L'atur registrat als serveis públics d'ocupació a Catalunya va baixar en 3.777 persones al mes de març en relació amb el mes anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball i Economia Social. Així, el nombre de persones desocupades a Catalunya al final del mes passat era de 323.476, un 1,15% menys que el mes anterior. L'ocupació va tornar a créixer i el nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Catalunya va superar els 3,88 milions de persones, vorejant els màxims històrics de 3,9 milions de l'estiu passat. En el conjunt de l'Estat, es van superar per primer cop els 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social, un rècord històric d'ocupació. A Catalunya hi ha 75.961 persones ocupades més que fa un any (+2%) i 32.415 més que al febrer (+0,84%). Durant el mes de març s'han formalitzat 217.315 contractes de treball a Catalunya, un 16,1% més que al febrer i un 7,7% més que fa un any.

L'aliança OPEP+, liderada per l'Aràbia Saudita i Rússia, ha acordat aquest diumenge augmentar la seva producció de petroli en 206.000 barrils diaris a partir de l'1 de maig, tot i la guerra a l'Iran. De fet, l'acord no és gaire més que un gest simbòlic, perquè l'aplicació de l'increment no serà possible mentre segueixi la guerra i es mantingui bloquejat l'estret d'Ormuz, per on surt als mercats molt del petroli dels membres del càrtel petrolier.

Aquest dimecres, 8 d'abril, comença la campanya de la renda (IRPF) 2025, en la qual hi haurà més col·laboració entre les hisendes estatal i catalana, tot i que lluny de la cessió de la recaptació de l'impost per part de la Generalitat, com pretenia ERC. L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha contractat per a aquesta campanya un 49% més de personal temporal, fins a 152 persones, i se sumaran 36 oficines distribuïdes per Catalunya dedicades a aquesta tasca. D’aquestes, vuit seran plataformes temporals destinades exclusivament a l’atenció per la campanya de la renda i s’ubicaran a Barcelona (tres centres), Girona, Lleida, Tarragona, la zona del Baix Llobregat i la zona del Besòs.

El dia al calendari és dijous 9 d'abril. Cupra presentarà el model Raval, el primer cotxe 100% elèctric dissenyat i fabricat a la planta de Seat de Martorell. És el resultat palpable d'un pla del grup Volkswagen per electrificar la mobilitat a Espanya i que, malgrat presentar el seu primer fruit, presenta encara moltes incògnites de futur.

Quan José Bogas va ser nomenat conseller delegat d'Endesa l'any 2014 tenia una missió: dissenyar un nou pla industrial i d'inversió a Espanya, un mercat que coneixia de primera mà perquè fins aleshores era director general del negoci a l'Estat i a Portugal. Bogas exercia el càrrec amb una Endesa ja en mans de la italiana Enel, que avui controla el 70% del capital social. I ho feia, precisament, després que a l'energètica li quedessin pocs actius més enllà dels de la península Ibèrica: Enel acabava de fer que la seva activitat arribés a l'Amèrica Llatina, cosa es va llegir com un primer pas per aprimar Endesa.

La Generalitat ha anunciat que ha adjudicat 292,75 milions d'euros de deute nou a llarg termini a tres entitats financeres a un tipus mitjà "molt avantatjós" del 2,331% i inferior al màxim fixat inicialment. El departament d'Economia i Finances ha precisat que les ofertes de les entitats van triplicar l'import requerit pel Govern i el cost final dels préstecs se situa entre 5 i 10 punts bàsics per sobre del Tresor, quan el límit fixat era el del Tresor +20 punts bàsics (T+0,20%). Aquesta operació suposa la tornada de la Generalitat de Catalunya als mercats financers per primer cop en 14 anys després de més d'una dècada depenent gairebé exclusivament del fons de liquiditat autonòmic (FLA) per finançar el dèficit.

Només en dos dels últims vint anys –el 2008, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), i el 2015, amb el de Mariano Rajoy (PP), que en realitat va ser una reforma fiscal–, Hisenda ha deflactat la tarifa de l'impost de la renda (IRPF), fet que significa ajustar-la a la inflació per evitar que es tributi més tot i tenir els mateixos o menys ingressos reals. I les dues últimes vegades que es van prendre mesures similars van ser davant de la convocatòria d'eleccions generals, el març del 2008, comicis en els quals Zapatero va ser reelegit per un segon mandat, i el desembre del 2015, quan Rajoy va repetir en el càrrec. Entre fer-ho i no fer-ho hi ha una diferència essencial: del 2019 fins al 2024 ha suposat uns ingressos addicionals per a l'Estat d'entre 9.700 i 16.700 milions, segons diversos estudis. Des de l'espai de les esquerres, encapçalat pel PSOE, es considera que aquesta mena d'ajustos defensats pel PP i que són per a totes les rendes beneficien especialment les més altes. I, per tant, advoquen per mesures més selectives i directes per a les famílies d'ingressos baixos o mitjans, com ara les reduccions i rebaixes al transport públic i altres.

El vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, juntament amb els seus homòlegs d'Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal han enviat una carta a la Comissió Europea sol·licitant la creació d'un nou impost sobre els beneficis de les empreses energètiques després de l'esclat de la guerra a l'Orient Mitjà, que està encarint el petroli, el gas i els carburants.

La teleco catalana Parlem ha viscut uns últims dies de març intensos. En qüestió d'una setmana, l'operadora amb seu a Barcelona ha canviat el seu conseller delegat –Xavier Capellades– i s'ha allunyat d'una possible integració amb la madrilenya Avatel, si bé durant els últims mesos diferents mitjans donaven per feta l'operació. Tal com expliquen fonts pròximes al possible moviment a l'ARA, la realitat, però, és que, malgrat que les converses estaven molt avançades, l'opció mai es va acabar de concretar i que, en tot cas, la catalana va procedir segons consideraven oportú: van "estudiar l'oferta" per donar una resposta "dins els terminis establerts".

Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

CaixaBank rellança la seva promoció per a la domiciliació de nòmines amb l’objectiu d’atraure nous clients després de l’èxit de la campanya de l’any passat. L’entitat ofereix als usuaris la possibilitat d’aconseguir un abonament en efectiu de fins a 250 euros per domiciliar-hi el seu salari.

Simplicitat, claredat, proximitat i confiança. Aquests volen ser els trets diferenciadors de l'app de criptoactius creada a Barcelona i per Barcelona. Amb vocació local i amb l'objectiu de créixer a escala europea, Venga és una fintech fundada el 2023 i que parla català. La tecnològica vol apropar i simplificar el món de les inversions en criptoactius a tots els usuaris sense necessitat d'un gran coneixement d'un món de vegades inabastable per molts, parlant el mateix idioma. Clar i català i trencant la barrera psicològica que suposa sempre donar el primer pas.

Les Nacions Unides exploren en el Dia Mundial de l'Aigua la connexió entre aigua i gènere en la gestió dels recursos hídrics com a element clau per assegurar un accés equitatiu i sostenible. El compromís de Veolia amb aquest objectiu és ferm: garantir que totes les persones disposin d'aigua apostant per solucions innovadores, amb l'impuls de les aliances. 

La taxa d'estalvis dels ciutadans espanyols ha augmentat els últims anys. Però és ben sabut que tenir els diners al banc sense invertir-los és perdre diners, perquè la remuneració dels comptes corrents a l'Estat és de les més baixes d'Europa, per sota de la inflació. Si es tenen els diners i no s'inverteixen, això suposa que el seu valor real va a la baixa a mesura que avança el temps. A més, el sector immobiliari és el preferit per part dels ciutadans per invertir quan tenen estalvis, cosa que en el fons ajuda també a l'increment del preu de l'habitatge.

Uns 738 euros més a l'any és el que gasta avui en menjar, de mitjana, cada català si no ha canviat els hàbits de consum en comparació amb el gener del 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia. En menys de cinc anys, el cost de l'alimentació ha augmentat un 37% per a la família mitjana.

Les trucades per oferir serveis als clients hauran de tenir un codi numèric específic. El Congrés ha fet un pas important per evitar les trucades spam amb números de telèfon fixes o mòbils convencionals i que impedeixen saber abans de despenjar qui hi ha a l'altra banda de la comunicació. La comissió de Drets Socials de la cambra baixa ha aprovat aquest dimecres la llei de serveis d'atenció a la clientela i que incorpora com a novetat principal aquesta modificació. La iniciativa encara s'haurà d'elevar a ple i després passar pel Senat abans de veure la llum verda definitiva.

La tornada a l'escola suposa una despesa molt alta per a moltes famílies, de més de 422 euros de mitjana. En el conjunt de l'any són més de 2.000 euros a les escoles concertades, que es redueixen a la meitat a les públiques, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Però alguns d'aquests costos es poden deduir a la declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) al tram autonòmic. Catalunya, comunitat a la qual existeix un val escolar per cadascun dels 795.000 alumnes de primària i secundària, és la comunitat autònoma de les quinze de règim comú que té menys avantatges fiscals d'aquesta mena. L'única relacionada amb l'educació té a veure amb el tercer grau, ja que es pot aplicar als préstecs per finançar màsters o doctorats. Es retorna el 100% dels interessos lligats a aquests crèdits.

Jordi Muntañola (Barcelona, 1978) fa un any que és conseller delegat dels laboratoris Salvat. Aquest biòleg molecular procedent d'Esteve, que també va ocupar càrrecs de responsabilitat al grup Werfen, ha situat Salvat al club dels 100 milions de facturació 12 mesos després d’iniciar una gran transformació per potenciar els valors i les característiques d’una farmacèutica de capital familiar amb més de 70 anys; cartera de productes propis, amb marques com l'antisèptic Cristalmina, i una fundació a la qual destina una part dels seus beneficis. I, a més, amb grans perspectives, amb l'acceleració del negoci de producció per a tercers i el llançament durant la primera meitat d'aquest any d'un nou producte als EUA, amb la perspectiva de comercialitzar-ne un altre l'any que ve i un altre a la Xina. Sempre acompanyada d'un soci local, la fórmula que utilitza per a la internacionalització, que l'ha portat a ser present en més de 60 països. I sense descartar possibles compres, un camí que la companyia potser incorporarà al pla estratègic 2027-2030, que espera tenir a punt aquest estiu.

Qui ha fet una reforma sap els maldecaps que provoca. Trucades amb més d'un operari –l'electricista ara no pot, el lampista vindrà demà, el pintor no contesta– i poc control de quan acabaran realment les obres. Conscient d'això, Francisco Morán, un empresari amb molts anys de trajectòria en el sector immobiliari, va decidir posar en marxa l'any 2019 Aquí Tu Reforma.

Aquest pròxim 12 d’agost hi haurà un eclipsi total de sol que es podrà veure ben a prop nostre. Serà visible al llarg d’una ampla franja transversal que travessarà la península des de Galícia fins a les Balears, inclòs un important territori de Lleida i les Terres de l'Ebre. Localitats exhaurides i preus astronòmics als hotels. Ens ho explica la Maria Àngels Gil, de Còsmik, la botiga del carrer de Viladomat especialitzada en astronomia. Fa mesos que venen ulleres protectores i com més s’apropi el dia ben segur que les vendes no minvaran. És una feliç coincidència, la de l’eclipsi. I l’any que ve i el següent també hi haurà eclipsis de sol visibles per nosaltres. Una sort! Exclama la Maria Àngels, que juntament amb el seu marit, Xavier Górriz, ja porten molts anys capbussats en un negoci que sembla extremadament especialitzat, però que s’adreça a una franja de públic més àmplia del que un es pugui imaginar. L’astronomia és popular? I tant que sí!

El mercat de fitxatges d'aquesta setmana arriba amb sonats nomenaments de personalitats del món de la política i dels mitjans, tot i que el nom de la setmana ha estat el de Koldo García, mà dreta de l'exministre José Luis Ábalos, per la seva detenció per corrupció en la compra de mascaretes. Aquests són els principals:

A l'Antiga Grècia explicaven que, cada matí, Hèlios s'enfilava al seu carruatge resplendent, esperonava els quatre cavalls i s'enlairava cel enllà. El seu encàrrec era sempre el mateix: fer la volta al món per passejar-hi l'aurèola daurada que duia per corona. A casa hi deixava el seu fill, Faetont, que presumia de tenir la personificació del Sol com a pare. A Valladolid, el 1901, qui sortia ben d'hora de casa era Alejandrino Pérez. Tot i no tenir carro, s'afanyava a arribar a la botiga per preparar-hi els bombons, les melmelades i les confitures que vendria durant tot el dia. A casa s'hi quedava el seu net, Gaspar, ben cofoi que el seu avi fos el propietari de la reputada confiteria El Sol. D'aquell negoci en va sortir un producte que, encara avui, és ben present als esmorzars i berenars de molts catalans: la melmelada Helios. 

No només es regala l’anell de prometatge i l’aliança de casament. També s’estilen encara les medalletes del naixement, les culleretes del bateig i la medalleta o la creu de la primera comunió. Sembla mentida, oi? Doncs en un temps ple de modernitats, nous hàbits i necessitats sobrevingudes, encara hi ha lloc per als regals tradicionals. Ho saben molt bé a la joieria Roé, al carrer de Sants 41, que l’any vinent celebrarà el seu centenari i on estan molt contents d’acumular quatre generacions de negoci familiar.

"Soc el sereno del Paral·lel!" Paco Pàmies ho té clar. Sempre amb el somriure incorporat, amb el bon humor per bandera, el coneix tothom al llarg i ample de l’avinguda més especial de Barcelona, la que més glòria pretèrita acumula, la que tanta gent troba a faltar ni que sigui una mica. I ell és el sereno, sí, aquell extint vell ofici del vigilant nocturn carregat de claus a qui s’avisava picant de mans i amb un bon crit perquè t’obrís casa teva.

“Si poguèssim parlar obertament, tenim històries per escriure un llibre sencer”, expliquen entre rialles alguns treballadors de l’Hotel Juan Carlos I. Cal deixar clar que totes les veus contactades per fer aquest reportatge han demanat l’anonimat, ja que es tracta de treballadors que prefereixen mantenir-se a l’ombra. Totes excepte l’expresident del Barça i president del grup Husa, Joan Gaspart, que s’ha prestat a explicar en una conversa amb l’ARA alguns dels grans hits de l’Hotel Rey Juan Carlos I –actualment anomenat Fairmont Rey Juan Carlos I i al caire de la fallida– de l’època en què ell n’era el gestor.

La Unió Europea estudia possibles mesures com racionar el combustible i alliberar més petroli de les reserves estratègiques davant el risc d'un xoc energètic "durador" derivat de la guerra a l'Orient Mitjà, ha assegurat aquest divendres el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, en una entrevista amb el diari britànic Financial Times. El bloc avalua "totes les opcions", segons Jørgensen, que ha alertat que "els preus de l'energia seran més alts durant molt de temps".

José María Torres manté el pols a la patronal espanyola Conpymes després de proclamar-se la setmana passada de nou president en una tensa assemblea en la qual moltes de les organitzacions membres es van mostrar en contra de la seva manera de fer i actuar. Torres, en Dijous Sant, que és festiu a Madrid, i després de la reunió polèmica del 26 de març, ha comunicat la composició de la seva junta directiva. Inclou quatre vicepresidències amb Pompili Roiger, d'Ancoporc (comerciants de porcí); Pedro Mulero, de Foesc –que agrupa empreses d'oci–; María Francisca Serón, de Pymes Melilla; i Juan Ignacio Guerrero, de l'associació de metges Unipromel.

La tensió al voltant de la guerra amb l’Iran ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha impulsat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril. Després del discurs de Donald Trump, en què va evitar concretar quan es podria reobrir l’estret d’Ormuz, els inversors han reaccionat amb nerviosisme i han accelerat les compres de cru. El West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s’ha enfilat per damunt d’aquest llindar –el nivell més alt des del 9 de març– i apunta al seu increment diari més intens des del 2020, mentre que el Brent, referència a Europa, també manté una tendència alcista en un context marcat per la incertesa geopolítica i el risc de noves interrupcions en el subministrament.

Àngel Simón (Manresa, 1957) va protagonitzar l'abril de l'any passat un dels divorcis més sonats al panorama empresarial català i espanyol, quan va ser destituït com a conseller delegat de Criteria, el braç inversor de La Caixa. S'havia trencat una llarga relació amb el president de La Caixa i de Criteria, Isidre Fainé. I una de les espurnes per posar fi a un mandat que va durar uns 15 mesos va ser el cessament de José María Ávarez-Pallete al capdavant de Telefónica –participada per Criteria–, d'acord amb la Moncloa per part de Simón i d'esquena a Fainé, segons diverses fonts. Des de fa un any, Simón, un directiu acostumat a relacionar-se amb els governs socialistes espanyol i català, havia desaparegut de l'escena pública. I ara reapareix com a nou president, en plena batalla pel poder a Indra, una companyia cridada a liderar el negoci de la defensa, amb l'Estat, a través de la SEPI com a principal accionista (28%).

Arriba a tota velocitat un Lamborghini taronja. És llampant i fa un soroll eixordador. Aparca davant teu i en baixa un noi jove, amb un tupè ros clenxinat i amb uns bíceps treballats, vestit amb un polo Gucci de més de 1.000 euros, una aparença que completa amb un anell d’or i un rellotge Rolex. Fa temps que el segueixes a les xarxes socials i admires els diners que guanya i amb què se’ls gasta. Els cotxes, les cases, els outfits, les joies. Enveges els seus viatges pel món. Colòmbia, Costa Rica, els Emirats Àrabs, el Japó. Fa temps que fas cas dels seus consells per invertir, per ser un guanyador. Què és triomfar si no és el que fa ell? Fins i tot destines alguns dels pocs diners que tens per gaudir del privilegi de tenir-lo unes hores només per a tu, perquè t’expliqui com s’ho ha fet. Baixa del cotxe i et diu crac. I, automàticament, et sents un crac. Et fascina. T’abdueix. Et captiva. T’enamora.

El bloqueig de l'estret d'Ormuz per la guerra a l'Orient Mitjà preocupa el sector aeri. La possibilitat d'arribar a quedar-se sense combustible està sobre la taula de les principals companyies aèries europees davant d'un conflicte que no dona senyals de millora. La irlandesa Ryanair, la primera aerolínia a Espanya, i l'alemanya Lufthansa comencen a plantejar retallar vols els pròxims mesos. Sense oblidar, a més, com són de sensibles a l'encariment del petroli, un dels seus principals costos, que s'emporta el 30% dels seus comptes i que acabarà repercutint en els preus dels bitllets.

Gairebé un de cada quatre cotxes venuts a Catalunya durant el primer trimestre d'aquest any s'endolla, segons les dades publicades aquest dimecres per les patronals del sector de l'automoció Anfac, Fecavem i Ganvam. Així, a Catalunya es van vendre del gener al març 34.340 cotxes i totterrenys, dels quals un 23,8% es poden connectar a la xarxa elèctrica: és a dir, són híbrids endollables o elèctrics purs.

La Generalitat ha publicat el calendari laboral per a l'any 2027, marcat perquè els dies de Nadal i l'1 de maig cauran en dissabte, segons ha informat aquest dimecres l'executiu català en un comunicat. En total hi haurà 12 dies festius més enllà dels diumenges.

Wallbox, la companyia catalana de sistemes de recàrrega de cotxe elèctric, ha tancat l'acord per a la reestructuració del deute per un import de 169,5 milions d'euros amb els creditors principals, que representen més del 83% del deute financer de l'empresa, així com els accionistes principals i els inversors institucionals, a través d'una ampliació de capital. Una ampliació en què la Generalitat entrarà a la companyia com a accionista.

Gir de 180 graus a l'empresa tecnològica i de defensa Indra. L’exdirectiu de La Caixa Àngel Simón ha estat nomenat nou president d’Indra després de la dimissió d’Ángel Escribano –un mandat que ha durat poc més d'un any–, tal com ha informat la companyia aquest dijous a la matinada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La proposta de Simón la va fer el govern espanyol a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el seu braç inversor, que és el primer accionista d'Indra amb un 28% del capital social.

La crisi als mercats energètics derivada de la guerra a l'Orient Mitjà empitjorarà "molt" de cara a l'abril en comparació amb el març, segons el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol. Birol, que ha visitat el pòdcast de Nicolai Tangen, conseller delegat del Norges Bank Investment Management (NBIM), ha explicat que si bé durant el darrer mes els carregaments procedents de l'Orient Mitjà encara arribaven als ports, a l'abril "no hi haurà res".

El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà ja impacta les butxaques dels ciutadans europeus. El cost de la vida durant el mes de març s'ha disparat a l'eurozona, i ha situat la taxa d'inflació interanual al 2,5%. La dada suposa una acceleració de sis dècimes respecte al febrer (1,9%), quan els preus encara no s'havien vist afectats per l'escassetat de matèries primeres fruit del tall de l'estret d'Ormuz. El repunt de sis dècimes suposa el salt més gran dels preus a la regió des de l'octubre del 2022, moment en què es van disparar els hidrocarburs per culpa de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

El govern espanyol preveu una "resiliència" de l'activitat turística davant el conflicte a l'Orient Mitjà. I no només s'aferra a les estimacions per a aquesta Setmana Santa, que són "fantàstiques" en paraules del ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, sinó també a una "capacitat d'adaptació i resistència" d'un sector que els darrers anys ha superat crisis com la de la pandèmia de la covid-19. "La situació és completament diferent [a la del coronavirus]. No es pot comparar", ha dit Hereu en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres. El ministre, que ha comparegut precisament per explicar quin és el pols actual del turisme i quines són les previsions per a aquesta Setmana Santa, ha reconegut que existeix una preocupació per l'impacte del conflicte, però ho ha vinculat a "segones derivades" que dependran de quant s'allargui la guerra. "Estem analitzant amb el sector [la situació actual] i què pot passar si el conflicte no dura setmanes, sinó mesos", ha dit. Per exemple, si aquest escenari deriva en una crisi de preus encara més greu.

L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

L'Euríbor està encarint les hipoteques, una de les conseqüències dels efectes de la guerra a l'Orient Mitjà. Aquest indicador, que és la referència dels préstecs per adquirir un habitatge amb interès variable, però que també afecta els nous que surtin al mercat, ha tancat el març en una mitjana del 2,565%, amb la pujada mensual més gran en tres anys després d'arribar al 2,870% l'últim dia del mes. A conseqüència d'aquesta evolució, els titulars d'hipoteques a interès variable amb revisió anual, que són la majoria, patiran la primera pujada de quota des de l'abril del 2024 perquè l'Euríbor d'aquest mes se situa per sobre del de fa un any, que era del 2,398%. Els que la tenen semestral ja pateixen pujades des de l'octubre.

És un dels casos que ha deixat una de les imatges de més unitat del sindicalisme: l'entrada a la presó l'estiu passat de sis sindicalistes de la CNT de Gijón conegudes com Les Sis de La Suiza; i que aquest dimarts escriu una nova pàgina amb l'aprovació de l'indult per part del govern espanyol.

Iberia i els sindicats han tancat un acord aquest dilluns per tirar endavant un expedient de regulació d'ocupació (ERO) voluntari per a 996 persones. Aquests empleats deixaran la companyia amb un 80% del salari brut en cas de prejubilació i amb 35 dies per any treballat per als menors de 60 anys, que seran baixes incentivades. Dels 10.700 empleats d'Iberia, l'ERO afecta 996 persones: 106 són pilots, 137 tripulants de cabina de passatgers (TCP) i 753 treballadors de terra, entre els quals hi ha tècnics de manteniment i personal dels serveis corporatius.

L'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, amb l'entrada dels houthis al conflicte, ha disparat aquest dilluns el preu del petroli, que ha tocat màxims des de l'inici de la guerra. Durant el dia el preu del barril de Brent ha superat els 115 dòlars, tot i que després ha baixat una mica i a la tarda se situava al voltant dels 112 dòlars el barril.

L'Institut Català de Finances (ICF) ha destinat 8 milions d'euros a la nova planta del grup de calderes industrials Attsu, a Riudellots de la Selva. L'empresa està especialitzada en el disseny, fabricació i comercialització de calderes de vapor, oli tèrmic i altres recipients de pressió.