Ser campiona del món i sentir que el teu país no et fa cas
Júlia Casadevall, subcapitana del CPA Olot, lamenta que el seu palmarès no tingui reconeixement
OlotSetze ors mundials haurien de ser suficients per rebre un cert reconeixement institucional. Però en el patinatge artístic això no es compleix. El CPA Olot és el club més llorejat d’aquesta disciplina a escala internacional i, malgrat que les patinadores dediquin la seva vida al patinatge, continuen sense ser considerades esportistes d’alt rendiment.
Júlia Casadevall, subcapitana del Xou Gran del CPA Olot, és un clar exemple d’aquesta realitat. Patina al club des que té cinc anys. Hi va entrar perquè una amiga li va dir que havia de provar aquest esport i fer-li cas li va canviar la vida: “Gràcies a ella he après els valors que dona el patinatge i la gratificació de ser campiona del món”, assegura.
Després de dues temporades al Xou Júnior del club olotí, la seva trajectòria s’ha consolidat al Xou Gran, on aquest any disputa el seu vuitè curs. El seu palmarès és indiscutible: quatre ors mundials i dues plates, en les últimes sis temporades. Resultats que, en qualsevol altre esport, serien sinònim d’elit.
L’exigència diària segur que també ho és. Els entrenaments es concentren principalment als caps de setmana. “Els divendres fem una hora de tècnica i tres de preparació del ball de la temporada. Els dissabtes, tres hores amb patins i una de flexibilitat, al matí, i tres més de ball a la tarda. I els diumenges, quan s’acosten competicions, repetim la mateixa dinàmica”, explica Casadevall. Per si no fos suficient, però, entre setmana, com a mínim han de complir amb els dos dies de treball físic obligatori. “Hem d’enviar vídeos als nostres entrenadors, per demostrar-los que ens hem entrenat –assegura–. Som joves que estudiem en diferents ciutats i aquesta és l’única forma que trobem per mantenir el nivell físic que se’ns exigeix”, defensa la patinadora. En total, en una setmana s'entrenen unes quinze hores, aproximadament, repartides entre quatre o cinc dies, sense comptar els entrenaments extres abans dels campionats.
Aquest volum d’entrenaments ja evidencia l’exigència setmanal del patinatge artístic. Però durant el Nadal, la intensitat s’ha disparat encara més. Amb el campionat d’inici de temporada previst per al primer cap de setmana de febrer, les patinadores han hagut de combinar vacances, família i esport, per poder defensar el ball a la perfecció. “Ha sigut un Nadal molt intens –admet Casadevall–. Ens hem entrenat cada dia no festiu, del 22 de desembre al 7 de gener, amb sessions de matí i tarda. Alguns dies arribàvem a sis hores d’entrenament i, en total, hem fet unes seixanta hores, aproximadament”. Un esforç que deixa clar que aquest esport exigeix tanta dedicació com qualsevol altra disciplina considerada d’alt rendiment.
Malgrat els sacrificis i l’exigència, però, no tenen reconeixement institucional: “Necessitem ser considerades esportistes d’alt rendiment. Som noies joves que planifiquem les setmanes segons aquest esport. Aconseguim medalles internacionals, any rere any, i volem rebre facilitats a l’hora d’estudiar i, sobretot, d’entrar a les carreres universitàries”. La patinadora explica que, quan ets esportista d’elit, des de la Generalitat se’t reserven unes places universitàries, que fan que no hagis de lluitar amb unes notes de tall tan elevades. Això, però, per a les patinadores de xou, campiones del món, no existeix.
Sentiment de desinterès institucional
Des del club olotí s’han fet passos per pal·liar aquesta mancança, i, després de grans esforços, s’ha aconseguit que les patinadores puguin comptar amb la figura del tutor esportiu universitari. “Anem més tranquil·les perquè podem contactar-hi i modificar les dates d’exàmens i activitats avaluables, si coincideixen amb competicions”. Tot i això, Casadevall assegura que aquest encara no és un dret garantit per a totes les patinadores: “La Universitat de Girona, per exemple, ho ha implementat recentment de manera generalitzada, però hi ha companyes que estudien a altres llocs que tenen moltes dificultats”.
El sentiment de desinterès institucional és evident. “Des de dalt sempre ens diuen que estan movent fils, però després mai acaben fent res”, denuncia Casadevall. Segons explica, són els mateixos clubs els que han d’insistir constantment per aconseguir “un petit resultat”. “Les poques ajudes que rebem provenen de l’Ajuntament d’Olot, la Diputació de Girona i les empreses locals. Més enllà d’aquest àmbit, el reconeixement desapareix”, lamenta. "Només quan quedem campiones del món la gent sap qui som”, assegura la patinadora.
Aquesta temporada, el CPA Olot i tots els clubs de patinatge artístic català treballaran de valent per acumular medalles mundials. Els seus esforços, dedicació i èxits brillaran dins del pavelló. Però, fora, continuaran esperant respostes per part de les institucions.