Lamine Yamal ha trencat el seu silenci sobre els crits islamòfobs d'aquest dimarts a Cornellà-El Prat, amb motiu d'un amistós entre Espanya i Egipte, amb una publicació a Instagram. "Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i alguna cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", ha escrit el crac del Barça i màxima estrella del combinat de Luis de la Fuente. El futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar a l'afició local.

L'Atlètic de Madrid i el Barça es veuen les cares aquest dissabte al Metropolitano (21 h) en la jornada 30 de la Lliga. Els blaugranes volen continuar, com a mínim, amb els quatre punts d'avantatge al capdavant de la classificació i tornar a donar un cop sobre la taula en un dels camps més complicats. Catalans i matalassers s'enfrontaran en el primer dels tres duels que tindran en els pròxims deu dies. A banda del duel a la Lliga, els dos equips es veuran les cares als quarts de final de la Champions amb l'anada al Camp Nou (dimecres 8 d'abril a les 21 h) i la tornada al Metropolitano (dimarts 14 d'abril a les 21 h). Entremig, el Barça disputarà el derbi de Lliga contra l'Espanyol (dissabte 11 d'abril a les 18.30 h).

"Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", va publicar dimecres a les seves xarxes socials l'estrella del Barça i pal de paller del combinat de Luis de la Fuente. Dimarts, després del duel contra Egipte i de l'escenari mundialment vergonyós que es va viure en l'enfrontament contra la selecció nord-africana, el futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar l'afició local. Després, va passar la zona mixta de pressa, absort, mirant el seu telèfon mòbil, sense gairebé ni voler aixecar la vista per veure la premsa que estava entrevistant alguns dels seus companys. Lamine Yamal estava neguitós.

Amb 17 anys, Jaume Sabaté (Badalona, 1947) es va veure obligat a deixar els estudis d’enginyeria electrònica per culpa de la pilota. A casa seva tenien un negoci de lampisteria, però com que jugava de defensa amb el Badalona a Segona Divisió i es feia un fart de viatjar amunt i avall, no tenia temps per als llibres. Corrien els anys 60.

El Reial Madrid projecta una imatge de solidesa financera que casa amb el seu ADN esportiu basat en els resultats. Tanmateix, si es fa una lectura detallada de l'última fotografia econòmica auditada –a l'equador de l'exercici 2025-26–, s'observen esquerdes que posen en dubte aquest relat. Sense negar la seva potència com a marca global, a l'altura d'altres gegants del futbol com el mateix Barça, el PSG o les patums de la Premier, la institució comandada per Florentino Pérez ha posat a disposició dels seus socis i sòcies una documentació amb 112 pàgines que encén algunes alarmes.

El Barça va perdre a la pista del Zalgiris, un rival directe en la lluita per les posicions de play-off de l'Eurolliga. L'estratègia de l'equip lituà va imposar-se al conjunt blaugrana per segona vegada aquesta temporada (83-71). Moses Wright i Sylvain Francisco, dos jugadors amb els quals somia el Palau Blaugrana, van completar una gran actuació. El pivot va sumar 18 punts i 11 rebots. El base va contribuir al triomf local amb 14 punts, tots a l'últim període, i 8 assistències.

S'acaben les paraules per descriure aquest equip. El Barça femení ha tornat a fer història, dins i fora del terreny de joc. El conjunt de Pere Romeu ha reunit 60.067 persones al Camp Nou –rècord absolut des de la tornada a l'estadi, masculí i femení–, Alexia Putellas ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana i, sobre el camp, ha tornat a golejar –i crucificar– el Reial Madrid, per tercer cop en una setmana. 6-0 al final dels 90 minuts a Barcelona i 12-2 en el global de l'eliminatòria. El Barça avança amb pas ferm a les semifinals per vuitena temporada consecutiva i es veurà les cares amb el Bayern de Múnic.

"Hi havia un pla perquè aquest noi no pogués néixer mai, perquè els meus fills no naixessin mai, perquè cap dels nostres fills no naixés mai. El seu riure és la nostra venjança més gran", publicava a les xarxes socials Emir Suljagic, el responsable del centre per la memòria de Srebrenica, el poble bosnià on més de 8.000 persones van ser assassinades per paramilitars serbis el juliol del 1995. També adjuntava una fotografia dels jugadors de la selecció de Bòsnia i Hercegovina celebrant que s'havien classificat per al Mundial i que havien eliminat tot un gegant com Itàlia. I al centre de la imatge apareixia el jove Esmir Bajraktarevic. Un futbolista fill de refugiats que van fugir de Srebrenica, escenari d'un dels genocidis més recents de la història d'Europa.

El pronòstic de baixa per a Raphinha Dias, després de trencar-se el mateix múscul per tercera vegada aquesta temporada, és de cinc setmanes. Aquesta és la previsió dels serveis mèdics del Barça, comunicada oficialment divendres passat al vespre, després d'avaluar el futbolista a milers de quilòmetres de distància. No hi va haver més elements de diagnosi que les proves encarregades per la selecció brasilera i les sensacions del mateix davanter blaugrana, que, poques hores després de ser substituït per Carlo Ancelotti al descans d'un amistós contra França a causa d'unes "molèsties", ja va transmetre que estava "trencat". No hi haurà una exploració a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, amb els instruments i els coneixements dels professionals del club fins aquest dilluns, quan està previst que Raphinha abandoni el refugi de la seva gent per tornar a la disciplina blaugrana.

Els crits islamòfobs al camp de Cornellà-El Prat en el partit entre Egipte i Espanya han donat la volta al món i són un exponent molt preocupant del nivell de desacomplexament de l'extrema dreta arreu. El cas és especialment lamentable perquè el millor jugador de la selecció espanyola i probablement del món és un català de religió musulmana anomenat Lamine Yamal, criat al barri de Rocafonda de Mataró. L'estrella del Barça ha llançat un contundent missatge a través de les xarxes socials i ha titllat de "racistes" i "ignorants" els energúmens que dimarts van corejar tota mena d'insults, també a Pedro Sánchez, al camp de l'Espanyol.

El permís que el Barça li ha donat a Raphinha per desconnectar a Porto Alegre després de lesionar-se amb la canarinha crida l’atenció perquè surt del guió habitual. Tot i que és fàcil empatitzar amb el sotrac anímic del xicot, grinyola molt que un jugador que s’ha trencat de manera reincident el bíceps femoral comenci la recuperació lluny de la Ciutat Esportiva. Sobretot si tenim en compte que els serveis mèdics del club que li paga encara no l’han pogut examinar.

Aquest dilluns ja s'havien venut 45.000 entrades per al partit de tornada dels quarts de final de la Champions femenina que es disputarà al Camp Nou. La xifra és espectacular si es té en compte que el Barça va massacrar el Reial Madrid a l'anada per 2 a 6 i que el partit es juga enmig de Setmana Santa, però és evident que l'afició culer s'ha pres el partit com una festa a costa, esclar, del Madrid.

Anaven caient els gols a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Al final van ser sis. Sis cops baixos a la moral del Madrid, sis cops a la seva línia de floració, sis campanades a morts per un projecte que no aixeca el vol. Van passant els anys i el Reial Madrid no aconsegueix fer mal al Barça femení. A vegades sembla que s'hi acosta, però arriba un partit important i veiem el resultat. I quina va ser la reacció de l'afició blanca? Res. Els quatre indignats a les xarxes, que solen ser aquells que viuen permanentment indignats, i poca cosa més. Ni esbroncada, ni xiulada, ni grans drames.

El mem de Joan Laporta ballant ja forma part de la cultura popular. La seva eufòria és encomanadissa: tot és il·lusió, optimisme, càntics manllevats de la grada d’animació, macarrons i escuma de cava brollant a Luz de Gas. Qui no voldria que la vida fos això cada dia? Qui és l’amargat que optaria per no passar-s’ho bé? Hedonisme en estat pur i la cirereta d’un 7 a 2 per sortir catapultat cap als quarts de final de la Champions. “Els millors anys de la nostra vida” són aquí i el barcelonisme –o el 42% que va anar a votar– ha triat en massa que sigui aquest senyor magnètic, divertit, carismàtic i proper qui continuï traient el club del pou que va perforar Josep Maria Bartomeu. Aquest xec en blanc és la constatació que el Barça i Laporta són el mateix. “L’estat soc jo”, deia el rei absolutista francès Lluís XIV. Doncs això.

Ja fa anys que per Setmana Santa, un estol de veles blanques omple el Mediterrani rumb a Eivissa. La Ruta de la Sal, la regata d'altura amb més mariners del Mediterrani, ja fa més de trenta anys que mou milers d'embarcacions de vela que s'apunten a una competició nascuda per recordar un fet històric oblidat. El 1846, quan els carlistes van aconseguir bloquejar Barcelona durant la primera guerra carlina, un home de negocis barceloní va oferir diners a tots els mariners que s'oferissin per anar fins a Eivissa per anar a buscar sal i portar-la a Barcelona, ja que s'estava acabant. S'explica que una goleta anomenada Halcón Maltés, capitanejada pel grec Andrea Potrus, va ser la més ràpida en trencar el bloqueig.

Són dos quarts de set de la tarda. Al jardí de l'Ateneu barcelonès un grup de senyores discuteixen de literatura i dos joves parlen de problemes d'amor. Quan en Carles Tudó passa entre les taules, tots es giren per mirar el seu uniforme, amb uns pantalons bombatxos inspirats en aquells del segle XVI que feien servir els Lansquenet, mercenaris alemanys. Tudó és un dels grans experts europeus en esgrima clàssica i aquest any s'encarrega d'impartir els cursos d'esgrima que l'Ateneu barcelonès ha recuperat més de 140 anys després del darrer cop que el soroll de sabres va ressonar per les seves sales. Les sessions es fan a l'elegant sala Pompeu Fabra de l'Ateneu, entre volums de llibres centenaris i busts d'escriptors. "Hem esgotat totes les places i tenim llista d'espera", explica en Tudó mentre prepara les espases.

El Barça va superar l'Unicaja i va evitar la tercera derrota consecutiva a la Lliga Endesa (97-91). L'equip blaugrana va malbaratar una renda de 18 punts, però va saber reaccionar a temps. Jan Vesely va tenir una incidència clau en els minuts decisius. El pivot txec de 35 anys va sumar 10 punts amb dos triples en l'últim període. "Cada any intento millorar i ara m'estic sentint còmode amb els llançaments de tres punts", va dir. "Hem aguantat 15 minuts a bon nivell, però després ens hem diluït i hem sobreviscut com hem pogut. El desgast de divendres va ser molt gran", va reconèixer Xavi Pascual.

El danès Jonas Vingegaard (Visma-Lease a Bike) afegeix el seu nom a la llista de guanyadors de la Volta Ciclista a Catalunya. La cursa catalana, una de les més antigues del món, ha passat de ser arraconada en el calendari a convertir-se en una de les cites amb un palmarès més impressionat dels darrers anys. Els últims quatre anys, els guanyadors han estat els eslovens Primoz Roglic, Tadej Pogacar, i ara Vingegaard. És a dir, els grans dominadors del ciclisme mundial. I, no fa tant, qui es vestia amb els colors de líder de la volta eren Quintana, Yates o Alejandro Valverde.

El Barça va guanyar a la pròrroga l’Estrella Roja un partit digne de dos aspirants a disputar els play-offs pel títol (92-88). L’equip blaugrana, que va millorar les prestacions dels últims dies, va serrar les dents per apuntar-se la tercera victòria consecutiva a l’Eurolliga. La defensa culer va acabar amb les opcions d'un rival dur de rosegar i va reconnectar el conjunt català amb els seus aficionats.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat la seva nova política de protecció de la categoria femenina a l'esport olímpic, en virtut de la qual només les "dones biològiques" hi podran competir, una norma que s'aplicarà a partir dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. La nova presidenta del COI, Kirsty Coventry, ja va explicar durant les eleccions d'ara fa un any que era partidària d'una política d'aquest estil i aquest dijous ha fet oficial la normativa, que també significa tancar la porta a les dones trans als pròxims Jocs. Les dones cisgènere que vulguin ser als Jocs doncs, s'hauran de sotmetre a un test com a mínim un cop durant la seva carrera.

Un Spar Girona condicionat pels problemes físics de jugadores clau afronta a partir d’aquest divendres la Copa de la Reina de Tarragona amb ambició. L’equip català s’estrenarà jugant els quarts de final contra el Perfumerías Avenida, un rival contra el qual s’ha disputat molts dels últims títols. Una de les armes secretes de Roberto Íñiguez és Carol Guerrero, una jugadora discreta que sempre rendeix per sobre dels elogis que rep. “Soc una persona molt tímida i introvertida, però quan em donen confiança soc la persona més divertida que pots conèixer. Em costa una mica, però crec que amb el pas del temps això ho he anat millorant, tot i que encara em queda”, diu.

Dos dies després de la contundent derrota al clàssic, un Barça en hores baixes va agafar oxigen contra l'Anadolu Efes, un rival amb una irregular esma per competir. L'equip blaugrana, que va perdre massa pilotes, es va apuntar una victòria amb més ofici que brillantor (78-71). La defensa i el rebot van sostenir el conjunt culer en un partit que tan sols va reunir 4.861 espectadors al Palau Blaugrana.

Feia molts anys que les patinadores catalanes eren invisibles a ulls de les institucions. Any rere any, aconseguien podis internacionals íntegrament catalans i situaven el patinatge artístic a l’elit mundial. Des de la Generalitat, però, el silenci era la resposta. Com si l’exigència d’aquesta disciplina no fos equiparable a la d’altres esports. La setmana passada, però, després de molta insistència i anys de reivindicació, hi va haver un avenç significatiu que comença a reconèixer una realitat que fa temps que és inqüestionable. La Comissió Extraordinària d’Avaluació de l’Alt Rendiment Català, a petició de la conselleria d’Esports, va aprovar uns criteris que permetran que la Federació Catalana de Patinatge pugui presentar candidatures d’esportistes de la disciplina de xous, dins del sistema de l’alt nivell català. “És una molt bona notícia i la veritat és que estem contents”, explica la capitana del CPA Olot, Júlia Casadevall. “Creiem que és un pas molt important. Una primera forma de reconèixer tots els anys d’esforços i èxits internacionals”.

Clàssic molt desigual al Palau Blaugrana. Un Reial Madrid en línia ascendent que acumula nou victòries consecutives a la Lliga Endesa va despullar un Barça que no pot fer més amb menys (76-95). L'equip blanc va accentuar totes les mancances d'un projecte culer que no presagia bones notícies aquesta temporada. La superioritat física es va traduir en un gran domini en el rebot.

La vida de Sepp Kuss (1994) va canviar radicalment l'1 de setembre del 2019. Feia un parell d'anys que havia arribat a Europa procedent dels Estats Units i ja s'estava fent un nom en el ciclisme. Aquell dia va córrer la seva millor cursa. Era la novena etapa de la Vuelta a Espanya i el final estava marcat als Cortals d'Encamp, a Andorra, on ell residia. A la meta l'esperava una persona que el marcaria per sempre, Noemí Ferré, l'amor de la seva vida. Ella va anar a veure el final d'etapa amb uns amics, ja que també és ciclista i una apassionada d'aquest esport. Ell, en canvi, estava serrant les dents per arribar al final. A l'acabar la cursa, la Noemí va conèixer el Sepp perquè tenien un amic en comú. Aquest va ser el primer i penúltim pas, perquè després d'acabar la Vuelta el nord-americà li va escriure per quedar. Des de llavors, no s'han separat i Kuss s'ha convertit en un català més, fins al punt d'haver canviat l'àrida Colorado, la seva terra natal, pels boscos del Pirineu, on espera acumular èxits en la Volta a Catalunya que és a punt de començar.

"Després de tants mesos navegant amb un vaixell tan petitet, la meva ment encara està navegant. El cap encara no està a terra, perquè m'entenguis", explica Pilar Pasanau (Barcelona, 1968) parlant per telèfon des d'Antigua i Barbuda, al Carib. Amb 58 anys, la barcelonina va finalitzar fa uns dies en la quarta posició la Mini Globe Race, una volta al món en solitari amb vaixells de menys de sis metres. El seu vaixell, el Peter Punk de 5,80 metres d’eslora, ha fet un total de 24.000 milles nàutiques, més de 44.000 quilòmetres en 191 dies. "Estic en un punt d'equilibri emocional, mental i físic molt dolç, molt agradable. M'encantaria estar així la resta de la meva vida, és a dir, amb un control total de mi mateixa", explica a l'ARA la primera dona a la classificació final d'una prova creada el 2020 per l'aventurer australià Don McIntyre, que va imaginar una cursa per fer la volta al món amb aquests vaixells menuts. De moment segueix a Antigua ja que necessita trobar els diners per poder enviar de tornada el vaixell cap a casa. Enamorada del mar, la Pilar no ha tingut cap mena de dubte a l'hora d'endeutar-se per poder fe realitat el seu somni. "Era ara o mai. Ja els tornarem" diu riallera.

La Isabela no vol pensar què serà de la seva vida si no pot acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha de posar en marxa les pròximes setmanes per concedir permisos de residència a mig milió d'estrangers que compleixin uns criteris que, a hores d'ara, són provisionals. El decret aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez encara ha de passar pel Consell d'Estat per retornar un altre cop al consell de ministres. Si bé hi ha incògnites de com quedarà la lletra petita, la Isabela té coll avall que la seva és una missió impossible perquè no han passat els 10 anys pertinents des que va completar la condemna per poder anul·lar els seus antecedents penals i, en l'esborrany del text, és invalidant qualsevol taca en l'historial delictiu.

En països com l'Índia i la Xina, la farmacèutica Novo Nordisk està a punt de perdre la patent protectora per al seu fàrmac estrella per aprimar-se, cosa que obre la porta a noves versions a un preu més baix. Venuts sota el nom comercial d'Ozempic i Wegovy, aquests supervendes passaran a ser genèrics aviat en països que concentren entorn del 40% de la població mundial, un fet que s'associarà a un descens en el preu d'un producte que fins ara ha estat inaccessible per a la majoria, excepte per a la gent amb més recursos econòmics. Les primeres versions genèriques s'espera que arribin a l'Índia, però també n'arribaran de noves a la Xina, el Canadà, el Brasil, Turquia i Sud-àfrica en els pròxims mesos. "La disponibilitat d'aquests medicaments, restringits als països d'alts ingressos i a persones molt riques, es democratitzarà amb els genèrics", afirma Leena Menghaney, activista a Nova Delhi centrada en l'àmbit de l'accés a tractaments mèdics.

Gairebé el 40% de la plantilla –el 38,5% a l'espera de la dada final, que es farà pública demà–, segons la Generalitat, i fins al 80%, segons els representants dels treballadors. La vaga educativa convocada aquest dimarts al País Valencià pels sindicats STEPV, Comissions Obreres, la UGT i el CSIF ha aconseguit un seguiment destacat dels docents que també han omplert els carrers de les principals ciutats per denunciar la "situació límit" que es viu en uns centres públics "saturats i mancats de recursos humans i materials". Un malestar que, si les negociacions entre sindicats i administració no ho eviten, podria desembocar en una vaga indefinida a finals de maig.

La teleco catalana Parlem ha viscut uns últims dies de març intensos. En qüestió d'una setmana, l'operadora amb seu a Barcelona ha canviat el seu conseller delegat –Xavier Capellades– i s'ha allunyat d'una possible integració amb la madrilenya Avatel, si bé durant els últims mesos diferents mitjans donaven per feta l'operació. Tal com expliquen fonts pròximes al possible moviment a l'ARA, la realitat, però, és que, malgrat que les converses estaven molt avançades, l'opció mai es va acabar de concretar i que, en tot cas, la catalana va procedir segons consideraven oportú: van "estudiar l'oferta" per donar una resposta "dins els terminis establerts".

Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

La Unió Europea estudia possibles mesures com racionar el combustible i alliberar més petroli de les reserves estratègiques davant el risc d'un xoc energètic "durador" derivat de la guerra a l'Orient Mitjà, ha assegurat aquest divendres el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, en una entrevista amb el diari britànic Financial Times. El bloc avalua "totes les opcions", segons Jørgensen, que ha alertat que "els preus de l'energia seran més alts durant molt de temps".

Una batalla processal per escrit. En això s’ha convertit la instrucció del cas Montoro, que en les últimes setmanes ha sigut un permanent estira-i-arronsa entre les defenses dels investigats i les acusacions. “És un desgavell. Estem inundats de recursos”, es queixa a l’ARA una de les parts en el procediment. I és que, a través d’una bateria de recursos “en cascada”, els advocats intenten frenar la investigació atacant-la principalment per quatre elements: la troballa casual que va originar la causa, la competència dels jutjats de Tarragona, la durada del secret de sumari i l’última pròrroga de la instrucció. I tot això, sumat a altres traves que han anat apareixent, dificulta el curs de la instrucció. El que s’investiga és el pagament de suborns de certes empreses gasístiques a canvi que Cristóbal Montoro, que era ministre d’Hisenda, impulsés canvis de lleis al Congrés dels Diputats per beneficiar-les.

Podem ha arribat a un acord amb Esquerra Unida i Sumar per presentar-se en coalició a les pròximes eleccions andaluses del 17 de maig. El pacte s'ha segellat abans que es complís el termini màxim legal per registrar la confluència d'esquerres sota el paraigua de la marca Per Andalusia, que acabava a les 23.59 h. En una negociació a contrarellotge, que s'ha allargat més de dotze hores des que es va iniciar dijous al matí, les tres formacions han anunciat un acord per concórrer plegats en una candidatura que estarà liderada pel candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia, Antonio Maíllo.

En l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de juny passat va ser quan Gabriel Rufián va aparèixer per primera vegada com un dels noms que els espanyols valoraven com a candidat a la presidència de l'Estat. El percentatge era baixíssim, d'un 0,6%, però el que era significatiu era que un dirigent d'ERC, en concret el portaveu del partit al Congrés, aparegués a les travesses. El fenomen Rufián ha anat creixent amb el pas dels mesos –en l'enquesta d'aquest mes de març el percentatge havia crescut fins al 5,8%–, esperonat per la seva campanya a favor d'un front d'esquerres. Tots els partits sobiranistes d'esquerres, començant pel seu, ERC, li van girar l'esquena i la sensació era que Rufián remava a contracorrent, tot i que ell no es cansa de dir que el que defensa és el que sent al carrer i el que a l'esquerra sempre se li ha criticat: la manca d'unitat. I especialment en un moment d'auge de la dreta i l'extrema dreta. Sumar va saludar la proposta de Rufián, però va convidar-lo a afegir-se a la coalició que ja estava negociant amb Esquerra Unida, Comuns i Més Madrid. Un projecte on no hi és, per cert, Podem. És precisament per això que la persona que ha agafat el guant a Rufián és Irene Montero, la número dos del partit lila.

Sense assegurances no hi ha vaixells que naveguin. Per això, al número 1 de Lime Street, al cor de la City de Londres, les paraules de Donald Trump tenen un impacte relatiu. Ja pot dir una cosa o la contrària. O que la guerra acabarà en "les pròximes dues o tres setmanes", després d'enviar l'Iran "a l'edat de pedra, on pertany". O que els portaavions de la marina protegiran el pas dels petroliers per l'estret d'Ormuz. O encara més: que seran els aliats occidentals els que ho hauran de fer, sigui per mitjans bèl·lics o diplomàtics, com els que van discutir dijous els trenta-cinc països que, amb el Regne Unit com a amfitrió, es van reunir virtualment per analitzar quines són les alternatives al bloqueig del flux de petroli al golf Pèrsic.

Els Estats Units han patit un cop significatiu aquest divendres en la seva guerra contra l'Iran, quan un avió de combat ha estat abatut al sud-oest del país. La televisió estatal iraniana n'ha informat primer, i més tard diversos mitjans nord-americans ho han confirmat, citant fonts del govern. El president, Donald Trump, ha reaccionat dient que això no afectarà les negociacions per posar fi a la guerra. "No, en absolut; és la guerra. Estem en guerra", ha declarat en una trucada amb la cadena NBC.

L’aparició de la web anomenada Menjòmetre, que permet quantificar fàcilment subvencions i altres entrades de diner públic d’una empresa o entitat, ha generat algunes crítiques de mitjans periodístics. Se l’acusa d’afavorir els discursos populistes de l’extrema dreta i de crear confusió barrejant els naps de les menjadores amb les cols de les aportacions imprescindibles si es vol mantenir la cultura o el tercer sector. No em semblen crítiques infundades, però sí que trobo que és topar de morros amb els arbres tot buscant el bosc. 

Hi ha imatges que tenen una càrrega simbòlica que perdura en el temps. Ha sigut inevitable pensar-hi durant el llançament de l’Artemis II, sobretot a partir de la retransmissió de la CNN. Fa poc més de quaranta anys, el gener del 1986, la cadena nord-americana de notícies només tenia sis anys de vida i el model de 24 hores d’informació contínua encara despertava dubtes. L’explosió del transbordador Challenger només 73 segons després del llançament va ser explicada en directe i va capgirar el relat periodístic que tenien previst. La tragèdia –amb la mort dels set tripulants– va passar davant de centenars de milers d’espectadors, i amb el desconcert i els dubtes dels mateixos informadors.

Ja ho diuen, “a l’abril, videojocs mil”. Aquest mes arriba amb una agenda especialment intensa que combina jocs triple A molt esperats amb projectes independents que destaquen per la seva creativitat. Repassem, en ordre cronològic, els llançaments més destacats.

“Alexia és el Barça”. És el resum que fan Irene Paredes i Patri Guijarro –dues de les capitanes– d’Alexia Putellas. Gairebé 5.000 dies després de vestir la samarreta del Barça per primer cop, la molletana ha tornat a fer història al Camp Nou, on ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana. Una mostra més del que representa una jugadora clau en el creixement del club català. Quan Alexia va debutar amb el Barça el 24 d’agost del 2012 –després de passar per l’Espanyol i el Llevant per créixer i consolidar-se a la Primera Divisió–, el Barça encara no havia jugat cap partit a la Champions, tot just acabava de guanyar la seva primera lliga –ara va camí de l’onzena– i només tenia dues Copes a les seves vitrines –el 16 de maig podria alçar la dotzena.

Més enllà de la vergonya, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'exposa a una sanció per part de la FIFA després dels càntics islamòfobs en el partit amistós disputat contra Egipte a Cornellà-El Prat. El càstig va des d'un partit de la selecció absoluta "amb un nombre limitat d'espectadors" i "una multa d'almenys 20.000 francs suïssos (21.600 euros), segons recull la normativa en casos de càntics discriminatoris a la graderia. I podria fins i tot suposar la prohibició que la roja tornés a jugar al camp de l'Espanyol.

No està previst que cap directiu, executiu o tècnic del Barça digui obertament que han comès un error en la remodelació del Camp Nou. Tanmateix, internament al club saben perfectament que van equivocar-se amb la primera graderia i que cal trobar-hi una solució de manera imminent per arreglar els problemes de visibilitat. La mesura provisional implica bloquejar la venda de les primeres files de seients. Però això és només un pedaç. Per això hi ha certa pressa per corregir els problemes de visibilitat que s'han fet evidents des de la reobertura.

Ja estan definits tots els grups per al Mundial de l'estiu, que es disputarà entre l'11 de juny i el 19 de juliol. Serà l'edició més gran de la història de la competició, amb 48 seleccions, 104 partits i 16 seus repartides entre diverses ciutats del Canadà, Mèxic i els Estats Units. Serà l'última Copa del Món per a llegendes del futbol com Leo Messi, vigent campió amb l'Argentina en l'edició celebrada a Qatar el 2022, o Cristiano Ronaldo, amb un Portugal que està entre el grup de favorits. També hi ha com a favorits la selecció espanyola de Lamine Yamal, guanyadora de l'última Eurocopa (2024), la França de Kilian Mbappé –vigent subcampiona del Mundial– o el Brasil. En canvi, no hi serà Itàlia per tercer cop consecutiu.

Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina tornava a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però va entrar al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament va ser xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també va ser xiulat després de no convocar Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués citat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.

A menys de 10 dies perquè comenci el Masters d'Augusta –un dels quatre grans tornejos de la temporada golfística–, tots els focus continuen posats en el cinc cops campió del Grand Slam, Tiger Woods, i no precisament per una qüestió esportiva. Divendres passat el golfista de 50 anys va patir un accident de cotxe a Jupiter Island (Florida). Woods en va sortir il·lès, però va ser detingut acusat de conduir sota els efectes d'alguna substància i negar-se a sotmetre's a una prova d'orina per detectar si hi havia alguna substància prohibida. En la primera prova d'alcohol, el nord-americà va donar negatiu.

Una app catalana dissenyada a Tarragona aspira a revolucionar el món de l’entrenament femení. “Estem desenvolupant una aplicació que utilitza la intel·ligència artificial per ajudar les dones a entendre el seu cicle menstrual. Això permet controlar tots els símptomes i ajustar en temps real recomanacions personalitzades d’entrenament. El valor afegir és aportar progressions, intensitat o volum”, resumeix Àngel Miguel, un dels cofundadors de Drop It.

Cara i creu en el retorn a la feina del Barça aquest dilluns després d'uns dies de festa. La cara: Alejandro Balde i Jules Kounde ja treballen parcialment amb el grup i s'espera que rebin l'alta mèdica abans de la visita al Metropolitano de dissabte, el primer de la marató de tres partits contra l'Atlètic de Madrid. Cap dels dos podrà jugar d'inici, però la previsió a l'entitat blaugrana és que tant el català com el francès, almenys, puguin asseure's a la banqueta. Tots dos es van lesionar en el mateix partit: precisament contra els matalassers en la tornada de les semifinals de Copa disputada al Camp Nou el 3 de març passat, en què Balde va entrar per rellevar Kounde.

Ferran Martorell Oliveras de la Riva (Barcelona, 1941-2026), que va ser vint-i-dosè president de la història de l’Espanyol, ha mort aquest dilluns amb 84 anys. Martorell va exercir com a màxim dirigent de l'entitat blanc-i-blava entre el juliol i el desembre del 1989 i va ser directiu de l'Espanyol durant 17 anys. Publicista de professió, és una figura molt estimada per l'afició periquita.

“Jo treballava en una editorial anomenada Linkgua al carrer Muntaner, 45. Feia d’editor i corrector. I un dia a la porta em trobo una senyora d’uns 80 anys, la Carme Humet Cocinero. I em demana si em pot abraçar perquè fa 40 anys que no abraça un negre”, explica Arsenio Rodríguez Quintana (l’Havana, 1964). Rodríguez la va abraçar i va preguntar per quina raó ho havia demanat. “Em va dir que la seva tieta, la Maria Cocinero, s’havia casat amb un cubà negre anomenat Longinos Betancourt que era porter en un edifici a Urquinaona. I va afegir que el fill d’aquesta parella havia jugat al Barça. Em va deixar de pedra. No en sabia res, jo que soc cubà, negre i del Barça”, afegeix.

A la vida tot té un final. Dues de les figures més importants de la història del Girona, protagonistes de l’actual bonança esportiva que travessa l'equip, que encadena quatre temporades consecutives a la Primera Divisió i disposa d’arguments reals per lligar-ne una cinquena, acaben contracte al juny, i la seva continuïtat a Montilivi no és clara. Míchel Sánchez i Cristhian Stuani tenen noranta dies per decidir el seu futur.

Txell Font (Tagamanent, 2004) entra en una petita cafeteria que hi ha al davant de la Ciutat Esportiva Joan Gamper en què gran part de la plantilla del Barça femení és habitual. És filla i germana de porters barcelonistes, per la qual cosa arribar sota pals no ha estat cap sorpresa, tot i que el seu camí ha estat particular. Va començar a clavar puntades a la pilota envoltada de nens a la UE Centelles, l’equip d’un petit poble d’Osona, en totes les possibles posicions, fins que en un dels partits va faltar el porter i de retruc va acabar-hi ella sota pals. No va ser fins als 12 anys que va incorporar-se al conjunt blaugrana.

Si preguntéssim a la militància escapulada quin va ser el moment precís en què van creure que, qui sap, potser aquesta temporada l'Europa miraria més al cel (LaLiga Hypermotion) que a l'infern (Segona RFEF), molts recordarien el dia d'Algesires. Això és perquè, quan es complia el minut 101 de la setena jornada, una galopada d'Adnane Ghailan –anomenat "el sastre" per la capacitat de prendre les mides als rivals a la mínima que es descuiden–, va acabar amb un 2-3 al marcador. Victòria agònica dels catalans, una nova data històrica per a la col·lecció del club gracienc i la impressió que la seva presència en la categoria no era testimonial.

Josep Maria Bartomeu (Barcelona, 1963) va arribar a la presidència del Barça amb la dimissió de Sandro Rosell el 2014. Un any després, i gràcies a un triplet, guanyaria les eleccions de llarg. Però no va poder esgotar el seu mandat, víctima dels mals resultats esportius i la crisi econòmica derivada del coronavirus. Va dimitir l’octubre del 2020. Cinc anys i mig després, atén l’ARA després de declinar ser entrevistat en diverses ocasions. Es presenta a la redacció amb documents per defensar la seva gestió econòmica.

Cinc punts és el que separa el Barça de guanyar la setena Lliga F consecutiva després de vèncer 0 a 3 a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Ona Batlle ha obert la llauna amb un xut llunyà que ha desviat Rocío Gálvez i que ha servit per trencar el mur defensiu plantejat pel Madrid, i Alexia Putellas –amb el gol número 100 del Barça contra l'equip blanc– i un gol en pròpia porta han sentenciat l'enfrontament. Graham Hansen, que ha estat titular després de ser suplent dimecres, ha completat un gran partit.

"Quan vaig a dormir a vegades la miro i a vegades no. Quan la miro recordo tot allò: l'etapa del Barça, moments bons, moments dolents, més de bons que de dolents, quan et preocupava poca cosa i eres feliç jugant a futbol. Sento nostàlgia sobretot", afirma Gibert Jordana (Vic, 2007), lateral del Girona B. Parla d'una foto com la que il·lustra aquest text, al costat de Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Marc Bernal. Correspon a la final de la Copa Catalunya alevina de l'any 2019 i també hi surten Landry Farré, del Barça B; David Sáez, del juvenil A del Girona, i el porter Jordi Saucedo, del juvenil A de l'Osca. El Barça va compartir la foto a les xarxes amb Farré, Jordana, Sáez i Saucedo en blanc i negre. "Gairebé sembla que estiguem morts, però almenys sortim a la foto", afirma Saucedo (Terrassa, 2007).

En l'últim partit a casa del Bàsquet Girona, al pavelló de Fontajau, contra l’Andorra, el joc va quedar interromput diverses vegades per talls reiterats de llum. L'equip local va acabar guanyant el matx, però el rival just va escurçar distàncies en els moments de les pauses provocades pels problemes tècnics, que van desconcentrar els jugadors gironins. Era el cap de setmana del 15 de març, el de les fortes ventades al nord-est de Catalunya, però la mateixa situació ja s'havia repetit abans. Al gener, per exemple, en el partit d’Eurolliga de l’Uni Girona contra el Galatasaray, el xiulet inicial va sonar amb una hora de retard pel mateix problema. I aquest mes de març, contra el Casademont Saragossa, la pista va tornar a quedar a les fosques quan faltava un minut per acabar el partit, amb l'Uni dos punts per sota. La interrupció va tallar la dinàmica positiva de l’equip i finalment les locals van acabar perdent per tres punts.

“No hi ha prou entrenadores. Cal redoblar els esforços per potenciar un canvi, ampliar les oportunitats i incrementar la visibilitat de les dones a les banquetes”. D’aquesta manera argumentava la directora general de futbol de la FIFA, Jill Ellis, la nova reglamentació aprovada fa uns dies per l’òrgan rector del futbol mundial: tots els clubs i seleccions femenines juvenils i absolutes que participin en una competició FIFA hauran de tenir una dona com a entrenadora principal i/o almenys una altra d’assistent.

El Barça torna a ser víctima del virus FIFA. Raphinha pateix una lesió al bíceps femoral de la cuixa dreta i estarà al voltant de cinc setmanes de baixa, tal com ha confirmat el Barça després de les proves mèdiques que ha fet la selecció brasilera. El jugador es va retirar lesionat en l'amistós que va jugar dijous amb el Brasil després de notar una punxada a la part posterior de la cama dreta i tornarà a Barcelona en les pròximes hores per començar amb la recuperació. L'ARA ja va avançar que les primeres sensacions del futbolista no eren gens bones i tot feia presagiar un trencament muscular. Des del club hi ha malestar amb el calendari pel fet de programar partits amistosos en aquest punt de la temporada quan els equips s'estan jugant els títols.

En poques setmanes farà un lustre de la sorprenent renúncia de Hansi Flick a la banqueta del Bayern de Múnic. L'abril del 2021, només vuit mesos després de guanyar un triplet –amb 2-8 inclòs al Barça de Messi– amb els bavaresos, i malgrat tenir contracte assegurat fins al 2023, l'entrenador va anunciar que no continuaria al càrrec per profundes desavinences amb el director esportiu de l'entitat, Hasan Salihamidzic, que va prendre una sèrie de decisions que no li van agradar, com ara no renovar Thiago Alcántara o Ivan Perisic.