Sánchez intenta retenir Junts obrint un "diàleg" amb Alemanya pel català a la UE

Madrid / Brussel·lesMoviment important del govern espanyol per reconduir les relacions amb Junts. Alemanya i Espanya han acordat aquest divendres un "diàleg" per fer oficial el català a la Unió Europea. En plena crisi amb la formació independentista, els executius dels dos països es conjuren per trobar una "resposta" a la sol·licitud espanyola de reconèixer les llengües cooficials a l'Estat: la llengua catalana, l'euskera i el gallec. En un comunicat conjunt, escrit en anglès, alemany i castellà, asseguren que la "incorporació d'aquestes llengües constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d'Espanya" i afegeixen que per aquest motiu han decidit "iniciar converses bilaterals a partir de les quals Espanya presentarà un text per al debat i la decisió dels 27 estats membres en una futura reunió del Consell d'Assumptes Generals". A més, es comprometen a començar "com més aviat millor", pilotant les converses els respectius ministeris d'Afers Estrangers. És a dir, no es comprometen a cap calendari concret, però sí a anar ràpid per arribar a un pacte.

La carta arriba en un moment de màxima tensió entre socialistes i juntaires, ja que els de Carles Puigdemont s'inclinen pel trencament amb la Moncloa després de dos anys de l'acord d'investidura i de tenir encara, segons interpreten, el sarró buit. Fins i tot amb aquest pas conegut ara, fonts del partit continuen decantant-se per trencar. La data límit és dilluns, quan l'executiva de Junts es reuneix a Perpinyà i ha de decidir si retira el suport al govern espanyol. Ara bé, queden encara dies i, tal com explicava l'ARA aquest dijous, el PSOE té previst "jugar fort" per evitar la ruptura. El comunicat conjunt entre Alemanya i Espanya n'és un exemple, a més de tenir converses també amb relació a les balances fiscals, ja que Junts havia pactat amb el PSOE que es publiquessin les dades per tal que la Generalitat les pogués calcular, però ara per ara són incompletes.

El català a la Unió Europea, en aquest sentit, ha estat una peça clau del pacte entre els dos partits des del principi, però al llarg d'aquests dos anys ha estat rebutjat, principalment per l'oposició d'Alemanya (a més de la d'altres estats). De fet, en la darrera reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea no es va ni tractar, i la qüestió estava aparcada. Les pròximes trobades d'enguany són el 17 de novembre i 16 de desembre. El president Salvador Illa ha celebrat el comunicat a través d'X: "Tinc plena confiança que ho farem possible". La maniobra del cap de l'executiu, però, ha tingut ja les primeres crítiques de Junts: el diputat Agustí Colomines, proper a Puigdemont, ha lamentat que el comunicat conjunt, per ser "creïble", podria haver estat en català.

El moviment del PSOE trasllada la pilota a la teulada de Junts, que haurà de valorar ara amb aquest nou element sobre la taula si es continua inclinant per trencar o dona més temps a la negociació per si, ara sí, surt la qüestió del català. Ahir dijous, fonts del partit consideraven que havien arribat ja al cap del carrer i que la relació estava esgotada –aquesta setmana al Congrés Míriam Nogueras ja parlava de l'"hora del canvi"–, però aquest pas d'Espanya sacseja les expectatives del partit. Al llarg del cap de setmana, abans de la trobada de dilluns amb tota la direcció, estan previstes reunions al més alt nivell de Junts i també hi ha hagut contactes amb el PSOE les darreres hores. Aquest divendres, la vicepresidenta espanyola, María Jesús Montero, deia que "el diàleg és constant i fluid", a més d'especificar que volen "intensificar" aquestes converses en les darreres hores. "Aquelles qüestions que depenen de nosaltres estan en tràmit i les que depenen de tercers estem treballant perquè es puguin complir", ha dit en declaracions als mitjans de comunicació.

El país més influent de la UE

Fonts diplomàtiques consultades per l'ARA recorden que Sánchez i Friedrich Merz no van mantenir cap trobada bilateral en la cimera de líders europeus d'aquest dijous a Brussel·les. Tot i que no descarten que els dos dirigents en poguessin parlar en algun moment als marges de la reunió i de manera informal, apunten que el més probable és que el comunicat es gestés i es negociés directament entre els assessors governamentals d'alt nivell, els coneguts com a "xerpes", que assisteixen en aquestes trobades al costat dels líders.

Malgrat el comunicat, fonts diplomàtiques alemanyes recorden a l'ARA que l'acord per mantenir un diàleg bilateral sobre la iniciativa "no vol dir que s'hagi trobat una solució" i remarquen que en cap cas "s'han de prejutjar els resultats" de les trobades. "El comunicat no vol dir que Alemanya hagi canviat de posició", volen deixar clar les mateixes fonts.

Des que va caure l'executiu liderat pel socialdemòcrata Olaf Scholz, que es mostrava favorable a l'oficialitat del català, i el va succeir el del conservador Friedrich Merz, Alemanya ha sigut l'estat membre més contundent contra la proposta espanyola i ha liderat l'oposició a la Unió Europea. En les últimes trobades ministerials en què s'ha discutit, el país germànic, que és el més gran i influent del bloc comunitari, sempre ha sigut el primer a demanar el torn de paraula i ha arrossegat altres socis europeus a posicionar-se en el mateix sentit. "La posició d'Alemanya, com sempre, és clau", apunten fonts diplomàtiques.

En l'últim Consell d'Afers Generals en què es va discutir sobre la iniciativa el passat mes de juliol, el representant alemany i l'espanyol van intercanviar una discussió pujada de to i van mantenir una conversa molt tensa, segons fonts diplomàtiques d'aquest diari que eren dins de la sala. Va ser arran d'aquest enfrontament que la Moncloa va decidir donar un "respir" a la iniciativa i estar uns mesos sense discutir-ho a escala ministerial a Brussel·les.

També va ser a partir d'aleshores que el govern espanyol s'ha centrat sobretot a intentar convèncer Berlín, i fonts coneixedores de les negociacions de la Moncloa amb altres executius estatals asseguren que, per aquest motiu, fa temps que no en parlen amb la resta de socis europeus. De fet, delegacions diplomàtiques de diversos països de la UE consultades per aquest diari asseguren que fa mesos que no senten a parlar de la iniciativa.