El Barça ja pot anar posant les ampolles a la nevera per tenir-les ben fredes per a quan toqui celebrar. El primer episodi de la trilogia de duels contra l’Atlètic de Madrid va servir per colpejar la línia de flotació de dos equips madrilenys a la vegada. El gol salvador de Lewandowski enfonsa el Reial Madrid a la classificació i, de pas, fa mal a un Atlètic que ja ha entès que el Barça ho vol guanyar tot just abans del duel a la Champions. Els blancs alcen la vista i els costa veure un Barça indomable que va saber reaccionar abans del descans, quan semblava que també podia perdre. El gen competitiu d’aquest equip està fora de tot debat. Un equip que afronta els reptes i els supera. Sembla que no hi ha res que espanti un equip destinat a guanyar la Lliga després de guanyar un partit que, per moments, semblava que acabaria amb empat en una segona part on ja no quedava energia a les cames dels jugadors.

Després del comiat d'Iñigo Martínez, Hansi Flick va perdre molt més que un titular i una peça fonamental per a la seva idea de futbol: es va quedar sense un central esquerrà. L'absència del defensor d'Ondarroa es va notar especialment al primer tram del curs, en què l'equip va deixar força dubtes en defensa. Pau Cubarsí, que es va començar a consolidar amb Xavi Hernández i es va confirmar com a titular indiscutible amb Hansi Flick, va ser dels primers a notar-ho: obligat a canviar de perfil a l'eix, no era el mateix tenir de parella de ball Iñigo Martínez que Ronald Araujo. Finalment, la solució que va acabar trobant l'entrenador alemany va ser reconvertir Gerard Martín en central. L'experiment, assajat abans als entrenaments, va ser traslladat per primer cop a un partit el 22 de novembre, que va coincidir amb el retorn al Camp Nou i que es va saldar amb un contundent i plàcid 4-0 a l'Athletic Club.

Un Barça enfrontat a moltes adversitats no va fallar a la pista del Casademont Saragossa (86-92), on havia perdut en les seves últimes quatre visites. Xavi Pascual va tenir les baixes de Tomas Satoransky i Jan Vesely i va donar descans a Will Clyburn. Juani Marcos va sumar 9 punts i 4 assistències. L'equip local no va poder evitar la seva onzena derrota en els últims dotze partits. "Estem com estem. La dificultat és molt gran, però volem fer passes endavant", va reconèixer Xavi Pascual.

Claudia Pina (Montcada i Reixac, 2001) és un dels noms propis d’aquest curs al Barça femení. La jugadora catalana –que al desembre va renovar fins al 2029– ha anat creixent amb el pas dels anys fins a guanyar-se un lloc a l’onze titular. “És fruit de l’evolució. Era una nena, va despuntar al Sevilla, va tornar, però fer-se un lloc al millor equip és complicat”, explica a l’ARA Miguel Llorente, que va dirigir la futbolista al filial blaugrana. Fins al moment, aquesta temporada ha disputat 36 partits, 26 dels quals com a titular, amb 19 gols amb el Barça.

"Sincerament, millor no saber quants diners m'ha costat, tot plegat", explica, entre rialles, Albert Martínez, que després d'un munt d'anys de recerca, té una col·lecció envejable d'articles del Girona. Entre ells, totes les primeres equipacions de la història del club gironí. "N’hi ha 55 –diu–. Dels primers quaranta anys, només quatre, perquè en feien servir una cada dècada. I, més endavant, una valia per dues temporades". Ha navegat entre antiquaris, venedors, jugadors de tots els temps i les seves famílies per fer-ho possible. Cada vegada que ha trobat una relíquia, abans de fer el pagament corresponent, trucava al Jota, l'encarregat de material fins al desembre passat, per confirmar que no l’enredaven. "Costa, perquè el club no en va posar a la venda fins al curs 2005-06", admet.

El Barça té la Lliga a tocar. En un partit molt travat contra l'Atlètic de Madrid, els barcelonistes van sumar tres punts d'or (1-2) que eleven fins a set la distància amb el Reial Madrid a la classificació amb vuit jornades per disputar-se. A continuació, uns apunts en calent.

Per als cristians, el Dissabte Sant és un dia de silenci i espera, previ a la commemoració de la resurrecció de Jesucrist, després de la seva passió i mort. Per als periquitos, devots i patidors com pocs, ahir era més o menys el mateix. Confiaven que després de 12 jornades sense conèixer la victòria es retrobarien amb el triomf a Sevilla, on aquests dies sagrats es viuen a flor de pell. Era un acte de fe. No ho van aconseguir, però com a mínim van endur-se un punt de mèrit enfront d’un Betis que lluita per la Champions (0-0). A més a més, sense encaixar cap gol; des de mitjans de desembre que no ho aconseguien, i aquesta era una de les principals obsessions del seu entrenador. Això sí, els registres fan por: aquest any els blanc-i-blaus encara no han guanyat i acumulen cinc punts de 39 el 2026. I dissabte que ve visiten el Camp Nou.

El Reial Madrid s'ha deixat tres punts d'or a Mallorca (2-1) en un altre mal partit del conjunt d'Álvaro Arbeloa. Un gol de Muriqi al descompte ha desfet l'empat que havien aconseguit els blancs uns minuts abans i ha deixat via lliure a un Barça que de moment té quatre punts d'avantatge i que pot ampliar-los aquesta nit si guanya l'Atlètic de Madrid al Metropolitano.

Una estona després de ser eliminada a la segona ronda del WTA de Bogotà per la russa Anastasia Tikhonova (1-6, 6-4 i 3-6), la tenista Marina Bassols va entrar a les seves xarxes socials. Mentre encara estava paint la derrota, la blanenca, de 26 anys, va llegir un grapat de missatges amb amenaces de mort. "Busca't una bona assegurança de vida i un advocat perquè et mataré quan tornis a casa", "He pagat un càrtel perquè et matin", "T'assassinaré, sé on vius" o "Estàs oficialment morta".

Els crits islamòfobs al camp de Cornellà-El Prat en el partit entre Egipte i Espanya han donat la volta al món i són un exponent molt preocupant del nivell de desacomplexament de l'extrema dreta arreu. El cas és especialment lamentable perquè el millor jugador de la selecció espanyola i probablement del món és un català de religió musulmana anomenat Lamine Yamal, criat al barri de Rocafonda de Mataró. L'estrella del Barça ha llançat un contundent missatge a través de les xarxes socials i ha titllat de "racistes" i "ignorants" els energúmens que dimarts van corejar tota mena d'insults, també a Pedro Sánchez, al camp de l'Espanyol.

El permís que el Barça li ha donat a Raphinha per desconnectar a Porto Alegre després de lesionar-se amb la canarinha crida l’atenció perquè surt del guió habitual. Tot i que és fàcil empatitzar amb el sotrac anímic del xicot, grinyola molt que un jugador que s’ha trencat de manera reincident el bíceps femoral comenci la recuperació lluny de la Ciutat Esportiva. Sobretot si tenim en compte que els serveis mèdics del club que li paga encara no l’han pogut examinar.

Aquest dilluns ja s'havien venut 45.000 entrades per al partit de tornada dels quarts de final de la Champions femenina que es disputarà al Camp Nou. La xifra és espectacular si es té en compte que el Barça va massacrar el Reial Madrid a l'anada per 2 a 6 i que el partit es juga enmig de Setmana Santa, però és evident que l'afició culer s'ha pres el partit com una festa a costa, esclar, del Madrid.

Anaven caient els gols a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Al final van ser sis. Sis cops baixos a la moral del Madrid, sis cops a la seva línia de floració, sis campanades a morts per un projecte que no aixeca el vol. Van passant els anys i el Reial Madrid no aconsegueix fer mal al Barça femení. A vegades sembla que s'hi acosta, però arriba un partit important i veiem el resultat. I quina va ser la reacció de l'afició blanca? Res. Els quatre indignats a les xarxes, que solen ser aquells que viuen permanentment indignats, i poca cosa més. Ni esbroncada, ni xiulada, ni grans drames.

El mem de Joan Laporta ballant ja forma part de la cultura popular. La seva eufòria és encomanadissa: tot és il·lusió, optimisme, càntics manllevats de la grada d’animació, macarrons i escuma de cava brollant a Luz de Gas. Qui no voldria que la vida fos això cada dia? Qui és l’amargat que optaria per no passar-s’ho bé? Hedonisme en estat pur i la cirereta d’un 7 a 2 per sortir catapultat cap als quarts de final de la Champions. “Els millors anys de la nostra vida” són aquí i el barcelonisme –o el 42% que va anar a votar– ha triat en massa que sigui aquest senyor magnètic, divertit, carismàtic i proper qui continuï traient el club del pou que va perforar Josep Maria Bartomeu. Aquest xec en blanc és la constatació que el Barça i Laporta són el mateix. “L’estat soc jo”, deia el rei absolutista francès Lluís XIV. Doncs això.

El Barça va perdre a la pista del Zalgiris, un rival directe en la lluita per les posicions de play-off de l'Eurolliga. L'estratègia de l'equip lituà va imposar-se al conjunt blaugrana per segona vegada aquesta temporada (83-71). Moses Wright i Sylvain Francisco, dos jugadors amb els quals somia el Palau Blaugrana, van completar una gran actuació. El pivot va sumar 18 punts i 11 rebots. El base va contribuir al triomf local amb 14 punts, tots a l'últim període, i 8 assistències.

Ja fa anys que per Setmana Santa, un estol de veles blanques omple el Mediterrani rumb a Eivissa. La Ruta de la Sal, la regata d'altura amb més mariners del Mediterrani, ja fa més de trenta anys que mou milers d'embarcacions de vela que s'apunten a una competició nascuda per recordar un fet històric oblidat. El 1846, quan els carlistes van aconseguir bloquejar Barcelona durant la primera guerra carlina, un home de negocis barceloní va oferir diners a tots els mariners que s'oferissin per anar fins a Eivissa per anar a buscar sal i portar-la a Barcelona, ja que s'estava acabant. S'explica que una goleta anomenada Halcón Maltés, capitanejada pel grec Andrea Potrus, va ser la més ràpida en trencar el bloqueig.

Són dos quarts de set de la tarda. Al jardí de l'Ateneu barcelonès un grup de senyores discuteixen de literatura i dos joves parlen de problemes d'amor. Quan en Carles Tudó passa entre les taules, tots es giren per mirar el seu uniforme, amb uns pantalons bombatxos inspirats en aquells del segle XVI que feien servir els Lansquenet, mercenaris alemanys. Tudó és un dels grans experts europeus en esgrima clàssica i aquest any s'encarrega d'impartir els cursos d'esgrima que l'Ateneu barcelonès ha recuperat més de 140 anys després del darrer cop que el soroll de sabres va ressonar per les seves sales. Les sessions es fan a l'elegant sala Pompeu Fabra de l'Ateneu, entre volums de llibres centenaris i busts d'escriptors. "Hem esgotat totes les places i tenim llista d'espera", explica en Tudó mentre prepara les espases.

El Barça va superar l'Unicaja i va evitar la tercera derrota consecutiva a la Lliga Endesa (97-91). L'equip blaugrana va malbaratar una renda de 18 punts, però va saber reaccionar a temps. Jan Vesely va tenir una incidència clau en els minuts decisius. El pivot txec de 35 anys va sumar 10 punts amb dos triples en l'últim període. "Cada any intento millorar i ara m'estic sentint còmode amb els llançaments de tres punts", va dir. "Hem aguantat 15 minuts a bon nivell, però després ens hem diluït i hem sobreviscut com hem pogut. El desgast de divendres va ser molt gran", va reconèixer Xavi Pascual.

El danès Jonas Vingegaard (Visma-Lease a Bike) afegeix el seu nom a la llista de guanyadors de la Volta Ciclista a Catalunya. La cursa catalana, una de les més antigues del món, ha passat de ser arraconada en el calendari a convertir-se en una de les cites amb un palmarès més impressionat dels darrers anys. Els últims quatre anys, els guanyadors han estat els eslovens Primoz Roglic, Tadej Pogacar, i ara Vingegaard. És a dir, els grans dominadors del ciclisme mundial. I, no fa tant, qui es vestia amb els colors de líder de la volta eren Quintana, Yates o Alejandro Valverde.

El Barça va guanyar a la pròrroga l’Estrella Roja un partit digne de dos aspirants a disputar els play-offs pel títol (92-88). L’equip blaugrana, que va millorar les prestacions dels últims dies, va serrar les dents per apuntar-se la tercera victòria consecutiva a l’Eurolliga. La defensa culer va acabar amb les opcions d'un rival dur de rosegar i va reconnectar el conjunt català amb els seus aficionats.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat la seva nova política de protecció de la categoria femenina a l'esport olímpic, en virtut de la qual només les "dones biològiques" hi podran competir, una norma que s'aplicarà a partir dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. La nova presidenta del COI, Kirsty Coventry, ja va explicar durant les eleccions d'ara fa un any que era partidària d'una política d'aquest estil i aquest dijous ha fet oficial la normativa, que també significa tancar la porta a les dones trans als pròxims Jocs. Les dones cisgènere que vulguin ser als Jocs doncs, s'hauran de sotmetre a un test com a mínim un cop durant la seva carrera.

Un Spar Girona condicionat pels problemes físics de jugadores clau afronta a partir d’aquest divendres la Copa de la Reina de Tarragona amb ambició. L’equip català s’estrenarà jugant els quarts de final contra el Perfumerías Avenida, un rival contra el qual s’ha disputat molts dels últims títols. Una de les armes secretes de Roberto Íñiguez és Carol Guerrero, una jugadora discreta que sempre rendeix per sobre dels elogis que rep. “Soc una persona molt tímida i introvertida, però quan em donen confiança soc la persona més divertida que pots conèixer. Em costa una mica, però crec que amb el pas del temps això ho he anat millorant, tot i que encara em queda”, diu.

Dos dies després de la contundent derrota al clàssic, un Barça en hores baixes va agafar oxigen contra l'Anadolu Efes, un rival amb una irregular esma per competir. L'equip blaugrana, que va perdre massa pilotes, es va apuntar una victòria amb més ofici que brillantor (78-71). La defensa i el rebot van sostenir el conjunt culer en un partit que tan sols va reunir 4.861 espectadors al Palau Blaugrana.

Feia molts anys que les patinadores catalanes eren invisibles a ulls de les institucions. Any rere any, aconseguien podis internacionals íntegrament catalans i situaven el patinatge artístic a l’elit mundial. Des de la Generalitat, però, el silenci era la resposta. Com si l’exigència d’aquesta disciplina no fos equiparable a la d’altres esports. La setmana passada, però, després de molta insistència i anys de reivindicació, hi va haver un avenç significatiu que comença a reconèixer una realitat que fa temps que és inqüestionable. La Comissió Extraordinària d’Avaluació de l’Alt Rendiment Català, a petició de la conselleria d’Esports, va aprovar uns criteris que permetran que la Federació Catalana de Patinatge pugui presentar candidatures d’esportistes de la disciplina de xous, dins del sistema de l’alt nivell català. “És una molt bona notícia i la veritat és que estem contents”, explica la capitana del CPA Olot, Júlia Casadevall. “Creiem que és un pas molt important. Una primera forma de reconèixer tots els anys d’esforços i èxits internacionals”.

Clàssic molt desigual al Palau Blaugrana. Un Reial Madrid en línia ascendent que acumula nou victòries consecutives a la Lliga Endesa va despullar un Barça que no pot fer més amb menys (76-95). L'equip blanc va accentuar totes les mancances d'un projecte culer que no presagia bones notícies aquesta temporada. La superioritat física es va traduir en un gran domini en el rebot.

La vida de Sepp Kuss (1994) va canviar radicalment l'1 de setembre del 2019. Feia un parell d'anys que havia arribat a Europa procedent dels Estats Units i ja s'estava fent un nom en el ciclisme. Aquell dia va córrer la seva millor cursa. Era la novena etapa de la Vuelta a Espanya i el final estava marcat als Cortals d'Encamp, a Andorra, on ell residia. A la meta l'esperava una persona que el marcaria per sempre, Noemí Ferré, l'amor de la seva vida. Ella va anar a veure el final d'etapa amb uns amics, ja que també és ciclista i una apassionada d'aquest esport. Ell, en canvi, estava serrant les dents per arribar al final. A l'acabar la cursa, la Noemí va conèixer el Sepp perquè tenien un amic en comú. Aquest va ser el primer i penúltim pas, perquè després d'acabar la Vuelta el nord-americà li va escriure per quedar. Des de llavors, no s'han separat i Kuss s'ha convertit en un català més, fins al punt d'haver canviat l'àrida Colorado, la seva terra natal, pels boscos del Pirineu, on espera acumular èxits en la Volta a Catalunya que és a punt de començar.

Recorrent-la en cotxe, des dels accessos fins a les principals avingudes, Marbella té allò de ser una ciutat que podria ser moltes altres ciutats. Més ben dit, qualsevol altra ciutat massificada de la Costa Daurada, de la Costa Brava, de la Costa Blava o de la mateixa Costa del Sol de la qual és emblema. Els edificis més alts són hotels i no oficines, els blocs d’apartaments, també imponents, tenen piscines comunitàries, i les muntanyes que queden a l’horitzó estan plenes de punts blancs; edificis que han destrossat el paisatge natural. Però si t’endinses en les carreteres que desfilen entre les muntanyes veus que no són xalets ni cases velles: hi ha moltes mansions, complexos, clubs de tenis i camps de golf exclusius. Les creus sanitàries van acompanyades de cartells que diuen “arzt” i “apotheke”, i no “doctor” o “farmàcia”. Les tanques publicitàries són en anglès i anuncien clíniques privades, la majoria per fer-se retocs estètics, per tractar la baixa fertilitat o la falta de cabells, i estan adreçats a un públic d’una certa edat que no vol –o almenys vol dissimular– fer-se gran.

Un equip de l'ARA ha viatjat al sud d'Espanya per conèixer a fons com funcionen les màfies que controlen els circuits de l'haixix i la cocaïna que entren a la Península i utilitzen l'AP-7 per transportar la droga fins a Europa.

Les ones virulentes colpegen l’espigó. És negra nit. Una nit plujosa i freda d’hivern. Al Bar del Chechu, a l’entrada del port de Barbate, joves i veterans desafien el temporal fumant i escurant la cervesa. La majoria ja no viuen de la mar, però la mar els crida. Un cotxe de la Guàrdia Civil passa lentament per davant del bar. Mirades de desconfiança dels uns i els altres. Poques hores després, a l’alba, la policia tornarà al recinte portuari. Una narcollanxa s’hi ha refugiat una estona per evitar el sacseig rabiüt de l’aigua. Les gomes dels narcotraficants busquen refugi als ports de la zona mentre esperen el seu moment.

L'atur registrat als serveis públics d'ocupació a Catalunya va baixar en 3.777 persones al mes de març en relació amb el mes anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball i Economia Social. Així, el nombre de persones desocupades a Catalunya a final del mes passat era de 323.476, un 1,15% menys que el mes anterior. L'ocupació va tornar a créixer i el nombre d'afiliats a la Seguretat Social a Catalunya va superar els 3,88 milions de persones, vorejant els màxims històrics de 3,9 milions de l'estiu passat. En el conjunt de l'Estat, es van superar per primer cop els 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social, un rècord històric d'ocupació. A Catalunya hi ha 75.961 persones ocupades més que fa un any (+2%) i 32.415 més que al febrer (+0,84%). Durant el mes de març s'han formalitzat 217.315 contractes de treball a Catalunya, un 16,1% més que al febrer i un 7,7% més que fa un any.

L'aliança OPEP+, liderada per l'Aràbia Saudita i Rússia, ha acordat aquest diumenge augmentar la seva producció de petroli en 206.000 barrils diaris a partir de l'1 de maig, tot i la guerra a l'Iran. De fet, l'acord no és gaire més que un gest simbòlic, perquè l'aplicació de l'increment no serà possible mentre segueixi la guerra i es mantingui bloquejat l'estret d'Ormuz, per on surt als mercats molt del petroli dels membres del càrtel petrolier.

El dia al calendari és dijous 9 d'abril. Cupra presentarà el model Raval, el primer cotxe 100% elèctric dissenyat i fabricat a la planta de Seat de Martorell. És el resultat palpable d'un pla del grup Volkswagen per electrificar la mobilitat a Espanya i que, malgrat presentar el seu primer fruit, presenta encara moltes incògnites de futur.

L'Audiència Nacional dona el tret de sortida al judici del cas Kitchen. És l'operació que van orquestrar les clavegueres de l'Estat per robar a Luis Bárcenas, l'extresorer del PP, informació o dades que poguessin comprometre dirigents dels populars en el marc del cas Gürtel. Al banc dels acusats seuen, entre altres, Jorge Fernández Díaz (que va ser ministre de l'Interior del 2011 al 2016), Francisco Martínez (que va ser secretari d'Estat d'Interior), Eugenio Pino (que era director adjunt operatiu de la policia espanyola) i el comissari jubilat José Manuel Villarejo. "Afronto al judici amb molt entusiasme, confio que la veritat prevalgui", ha reconegut Villarejo quan ha arribat a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares. I ha dit que no té "por" a entrar a la presó: "Si m'hi posen de nou, serà per no sortir. Com que han vist que no callo, és normal que aquesta vegada els surti bé la jugada", ha afegit.

La Universitat Abat Oliba CEU va investir doctora honoris causa l'exministra i expresidenta del Congrés Ana Pastor (PP) aquest 25 de març, en reconeixement de la seva trajectòria. Aprofitant l'avinentesa, l'expolítica, que va acumular dues dècades i mitja d'activitat política a Espanya fins al 2024, atén l'ARA.

A Damasc, el record de la guerra no és abstracte; es troba als edificis reconstruïts a mitges, als barris buits que encara no han pogut recuperar els seus antics habitants, als comerços que obren cada matí amb l'esperança que l'economia millori. També es filtra en les converses quotidianes, en què el conflicte ja no s'evoca com a passat, sinó com una possibilitat que pot sortir de qualsevol cantonada.

El règim de l'Iran s'està defensant de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel amb una arma que no és militar, sinó econòmica: ofegar el trànsit de petroli a l'estret d'Ormuz, per on circulava una cinquena part del trànsit mundial de gas i petroli. Però és un tancament selectiu: en lloc de minar l'estret per bloquejar el pas de tots els vaixells, Teheran permet el pas de les seves pròpies embarcacions i de les que considera "no hostils", mentre bloqueja les procedents de països que considera "enemics". Ha establert un peatge selectiu amb un corredor físic al mar pel qual obliga a passar els vaixells que li interessen. Els que no ho fan s'exposen a ser atacats amb drons, míssils o llanxes ràpides.

Arturo San Agustín explicava les tribulacions d’un reporter que després de passar-se mitja hora decidint si s’escrivia Gorbatxev o Gorbatxov –era abans d’internet, esclar– va acabar adjudicant-li el càrrec de president dels Estats Units. L'anècdota és una faula sobre la inevitabilitat de l’errata: quan mires a una banda, ella para l’emboscada just al costat. El New York Times ha publicat un titular a banda i banda que deia: “Una Organització del Tractat de l’Amèrica del Nord sense Amèrica?” Un cop ja imprès, s'han adonat que la A d’OTAN no és d'Amèrica, sinó d'Atlàntic. Amb la qual cosa, bona part de la intenció del titular decau.

Quan obres l'aplicació mòbil per demanar un taxi, quan pagues amb targeta o quan mires una sèrie a Netflix, aquestes aplicacions no funcionen de manera aïllada. Darrere hi ha una xarxa invisible d'infraestructures digitals: les API (interfícies de programació d'aplicacions). Són la rebotiga digital que fa funcionar l'ecosistema mòbil, i sense elles el 80% de les aplicacions actuals deixarien de funcionar.

La missió lunar de la NASA amb el llançament de l’Artemis II ha provocat que alguns informatius hagin recuperat d’una manera o altra aquella teoria conspirativa que assegura que l’arribada dels humans a la Lluna el 1969 va ser un engany.

“No són només els diners, és temps i creixement”. És la reflexió que feia Pau Quesada, tècnic del Reial Madrid, després d’encaixar el 6-0 al Camp Nou. El Barça va tornar a demostrar per què és un equip referent i del qual en podem sentir orgull, tal com va descriure Alexia Putellas després del partit. “Sento que tots anem en la mateixa direcció: afició, equip i club”, va afegir la capitana. Les blaugranes van omplir el Camp Nou amb 60.067 persones en la millor assistència des del retorn a l’estadi. L’entrada contra el Reial Madrid va superar els 56.812 espectadors que s’havien reunit deu dies abans per veure el Barça - Rayo Vallecano (1-0).

"Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", va publicar dimecres a les seves xarxes socials l'estrella del Barça i pal de paller del combinat de Luis de la Fuente. Dimarts, després del duel contra Egipte i de l'escenari mundialment vergonyós que es va viure en l'enfrontament contra la selecció nord-africana, el futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar l'afició local. Després, va passar la zona mixta de pressa, absort, mirant el seu telèfon mòbil, sense gairebé ni voler aixecar la vista per veure la premsa que estava entrevistant alguns dels seus companys. Lamine Yamal estava neguitós.

Amb 17 anys, Jaume Sabaté (Badalona, 1947) es va veure obligat a deixar els estudis d’enginyeria electrònica per culpa de la pilota. A casa seva tenien un negoci de lampisteria, però com que jugava de defensa amb el Badalona a Segona Divisió i es feia un fart de viatjar amunt i avall, no tenia temps per als llibres. Corrien els anys 60.

El Reial Madrid projecta una imatge de solidesa financera que casa amb el seu ADN esportiu basat en els resultats. Tanmateix, si es fa una lectura detallada de l'última fotografia econòmica auditada –a l'equador de l'exercici 2025-26–, s'observen esquerdes que posen en dubte aquest relat. Sense negar la seva potència com a marca global, a l'altura d'altres gegants del futbol com el mateix Barça, el PSG o les patums de la Premier, la institució comandada per Florentino Pérez ha posat a disposició dels seus socis i sòcies una documentació amb 112 pàgines que encén algunes alarmes.

S'acaben les paraules per descriure aquest equip. El Barça femení ha tornat a fer història, dins i fora del terreny de joc. El conjunt de Pere Romeu ha reunit 60.067 persones al Camp Nou –rècord absolut des de la tornada a l'estadi, masculí i femení–, Alexia Putellas ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana i, sobre el camp, ha tornat a golejar –i crucificar– el Reial Madrid, per tercer cop en una setmana. 6-0 al final dels 90 minuts a Barcelona i 12-2 en el global de l'eliminatòria. El Barça avança amb pas ferm a les semifinals per vuitena temporada consecutiva i es veurà les cares amb el Bayern de Múnic.

"Hi havia un pla perquè aquest noi no pogués néixer mai, perquè els meus fills no naixessin mai, perquè cap dels nostres fills no naixés mai. El seu riure és la nostra venjança més gran", publicava a les xarxes socials Emir Suljagic, el responsable del centre per la memòria de Srebrenica, el poble bosnià on més de 8.000 persones van ser assassinades per paramilitars serbis el juliol del 1995. També adjuntava una fotografia dels jugadors de la selecció de Bòsnia i Hercegovina celebrant que s'havien classificat per al Mundial i que havien eliminat tot un gegant com Itàlia. I al centre de la imatge apareixia el jove Esmir Bajraktarevic. Un futbolista fill de refugiats que van fugir de Srebrenica, escenari d'un dels genocidis més recents de la història d'Europa.

El pronòstic de baixa per a Raphinha Dias, després de trencar-se el mateix múscul per tercera vegada aquesta temporada, és de cinc setmanes. Aquesta és la previsió dels serveis mèdics del Barça, comunicada oficialment divendres passat al vespre, després d'avaluar el futbolista a milers de quilòmetres de distància. No hi va haver més elements de diagnosi que les proves encarregades per la selecció brasilera i les sensacions del mateix davanter blaugrana, que, poques hores després de ser substituït per Carlo Ancelotti al descans d'un amistós contra França a causa d'unes "molèsties", ja va transmetre que estava "trencat". No hi haurà una exploració a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, amb els instruments i els coneixements dels professionals del club fins aquest dilluns, quan està previst que Raphinha abandoni el refugi de la seva gent per tornar a la disciplina blaugrana.

“Alexia és el Barça”. És el resum que fan Irene Paredes i Patri Guijarro –dues de les capitanes– d’Alexia Putellas. Gairebé 5.000 dies després de vestir la samarreta del Barça per primer cop, la molletana ha tornat a fer història al Camp Nou, on ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana. Una mostra més del que representa una jugadora clau en el creixement del club català. Quan Alexia va debutar amb el Barça el 24 d’agost del 2012 –després de passar per l’Espanyol i el Llevant per créixer i consolidar-se a la Primera Divisió–, el Barça encara no havia jugat cap partit a la Champions, tot just acabava de guanyar la seva primera lliga –ara va camí de l’onzena– i només tenia dues Copes a les seves vitrines –el 16 de maig podria alçar la dotzena.

Més enllà de la vergonya, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'exposa a una sanció per part de la FIFA després dels càntics islamòfobs en el partit amistós disputat contra Egipte a Cornellà-El Prat. El càstig va des d'un partit de la selecció absoluta "amb un nombre limitat d'espectadors" i "una multa d'almenys 20.000 francs suïssos (21.600 euros), segons recull la normativa en casos de càntics discriminatoris a la graderia. I podria fins i tot suposar la prohibició que la roja tornés a jugar al camp de l'Espanyol.

Lamine Yamal ha trencat el seu silenci sobre els crits islamòfobs d'aquest dimarts a Cornellà-El Prat, amb motiu d'un amistós entre Espanya i Egipte, amb una publicació a Instagram. "Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i alguna cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", ha escrit el crac del Barça i màxima estrella del combinat de Luis de la Fuente. El futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar a l'afició local.

No està previst que cap directiu, executiu o tècnic del Barça digui obertament que han comès un error en la remodelació del Camp Nou. Tanmateix, internament al club saben perfectament que van equivocar-se amb la primera graderia i que cal trobar-hi una solució de manera imminent per arreglar els problemes de visibilitat. La mesura provisional implica bloquejar la venda de les primeres files de seients. Però això és només un pedaç. Per això hi ha certa pressa per corregir els problemes de visibilitat que s'han fet evidents des de la reobertura.

Ja estan definits tots els grups per al Mundial de l'estiu, que es disputarà entre l'11 de juny i el 19 de juliol. Serà l'edició més gran de la història de la competició, amb 48 seleccions, 104 partits i 16 seus repartides entre diverses ciutats del Canadà, Mèxic i els Estats Units. Serà l'última Copa del Món per a llegendes del futbol com Leo Messi, vigent campió amb l'Argentina en l'edició celebrada a Qatar el 2022, o Cristiano Ronaldo, amb un Portugal que està entre el grup de favorits. També hi ha com a favorits la selecció espanyola de Lamine Yamal, guanyadora de l'última Eurocopa (2024), la França de Kilian Mbappé –vigent subcampiona del Mundial– o el Brasil. En canvi, no hi serà Itàlia per tercer cop consecutiu.

Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina tornava a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però va entrar al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament va ser xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també va ser xiulat després de no convocar Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués citat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.

A menys de 10 dies perquè comenci el Masters d'Augusta –un dels quatre grans tornejos de la temporada golfística–, tots els focus continuen posats en el cinc cops campió del Grand Slam, Tiger Woods, i no precisament per una qüestió esportiva. Divendres passat el golfista de 50 anys va patir un accident de cotxe a Jupiter Island (Florida). Woods en va sortir il·lès, però va ser detingut acusat de conduir sota els efectes d'alguna substància i negar-se a sotmetre's a una prova d'orina per detectar si hi havia alguna substància prohibida. En la primera prova d'alcohol, el nord-americà va donar negatiu.

Una app catalana dissenyada a Tarragona aspira a revolucionar el món de l’entrenament femení. “Estem desenvolupant una aplicació que utilitza la intel·ligència artificial per ajudar les dones a entendre el seu cicle menstrual. Això permet controlar tots els símptomes i ajustar en temps real recomanacions personalitzades d’entrenament. El valor afegir és aportar progressions, intensitat o volum”, resumeix Àngel Miguel, un dels cofundadors de Drop It.

Cara i creu en el retorn a la feina del Barça aquest dilluns després d'uns dies de festa. La cara: Alejandro Balde i Jules Kounde ja treballen parcialment amb el grup i s'espera que rebin l'alta mèdica abans de la visita al Metropolitano de dissabte, el primer de la marató de tres partits contra l'Atlètic de Madrid. Cap dels dos podrà jugar d'inici, però la previsió a l'entitat blaugrana és que tant el català com el francès, almenys, puguin asseure's a la banqueta. Tots dos es van lesionar en el mateix partit: precisament contra els matalassers en la tornada de les semifinals de Copa disputada al Camp Nou el 3 de març passat, en què Balde va entrar per rellevar Kounde.

Ferran Martorell Oliveras de la Riva (Barcelona, 1941-2026), que va ser vint-i-dosè president de la història de l’Espanyol, ha mort aquest dilluns amb 84 anys. Martorell va exercir com a màxim dirigent de l'entitat blanc-i-blava entre el juliol i el desembre del 1989 i va ser directiu de l'Espanyol durant 17 anys. Publicista de professió, és una figura molt estimada per l'afició periquita.

“Jo treballava en una editorial anomenada Linkgua al carrer Muntaner, 45. Feia d’editor i corrector. I un dia a la porta em trobo una senyora d’uns 80 anys, la Carme Humet Cocinero. I em demana si em pot abraçar perquè fa 40 anys que no abraça un negre”, explica Arsenio Rodríguez Quintana (l’Havana, 1964). Rodríguez la va abraçar i va preguntar per quina raó ho havia demanat. “Em va dir que la seva tieta, la Maria Cocinero, s’havia casat amb un cubà negre anomenat Longinos Betancourt que era porter en un edifici a Urquinaona. I va afegir que el fill d’aquesta parella havia jugat al Barça. Em va deixar de pedra. No en sabia res, jo que soc cubà, negre i del Barça”, afegeix.

A la vida tot té un final. Dues de les figures més importants de la història del Girona, protagonistes de l’actual bonança esportiva que travessa l'equip, que encadena quatre temporades consecutives a la Primera Divisió i disposa d’arguments reals per lligar-ne una cinquena, acaben contracte al juny, i la seva continuïtat a Montilivi no és clara. Míchel Sánchez i Cristhian Stuani tenen noranta dies per decidir el seu futur.

Txell Font (Tagamanent, 2004) entra en una petita cafeteria que hi ha al davant de la Ciutat Esportiva Joan Gamper en què gran part de la plantilla del Barça femení és habitual. És filla i germana de porters barcelonistes, per la qual cosa arribar sota pals no ha estat cap sorpresa, tot i que el seu camí ha estat particular. Va començar a clavar puntades a la pilota envoltada de nens a la UE Centelles, l’equip d’un petit poble d’Osona, en totes les possibles posicions, fins que en un dels partits va faltar el porter i de retruc va acabar-hi ella sota pals. No va ser fins als 12 anys que va incorporar-se al conjunt blaugrana.