Durant els anys àlgids del Procés, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser capaç de treure milions de persones al carrer i es va convertir en un actor decisiu per marcar el full de ruta dels governs independentistes. La paràlisi del Procés, però, l'ha afectat com a la resta d'entitats i formacions independentistes que van treballar per fer possible el referèndum de l'1-O. Ho demostra el nombre de candidatures que s'han presentat a la direcció de l'ANC. Per primer cop, el nombre de candidats al secretariat nacional és inferior al de places disponibles. Així, s’han presentat 64 aspirants per ocupar els 77 llocs que han de configurar la cúpula de l'entitat, tal com estableixen els estatuts. Es tracta de la xifra més baixa de la seva història.

La Comissió de Garanties de Junts va decidir el 2 de febrer congelar la investigació interna sobre dues denúncies que va rebre contra Toni Comín per "assetjament psicològic, sexual i físic", segons un informe intern del partit al qual ha tingut accés l’ARA. L’organisme ha optat per guardar els dos casos en un calaix, de moment durant almenys quatre mesos, tot i haver tingut constància de la resolució del Parlament Europeu que avala la denúncia per assetjament psicològic i sexual presentada a la cambra parlamentària contra l’exconseller de Salut per part d’un exassistent. A més, segons ha confirmat l'ARA amb diverses fonts juntaires, el partit va entregar a l’eurodiputat la denúncia presentada per les presumptes víctimes i la "documentació que l'acompanya", com "els escrits en què cadascú d'ells explica els fets" i també la resolució confidencial de l'Eurocambra.

La investigació de l’Eurocambra dona la raó a l’exassistent parlamentari que va denunciar l’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, per assetjament sexual i psicològic. El Parlament Europeu assegura que ha investigat i s'ha entrevistat amb diversos "testimonis creïbles" que "confirmen" les "al·legacions" denunciades pel treballador parlamentari, i afirma que té "proves suficients" de "prima facie" que "justifiquen" portar el cas de l'exconseller a l'exili als tribunals, segons una resolució confidencial de la cambra comunitària a la qual ha tingut accés l’ARA. Al seu torn, Comín assegura en aquest diari que "mai ha estat cridat" pel Parlament Europeu "per explicar la veritat dels fets", nega "rotundament totes les acusacions" i adverteix que "es reserva el dret a emprendre les accions legals contra les persones que estan denunciant falsament amb voluntat de difamació".

La travessa de Lluís Llach per convertir-se en el president de l'ANC es va fer ben costeruda. En l'assemblea més accidentada de la seva història, el cantautor va necessitar dos plens per fer-se seu el tron de l'organització en una situació que no s'havia produït mai i que evidenciava la divisió interna. A l'espera de confirmar si es presenta a la reelecció, en els seus dos anys de mandat, Llach ha acabat amb la dissidència i ha picat molta pedra per reactivar el moviment independentista, que ha admès que es troba en un procés de "depressió absoluta". Aquest és el balanç del seu mandat:

Nicolas Levrat (1964, Versoix) és un advocat suís, funcionari de carrera al Consell d'Europa i expert en minories. Ha investigat en diverses universitats i organismes europeus la situació de diferents pobles del continent, i des del novembre del 2023 és el relator especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre minories.

La justícia europea dona la raó a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat aquest dijous la decisió del març del 2021 de l'Eurocambra de retirar la immunitat als exeurodiputats de Junts a petició del Tribunal Suprem, que volia jutjar-los per sedició, malversació i desobediència en el cas del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. D'aquesta manera, la màxima instància de Luxemburg s'ha pronunciat definitivament en el sentit contrari que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) i l'advocat general del TJUE, i ha acceptat el recurs de l'expresident de la Generalitat i els exconsellers. "És una plantofada molt dura contra el Parlament Europeu", ha dit l'expresident de la Generalitat.

Els països de l'euro han començat la llarga renovació de gran part de l'executiva del Banc Central Europeu (BCE) amb l'elecció del croat Boris Vujčić, que actualment és governador del Banc Central de Croàcia. D'aquesta manera, el professor universitari i economista croat substituirà l'espanyol Luis de Guindos a partir de l'1 de juny d'enguany, tal com han decidit els ministres d'Economia dels països de la moneda única en la reunió de l'Eurogrup d'aquest dilluns a Brussel·les.

José Luis Rodríguez Zapatero té un desig, que és mantenir una conversa amb Carles Puigdemont a Girona. Zapatero ho ha confessat aquest dilluns al matí, en una intervenció a l'Ateneo de Madrid, en què tot i l'agenda del dia –des de la crisi política al País Valencià fins al tret de sortida del judici contra el Fiscal General de l'Estat– l'atenció mediàtica donava fe que qui parlava era un dels homes clau de Pedro Sánchez. Tot el que diu l'expresident espanyol s'ha d'emmarcar en una feina entre bambolines perquè aquesta legislatura prosperi, encara avui i tot i la ruptura de Junts amb el PSOE. "El diàleg ha de ser incessant, incansable", ha defensat l'home que no s'amaga de presumir que en el seu moment la dreta el va acusar de trencar Espanya, i també d'entregar-la a la banda terrorista ETA. "[Per al PP] amb mi Espanya es va trencar 187 vegades [...] Amb mi, la nació espanyola es va entregar a ETA, i qui es va entregar va ser ETA".

Aquest dilluns farà vuit anys que el Parlament proclamava la República Catalana després de la victòria del sí a l'1-O. Aquella va ser la jornada de més transcendència política de la història de la cambra. Una hora més tard, però, el Senat aplicava l’article 155 de la Constitució i suspenia l’autogovern dissolent el Parlament. La declaració unilateral d'independència (DUI) quedava en paper mullat, sense cap tipus d'efecte, i de fet el Govern tampoc la va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). A les portes d'un nou 27 d'octubre, la DUI és una data esborrada per l'independentisme.

La Moncloa ha trobat en l'oficialitat del català a la Unió Europea la manera perfecte de llançar picades d'ullet a Junts, mantenir el seu suport i salvar la investidura. S'ha convertit en la tònica habitual: quan Carles Puigdemont tensa una mica la corda, Pedro Sánchez aconsegueix comunicar un nou pas endavant en l'aprovació del màxim reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya a les institucions europees. L'últim cas evident és el d'aquest divendres. Després que els juntaires apugessin el to de les amenaces, el govern espanyol ha acordat amb l'executiu alemany, que almenys fins ara era el màxim opositor a la iniciativa dins de la UE, iniciar un diàleg bilateral per continuar avançant en l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la UE.

Temps era temps, l'oficialitat del català es discutia a les trobades del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea i el mateix ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, venia a defensar personalment la mesura a Brussel·les. Resultava ser un assumpte de primer ordre. Els periodistes dels mitjans, ministres i diplomàtics de la resta del bloc europeu es miraven amb sorpresa la polseguera que aixecava la mesura i se'n feien creus que –teòricament, segons les amenaces de Junts– el govern de Pedro Sánchez depengués de l'èxit o el fracàs del màxim reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya, el gallec i l'euskera a les institucions europees.

1.776 dies. Aquest és el temps exacte que ha trigat l'exdirigent d'ERC Marta Molina a recuperar l'urna de l'1-O que presidia el seu menjador. Ho va fer ara fa tres setmanes, quan va anar a l'Audiència Nacional a agafar les pertinences que la Guàrdia Civil li va requisar en l'escorcoll del seu pis en el marc de l'operació Volhov, la suposada trama russa del Procés ja arxivada. Després de passar dues nits al calabós i una investigació de 4 anys, 10 mesos i 11 dies de "malsons i patiment gratuït", l'exsecretària de Moviments Socials dels republicans es fotografiava amb l'urna, contenta, a la sortida del tribunal el passat 8 de setembre. No ha estat un camí planer. Recuperar-la ha estat tota una odissea.

Junts manté l'amenaça a Pedro Sánchez i inclou en l'equació Salvador Illa. El partit liderat per Carles Puigdemont vincula ara les legislatures catalana i espanyola i pretén forçar Salvador Illa a ratificar l'acord de Brussel·les, que van tancar els juntaires directament amb el PSOE. En cas que el president de la Generalitat s'hi oposi, la portaveu del grup de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha advertit en una roda de premsa des de Waterloo que "no hi haurà més camí a recórrer" en la relació entre els juntaires i els socialistes, tant a Madrid com a Barcelona.

Sílvia Orriols serà a la manifestació de la Diada a Barcelona. La líder d'Aliança Catalana no hi havia assistit des que va assolir l'alcaldia de Ripoll i posteriorment va ser escollida diputada al Parlament. Aquest any, però, ha decidit baixar a la capital catalana, segons han confirmat fonts de la formació a l'ARA, tot i que tant l'ANC com Òmnium, els principals organitzadors de la mobilització, s'han desmarcat de la formació pels seus postulats xenòfobs.

Pocs dies abans de la celebració de la Diada, el president de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Lluís Llach, reivindica la necessitat que la societat civil prengui la iniciativa a l'hora de pressionar els partits per assolir la independència.

L'humorista Toni Albà (Vilanova i la Geltrú, 1961) no és dels que es mosseguen la llengua. Es va tornar a posar de manifest ara fa unes setmanes arran de la mort de l'expresident aragonès, Javier Lambán. Va fer una piulada que li ha comportat una denúncia del govern d'aquesta comunitat, que l'acusa dels delictes d’injúries i incitació a l’odi. "M'empara la llibertat d'expressió i si tiren endavant la denúncia els denunciaré per prevaricació", adverteix l'actor en declaracions a l'ARA, que considera que el persegueixen pels més de 130.000 seguidors que té a X: "Centenars de persones van carregar contra ell i només m'han denunciat a mi i ho fan ara quan li havia dit de tot en vida".

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tombat el recurs presentat per Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín contra la decisió de l'Eurocambra de retirar-los la immunitat el març del 2021 a petició del Tribunal Suprem, que volia jutjar els eurodiputats de Junts a l'exili per sedició, malversació i desobediència en el cas del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Així, el sentit del pronunciament de l'advocat general coincideix amb la sentència de la cort de primera instància de la justícia europea, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), la qual la defensa de Puigdemont, Ponsatí i Comín va recórrer al TJUE.

El cooperant i polític Víctor Terradellas ha mort aquest diumenge a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, amb 62 anys, després de patir divendres un ictus al mas on vivia, a Cornudella de Montsant. Independentista convençut, va ser fundador i dirigent de l'ONG IGMAN Acció Solidària i secretari de relacions exteriors de Convergència. De fet, va tenir un paper clau en el Procés, tant durant l'etapa d'Artur Mas com en la de Carles Puigdemont. A través de la cooperació i l'activisme havia anat teixint una extensa xarxa de contactes internacionals que va fer servir per impulsar el reconeixement de Catalunya i de l'independentisme i que va arribar a ser polèmica arran de l'anomenada trama russa. Terradellas deixa una dona, la veterana cooperant Judit Aixalà, i dos fills.

La secretària general de Podem, Ione Belarra, obria ara fa unes setmanes la caixa dels trons en una entrevista al diari ARA quan reiterava l’oposició de la formació lila al traspàs de competències en immigració a Catalunya perquè considerava que si els Mossos assumien aquestes funcions farien “batudes racistes”. No és la primera polèmica que Podem ha generat en terres catalanes, malgrat el compromís que defensa amb l’estat plurinacional. Una de les més conegudes va ser quan l’aleshores secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va sentenciar que l’independentisme havia despertat el feixisme arran del Procés, just abans de l'inici de la campanya del 21-D del 2017.

"L'estabilitat s'ha de guanyar periòdicament. I, a la tardor, potser passaran coses que no han passat fins ara, perquè ja hem donat prou temps", avisava ahir Carles Puigdemont des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada. El líder de Junts no amaga des de fa mesos el seu malestar amb el PSOE per l'incompliment dels compromisos a què van arribar a canvi d'investir Pedro Sánchez. L'oficialitat del català a la UE, el traspàs de les competències en immigració i l'aplicació de l'amnistia són les tres principals carpetes que els juntaires exigeixen a l'executiu espanyol que faci el que sigui necessari perquè tirin endavant. Tot i aparcar l'exigència de la qüestió de confiança amb què va flirtejar a principis d'any, després de l'esclat del cas Cerdán, ha anat llançant avisos als socialistes sobre el rumb de la legislatura.