Leo Messi s’ha convertit en un dels eixos principals sobre els quals ha girat la campanya electoral del Barça. La revelació de Xavi Hernández que Mateu Alemany va corroborar l'endemà ha enfrontat els dos candidats a la presidència que es disputen la seva figura. Joan Laporta proposa fer-li una estàtua i Víctor Font nomenar-lo president d’honor, sense descartar fins i tot que pugui tornar a jugar amb la samarreta blaugrana. Mentrestant, Messi calla. I ho fa justament quan la seva imatge aplaudint Donald Trump ha fet la volta al món.

La sessió de fotos aparentment improvisada de Lionel Andrés Messi al nou Camp Nou ha sacsejat la pau institucional del Barça de Joan Laporta. Quatre anys i mig després de la seva última presència a les instal·lacions blaugranes, l'argentí va decidir revisitar-les, ara que estan en plena reforma, sense avisar ningú del club. Acompanyat del seu company Rodrigo de Paul i del seu sempitern assessor Pepe Costa, es va plantar en una de les garites vetllades per guàrdies de seguretat al voltant del recinte i va demanar permís per accedir a la gespa. Segons expliquen des del seu entorn, el personal uniformat va acceptar la petició a l'instant, fet que contrasta amb la versió difosa des dels despatxos blaugranes, on s'assegura que va ser l'entitat qui, minuts després de ser informada de la temptativa, va permetre que Messi fins i tot arribés a trepitjar la gespa, que a aquelles hores estava suaument il·luminada per facilitar treballs no sorollosos a l'interior de l'estadi.

Lionel Andrés Messi va fer unes declaracions sorprenents, encara més després del recital que ha ofert aquesta matinada contra Veneçuela i el fantàstic camí que ha liderat a les eliminatòries del Mundial, que finalitzen el dimarts vinent. Només falten uns mesos per al Mundial 2026, però l’estrella de l’albiceleste posa en dubte la seva presència: "No crec que jugui un altre Mundial, el més lògic és que no hi arribi, però aquí estem, estic esperançat i amb ganes. Però és dia a dia, partit a partit". Val a dir que tindrà 39 anys quan la cita arribi. El que sembla evident, això sí, és que ja no hi haurà més partits de classificació a casa. El d'aquest divendres ha sigut l'últim.

Leo Messi ha anotat més de 800 gols al llarg de la seva carrera, l'últim fa pocs dies contra el Minnesota en la Major League Soccer (MLS). Molts d'ells van ser decisius per aconseguir títols o protagonitzar moments històrics; alguns es recorden per la seva bellesa, uns altres per la seva brillantor, d'altres ens els va anotar defensant la samarreta de la selecció argentina, i uns altres, amb el Barça, el París Saint-Germain o l'Inter Miami.

Vaig trigar disset anys a saber que el 31 d'octubre del 2007 seria un dels dies més increïbles de la meva vida. Aquell dimecres, després de l’entrenament del primer equip del FC Barcelona, el fotoperiodista Joan Monfort i jo esperàvem Leo Messi en un vestidor de l’antic Camp Nou. Hi vam anar per fer una fotografia del Deu/Déu (amb accent o sense, com vulgueu) amb un bebè que il·lustraria el mes de gener d’un calendari solidari que ens vam inventar al diari Sport. L’objectiu era donar visibilitat a la impagable feina que fan Unicef i el Casal d’Infants del Raval, i qui millor que Messi, Ronaldinho, Henry, Puyol, Xavi, Iniesta i companyia per fer-ho.

Leo Messi no assistirà a la gala del 125è aniversari del Barça. Segons ha avançat Mundo Deportivo i ha confirmat l'ARA, el davanter argentí té altres compromisos a l'agenda i no serà presencialment a l'acte que el club de la seva vida organitzarà divendres que ve, 29 de novembre, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. No es descarta, però, que participi de la cerimònia amb algun vídeo o connexió a distància.

La junta de Joan Laporta havia somiat en celebrar el 125è aniversari del Barça al nou Camp Nou. No hi havia una manera més espectacular de festejar una data rodona que tornant a casa, amb més de 60.000 aficionats a les graderies i amb un espectacle de llum, focs artificials i moltes sorpreses. Però, com és ben sabut, el 29 de novembre encara no es podrà anar a l'estadi blaugrana pel retard en les obres de remodelació. Feia falta una alternativa, igualment icònica i espectacular, i el club s'ha decantat pel Gran Teatre del Liceu.

Leo Messi ja era immortal abans d'aquest dilluns a la matinada, però per si de cas s'ha encarregat d'ampliar el seu llegat futbolístic. L'astre argentí disputava la final de la Copa Amèrica contra la selecció colombiana i ha sumat un nou èxit a la seva trajectòria. Ara bé, un esquinç al turmell l'ha obligat a abandonar el terreny de joc abans d'hora entre llàgrimes quan només s'havien disputat vint minuts de la segona part. El partit ha estat del tot igualat i les dues seleccions han fet mèrits per endur-se el trofeu. La final, però, s'ha decidit a la segona part de la pròrroga gràcies a un solitari gol de Lautaro Martínez que ha posat l'1 a 0 definitiu en el marcador.

Leo Messi i Sergio Busquets, llegendes del Barça, han desfermat aquesta matinada la bogeria a Miami. Ni les fortes pluges torrencials que han amenaçat per moments la presentació dels dos astres a l'estadi de l'Inter de Miami han pogut frenar un acte on l'afició s'hi ha bolcat en massa. El soccer viurà una autèntica revolució amb l'aterratge de l'argentí i el migcampista de Badia del Vallès, que podrien estrenar-se amb el seu nou club aquest divendres 21 contra el Cruz Azul mexicà, amb motiu de la Leagues Cup.

Aquesta matinada, mentre a Catalunya la gent intentava dormir en una nova nit càlida i xafogosa, Miami es convertia en el centre del planeta futbolístic amb un espectacle de llum i color. Un xou al més pur estil americà per rebre amb els braços oberts Leo Messi, l'estrella que tants i tants anys han estat esperant en una lliga com la MLS. Quan la gent es desperti, segurament sentirà enveja de veure que tenen allà el que voldríem tenir aquí. Un futbolista extraordinari a la gespa i una operació de màrqueting gegant que espremeran fins a la darrera gota. Perquè d'això del business, als Estats Units, també en saben força més que nosaltres.

El dia que es va tancar el fitxatge de Sergio Busquets per l’Inter Miami, el director general del club (aquí conegut com a CBO) estava fatigat de tants dies seguits treballant, però satisfet. Després de Messi arribava Busquets. Era la nit de la revetlla de Sant Joan i, per celebrar-ho, va menjar la tradicional coca de crema i pinyons comprada en un negoci d’uns mallorquins que fa temps que viuen a Miami. Que aquesta fos la manera de celebrar-ho no és estrany: la peça clau en el fitxatge de Messi per l’Inter és català.

Leo Messi serà presentat aquest diumenge a Miami amb un xou al més pur estil nord-americà i en el seu nou equip es freguen les mans amb el negoci que suposa el seu fitxatge. Mentrestant, a Barcelona, Joan Laporta insisteix únicament en tenir raó i ha tornat a dir aquesta setmana que ell ho tenia tot a punt, parlat i preparat, però que Messi va preferir fitxar per l'Inter Miami perquè volia menys pressió i exigències. Fins i tot així, encara que Laporta tingués tota la raó del món, diria que aquest és un moment perfecte per deixar Messi en pau.

Leo Messi i Sergio Busquets es retrobaran dos anys després en un vestidor de futbol professional. I no serà a Barcelona ni a Riad, sinó a Miami. Dues setmanes després que l'argentí anunciés l'inici d'una aventura a la MLS, aquest divendres ha sigut el torn del migcampista de Badia del Vallès, que seguirà els seus passos i també s'incorporarà a l'Inter. L'actual cuer de la conferència est de la lliga nord-americana etziba un cop a sobre de la taula fitxant el millor futbolista del món i ara també el d'un dels seus millors acompanyants durant els 13 anys que van coincidir al Barça. L'entitat de Miami ho ha fet oficial amb un vídeo compartit a les xarxes socials, sense donar cap més detall que la benvinguda a l'excapità blaugrana.

Un sector important del barcelonisme, format majoritàriament per joves que han crescut amb els gols i l'enorme ascendent de Leo Messi a la gespa, plora avui que el davanter de Rosario finalment no hagi tornat al Barça. Era un desig genuí i nostàlgicament català que cada diumenge desembocava en crits de "Messi, Messi" al minut 10 dels partits celebrats al Camp Nou. Des de la llotja presidencial, determinats altaveus i el vestidor també s'alimentava aquest anhel. Els directius perseguien reparar el traumàtic comiat del 2021 i alhora eixugar el malmès compte de resultats amb el fitxatge més mediàtic possible, mentre que Xavi Hernández somiava amb dirigir des de la banqueta el last dance del seu excompany més talentós. Però la realitat econòmica de la institució continua sent tan crua que tot plegat depenia d'un serial que el principal protagonista ha decidit desactivar per evitar disgustos.

L'estiu del 2019 va fer-se etern. Va ser després que el Barça es clavés aquella patacada a la Champions, al camp del Liverpool. S'havia de fer alguna cosa per arreglar-ho i la solució passava pel retorn de Neymar. O això pensava Josep Maria Bartomeu, que encarava la recta final com a president blaugrana.

El primer gran serial del mercat de fitxatges ja s'ha acabat. Abans que la finestra FIFA s'obri oficialment l'1 de juliol, ja se sap que Leo Messi no tornarà al Barça. L'astre argentí, que el dia de Sant Joan farà 36 anys, ha decidit no esperar que el club blaugrana estigui en disposició de fer-li espai salarial. Ni ell ni el seu pare i representant han volgut exposar-se a una situació similar a la de l'estiu del 2021, quan van haver de negociar una sortida a correcuita al PSG després que Joan Laporta els expliqués que el nou contracte que havien pactat no es podia registrar a la Lliga. Dos anys després d'aquell traumàtic episodi, i sense opcions de continuar a París, on l'experiència ha acabat de mala manera, Messi canviarà de continent per primera vegada a la seva carrera professional. Així ho ha fet oficial el mateix jugador.

Jorge Messi va visitar Joan Laporta aquest dilluns festiu per parlar del futur del seu fill. El pare de l'astre argentí va anar a veure el president del Barça al seu domicili de l'avinguda Diagonal per tractar un retorn que tant el futbolista com el mandatari blaugrana desitgen després del traumàtic i sorprenent adeu de fa dos estius. La trobada, avançada pel periodista Toni Juanmartí, es va produir un dia abans que la Lliga accepti el pla de viabilitat que el club ha presentat en termes de fair play financer, però amb la majoria de les operacions de mercat –inscripcions i renovacions incloses– encara per fer.

Si hi ha un tret distintiu que ha definit el Barça de Xavi és la competitivitat. Ha guanyat la Lliga per la seva solidesa i generositat en l’esforç. No ha sigut un campió brillant ni atractiu, sinó fiable i solidari. Malgrat que Lewandowski ha sigut clau, costaria posar el polonès per davant de Ter Stegen, Araujo o Christensen a l’hora d’assenyalar els jugadors més transcendentals del grup. Fins i tot Pedri, a causa de les lesions, no se’l pot situar per sobre dels defenses. Ha guanyat el bloc, les ganes de mossegar, la fam de títols després d’una llarga travessia pel desert. La pressió alta més que el joc associatiu.

La llum de la posta de sol va acompanyar el comiat de Busquets, l’únic supervivent que quedava del millor Barça de la història. Era l’últim acte públic a la gespa del Camp Nou. Montjuïc, amenaçant, treia el cap pel tros arrencat de la graderia. Aquests dies anem sobrats de simbolisme mentre comencem a mastegar la mandra de veure’ns en una llar incòmoda. Enmig de tanta grisor, la il·lusió es repeteix com una droga alienant a les pàgines de diari que encara sobreviuen, a les tertúlies de ràdio, al Twitch i a la cua de la peixateria: Messi, Messi i més Messi. Enyora Barcelona mentre abraça la nostàlgia –la nostra i la seva– cantant el Viva la vida de Coldplay i fotografiant-se amb Chris Martin a les entranyes de l’estadi que el va veure debutar amb 17 anys. ¿Hi tornarà vestit de blaugrana?

A finals d'abril, tots els clubs de futbol van haver de lliurar a la Lliga el pressupost de la temporada 23/24 perquè calculés el límit salarial de cada entitat. Però al Barça li van exigir que anés més enllà i que presentés un pla de viabilitat a dos anys vista. El fet d'haver utilitzat les "palanques", la venda d'actius, per aconseguir ingressos extraordinaris, feia que la patronal n'incrementés el control econòmic. És el que diu la normativa.