Els plans reals de Netanyahu i Trump a l'Iran

JerusalemLa guerra oberta entre Israel, els Estats Units i l'Iran ha posat sobre la taula no només la capacitat militar de cada actor, sinó també les divergències en les seves estratègies i objectius. Tot i que l’ofensiva israeliana i nord-americana comparteix objectius comuns, el que realment busca el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no és exactament el mateix que el que persegueix el president estatunidenc, Donald Trump.

Des de l’any 2000 Netanyahu ja advertia en discursos públics que l’Iran acabaria aconseguint armes nuclears si no se l'aturava. Durant més de dues dècades la qüestió iraniana ha estat una constant, gairebé una obsessió, en la seva trajectòria política. Per a ell, la guerra del 2026 és la culminació d’aquesta línia estratègica: impedir definitivament que Teheran pugui desenvolupar una arma nuclear i eliminar la seva capacitat de produir míssils balístics capaços d’amenaçar Israel.

“Israel vol que l’Iran no pugui produir una arma nuclear ni míssils balístics que el posin en perill”, descriu a l’ARA Yehuda Weinraub, antic portaveu i oficial superior de les Forces de Defensa d’Israel. “Però és important entendre que l’objectiu final és que el règim no caigui en mans d’altres líders de línia similar. Israel vol veure un canvi de règim total, ja que l’actual ha promès destruir Israel i no reconeix l’existència de l’estat jueu”. Des de la seva perspectiva, la guerra contra l’Iran respon a la necessitat d’acabar amb una amenaça existencial directa. Però també va més enllà de la seguretat immediata.

En aquest sentit, per al primer ministre israelià la guerra no és només una qüestió de seguretat, sinó també una oportunitat per debilitar un enemic històric, desmantellar el seu poder militar i nuclear, reduir la seva capacitat de finançar grups com Hezbollah o Hamàs i, alhora, reforçar la seva posició interna abans de les pròximes eleccions previstes per a l’octubre.

Guanyar popularitat

Després dels atacs del 7 d’octubre del 2023, totes les enquestes indicaven que la seva coalició podria perdre la majoria parlamentària. La seva popularitat es va desplomar inicialment, però va repuntar amb els èxits militars de l’exèrcit israelià contra Hezbollah al Líban. Tot i això, aquest repunt no va ser suficient per garantir-li una victòria clara en unes eventuals eleccions.

Si l’ofensiva contra l’Iran aconsegueix colpejar greument el programa balístic iranià o fins i tot obre la porta a un canvi de règim, Netanyahu podria sortir-ne políticament enfortit. Fins ara, en el tercer dia de guerra, sembla que ha aconseguit que la societat israeliana i bona part de l’arc polític li donin un suport gairebé incondicional en la lluita contra Teheran.

Trump comparteix part del diagnòstic: no vol un Iran nuclear ni amb capacitat balística que desestabilitzi la regió. Però oficialment, Washington defensa que la transformació política ha de provenir del poble iranià.

La postura dels EUA

A diferència de Netanyahu, la prioritat de Trump ha estat presentar el conflicte com una operació per eliminar amenaces immediates als interessos nord-americans i millorar, segons ell, l’acord nuclear que va signar l’expresident Barack Obama. Ha ofert la guerra com un mitjà per protegir els Estats Units i la seva influència a la regió.

“Els Estats Units tampoc accepten que l'Iran esdevingui una potència nuclear, ja que això seria un perill no només per al Pròxim Orient i els seus aliats, sinó per a l’ordre mundial”, afegeix Weinraub. “Amb Israel hi ha una confluència molt propera, però no una congruència absoluta. Els objectius són molt semblants, però no idèntics. Israel vol la caiguda del règim actual per motius estratègics i existencials, mentre que els EUA busquen eliminar amenaces immediates i deixen la iniciativa del canvi de règim en mans dels iranians.”

Aquesta diferència és significativa. Mentre Israel està disposat a dur a terme una ofensiva més agressiva, Washington adopta un enfocament contingut, conceben el conflicte com una operació limitada i estrictament estratègica. A més, l’opinió pública nord-americana es mostra notablement més reticent que la israeliana: segons una enquesta recent de la Universitat de Maryland: només un 21% dels ciutadans dels EUA donen suport a una guerra oberta contra l’Iran.

“Si la guerra es prolonga i hi ha més baixes, l'opinió pública nord-americana podria responsabilitzar Trump d’un conflicte que no volia. Els Estats Units ja han tingut experiències difícils amb guerres com el Vietnam o l’Afganistan, i no voldrien veure el país immers en un altre conflicte prolongat”, conclou l’expert.

Probablement, la decisió d’endarrerir l’inici formal de l’ofensiva i mantenir fins a l’últim moment rondes de negociació amb Teheran respon als càlculs més complexos que afrontava Washington. Per a Israel, en canvi, la guerra es considerava necessària per garantir la supervivència com a estat.