El Barça va fer la feina i es va donar una alegria per allargar la temporada a Europa. L'equip blaugrana, que no volia dependre del resultat del Dubai, va anul·lar amb efectivitat el Bayern de Múnic (95-69) i disputarà el play-in per accedir als play-off. El seu primer rival serà l'Estrella Roja. Si supera el repte, encarà necessitarà vèncer el Panathinaikòs o el Mònaco per entrar en la lluita pel títol, on ja espera tranquil·lament l'Olympiacos.

Carles Puyol participarà aquest dissabte 18 d'abril al Fearless Congress. Es tracta d'unes jornades de tres dies (del 17 al 19 d'abril) per a "homes en crisi" que tindran lloc a Guadalajara, Mèxic. L'excapità blaugrana –que és una de les figures del barcelonisme que més ha mostrat el seu suport públic al Barça femení en els últims anys– és el cap de cartell amb una xerrada titulada La meva història: lluita, propòsit i victòria. Puyol és presentat com una llegenda del futbol, campió del món amb Espanya i excapità del Barça. A la web del congrés destaquen el "lideratge amb caràcter" del de la Pobla de Segur. També el descriuen com una persona que "encarna una masculinitat ferma i humil dins i fora del camp i mostra que la veritable grandesa es construeix amb entrega, sacrifici i coherència".

Lamine Yamal és l’únic talent diferencial que té la capacitat de donar vides extres al Barça quan es juga les garrofes a la Champions. És normal que voli més alt que la resta perquè ja és el millor futbolista del planeta, però fins i tot Messi va tenir companys de viatge amb qui mirar-se una mica de tu a tu dalt del cim del desequilibri. Neymar o Suárez serien el màxim exponent d’un sac on cabrien Henry, Eto’o o Villa. Després de guanyar la Champions del 2011, Pep Guardiola va demanar que el club fes el possible perquè Messi no s’avorrís envoltant-lo dels jugadors adequats. Un suggeriment aplicable al context actual. Urgeix que el geni de Rocafonda deixi d’estar acompanyat només de guerrers: necessita més socis al capdamunt de la piràmide de responsabilitat. I tant que hi ha la base d’una gran generació de La Masia com aleshores ho eren Xavi, Iniesta, Busquets o Puyol, però no n’hi ha prou.

"És intolerable i una vergonya l'arbitratge d'ahir", ha verbalitzat aquest dimecres Joan Laporta després que l'equip caigués eliminat de la Champions. "A l'anada ja ens van expulsar Cubarsí, que era groga i no vermella. A la tornada, el mateix amb Eric. Cap de les dues són vermelles. Hi ha una agressió a Fermín, un penal a Olmo...", s'ha queixat el màxim dirigent blaugrana que, fins i tot, considera que no s'hauria d'haver anul·lat l'1-3 de Ferran. Laporta ha posat veu al sentiment d'injustícia que se sentia al vestidor després de quedar eliminats al Metropolitano. El Barça va caure amb l'orgull intacte i el cap ben alt, però va caure. I a la Lliga de Campions això és així des de fa ja onze temporades.

El Barça va guanyar al Metropolitano (1-2), però va quedar eliminat de la Champions (3-2). Els blaugranes no van ser capaços de remuntar el 0-2 en contra de l’anada i d’aquí a finals de maig només lluitaran per un títol: la Lliga. Els de Hansi Flick tenen al davant set jornades (Celta, Getafe, Osasuna, Reial Madrid, Alabès, Betis i València) per acabar de certificar un trofeu que ja toquen amb la punta dels dits. Els nou punts que separen blaugranes i blancs permeten treure la calculadora per saber on podrien proclamar-se matemàticament campions, amb el clàssic a l’horitzó de tots els culers.

No ha pogut ser. El Barça, eliminat de la Champions després de quedar-se a les portes de la remuntada (1-2). Tot i acabar amb deu jugadors, els culers ho van intentar fins al final. A continuació, uns apunts en calent.

La UEFA vetllarà perquè la gespa del Riyadh Air Metropolitano estigui en bon estat per a l'Atlètic de Madrid-Barça d'aquest dimarts. Després d'una reunió celebrada aquest matí a la capital espanyola amb representants dels clubs i la UEFA arran de les queixes de Hansi Flick, que va trobar que el verd estava molt alt i sec en l'entrenament d'ahir –no va tardar a arrufar el nas i a comentar-ho amb el seu cos tècnic–, el màxim estament continental ha arrencat el compromís del club matalasser, que tallarà la gespa a 26 mil·límetres –el màxim establert són 30– i la regarà tant abans del duel com al descans. “És una gran ximpleria això de la gespa", ha assegurat el díscol president de l'Atlètic de Madrid, Enrique Cerezo.

Una expulsió a Eric Garcia al minut 79 va despertar els mateixos fantasmes que havien perseguit el Barça a l'anada quan Pau Cubarsí va patir el mateix desenllaç cruel. Novament, una revisió del VAR va castigar els blaugranes, penalitzats amb un futbolista menys i veient com s'esvaïa el somni d'una remuntada que s'havien guanyat a pols després d'una gran primera part. Les dianes de Lamine Yamal i Ferran Torres van il·lusionar tot el barcelonisme, guiat per la fe d'un Gavi que, com tot el Barça, s'hi va deixar la pell al Metropolitano. Però no n'hi va haver prou, perquè tots els detalls de l'eliminatòria contra l'Atlètic de Madrid han acabat castigant la fe d'un conjunt català que cau amb el cap ben alt (1-2). Lamine Yamal i Ferran van iniciar el camí, fent creure que una remuntada que s'acabaria confirmant com a impossible es podria aconseguir, fins que que la diana de Lookman (1-2) i l'expulsió d'Eric canviarien el relat de la nit.

Hi ha un guia veterà a Old Trafford que, quan s'arriba als vestidors de l'imponent estadi del Manchester United, s'atura davant d'un mirall i li agrada fer aquesta broma: "Aquí és on es passava una bona estona Cristiano Ronaldo emmirallant-se abans de cada partit", deixa anar davant el somriure còmplice dels turistes que participen en el tour. L'astre portuguès era el primer a estimar-se a si mateix i a fer-ho saber, amb més d'alguna declaració desafortunada: "Em tenen enveja perquè soc guapo i ric". Representat per Jorge Mendes, va convertir-se en una estrella global al United, primer, i al Reial Madrid, després.

El Camp Nou va acollir un derbi que va acabar amb golejada blaugrana i mitja Lliga al sarró. Estava justificada la celebració a sobre de la gespa per més que a Pol Lozano i altres jugadors de l'Espanyol no els semblés bé. Els futbolistes culers van cantar i saltar a prop de la grada d'animació, que ha tornat a amenitzar els duels a l'estadi després de molts mesos castigada.

La polèmica actuació d’István Kovács al Camp Nou va obrir la caixa dels trons. Hansi Flick es va queixar en el postpartit dels errors arbitrals que, segons el tècnic alemany, havien condicionat l’enfrontament, i el Barça va presentar una queixa formal a la UEFA per denunciar que les decisions del col·legiat romanès “van incidir en el desenvolupament i el resultat del partit”. En aquest escenari de màxima tensió, Roberto Rosetti, responsable de l’arbitratge europeu, estava obligat a apostar per un valor segur de cara al partit de tornada al Riyadh Air Metropolitano. Quan toca salvar els mobles, hi ha 2 noms amunt la taula: el francès Clément Turpin i el polonès Szymon Marciniak. Aquest últim, però, va dirigir l’Inter de Milà-Barça de les semifinals de Champions de la temporada passada i la seva actuació va aixecar molta polseguera. Per tant, la tria quedava pràcticament reduïda a un sol nom: Turpin, que curiosament ja va xiular a Montjuïc el partit d’anada de la mateixa eliminatòria entre catalans i llombards, que va acabar 3-3.

L'onze del Barça en el derbi contra l'Espanyol va contrastar, i molt, amb el que va presentar l'Atlètic de Madrid contra el Sevilla. Mentre que els blaugranes van fer algunes petites rotacions però van mantenir la columna vertebral de l'equip titular, els matalassers van fer moltes rotacions. Així és com va acabar la història als marcadors: el Barça va guanyar i va deixar la Lliga gairebé sentenciada; en canvi, l'Atlètic de Madrid va perdre a Sevilla. Si bé és cert que el Cholo Simeone tenia algunes baixes destacades, va tenir molt més en compte la Champions, conscient que al torneig de la regularitat ja no hi té res a pelar i que prefereix un onze amb les cames fresques en el partit de tornada dels quarts de final.

Després de les dues derrotes europees de la setmana, el Barça es va retrobar amb la victòria contra el Surne Bilbao (90-61). Sense encert des de la línia de tres punts i malbaratant molts tirs lliures, l'equip basc no va ser capaç de competir al Palau Blaugrana. Xavi Pascual va arribar a les victòries a l'ACB amb un percentatge de triomfs del 77,3%, el millor de tots. Abans que el tècnic de Gavà, un total de deu entrenadors havien assolit el registre.

Mentre el Barça posava el cadenat a la Lliga guanyant el derbi, el seu rival a la Champions, l'Atlètic de Madrid, perdia a Sevilla amb un equip farcit de suplents i joves del planter. Quan falten set jornades perquè s'acabi el campionat, l'equip de Simeone està, ni més ni menys, que a 22 punts del líder, però el tècnic no es va mostrar compungit. "Tinc un pla i no me n'apartaré", va advertir.

Quan era un marrec, Andrés Jiménez passava les hores fullejant els tebeos i els còmics que el seu avi venia en un quiosc de Carmona (Sevilla). L’única premissa era no obrir-los gaire perquè semblessin nous i es poguessin vendre sense problemes. Aquella passió per les il·lustracions no va desaparèixer mai i uns anys després es va llançar a realitzar les seves pròpies creacions.

El Barça ja acarona la Lliga, amb nou punts de marge respecte al Reial Madrid després de superar l'Espanyol (4-1) en un derbi en què els blanc-i-blaus no han deixat de donar la cara malgrat el bon primer temps dels blaugranes. A continuació, els apunts en calent del derbi.

L’alegria va per barris. El Barça ja se sent campió de Lliga i l’Espanyol s’estira els cabells incapaç de guanyar ni un partit aquest any. Uns ja preparen la rua i els altres miren amb cert neguit la zona de descens, no sigui que acabin patint. En un derbi marcat pel despertar de Ferran Torres, endormiscat els darrers mesos, el Barça va fer els deures i va deixar el Madrid lluny a la classificació. Molt lluny. A 9 punts, que semblen tot un món. També la diferència entre el Barça i l’Espanyol és gegant, tot i que l’equip de Manolo va saber competir una segona part en la qual va aconseguir generar un cert neguit al Barça. Si la primera part va ser de color blaugrana, a la segona Lamine Yamal i Rashford van certificar la golejada d'un equip que havia arribat a patir una miqueta; no gaire, però havia patit.