La Unió Europea aparca el català: "Hi ha temes molt més importants"

Brussel·lesTemps era temps, l'oficialitat del català es discutia a les trobades del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea i el mateix ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, venia a defensar personalment la mesura a Brussel·les. Resultava ser un assumpte de primer ordre. Els periodistes dels mitjans, ministres i diplomàtics de la resta del bloc europeu es miraven amb sorpresa la polseguera que aixecava la mesura i se'n feien creus que –teòricament, segons les amenaces de Junts– el govern de Pedro Sánchez depengués de l'èxit o el fracàs del màxim reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya, el gallec i l'euskera a les institucions europees.

Aviat, però, el govern espanyol va començar a excusar-se en el fet que era molt complicat d'aconseguir el vistiplau unànime de tots els estats membres i l'expresident Carles Puigdemont va donar en més d'una ocasió per bons els arguments de la Moncloa. Junts també va rebaixar el to de les amenaces, fins al punt que Sánchez es manté al capdavant de l'executiu espanyol i la iniciativa per fer oficial el català es troba completament encallada.

Quan Espanya va deixar d'ostentar la presidència del Consell de la UE, que li permetia tenir més influència a l'hora de marcar quines qüestions es discutien a les trobades ministerials, el suflé a Brussel·les ja es va començar a desinflar. Només de tant en tant, sobretot en moments clau en què el PSOE necessitava el suport de Junts al Congrés, la Moncloa feia mans i mànigues per forçar que es discutís a les trobades ministerials del Consell de la UE i llançava noves propostes que suposadament eren un pas més cap a l'aprovació de la proposta.

Tanmateix, l'última vegada que Espanya va forçar discutir sobre l'oficialitat del català al Consell de la UE abans de l'estiu li va sortir el tret per la culata. Segons van explicar fonts diplomàtiques a l'ARA, Alemanya, que és l'estat més gran i influent de la UE, va liderar l'oposició amb un to molt dur i s'hi van sumar una gran part dels socis. Només s'hi van mostrar públicament favorables quatre països —Bèlgica, Eslovàquia, Txèquia i Eslovènia—. Fins i tot un país que a priori hi estava més aviat a favor, Luxemburg, es va queixar d'haver de debatre una vegada i una altra sobre una qüestió en què no hi havia cap novetat.

Per aquest motiu, fonts diplomàtiques asseguren a l'ARA que es vol "donar un respir" a la iniciativa i evitar que la mesura s'entravessi a la resta d'estats membres, especialment a Alemanya. Des d'aleshores, Espanya no va demanar discutir-ho en el Consell d'Assumptes Generals de la UE del passat 16 de setembre ni el pròxim dimarts es posarà sobre la taula, si bé les dues cites han coincidit amb l'inici del curs polític i en un moment clau per a les relacions entre els juntaires i els socialistes.

"Fa temps que no en sé res"

Quan al principi Espanya va presentar la proposta, les delegacions diplomàtiques dels estats membres de la UE controlaven a fons la situació de les negociacions per a l'oficialitat del català. Amb el temps, però, cada vegada ha anat quedant més en un segon pla i, preguntats per l'ARA, diversos socis europeus han assegurat que no saben ni en quina situació es troba el dossier. "Fa temps que no en sé res", assegura una font diplomàtica. "Hi ha temes molt més importants", afegeix una altra. En el Consell d'aquest dimarts està previst que s'hi discuteixi sobre els pròxims pressupostos europeus, una proposta legislativa per reduir la burocràcia i el compliment d'Hongria de la legislació de la UE, entre altres qüestions.

En aquest sentit, fonts coneixedores de les negociacions d'Espanya amb la resta d'estats membres per pressionar a favor de l'oficialitat del català admeten que els seus esforços actualment s'estan centrant sobretot en un país: Alemanya. I, tant Junts com la Moncloa en culpen al PP i li atribueixen gran influència en la família democratacristiana de la Unió Europea, i sobretot en executius conservadors com el que lidera Friedrich Merz, que governa amb coalició amb els socialdemòcrates. "El govern treballa permanentment per aconseguir la unanimitat. En aquest moment el treball és bilateral. Per això en aquesta ocasió no es tractarà encara de nou l'assumpte en el consell d'assumptes generals", apunten fonts del ministeri d'Exteriors.

Ara bé, tot i que sembla que Espanya ara s'ho juga tot a una carta, fonts diplomàtiques d'Alemanya asseguren a l'ARA que no hi ha hagut cap avenç en les negociacions sobre l'oficialitat del català i les últimes declaracions del canceller alemany sobre la iniciativa no són gaire esperançadores. "És complicat, cada llengua multiplica la necessitat de traduccions. [...] Crec que a mitjà termini hi podria haver una bona solució perquè, gràcies a la intel·ligència artificial, ja no necessitarem intèrprets", va dir el dirigent germànic a Madrid aquest setembre en una compareixença conjunta amb Sánchez.

En aquest context, les delegacions diplomàtiques davant la UE de diversos estats membres consideren que seria forçar massa la màquina tornar a discutir a curt i mitjà termini sobre una iniciativa en la qual no hi ha hagut cap avenç, com ara en les pròximes trobades del Consell d'Assumptes Generals del 17 de novembre i 16 de desembre. "N'estem farts", respon una altra diplomàtica. Tot i això, les mateixes fonts diplomàtiques no descarten del tot que Dinamarca, que presideix a hores d'ara el Consell de la UE i està governada pels socialdemòcrates, ho torni a posar sobre la taula si li demana el govern espanyol.

Dissabte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va tornar a reclamar l'oficialitat davant dels socialistes europeus. "Seria una magnífica notícia", va dir en el congrés del Partit Socialista Europeu a Amsterdam. Preguntats per aquest diari, però, els danesos tampoc no garanteixen que ho portarien un altre cop a l'agenda del Consell de la UE encara que hi hagi avenços en la iniciativa i només ho veuen com una situació "bastant hipotètica" que valorarien arribat el moment.