Barcelona ha fet aquest dijous el primer pas per saldar un dels seus deutes pendents més incomprensibles. L'alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat que la capital catalana obrirà a principis de maig un concurs entre tres artistes per dissenyar un monument a un dels homes més importants de la història de la ciutat: l'enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà (Centelles, 1815 - Las Caldas de Besaya, Cantàbria, 1876), l'artífex de l'Eixample.

Una de les accions més simbòliques dels primers dies de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona va ser al carrer Pelai. Poques setmanes després d'arribar al càrrec, el batlle va desmantellar l'urbanisme tàctic que el govern d'Ada Colau havia situat en aquesta artèria principal del centre de la ciutat. Ara, quan el seu mandat encara la recta final, el govern municipal del PSC torna a posar el punt de mira en aquesta via. En un acte amb comerciants de la zona, el tercer tinent d'alcaldia i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, s'ha compromès al fet que la reurbanització de Pelai per fer-lo més "amable" formi part del full de ruta per als pròxims quatre anys.

En un món marcat per la cruesa de la guerra i l'auge de les crisis humanitàries, Barcelona ha fet un pas endavant en defensa de la cultura de la pau. Així ha anunciat aquest dimecres l'alcalde, Jaume Collboni, el naixement del Premi Internacional Barcelona per la Pau, que amb 300.000 euros serà el segon guardó més rellevant en l'àmbit de la pau, només per darrere del Nobel. Impulsat pel consistori, la Diputació de Barcelona i la Fundació Pau Casals, s'ha decidit que aquest guardó sigui biennal i que la gala d'entrega de la primera edició sigui a principis del 2027, coincidint amb la celebració del 150è aniversari del naixement del violoncel·lista i pacifista Pau Casals.

Barcelona ha posat fil a l'agulla aquest dimarts per resoldre una de les assignatures pendents de la ciutat des de fa més d'una dècada: el trasllat de la caserna de bombers de l'Eixample, que des que va abandonar la seu històrica del carrer Provença s'està al Parc de Joan Miró. Una ubicació provisional que, a més, la justícia va dictaminar que era irregular perquè s'aixeca sobre zona verda. Per resoldre-ho, la Comissió d'Urbanisme ha aprovat definitivament el pla per construir una caserna nova a l'illa compresa entre l'avinguda Sarrià i els carrers Comte d'Urgell i Buenos Aires.

Els últims mesos han estat frenètics a la Sagrada Família. El 20 de febrer el temple de Gaudí tocava sostre amb la col·locació del braç superior de la creu de la torre de Jesús. Una creu que va ser visible setmanes més tard, quan es van retirar les bastides, i que va acabar de completar-se fa menys d'un mes, amb la instal·lació del gàlib que decora l'estructura amb sis llums vermells per fer-la visible al trànsit aeri. Però mentre tothom estava pendent del moviment de grues i bastides, en una de les torres de la basílica hi havia altres novetats: la parella de falcons pelegrins que des de fa dues dècades són els únics habitants de la Sagrada Família veia néixer dos polls.

L'Ajuntament de Jaume Collboni avança en la definició de com serà la nova Rambla de Barcelona, immersa en una gran transformació des de fa mesos. Aquest dilluns el consistori ha anunciat que ja han iniciat els tràmits per decretar aquesta emblemàtica via barcelonina com a "zona d'excel·lència de terrasses". A la pràctica, això vol dir que les terrasses que s'instal·lin a la Rambla després de les obres hauran de tenir el mateix estil estètic i un disseny homogeni.

La patronal dels pisos turístics continua pressionant per impedir l'eliminació d'aquest tipus d'oferta a Barcelona i els seus voltants a partir del 2028. Aquest dilluns ho han fet esgrimint els congressistes del Mobile com a ariet contra la prohibició. El president d'Apartur, Enrique Alcántara, i la directora general, Marian Muro, han presentat les dades d'una enquesta de GAD3 entre els assistents de l'últim Mobile per defensar que els congressistes estan en contra de la prohibició dels pisos turístics. En concret, apunten que només un 3% dels assistents defensen la prohibició dels pisos turístics.

Si es pensa en la típica aula d'una escola o un institut, és fàcil imaginar-se files i files de pupitres. Al davant, ben a prop de la pissarra, una taula més gran per al professor. Una imatge amb la qual vol trencar el model pedagògic del Consorci d’Educació de Barcelona sota la premissa que els espais també són eines que contribueixen a millorar l'educació. La distribució de les classes d'una manera més diàfana, l'ús de colors a les parets o la climatització de les aules s'estableixen, així, com a punts essencials per oferir un aprenentatge de qualitat.

L'Esquerra de l'Eixample de Barcelona és un barri amb vida pròpia, però qui hi passeja a l'hora de dinar sap que trobar un plat de cuina catalana entre tanta oferta de brunch, poke i franquícies costa cada vegada més. L'oferta s'ha multiplicat, sí, però no sempre a favor de qui busca un fricandó, unes braves amb criteri o un arròs de diumenge.

Per primer cop en més de dos anys de conflicte, el fons estranger New Amsterdam Developers (NAD) s'obre al diàleg davant la crisi del bloc del carrer Sant Agustí de la Vila de Gràcia que vol destinar a coallotjament. El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat aquest divendres que el fons ha demanat al jutjat ajornar el desnonament de Txema Escorsa, que s'havia de tornar a intentar dimecres després que fa tres setmanes la pressió veïnal aconseguís frenar un primer llançament.

Junts per Barcelona ha donat aquest dijous el tret de sortida a una llarga precampanya electoral. Quan encara falten tretze mesos per a les eleccions municipals del 2027, el partit ha presentat una campanya contra l'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, en què l'acusa de "donar l'esquena a la ciutat". "Ni mira, ni escolta, ni respon", ha denunciat el líder dels juntaires a l'Ajuntament, Jordi Martí, en roda de premsa, en què ha presentat els cartells fets amb intel·ligència artificial que el grup repartirà per la ciutat i en què apareix Collboni tapant-se la boca, els ulls i les orelles.

Ja han començat les obres per erigir el futur Parc de Recerca Biomèdica Barcelona Ciutadella (PRBB Ciutadella), el nou hub dedicat a la recerca en innovació biomèdica i medicina de precisió que s'ubicarà a l'antic Mercat del Peix de Barcelona. La previsió és que la construcció d'aquest equipament científic, que és la pedra angular del projecte de la Ciutadella del Coneixement i el principal dels tres que s'ubicaran en aquest emplaçament, s'allargui fins al març del 2028 i que no entri en funcionament fins a finals del mateix any.

No havien passat ni cinc minuts de l'inici de l'acte de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a Foment del Treball, que s'ha fet evident que un dels temes que l'empresariat volia tractar era la regulació del mercat de l'habitatge. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha aprofitat la benvinguda a l'alcalde per retreure-li la no modificació de la reserva del 30% d’habitatge protegit. Sánchez Llibre ha lamentat que avui a Barcelona "no hi ha grues a l’horitzó", i ha avisat Collboni que "serà un punt negatiu per al seu mandat" si l’acaba sense reobrir aquesta carpeta.

Primeres incògnites de la visita del Papa a l'Estat desvelades. Lleó XIV visitarà Espanya del 6 al 12 de juny i farà parada en quatre seus: Madrid, Barcelona, Gran Canària i Tenerife. Ara bé, tal com han reconegut des de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), per conèixer els detalls de l'agenda de la visita del pontífex a cada ciutat encara caldrà esperar unes setmanes. "Per tradició la Santa Seu comunica l'agenda del Papa quan queda un mes per als actes. Hi ha moltes coses que s'han publicat i que no podem ni confirmar ni desmentir. Demanem paciència", ha justificat aquest dimarts Yago de la Cierva, un dels coordinadors de la visita del Papa a l'Estat. Ho ha fet en una roda de premsa de la CEE on sí que s'han anunciat algunes de les claus d'aquesta visita, com ara que tindrà un cost d'uns 15 milions d'euros i que comptarà amb actes oberts a tota la ciutadania.

Si no hi ha un gir de guió inesperat, el ple de l'Ajuntament de Barcelona es transformarà a les eleccions del 2027. I no només per la redefinició de majories que suposen sempre els comicis, sinó perquè aquest cop tot apunta que el consell plenari de la capital catalana guanyarà dos regidors. D'aquesta manera, els barcelonins passaran a escollir 43 representants en comptes de 41. El motiu? Que des del 2024 la ciutat ha consolidat la seva població per sobre de la barrera dels 1,7 milions.

Tres anys i mig i molts entrebancs després, Govern, ajuntaments de la zona i veïns han donat aquest dimecres una nova empenta al compromís per transformar el Besòs i que deixi de ser "el pati del darrere" de Barcelona. En una reunió impulsada pel Consorci del Besòs, totes les parts han establert les bases d'un nou document amb 28 actuacions —algunes de concretes i altres de genèriques— a dur a terme en els pròxims anys, entre les quals dues que han de modificar el pla que hi havia fins ara a les Tres Xemeneies de Sant Adrià en un dels seus capítols més destacats: l'habitatge.

El litigi urbanístic més longeu de Barcelona arriba a l'hora de la veritat. Coronada la torre de Jesús, la Sagrada Família ja mira definitivament cap a la façana de la Glòria. I amb ella, ressuscita un dels debats que més passions ha generat entre arquitectes, historiadors i veïns: l'escalinata. Aquesta setmana el president delegat de la Junta Constructora del temple, Esteve Camps, va assegurar que l'acord amb l'Ajuntament de Barcelona per desencallar el projecte està "a prop". I entre els veïns afectats, que fa mig segle que esperen el veredicte, s'imposa la sensació que, aquest cop sí, ha arribat el moment.

Barcelona ha fet aquest divendres un pas més per intentar protegir l'ús habitual de l'habitatge. El ple ha aprovat definitivament amb els vots del PSC, Barcelona en Comú i ERC una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per establir que l'ús habitual i permanent de l'habitatge és el "prioritari" a la ciutat i que està per sobre de l'ús temporal. Un paraigua legal que, en el futur, ha de permetre al consistori desplegar la seva pròpia regulació per combatre el lloguer de temporada i models de negoci com el coallotjament.

Feta la llei, feta la trampa. Des de fa un temps, alguns turistes havien trobat la manera d'accedir al Parc Güell sense pagar entrada i, a més, en les franges horàries reservades teòricament per als barcelonins. La clau estava en el programa Gaudir Més, instaurat l'any 2020 per intentar que els barcelonins poguessin accedir al parc gratuïtament i en hores en què no estigués abarrotat de turistes. Però aviat van aparèixer les primeres webs que explicaven als turistes pas a pas com s'ho havien de fer per treure una entrada gratuïta a través d'aquest programa, que teòricament havia de beneficiar només els barcelonins. Ara l'Ajuntament ha taponat aquesta via.