La Generalitat comprarà la meitat de l'edifici del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya de Barcelona. L'operació tindrà un cost de 58,4 milions d'euros per als comptes del govern català, als quals hi haurà de sumar 36,9 milions d'euros més de rehabilitació abans de poder-s'hi instal·lar, segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia.

El consell de govern de la Generalitat ha donat aquest dimarts el vistiplau al nou conveni de col·laboració entre l'executiu català i la resta d'entitats accionistes de Fira 2000 per al finançament de l'ampliació dels espais de la Fira de Barcelona. Dins de l'acord destaca que el cost de l'anomenat Hall Zero, el nou edifici de la Fira al recinte de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat, augmentarà dels 200,8 milions d'euros previstos inicialment fins als 365,4 milions, segons ha informat aquest mateix dimarts la Generalitat.

Comuns ha començat aquest dilluns a negociar els pressupostos amb el Govern amb la voluntat d'arribar a un acord com més aviat millor. "El calendari per aprovar els comptes és a la taula del Govern", ha subratllat abans de la reunió el portaveu del partit al Parlament i un dels negociadors, David Cid. La trobada arriba un cop l'executiu ha complert amb el requisit que Comuns li havia posat per iniciar les converses: començar a sancionar propietaris per incomplir la llei d'habitatge a Catalunya. Tot i la intenció de les dues parts d'anar per feina, perquè els comptes puguin ser aprovats és imprescindible el concurs d'ERC que, ara per ara, continua esperant algun compromís explícit per part del PSOE perquè Catalunya pugui recaptar el 100% de l'IRPF tal com està acordat.

L'arribada del 2026 ha estat la confirmació d'un nou paisatge global que insinuàvem des de feia temps: al món, definitivament en mode imprevisible, torna a imperar la llei del més fort. El retorn d'una versió més radicalitzada de Donald Trump a la Casa Blanca ha fet trontollar el tauler internacional i, especialment, Europa, que se sent menyspreada pel seu aliat tradicional i amenaçada des de diversos fronts. En parlem amb Jaume Duch Guillot, conseller del departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya i amb una àmplia trajectòria professional a primera línia de les institucions europees. Duch reivindica també el rol que Catalunya ha de jugar per enfortir una Unió Europea que, inevitablement, necessita ser forta.

La Generalitat ha acordat aquest dilluns activar el decret de teletreball per minimitzar la mobilitat i reforçar totes les línies de bus interurbà durant el dia davant les incidències que registra la xarxa de Rodalies a Catalunya. Les mesures s'han acordat en una nova reunió de seguiment del Govern, coincidint amb dues noves aturades a la xarxa durant el matí a causa d'incidències informàtiques. Però molts treballadors, de nou, s'han quedat sense poder arribar a la feina o arribant-hi tard. Qui paga aquesta factura?

Revolta Pagesa, l'organització agrària que lidera les protestes dels agricultors en carreteres arreu de Catalunya, ha aixecat els talls de vies aquest mateix dilluns després de reunir-se amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. El president ha assegurat als representants dels pagesos que tant ell com tot el Govern assumeixen els compromisos del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, amb el sector per minimitzar l'impacte de l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur.

Els pagesos catalans mantindran les protestes a les carreteres d'arreu del país, segons han anunciat aquest divendres, hores després que els 27 estats membres de la Unió Europea donessin el seu vistiplau al tractat de lliure comerç amb el Mercosur (el bloc de països de l'Amèrica del sud), contra el qual havien iniciat les mobilitzacions a Catalunya. Els agricultors han acusat la Generalitat d'haver-los "venut", mentre que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat l'acord comercial assegurant que "qui més hi guanya és Catalunya".

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha defensat aquest dimarts la "plena independència" i "autonomia absoluta" del grup d'experts que investiguen l'origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Collserola. Aquest comitè, creat pel Govern, ha d'aclarir si el virus d'aquesta malaltia ha arribat des d'un altre país —per exemple, a través de carn contaminada o altres restes biològiques de porcs infectats— o si, com de moment sembla més probable, té l'origen en un laboratori, possiblement el Centre de Recerca de Sanitat Animal (Cresa-Irta), que té la seu a pocs quilòmetres d'on es van trobar els dos primers senglars morts pel virus.

El ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació del govern espanyol ha elevat aquest dimarts a un total de 9 el nombre de senglars infectats pel virus de la pesta porcina africana (PPA), segons ha informat en un comunicat. Fins ara, només hi havia dos cadàvers trobats a Cerdanyola del Vallès en els quals s'havia trobat la presència de la malaltia, però hi havia set casos més dubtosos que finalment han donat també positiu, d'acord amb les anàlisis del Laboratori Nacional de Referència situat a Algete (Madrid), que depèn del mateix ministeri.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, ha assegurat aquest dimecres que els comerços i restaurants poden patir escassetat de peix durant les festes de Nadal si la Comissió Europea no autoritza dies addicionals de feina als pescadors catalans.

El desenllaç de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que ha resultat fallida perquè no ha assolit el requisit mínim del 30%, ha agafat a tothom per sorpresa. I no ha estat pel resultat, ja que ningú tenia del tot clar què passaria, sinó perquè s'ha publicat a última hora d'aquest dijous, un dia abans del previst. Sogui com sigui, en les últimes hores s'han succeït les reaccions polítique si empresarials a la notícia.

La Generalitat ha aprovat aquest dimarts un decret llei amb mesures urgents per "pal·liar els efectes de les crisis successives" que han afectat el sector primari català des del 2019 i que n'han "posat en risc" la viabilitat, segons ha informat la mateixa administració catalana en un comunicat emès després de la reunió del consell executiu.

Un segon brot de dermatosi nodular contagiosa (DNC), detectat aquest passat dilluns en una granja de Peralada (Alt Empordà), ha obligat a sacrificar les 270 vaques lleteres de l'explotació. Es tracta de la segona granja on se sacrifica tot el bestiar per evitar l'expansió del virus de la DNC. Davant d'aquests fets, la Generalitat ha aprovat un paquet de 4 milions d'euros per indemnitzar les pèrdues dels ramaders afectats mentre es prepara per començar aquest dimecres a vacunar el bestiar de totes les explotacions en un radi de 50 quilòmetres del primer brot.

Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, anirà a Brussel·les a mitjans de mes amb el president del Govern, Salvador Illa, per intentar defensar el sector pesquer català davant les amenaces de noves retallades dels dies autoritzats de pesca. El departament que dirigeix té un pressupost de 23 milions per al sector i aquest any ha destinat 2,3 milions a subvencionar els canvis de xarxes i portes de la flota catalana, que així ha pogut evitar la retallada que amenaçava amb deixar-la amb només 27 dies de pesca a l'any.

El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha anunciat aquest dijous que la Generalitat invertirà 4.400 milions d'euros entre els anys 2026 i 2030 en el marc del nou Pacte Nacional per a la Indústria. La xifra supera la inversió industrial prevista al pacte anterior, per als anys 2022 a 2025, que és de 3.270 milions, incloent-hi els fons europeus.

La Generalitat podrà gastar l'any que ve fins a 40.524 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment real del 3,3% respecte al pressupost prorrogat des del 2023. Aquesta quantitat, que no inclou la despesa finalista ni la de la resta del sector públic i que per primer cop supera els 40.000 milions, és l'anomenat sostre de despesa, necessari per a l'elaboració dels pressupostos del 2026, per als quals el govern de Salvador Illa encara ha d'aconseguir suport. Precisament, per manca d'acord, actualment l'administració catalana opera amb els comptes del 2023 prorrogats, perquè l'executiu de Pere Aragonès, d'ERC, no va aconseguir aprovar els del 2024, fet que va precipitar eleccions anticipades; ni els primers d'Illa. El Govern estima que el límit establert augmenta el 7,1% respecte als comptes prorrogats, però els desviaments en despeses com la sanitària i les necessitats per finançar l'endeutament fan que l'alça sigui efectivament del 3,3%. La xifra permet complir la regla de despesa, segons ha explicat la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque. L'objectiu de dèficit previst equival al 0,1% del producte interior brut (PIB), o sigui 429 milions d'euros.

Ara mateix, si un ciutadà vol comprar-se un cotxe elèctric o instal·lar-se un punt de recàrrega a casa trigarà, de mitjana, dos anys i sis mesos a rebre l'ajut de la Generalitat. Però hi ha ajuts molts més essencials, com ara el reconeixement de la situació de dependència o del grau de discapacitat, que l'administració triga gairebé un any a resoldre. Amb la voluntat de reduir el temps d'espera, el Govern va activar un pla de xoc al novembre per agilitzar els deu tràmits amb més impacte entre la ciutadania, amb més de 650.000 sol·licituds només l'any passat. D'aquests, n'hi ha vuit que estan en fase de remodelació amb mesures implantades i que ja han donat els primers fruits, segons l'executiu català.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest diumenge al matí amb l'empresa xinesa Huawei. Fonts del Govern asseguren que es tracta d'una visita "institucional i de cortesia". La trobada s'ha produït en plena polèmica pel contracte que el ministeri de l'Interior va adjudicar a la multinacional xinesa per gestionar l'emmagatzematge de les escoltes telefòniques ordenades per jutges i fiscals.

La presa de possessió del nou Govern de Salvador Illa, l'agost passat, va situar Òscar Ordeig al capdavant del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Gairebé un any després i, per tant, poques setmanes abans de celebrar el primer aniversari en el càrrec, el conseller rep l'ARA al Parlament per fer balanç i, també, per parlar tant de les polítiques a llarg termini com dels esdeveniments més recents dels últims mesos, com els incendis i la recent proposta de Brussel·les de retallar els fons de la política agrària comuna (PAC).

El finançament autonòmic és la gran assignatura pendent. El model de 2009, que s'hauria d'haver reformat o actualitzat fa més d'una dècada, el 2014, és el gran repte en el qual treballen entre bambolines ERC i el PSOE. Intenten deixar de costat el soroll polític pels casos de corrupció i establir les bases del nou finançament a la comissió bilateral Estat-Generalitat que es reunirà dilluns a Barcelona, encapçalada pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres; i per part del Govern, pels titulars de Presidència, Albert Dalmau; i Economia, Alícia Romero. En joc hi ha uns 18.000 milions d'euros per al conjunt de les autonomies del règim comú, una xifra per, com a mínim, actualitzar la que es va incorporar al model de 2009 (uns 12.500 milions), segons els càlculs de fonts amb accés a les negociacions.