La pressió veïnal ajorna el desnonament d'un bloc de Gràcia on volen fer-hi coallotjaments: "Sant Agustí és indesnonable"

BarcelonaVictòria veïnal en el primer assalt de la batalla del bloc del carrer Sant Agustí 14 de Barcelona. La pressió de la multitud que s'ha concentrat aquest dimecres davant de l'edifici ha impedit que el fons estranger que en té la propietat, New Amsterdam Developers (NAD), aconseguís desnonar Txema Escorsa, el primer veí del bloc amb una ordre judicial per marxar. Un triomf parcial –el llançament s'ha reprogramat per al dia 15 d'abril– que el Sindicat de Llogateres ha convertit en un mecanisme més de força sobre la propietat perquè negociï.

"Sant Agustí és indesnonable i no tindreu una altra opció que negociar", ha etzibat el portaveu del sindicat Enric Aragonès des del balcó d'Escorsa un cop ja s'havia confirmat l'ajornament del desnonament. Es tancava així una concentració que, a l'estil de les que es van fer a la Casa Orsola, havia començat ja dimarts al vespre i s'havia allargat durant més de quinze hores. L'edifici s'ha convertit en un símbol de la lluita contra el model de negoci dels coallotjaments, consistent en fer fora els veïns per trossejar el pis en habitacions i maximitzar-ne el benefici.

NAD, que està fent el mateix amb el bloc Papallona, va comprar la finca el desembre del 2023 i des d'aleshores s'ha negat a prorrogar els contractes de lloguer amb l'objectiu de convertir els pisos en habitacions a mesura que quedaven buits. Una via que en el seu moment –abans que entrés en vigor la llei del Parlament per regular el lloguer de temporada– va permetre'ls cobrar 2.700 euros al mes per un pis pel qual es pagaven fins aleshores 775 euros. Actualment, quatre dels onze pisos del bloc de Sant Agustí ja són coallotjaments. Dos més estan buits.

El balanç continuarà intacte després que aquest dimecres s'hagi aturat el desnonament d'Escorsa. A les 9.30 hores, quan estava previst que la comitiva judicial arribés a Sant Agustí 14, el carrer era ple de gom a gom. Centenars de persones ocupaven tot l'espai entre els carrers Còrsega i Bonavista, cosa que feia impossible que el fons New Amsterdam Developers (NAD) aconseguís el seu objectiu de buidar un altre pis del bloc. "Cap veïna fora del barri", cridava la multitud concentrada.

La situació ha fet que la comitiva judicial, els representants de la propietat, els Mossos i membres del servei de mediació de l'Ajuntament (Sipho) esperessin durant molta estona a la cantonada de Roger de Llúria amb Còrsega, tallat per la Guàrdia Urbana. Després d'un estira-i-arronsa en què els representants de NAD demanaven executar el desnonament i la comitiva judicial ho rebutjava per no generar un problema d'ordre públic, Escorsa s'ha acabat desplaçant fins a aquella cantonada per signar l'ajornament del desnonament.

"Vam dir que no hi hauria desnonament i ho hem tornat a fer", ha celebrat el portaveu del Sindicat de Llogateres Enric Aragonès des del balcó. "Ells diuen que tornaran el 15 d'abril, nosaltres també", ha advertit. "NAD no volia que s'aturés [el desnonament]. Si s'ha aturat és gràcies a vosaltres", ha celebrat Txema Escorsa dirigint-se a la multitud, a la qual ha agraït el suport.

Illa: "Ens hi oposem frontalment"

De cara al pròxim assalt el 15 d'abril, el paisatge haurà canviat en algunes coses. La mobilització ha provocat també moviments polítics. El mateix president Salvador Illa ha fet un tuit expressant el seu rebuig al desnonament: "Ens oposem frontalment al desnonament dels veïns del carrer Sant Agustí [...]. En cap ciutat de Catalunya permetrem actuacions abusives en contra del dret dels veïns i les veïnes a viure al seu barri", ha escrit, per afegir que el Govern ha "activat tots els mecanismes legals per protegir els veïns" i que està "actuant contra iniciatives il·legals de la propietat, que no compleixen la normativa", tot i que no n'ha donat detalls.

Des del balcó d'Escorsa, el portaveu Enric Aragonès ha respost a Illa que "no n'hi ha prou amb fer tuits d'última hora", i ha advertit la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona que tampoc té sentit aprovar regulacions "si després som tous contra qui se les salta". I ha reclamat posar les sancions que corresponguin fins a "expulsar els especuladors".

En una entrevista a RAC1, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, havia explicat també que el Govern va fer tot just dimarts una inspecció al bloc del carrer Sant Agustí i va detectar que es podria estar davant d'una falta greu per incompliment del topall del lloguer de temporada. Segons el règim sancionador, això podria implicar una multa d'un mínim de 90.000 euros per a cadascun dels habitatges.

Aquest dimarts l'Ajuntament de Barcelona i el síndic de greuges de la ciutat, David Bondia, ja van moure peça per empènyer el fons NAD a una negociació que eviti el llançament. "Veiem inadmissible dur a terme el desnonament i no tornar a la via del diàleg", va dir el comissionat d'Habitatge del consistori, Joan Ramon Riera, que va recordar que la tardor passada ja es va reunir amb representants de NAD per demanar-los mantenir l'ús residencial dels pisos. La propietat, però, no va donar el seu braç a tòrcer.

Durant aquest temps, el consistori ha imposat també multes coercitives per valor de 20.000 euros a New Amsterdam Developers per no haver legalitzat unes obres que els serveis d'inspecció del consistori van considerar irregulars. Unes inspeccions que, tal com va explicar l'ARA, van arribar gairebé deu mesos després que el gener del 2024 els veïns denunciessin el cas i que fins i tot el síndic de Barcelona, David Bondia, s’hi impliqués.

Sense opció de compra, per ara

Precisament el síndic també ha mogut peça aquest dimarts anunciant que accepta la petició del Sindicat de Llogateres i el veïnat per intervenir en un procés de mediació sobre el bloc del carrer Sant Agustí. Caldrà veure, però, si la propietat accepta una negociació que per ara ha rebutjat. Bondia va mediar també l'any passat en el cas de la Casa Orsola, que va acabar amb l'anunci que l'Ajuntament comprava l'edifici conjuntament amb Hàbitat3.

Aquest cop, però, sembla difícil que es repeteixi el mateix desenllaç. El comissionat Joan Ramon Riera recorda que perquè l'Ajuntament pugui exercir el seu dret de tanteig i retracte –un dret prioritari d'adquisició dels immobles que es venen a la ciutat– cal que la propietat vulgui vendre l'edifici. "Per poder fer com a la Casa Orsola cal que la propietat manifesti la voluntat de vendre. I no és el cas", deia aquest dimarts als periodistes.