un jutge del mercantil va concedir al Barça al febrer per poder inscriure Gavi com a jugador del primer equip han quedat "sense efecte". El motiu? Que l'entitat blaugrana va presentar la demanda fora de termini, segons confirma el magistrat en la resolució.

Va obrir la porta. La seva decisió de ser mare sent esportista d'elit va permetre que moltes altres esportistes veiessin el camí a seguir. Ara, empresària i referent, Gemma Mengual no s'ha allunyat de la piscina. L'exnedadora de sincronitzada atén l'ARA per parlar del paper de la dona en l'esport, dels deures per fer i d'una lluita invisibilitzada en una trobada al Juno House i de la mà de Lnyk&co.

Corinne Diacre deixa de ser l'entrenadora de la selecció francesa femenina. Així ha tallat de soca-rel la Federació gal·la (FFF) la revolució que ha patit en les últimes setmanes al seu vestidor. Algunes futbolistes bleus, encapçalades per la seva capitana i emblema Wendie Renard, havien anunciat fa pocs dies la seva decisió de renunciar a la selecció –i, de retruc, a disputar el Mundial d'aquest estiu– en un nou crit al cel per unes condicions laborals professionals per a les futbolistes. "Desgraciadament no jugaré aquest Mundial en aquestes condicions. Pot ser que la cara amagui el dolor, però el meu cor pateix... i no vull patir més", deia la capitana en el comunicat on anunciava la seva decisió. Ara, FFF ha decidit relegar Diacre del seu càrrec un dia després que ella es plantés i avisés que no pensava dimitir.

Els semàfors es tornaran a apagar aquest cap de setmana, per fi. Després d'un hivern massa llarg, torna la Fórmula 1, el Gran Circ. Els protagonistes són gairebé els mateixos, però els seus rols potser ens sorprenen. A priori, la supremacia de Red Bull continuarà, mentre Ferrari i Mercedes intentaran discutir-li algun Gran Premi. És l'any de les joves promeses: pilots com Oscar Piastri –pel qual s'han barallat diverses escuderies– debutaran i començaran a marcar el camí del futur de la Fórmula 1. Però hi ha un nom propi que està il·lusionant per sobre dels altres aficionats d'arreu del món: Fernando Alonso.

Fa poc menys de mig any, quinze futbolistes de la selecció espanyola de futbol van plantar-se contra la Federació. La seva reivindicació –professionalitzar l'estament i les condicions del futbol femení a la selecció– alguns la van veure com una rebequeria. Com si els canvis que demanen per erradicar la discriminació que pateixen no fossin necessaris. Des de llavors, moltes altres jugadores d'arreu del planeta s'han sumat a la causa i han posat contra les cordes els organismes dels seus països, i s'han unit per fer de la professionalització de l'esport femení una realitat i no una promesa. Amb el Mundial d'aquest estiu a Austràlia i Nova Zelanda ben a prop, les mirades no estan posades sobre la gespa sinó a les llotges.

La recuperació d'Alexia Putellas va per bon camí. Segons ha pogut saber l'ARA, la capitana culer està escurçant els temps i té en el punt de mira el partit de tornada al Camp Nou de les semifinals de la Champions, l'última setmana d'abril, per tornar a trepitjar la gespa. La blaugrana, que dilluns va aixecar el seu segon The Best consecutiu, encara el tram final de la recuperació del trencament del lligament encreuat de la cama esquerra. Putellas tornaria als terrenys de joc nou mesos després de lesionar-se, força setmanes abans del temps fixat per a la recuperació d'aquesta lesió en dones (entre 10 i 12 mesos). Els homes, en canvi, al cap de 6 o 8 mesos ja poden tornar a jugar.

El regnat d'Alexia Putellas continua. La capitana blaugrana s'ha tornat a proclamar la millor futbolista del món. La de Mollet del Vallès ha recollit per segon any consecutiu el trofeu que l'acredita com a The Best, una fita mai aconseguida per una futbolista. I és que Alexia no té aturador. Acumula rècords i fites. Any rere any, rebenta un nou sostre. A París ha tornat a coronar-se, tot i estar lesionada de gravetat des del 5 de juliol del 2022. Perquè Alexia, més enllà d'una esportista, és una referent i una icona mundial del futbol femení i de la lluita per la professionalització d'aquest esport.

La vida té molts obstacles. I del fet que les dones esportistes hagin de superar barreres afegides tothom n'és conscient. Però la tossudesa, la irreverència i l'amor per l'esport han vertebrat les històries de centenars d'atletes que lluiten per fer-se un lloc en un món encara massa masculinitzat. Txell Figueras (Flaçà, 1993) és una d'aquestes esportistes. La corredora de bicicleta de muntanya ha de compaginar tres facetes professionals –entrenadora de natació a la piscina de Salt, entrenadora personal i professora d’activitat física de CAFE– per complementar el vessant esportiu. Tot i això, ella defensa que no es pot queixar: "Jo no puc dir que em falti de res. Estic en un equip de somni. Si fa sis anys em diuen que estaria aquí, no m'ho hauria cregut".

"Podem fer l'entrevista aquí, a prop de la piscina? Així les veig entrenar", demana Ona Carbonell (1990, Barcelona). Sempre a prop de l'aigua, com si es tractés d'una atracció magnètica. L'Ona fa un parell d'anys es va atrevir a compaginar l'esport d'elit amb una nova aventura: la maternitat. Amb el Teo, el petit dels seus dos fills, en braços, i el Kai concentrat en el que succeeix dins l'aigua, la nedadora de sincronitzada amb 23 medalles entre Mundials, Europeus i Jocs Olímpics atén l'ARA per reflexionar sobre com l'esport encara no està prou adaptat a les necessitats de les dones esportistes.