El costat correcte de la història
Una cosa interessant de seguir són les –fortes– discrepàncies internes que divideixen els MAGA en relació amb la guerra de l'Iran. “Una altra guerra absurda a l'estranger que fem en nom d'Israel”, es queixa amargament l'excongressista republicana per l'estat de Geòrgia, i MAGA de la vella escola, Marjorie Taylor Greene, actualment allunyada, o separada, de l'ortodòxia trumpista. No és que Taylor Green sigui cap militant pacifista: anys enrere es va fer famosa pels seus vídeos amb comentaris racistes contra els negres i els hispans, i per un mem en què apareixia armada amb un fusell d'assalt, disposada a disparar contra fotografies de dirigents demòcrates. S'apuntava a les teories antivacunes i a les històries del moviment QAnon sobre l'anomenat pizzagate i l'existència d'una aliança internacional de persones poderoses que es dedicaven a segrestar infants per utilitzar-los en orgies i ritus satànics que incloïen el canibalisme (tot això s'ha reforçat ara, amb la desclassificació d'una part dels arxius d'Epstein). Doncs bé, Marjorie Taylor Greene torna a estar d'actualitat pel seu enfrontament amb una actual estrella emergent del trumpisme, una activista d'extrema dreta que té fil directe amb Trump i que es felicita per haver matat “un dels terroristes islàmics més malvats del món”, en referència a l'aiatol·là Ali Khamenei. Taylor Greene titlla Laura Loomer de “meuca”, i Loomer s'hi torna qualificant Taylor Green de “traïdora”, etc.
En tot cas, el malestar per la guerra a l'Iran entre una bona part de les files republicanes, molts d'ells partidaris no fa tant de Trump, és públic i notori. També ho són les baixes puntuacions que obté el paquiderm taronja en els rànquings de popularitat i acceptació de les seves polítiques, mentre dia rere dia s'acosten les eleccions de mig mandat del pròxim novembre. Els records dels fracassos militars, diplomàtics i patriòtics dels EUA portant la democràcia a l'Iraq i a l'Afganistan són massa recents i dolorosos, i això fa que fins i tot fatxes americans tan destacats com el periodista (més aviat intoxicador) Tucker Carlson es posin les mans al cap pel que consideren un error clamorós. Existeix el temor que l'entesa entre Trump i Netanyahu (un primer ministre israelià que, al cap i a la fi, actua condicionat per un govern de coalició format en gran part per fanàtics religiosos) no acabi duent el president americà a un cul-de-sac en què el triomfalisme trumpista es vegi desbordat per la pressió de l'integrisme sionista, un lloc incòmode per als republicans on tenen més a perdre que a guanyar, i on només es troben a gust els islamòfobs més encesos, com Loomer.
La desorientació dels republicans contrasta amb la convicció monolítica dels seus imitadors de províncies, la dreta espanyola i bona part de la catalana, que donen suport amb entusiasme a la guerra d'Israel i els EUA contra l'Iran perquè afirmen que estan “al costat correcte de la història”. El costat correcte de la història: una d'aquestes crosses verbals que als presumptuosos els agrada repetir com cotorres. Són molt graciosos.
