Tots els asos a la màniga de Sánchez amb el català a la UE
La Moncloa sempre s'ha preocupat de mantenir la flama de l'oficialitat viva per assegurar-se el suport de Junts
Brussel·lesLa Moncloa ha trobat en l'oficialitat del català a la Unió Europea la manera perfecte de llançar picades d'ullet a Junts, mantenir el seu suport i salvar la investidura. S'ha convertit en la tònica habitual: quan Carles Puigdemont tensa una mica la corda, Pedro Sánchez aconsegueix comunicar un nou pas endavant en l'aprovació del màxim reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya a les institucions europees. L'últim cas evident és el d'aquest divendres. Després que els juntaires apugessin el to de les amenaces, el govern espanyol ha acordat amb l'executiu alemany, que almenys fins ara era el màxim opositor a la iniciativa dins de la UE, iniciar un diàleg bilateral per continuar avançant en l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la UE.
El funcionament ha sigut aquest des que Espanya va presentar la proposta a la UE. Puigdemont va ser molt clar quan va firmar l'acord de Brussel·les i va assegurar que no donaria els seus vots a Sánchez fins que el català no fos oficial a les institucions europees. Tanmateix, els juntaires es van mostrar finalment satisfets amb els intents del ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, en les trobades ministerials amb els seus homòlegs. Aleshores, el sol fet que es discutís a un Consell de la UE ja va ser reivindicat per les dues parts com una petita victòria.
Fins i tot quan la iniciativa semblava estancada, la Moncloa s'ha encarregat de mantenir la flama encesa. Els dies previs que els diputats de Junts donessin suport a la investidura de Sánchez van ser els més intensos i el govern espanyol no va parar de treure's asos de la màniga. Per exemple, tot i que la resta d'estats membres no ho havien demanat i no constituïa realment cap pas endavant en la iniciativa, l'Estat va proposar prioritzar el desplegament de l'oficialitat del català per sobre del gallec i de l'euskera. Tot i que va fer enfadar la resta de socis de Sánchez, Junts ho va celebrar.
Espanya també va comprometre's en assumir les despeses d'interpretació i traducció d'aquestes tres llengües, i va demanar un informe a la Comissió Europea sobre quant costaria, el qual es va limitar a multiplicar per tres el que havia costat l'irlandès uns anys abans. Ara bé, es tracta d'una excepció sense precedents i molts socis europeus la veuen inviable per qüestions legals. Sigui com sigui, una altra vegada, Junts se'n va congratular.
Quan ja semblava que el foc s'apagava, també hi va haver un altre gir. Mentre Junts i ERC estaven negociant la llei d'amnistia, Albares va anunciar que tornaria a portar la iniciativa al Consell de la UE i va posar sobre la taula una nova proposta que, en teoria, aplacava totes les reticències dels estats membres. "Si m'haguessin dit que veuria un ministre espanyol defensant la llengua catalana amb la vehemència i la convicció amb què el ministre Albares la defensa, no m'ho hauria cregut mai de la vida, mai", va dir aleshores Puigdemont.
L'últim moviment: Alemanya
En les últimes trobades ministerials en què s'havia discutit sobre el català, diferents estats membres –fins i tot estats favorables a la iniciativa– van criticar de manera contundent que Espanya ho posés sobre la taula una altra vegada sense presentar cap nou avenç. Diverses fonts diplomàtiques van criticar a l'ARA que el govern espanyol fes un ús "electoralista" de la iniciativa i "fes perdre el temps" a la resta de socis europeus. Aquesta indignació ha fet que la Moncloa ho deixi de portar al Consell de la UE, que és la seva habitual picada d'ullet a Junts, i hagi hagut de buscar alternatives per donar arguments als juntaires de no trencar amb Sánchez, com les converses amb Alemanya de les últimes setmanes per intentar llimar les seves reticències.
Encara que fonts diplomàtiques germàniques avisen a l'ARA que no volen dir que Alemanya hagi "canviat de posició", és un altre gest important de la Moncloa a Puigdemont. La pregunta del milió és ara si, tenint en compte els precedents, Junts es tornarà a donar per satisfet dilluns que ve en la trobada de la comitiva del partit Perpinyà i perdonarà el coll de Sánchez una vegada més. Sembla que, aquest cop, se segueix inclinant per trencar amb el PSOE.
