La presó on és Maduro: "Un infern a la terra"

BogotàDe les catifes de Miraflores a la foscor del Centre de Detenció Metropolità de Brooklyn. El president veneçolà, Nicolás Maduro, fa dues setmanes que va ser capturat a Caracas per les forces nord-americanes i va ser traslladat en el mateix dia a una presó situada a Manhattan. Una ràpida operació –no exempta de morts al bàndol veneçolà– que va finalitzar quan la porta de la seva cel·la es va tancar.

Un espai “repugnant, horrible i un infern a la terra” és com el descriuen els que l'han visitat. Segons expliquen testimonis a la CNN, és fosc, està ple de gent i és sorollós. Tot i que totes les presons són llocs miserables, “l'MDC [com es coneix la presó on està reclòs Maduro, el Centre de Detenció Metropolità de Brooklyn] és potser la més miserable de totes les que he visitat", ha destacat l'analista penal Elie Honig, que és un dels que han aportat el seu testimoni a la cadena nord-americana. També ho admeten, fins i tot, els que dicten les sentències. El jutge federal de Manhattan, Jesse Furman, va decidir no enviar un home a aquella presó de forma preventiva el gener del 2024, a causa de les seves pèssimes condicions. L'individu va ser condemnat després per tràfic de fentanil.

Els reclusos passen fins a 23 hores tancats a les cel·les i estan sotmesos a protocols d'escorta molt restrictius quan en surten. També tenen un accés limitat a trucades telefòniques, segons un informe del departament de Justícia nord-americà. D'altra banda, la sobrepoblació de la presó també és flagrant. L'MDC acull 1.336 reclusos, segons l'Oficina Federal de Presons, i hi ha tant amuntegament com escassetat de personal. Ni els mateixos policies volen treballar-hi. La jutgessa del tribunal federal de Manhattan, Colleen McMahon, va criticar l'any 2021 la situació als dos centres que gestionava l'administració federal a Nova York. En concret, sobre els carcellers, va dir que “canvien constantment, i només romanen uns pocs mesos o com a màxim un any”; i sobre els gestors dels centres penitenciaris, va declarar textualment al New York Post: “Són uns rucs”.

La història dels dos centres gestionats per les mateixes autoritats és encara més fosca. El 2021 els titulars dels diaris van xuclar el mapa mediàtic global per la mort del pedòfil Jeffrey Epstein a la seva cel·la. El succés, que va ocórrer al Centre Correccional de Manhattan –gestionat pels mateixos subjectes–, va provocar-ne el tancament. La seva exparella, Ghislaine Maxwell, sí que va conviure als mateixos murs on ara Maduro passa les nits i va declarar que els guàrdies de la presó il·luminaven la seva cel·la cada 15 minuts per assegurar-se que estigués viva.

Avui, segons l'Oficina Federal de Presons, les condicions a l'MDC “han millorat” per “una disminució substancial de la violència, la limitació del temps programat perquè els reclusos surtin de les cel·les i els intents d'introducció de contraban”, han declarat funcionaris recentment. Els informes també justifiquen que la dotació de personal de l'MDC ha millorat, amb el 87% de les places cobertes i una disminució en el nombre de reclusos des del gener del 2024.

Un llarg procés

Sigui com a “capo de la droga” o com a “president segrestat”, Nicolás Maduro i Cília Flores poden afrontar una vida rere les reixes, tot i que no ho farien a la presó on són actualment perquè es tracta d'un centre provisional. Una acusació de 25 pàgines de fiscals nord-americans exposen un cas que suposadament va començar l'any 1999, quan Maduro va ser elegit per primera vegada per a un càrrec públic. Segons explica, ell, Flores, el seu fill i tres subjectes van participar en una “campanya implacable de tràfic de cocaïna”.

L'acusació els assenyala per col·laborar amb les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia), els càrtels de Sinaloa i Los Zetas, i el Tren d'Aragua. Però els fiscals també destaquen que els acusats van proporcionar "cobertura policial i suport logístic" als enviaments de droga a través de Veneçuela, amb el coneixement que es dirigien als Estats Units. I l'etcètera és llarg: proporcionar passaports a narcotraficants, facilitar cobertura diplomàtica a avions per repatriar els guanys del narcotràfic o acceptar centenars de milers de dòlars en suborns pel pas segur de carregaments de drogues.

“Com es diu, vostè?”, va preguntar-li a Maduro el jutge que porta el cas, Alven Hellerstein, de 92 anys. “Em dic Nicolás Maduro Moros, soc president de la República de Veneçuela. Estic segrestat i vaig ser capturat a casa meva, a Caracas”, va respondre, segons la transcripció oficial. “Ja hi haurà temps per saber tot això, per ara només vull saber si vostè és Nicolás Maduro”, va clausurar el jutge.

Portes endins, el judici de Maduro sembla tan opac com els murs que encerclen el centre penitenciari on ara resideix l'expresident veneçolà.