La petroliera espanyola Repsol ha signat un acord amb el ministeri d'Hidrocarburs de Veneçuela i amb la companyia estatal Petróleos de Venezuela (PDVSA) que li permetrà reprendre el control de les operacions i incrementar la producció de petroli al país sud-americà.

“L'extractivisme ho destrueix tot i no deixa res”, diu la Mercedes, de quaranta anys, amb un cartell entre les mans en el qual es llegeix “L’aigua per a la vida, no per a la mina”, mentre va arribant gent a la manifestació, a la plaça del Congrés de Buenos Aires, contra la modificació de la llei de glaceres, impulsada pel govern de Javier Milei. Els diputats discutien la modificació d’un text del 2010 que impedia l'activitat minera i d’hidrocarburs per protegir la dinàmica natural del gel i la qualitat de l’aigua en zones amb glaceres i periglacials –sòl congelat–. Després de dotze hores de debat, la reforma de la llei va ser aprovada amb 137 vots a favor, 111 en contra i tres abstencions. “Això només serveix a les empreses mineres: no serveix a cap argentí”, sentencia la Mercedes.

Des de l'esclat del conflicte al Pròxim Orient, el papa Lleó XIV alça la veu per denunciar les guerres provocades en nom de Déu. Unes crítiques que han estat interpretades com un missatge velat al president dels Estats Units, Donald Trump, a qui mai anomena, però. Així ho va fer durant el seu primer missatge de Pasqua com a pontífex, davant de 50.000 fidels, diumenge passat. “Qui tingui el poder de desencadenar guerres, que triï la pau!”, va etzibar des del balcó central de la Basílica de Sant Pere. I ho ha tornat a fer aquest divendres, davant dels membres del Sínode de l'Església Caldea de Bagdad: “Déu no està al costat de qui llança bombes”.

“No oblidem, no perdonem, no ens reconciliem”, deien desenes de pancartes dimarts passat a la Plaza de Mayo, al centre de Buenos Aires, en una manifestació històrica pel Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia a l’Argentina. Malgrat que el 24 de març sempre és una data assenyalada al calendari, la d’enguany no era una cita més, ja que es complien 50 anys del cop d’estat cívico-militar que va desembocar en la dictadura més cruel de la història recent del país, del 1976 al 1983.

Després de tres setmanes de viatge des del mar Bàltic, travessant l’oceà Atlàntic fins a arribar al Carib, finalment el petrolier rus Anatoli Kolodkin podrà atracar en un port cubà i trencarà el bloqueig a què Donald Trump està sotmetent l’illa des del gener. “Si un país vol enviar petroli a Cuba ara mateix, no hi tinc cap problema, tant si és Rússia com altres països. No tindrà cap impacte, Cuba està acabada.”, ha dit el president dels Estats Units, a poques hores perquè l’embarcació arribi al seu destí. Els 730.000 barrils de cru que transporta el vaixell –unes 100.000 tones– es calcula que alleujaran la crisi de combustible de l’Havana durant un mes. Alhora, oferiran a Vladímir Putin una victòria geopolítica en la disputa amb Washington per les esferes d’influència.

La segona audiència de Nicolás Maduro davant el jutge als Estats Units acaba amb més dubtes que certeses. Queda clar que el judici tira endavant, ja que el jutge ha descartat desestimar el cas tal com demanaven els advocats dels acusats. Ara bé, no s'han resolt dues de les principals incògnites. D'una banda, queda a l'aire qui ha de pagar la defensa del president veneçolà deposat i la seva dona, Cilia Flores, que també va ser capturada en l'atac del gener i està, com Maduro, detinguda a Nova York. D'altra banda, és encara incert quan començarà el judici; la vista ha acabat sense que s'hagi fixat una data ni cap horitzó.

Més de la meitat del país a les fosques pràcticament cada dia i durant diverses hores. Aquesta és la realitat amb què han de conviure els cubans arran de l'asfíxia econòmica que mantenen els Estats Units sobre l'illa. A les ja habituals apagades parcials diàries s'hi sumen apagades a tot el país, que són cada cop més freqüents. La setmana passada tota l'illa es va quedar a les fosques de manera simultània en dues ocasions, sumant així 7 apagades totals al país en el darrer any i mig, mentre la població afronta una de les crisis d'abastiment més gran en dècades.

Un avió de transport militar de la Força Aèria colombiana s'ha estavellat aquest dilluns al matí a la zona de Puerto Leguízamo, al departament de Putumayo, al sud del país. L'aeronau, un model tipus Hèrcules, transportava un contingent de 125 persones, la majoria militars. Tot i la magnitud de l'accident, per ara la xifra de morts se situa en vuit persones. Pel que fa al balanç de ferits, 83 passatgers han patit lesions i d'aquests, 14 es troben en estat crític, segons han informat les autoritats, que també apunten que es desconeix l'estat dels 34 ocupants restants. L'accident ha tingut lloc poc després que l'avió s'enlairés, segons ha confirmat a la xarxa social X el ministre de Defensa, Pedro Sánchez Suárez.

El doble congrés Alimentaria i Hostelco, dedicat a la indústria agroalimentària, l'hostaleria i la restauració, ha obert les portes aquest dilluns a la Fira de Barcelona, just el dia que Brussel·les ha anunciat l'entrada en vigor provisional de l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur, un tractat que pot canviar el sector de l'alimentació en els anys vinents, però que encara no té assegurada l'aprovació definitiva.

Després de dotze anys al capdavant del ministeri de Defensa veneçolà, Vladimir Padrino López ha abandonat el càrrec aquesta setmana. No ha estat un canvi ni casual ni aïllat: la presidenta Delcy Rodríguez l'ha destituït i ha afegit el seu nom a la llista cada cop més extensa de figures clau del chavisme rellevades dels seus càrrecs. Des del gener, la successora de Nicolás Maduro ha implementat 13 canvis a l'executiu, a més de la destitució del fiscal general i de diversos càrrecs militars.

Des que Delcy Rodríguez va anunciar una "agenda de cooperació" amb la Casa Blanca poc més de 24 hores després de la captura de Nicolás Maduro, Caracas s'ha doblegat forçosament a Washington setmana rere setmana. Els Estats Units governen Veneçuela per la porta del darrere i han aconseguit que el chavisme impulsi reformes per liberalitzar l'economia, mentre l'administració Trump ha restablert de forma molt restringida i sota condicions excepcionals el comerç amb el país llatinoamericà. En els dos mesos i mig que han passat des de l'atac, Veneçuela ha obert les portes als EUA als seus recursos naturals. El mateix Trump ho va reconèixer el cap de setmana passat a la cimera a Miami amb líders llatinoamericans aliats de la Casa Blanca: "N'estem traient enormes quantitats de petroli", va afirmar.

Enmig de l'asfíxia econòmica que viu el país, el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha confirmat aquest divendres que diversos funcionaris del seu govern han mantingut converses recentment amb representants del govern dels Estats Units per "buscar solucions" a les "diferències bilaterals". Fins ara l'Havana havia negat els rumors que apuntaven que els dos països havien iniciat un diàleg. El mateix Donald Trump havia dit que aquestes converses s'estaven produint, però l'Havana ho desmentia.

La Moneda, el palau presidencial de Xile, té des d'aquest dimecres un nou amfitrió després que l'ultraconservador catòlic José Antonio Kast hagi pres possessió del càrrec. El país materialitza així el gir polític expressat a les urnes al desembre i dona el tret de sortida a l'executiu més ancorat a la dreta que té Xile des de la dictadura d'Augusto Pinochet. De fet, Kast, amb un discurs similar al d'altres líders d'extrema dreta a favor de desregular el mercat i retallar els ajuts públics, i en què barreja immigració i delinqüència, ha defensat obertament el cop d'estat de l'any 1973 contra Salvador Allende.

Luiz Inácio Lula da Silva afronta el darrer any del tercer mandat enfortit en l’escena internacional, gràcies a una postura ferma a l’hora de plantar cara a les interferències de Donald Trump, amb l’economia local estable, però amb la incertesa de les presidencials de l'octubre, que, un cop més, se celebraran en un escenari enverinat per la polarització.

La Tropa Guardafrontera de Cuba ha abatut aquest dimecres quatre tripulants d'una llanxa ràpida procedent dels Estats Units que segons l'Havana eren cubans exiliats. Sis homes més que anaven a la mateixa llanxa han quedat ferits, i també un dels guardacostes. El ministeri de l'Interior cubà assegura que eren opositors, alguns dels quals eren buscats pel règim com a conspiradors. Haurien intentat entrar al país vestits de camuflatge i armats amb fusells d'assalt, pistoles i explosius de fabricació casolana.

Per trobar el narcotraficant més buscat de Mèxic, les forces de seguretat no van seguir els diners ni el rastre de la droga, sinó el de la seva amant. Segons han detallat responsables de seguretat, va ser ella qui els va conduir fins a les muntanyes boscoses de l’estat de Jalisco, fins a la cabana on Nemesio Oseguera Cervantes –conegut com el Mencho i líder del Càrtel Jalisco Nova Generació (CJNG)– s’amagava com a mínim des de divendres. A partir d’aquí es va activar ràpidament un pla d’alt risc per capturar el cap de la xarxa, una de les figures criminals més temudes del país des de fa anys.

Sota el sobrenom del Mencho, s'hi amagava Nemesio Oseguera Cervantes, líder d'una de les bandes més poderoses de Mèxic i un dels fugitius més buscats del món, que va morir als 59 anys sota custòdia policial aquest diumenge, després que li disparessin les forces especials mexicanes. Malgrat els llargs tentacles del seu poder, el temut narcotraficant mantenia un perfil baix a ulls del món: tant és així que només es tenia constància de tres fotografies seves, fetes fa anys. Els Estats Units oferien una recompensa de 15 milions de dòlars per qualsevol informació que portés a detenir-lo.

La mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com el Mencho, líder del Càrtel Jalisco Nova Generació (CJNG), ha desencadenat una onada de violència a Mèxic que ha deixat carreteres bloquejades, edificis incendiats i almenys 55 víctimes mortals. El govern mexicà ha confirmat que almenys 25 membres de la Guàrdia Nacional mexicana i una trentena de membres del CJNG han mort en els aldarulls. A més, una setantena d'integrants del càrtel han estat detinguts en estats com Jalisco o Michoacán (a l'oest), segons ha informat el secretari de Seguretat de Mèxic, Omar García Harfuch.

Les autoritats federals mexicanes han informat aquest diumenge de la mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com el Mencho, en una operació especial al sud-oest de Jalisco, a la costa oest de Mèxic. Segons fonts de seguretat, el líder del càrtel Jalisco Nueva Generación (JNG) hauria estat abatut per l'exèrcit mexicà després d’un dispositiu coordinat entre forces armades, Guàrdia Nacional i unitats d’intel·ligència, que feia setmanes que seguien els seus moviments. El Mencho estava considerat el narcotraficant més buscat i perillós del món i era un objectiu prioritari dels Estats Units. La seva mort suposa el cop més important al narcotràfic en la història recent de Mèxic.

L'Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat finalment la llei d'amnistia per als presos polítics anunciada fa tres setmanes per la presidenta interina, Delcy Rodríguez, al poder des que els Estats Units van capturar Nicolás Maduro. La norma, que ha rebut llum verda aquest dijous per unanimitat de tots els grups del parlament, estableix el perdó de les condemnes relatives a 13 episodis polítics al país entre el 2002 i el 2025, com el cop d'estat fallit contra el president Hugo Chávez l'abril del 2002 i diverses protestes contra el govern. Alhora, exclou les persones que han participat en "accions armades o de força contra el poble, la sobirania i la integritat territorial".