El Líban i Israel estan negociant des de dimecres, en les primeres converses directes des de fa 34 anys. El Líban s'ha vist arrossegat a la guerra per l'atac contra l'Iran, i aquest front amenaça el fràgil alto el foc acordat entre Washington i Teheran, que expira dimarts. Trump ha anunciat que primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president libanès, Joseph Aoun, parlaran avui per telèfon. Encara no se sap si aquesta conversa s'ha produït. Durant tota la jornada, el Líban l'ha condicionat a un alto el foc, que Trump ha anunciat a mitja tarda i Netanyahu ha confirmat al vespre. Dimecres, els assessors de Netanyahu i d'Aoun sí que es van reunir a Washington. Repassem les claus de la situació, quins són els actors i per què aquestes converses no estan destinades a posar fi a la violència.

"Això no és defensa, és una espiral sense fi. Estem normalitzant la guerra com si fos l’única opció", diu en Michael, amb un cartell lila escrit en hebreu i àrab: l’única sortida són els acords. "És una barbàrie el que estem fent". A la plaça París de Jerusalem, a tocar de la residència oficial del primer ministre Benjamin Netanyahu, la protesta que es repeteix des de fa sis setmanes ha anat guanyant intensitat, tot i que continua sent minoritària. Però el que defineix aquestes mobilitzacions no és només el seu contingut polític, sinó també la resposta policial que reben. Des de l’inici de l’ofensiva contra l’Iran, la policia israeliana controla més les manifestacions: limita el nombre de participants, acordona espais públics, dispersa concentracions i practica detencions gairebé immediates.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que els líders d’Israel i del Líban, Benjamin Netanyahu i Joseph Aoun, parlaran aquest dijous per primera vegada en 34 anys, una trobada que posteriorment ha confirmat el Likud, el partit del primer ministre israelià. Però una estona més tard Aoun ha posat com a condició que s'acordi un alto el foc abans que es produeixi cap conversa directa. "L'alto el foc que el Líban reclama a Israel seria el punt de partida natural per a qualsevol negociació" ha dit en un comunicat.

Els experts en intel·ligència marítima asseguren que cada vegada més vaixells dins i al voltant de l’estret d'Ormuz adopten tàctiques per evitar ser detectats des que dilluns va entrar en vigor el bloqueig nord-americà a les embarcacions que entren i surten de ports iranians. "Comencem a veure vaixells que es fan invisibles o que utilitzen identificacions zombi o aleatòries", explicava dimarts Ami Daniel, conseller delegat de Windward, una empresa de dades d'intel·ligència marítima.

La Global Sumud Flotilla ha salpat cap a Gaza des de Barcelona aquest dimecres al matí. Es tracta de la nova flotilla internacional que busca trencar el bloqueig de la Franja i ser la més gran que hi ha hagut fins ara. La sortida havia de tenir lloc diumenge, però es va endarrerir per culpa de les condicions meteorològiques que complicaven la navegació. La missió marítima està formada per 39 embarcacions a més de l'Artic Sunrise, de Greenpeace i l'Open Arms, que navegaran al costat de la flota civil, amb l'objectiu de portar ajuda humanitària i reforçar la presència civil al Mediterrani, segons assenyala l'organització en un comunicat.

Islamabad, París, Roma, Ankara, Qatar, Londres… Entre bastidors, la diplomàcia internacional treballa contra rellotge per evitar el col·lapse de la treva entre l'Iran i els Estats Units. En aquest context, Donald Trump ha dit aquest dimarts en una entrevista al New York Post que les converses amb Teheran podrien reprendre's en les pròximes 48 hores i que l'escenari probablement seria el Pakistan. A hores d'ara és difícil discernir fins a quin punt les paraules del magnat són una previsió real o un desig, però van en la línia d'informacions anteriors que apunten que oficials estatunidencs estan intentant reprendre les converses amb els iranians abans que expiri el termini de l'alto el foc dimarts vinent.

Mentre s’activen discretament els canals diplomàtics, al sud del Líban la guerra segueix el seu curs amb una intensitat que desmenteix qualsevol indici de treva. La paradoxa no és nova a l'Orient Mitjà, però poques vegades resulta tan evident: les converses comencen, però el front no s’atura.

La conclusió de les converses de pau a Islamabad sense acord va augmentar la incertesa al voltant del fràgil alto el foc, que des que va néixer ha estat trontollant per les bombes israelianes que cauen al Líban. A això s'hi afegeix el bloqueig nord-americà a l'estret d'Ormuz. Donald Trump amenaça ara amb "eliminar" qualsevol nau iraniana que intenti travessar el seu cordó militar des d'aquest dilluns. "Si algun d’aquests vaixells s’acosta al nostre bloqueig, serà immediatament eliminat, i utilitzarem el mateix sistema d’eliminació que fem servir contra els traficants de drogues en vaixells al mar. És ràpid i brutal", ha advertit el republicà, en al·lusió a les execucions extrajudicials al mar Carib contra suposades narcollanxes. La marina estatunidenca ha confirmat que l'acció ha entrat en vigor a les 10 del matí (hora de la costa est) i que durant els primers 90 minuts no s'han registrat incidents.

L'atac sense precedents contra el Papa del president dels Estats Units, Donald Trump, ha tingut, per primer cop, una resposta directa del pontífex. Lleó XIV ha assegurat que no té "por" del mandatari nord-americà i que continuarà alçant la veu contra la guerra, "fomentant el diàleg i el multilateralisme".

El judici per corrupció contra Benjamin Netanyahu ha tornat a quedar ajornat després que el Tribunal del Districte de Jerusalem cancel·lés les sessions previstes aquesta setmana, arran d’una nova petició de la defensa del primer ministre. L’argument: “Raons de seguretat i diplomàtiques classificades” vinculades a la situació regional. Segons l’escrit presentat al tribunal, Netanyahu no podrà declarar “almenys durant les pròximes dues setmanes”. La decisió manté el procés, que ja havia quedat congelat durant més d’un mes per l’escalada bèl·lica amb l’Iran, formalment actiu, però repetidament interromput.

El brasiler Thiago Ávila (1986) és un dels coordinadors de la Global Sumud Flotilla, la nova flotilla internacional que busca trencar el bloqueig de Gaza i la més gran fins ara. Ávila, activista i analista polític, va formar part d’una flotilla anterior, que va ser interceptada l’any passat. La missió preveu mobilitzar més de vuitanta embarcacions i més de 1.000 participants de prop d’un centenar de països. Salpa des de Barcelona en un context encara més perillós de guerra regional i comptarà amb l’acompanyament, fins a la zona d’exclusió imposada per Israel, dels vaixells d’Open Arms i de Greenpeace. El seu objectiu: reactivar la mobilització internacional en suport al poble palestí. Després dels actes de comiat d’aquest cap de setmana al Moll de la Fusta, 41 embarcacions salparan des de Barcelona els pròxims dies rumb a Gaza, quan les condicions meteorològiques ho permetin. A Sicília s'incorporaran més vaixells procedents de França i d'Itàlia, i en la resta del recorregut per la Mediterrània s'hi afegiran més embarcacions.

El mateix dia que entrava en vigor l’alto el foc entre els Estats Units i l’Iran, l’exèrcit israelià redoblava els atacs al Líban. En només deu minuts, més de 160 bombes van caure sobre territori libanès i van deixar més de 300 morts en un sol dia. L'atac més mortífer en dècades. A aquesta situació s’hi suma la presència militar israeliana al sud del país des de fa setmanes, amb l’objectiu declarat de crear una suposada “zona de seguretat” contra el grup Hezbollah fins al riu Litani, a uns trenta quilòmetres de la frontera nord d'Israel. En aquest context, amb diversos fronts oberts per part d'Israel, no només al Líban, sinó també a Gaza i a Cisjordània, i tant amb atacs aeris com amb presència militar sobre el terreny, una idea que sobrevola la regió des de l'origen del moviment sionista torna a agafar força: la de construir l'anomenat Gran Israel.

Els míssils posen a prova les lògiques publicitàries, i l'eslògan del gran hotel Al Bahar no comptava amb la tercera guerra del Golf: "Gaudeixi d'una combinació perfecta de luxe i serenor".

Es van esperar al segon dia per fugir. L'experiència, també en una guerra, és un grau. El primer cop que la Sara Ajami i la seva família van haver de deixar casa seva, un poblet al costat de Tir, al sud del Líban, per la pluja de projectils israelians, van haver de fer 15 hores de cua. El 2024 quan, sota l'ombra de la guerra de Gaza, Israel va envair el Líban, milers de persones del sud s'havien acumulat a les carreteres que portaven al nord. Aquest cop, el 2 de març quan, sota l'ombra de la guerra de l'Iran, Israel va iniciar l'ofensiva al Líban, la Sara i la seva família es van quedar a casa una nit més exposant-se al perill, per evitar les cues.

Les portes de l'hotel Serena, on han tingut lloc les converses entre els Estats Units i l'Iran a Islamabad –la capital del Pakistan– per posar fi a sis setmanes de guerra, estaven blindades per cotxes i agents de seguretat. A dins, representants nord-americans i iranians han negociat cara a cara acompanyats de mediadors pakistanesos, segons ha confirmat la Casa Blanca. La trobada era el contacte directe de més alt nivell que han mantingut les dues potències des de la Revolució Islàmica del 1979.

El món mira a Islamabad i conté la respiració. En un conflicte marcat per la desconfiança generalitzada, el Pakistan ha aconseguit situar-se en un lloc singular i privilegiat: el d'interlocutor acceptat per tothom i peça clau per evitar el pitjor escenari. La prova més visible de la cimera imminent entre Washington i Teheran, prevista per a aquest dissabte llevat que descarrili abans de començar, és doble. D'una banda, el fràgil alto el foc en vigor des de dimecres a la matinada. De l'altra, la fortificació sense precedents de la capital del país, Islamabad, i Rawalpindi, ciutat annexa, que funcionen de facto com un únic entramat urbà.

Un dels punts claus del fràgil alto el foc establert entre els Estats Units i l'Iran dimecres és la lliure circulació del tràfic marítim per l'estret d'Ormuz. Pas clau de petroliers, fertilitzants i mercaderies seques, l'escanyament generat arran de la guerra amenaça tota l'economia mundial. El volum de pas de vaixells ha caigut dels entre 150 i 200 diaris el 27 de febrer a menys de deu en les darreres quaranta-vuit hores.

Aquest dissabte, representants dels Estats Units i de l'Iran es reuniran a Islamabad, si les coses no es torcen abans, per negociar un acord que posi fi a sis setmanes d'una guerra que acumula milers de morts, ha transformat l'Orient Mitjà i ha sacsejat l'economia global. La capital pakistanesa ja viu fortes restriccions de seguretat i es preveu la participació de dues delegacions d'alt nivell. Però l'alto el foc de 15 dies acordat dimecres és el resultat de l'alt cost del conflicte per als dos bàndols i de la perspectiva que la solució militar no serà ràpida. No s'albira ara per ara que existeixi una base per a un pacte durador. La negociació parteix de postures allunyades, amb grans obstacles a superar.

L'armada del règim dels aiatol·làs difonia aquest dijous un mapa d'una altra època: en paper, i en blanc i negre. Segons l'agència iraniana ISNA, en el document hi ha la ubicació aproximada de les mines navals que la Guàrdia Revolucionària ha instal·lat a les aigües precioses de l'estret d'Ormuz durant cinc setmanes de guerra. El paper recomana als petroliers i altres vaixells comercials rutes alternatives per creuar amb seguretat el pas, evitant les bombes.