Al regi auditori de la Universitat de Tsinghua, una de les més prestigioses de la Xina, el president del govern espanyol ha iniciat la visita oficial al gegant asiàtic amb tota una declaració d'intencions en forma de discurs. Pedro Sánchez hi ha defensat reforçar el multilateralisme i alhora reformar-lo per tenir un Consell de Seguretat de l'ONU més representatiu i democràtic que doni més poder als països del sud. Tot i que ha reconegut els esforços de la Xina en defensa del dret internacional, li ha posat deures, per exemple perquè s'impliqui en cessar els conflictes al Líban, a l'Iran, a Gaza, a Cisjordània i també a Ucraïna. No s'ha oblidat de l'economia i ha exigit relacions més equilibrades, recordant el gran dèficit comercial que hi ha amb el gegant asiàtic: "Necessitem que la Xina s'obri perquè Europa no s'hagi de tancar".

La ràpida urbanització de la Xina ha limitat l'espai dels cementiris. Això, juntament amb l'envelliment de la població al país, ha provocat que el preu per enterrar els difunts als cementiris hagi crescut moltíssim i sigui un dels més alts del món. Tot plegat ha propiciat que molts xinesos utilitzin pisos com a alternativa per guardar les cendres dels seus difunts. Però el govern xinès ha aprovat recentment una llei que prohibeix donar aquest ús als habitatges. La nova normativa coincideix amb el Qingming, que se celebra aquests dies i que seria equivalent al Tots Sants català.

El 2019, un desenvolupador xinès va crear un repositori de GitHub, la xarxa social més important de programadors a nivell mundial, anomenat “996.ICU”. El nom en clau denunciava les condicions d’explotació laboral de les tecnològiques xineses: si treballes 996, de 9 del matí a 9 de la nit, 6 dies a la setmana, acabaràs a l’UCI. El repositori es va fer viral, amb més i més programadors xinesos donant-hi suport i creant llistes negres de les empreses que aplicaven el 996, com Alibaba, Huawei o Tencent. Les tecnològiques xineses i el govern es van posar en alerta, però l’onada era difícil d’aturar: GitHub, una gran biblioteca de codi obert, és l’única gran xarxa social occidental que no està censurada a la Xina. El 996 es va convertir en un gran debat nacional. Dos anys després, aquest moviment laboral espontani va aconseguir que el govern i els tribunals xinesos declaressin il·legals aquestes condicions de treball.

El 6 d'octubre del 1973, milers de soldats israelians es van veure obligats a menjar. Aquell dia el país celebrava el Yom Kippur, una de les festes més sagrades del judaisme basada en el dejuni i la pregària, quan va ser atacat militarment per Egipte i Síria, per la qual cosa molts membres de l'exèrcit van haver de deixar les celebracions per a una altra ocasió. Aquella guerra, que va durar unes tres setmanes, va ser un episodi més del conflicte àrabo-israelià. Però alhora va suposar un abans i un després per a l'economia mundial, ja que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP, formada sobretot per estats àrabs) va engegar un embargament de cru als països occidentals (els Estats Units i alguns aliats sobretot europeus) que va disparar-ne el preu i va encetar la primera de les crisis del petroli que van sacsejar l'economia mundial i van disparar la inflació durant els anys setanta i principis dels vuitanta.

Després d'haver embolicat la troca en els mercats energètics mundials atacant l'Iran, Donald Trump ha començat a exigir que els aliats dels Estats Units d'arreu del món ajudin a obrir l'estret d'Ormuz. En una publicació a la seva xarxa social el 14 de març, Trump va anomenar aliats asiàtics, com ara el Japó o Corea del Sud, entre una llista de potències estrangeres que esperava que enviessin vaixells al Golf. I no només aliats: "Crec que la Xina també hauria d'ajudar", va dir Trump al Financial Times. Uns dies després, el president sembla haver fet un gir de 180 graus i assegura que els Estats Units "no necessiten l'ajuda de ningú".

Un atac aeri del Pakistan contra un centre de rehabilitació de drogoaddictes a la capital afganesa, Kabul, ha provocat almenys 400 morts i més de 250 ferits, segons han informat les autoritats talibanes. El bombardeig, que va tenir lloc dilluns, s'ha convertit en un dels més mortífers reportats en els darrers mesos. L'atac va tenir com a objectiu múltiples ubicacions arreu de l’Afganistan, incloent-hi llocs a Kabul i a les províncies de Paktia i Paktika, enmig d’una escalada de tensions entre els talibans i el Pakistan.

A l’escola de primària d’Ukedo, el temps no es va congelar amb la sacsejada de la terra a les 14:46, sinó amb el bategar agònic de l’oceà una hora més tard. Les agulles dels rellotges de les aules, connectades a un mecanisme centralitzat que n’assegurava la sincronia, van seguir avançant amb una indiferència mecànica mentre el món exterior s'ensorrava. No va ser el sisme de magnitud 9, sinó l'entrada violenta de la primera onada del tsunami, entre les 15:37 h i les 15:38 h d’aquell 11 de març del 2011, el que va provocar el curtcircuit definitiu. Aquell instant exacte, fixat per sempre en el metall i el vidre dels rellotges aturats, marca un punt de no retorn: el moment en què la força de la natura va decidir aturar el temps d’un poble sencer.

La Xina és una força estabilitzadora i de pau davant d'uns Estats Units que sembren el caos arreu del món… O almenys aquest és el missatge que transmet Pequín davant l’atac a l'Iran. El gegant asiàtic fa equilibris per criticar l'operació militar dels Estats Units i Israel, però no ofereix res més que declaracions de suport al seu aliat, el règim dels aiatol·làs.

La Xina ha aprovat una llei que retallarà els drets de les minories, amb el pretext de voler defensar la cohesió social i la unitat nacional del país. A partir d'ara, les llengües minoritàries desapareixeran de l’educació, es monitoritzaran les pràctiques religioses i es fomentaran els matrimonis mixtos. L'anomenada llei per a promoure la unitat i el progrés ètnic, aprovada per l'Assemblea Popular Nacional (APN), es justifica com un suport al desenvolupament de les comunitats de les minories ètniques. Els grups pro drets humans, però, consideren que és una eina de repressió.

La prohibició de les xarxes socials va ser el detonant d'una revolta al Nepal, liderada per la generació Z, que va acabar amb la dimissió del govern. Un any després, la mateixa embranzida dels joves del país que va fer caure la vella guàrdia ha donat una victòria aclaparadora al raper Balendra 'Balen' Shah en les eleccions parlamentàries celebrades aquesta setmana. Uns comicis als quals s'havia compromès l'executiu interí després de la dimissió del primer ministre el 2025.

El 1950, Mao Tse-tung va enviar tropes xineses a lluitar amb els seus “germans” nord-coreans contra els Estats Units pel control de la península coreana. Mao acabava d’instaurar la República Popular i la unió ideològica entre moviments socialistes asiàtics era forta. Les tropes comunistes xineses, desgastades per la guerra contra els japonesos i la guerra civil, estaven disposades a acudir en l’ajuda del seu aliat nord-coreà, malgrat la situació precària i feble de la República Popular.

El Pakistan ha declarat una "guerra oberta" a l'Afganistan. És l'última escalada d'un conflicte que té part de l'origen en les divisions territorials imposades en l'època colonial, i que s'ha anat tornant més complex i multifactorial amb el pas dels anys. Conversem amb Gabriel Reyes, investigador associat del Cidob que ha estudiat àmpliament les tensions entre els dos països. Reyes destaca que "tot plegat no és nou".

La Phoebe Zhang ha tingut més de 200 cites durant l’últim any i ha acabat reduint els pretendents a dos: un és extravertit i rebel; l’altre, un comandant militar patriòtic. Amb tots dos comparteix pors íntimes i angoixes nocturnes, i quan es desperta d’un malson hi són per consolar-la. Sovint fa captures de pantalla de les converses per preservar aquests moments. Els seus amics asseguren que la seva felicitat és visible.

Punch, un mico macaco de set mesos, no tenia amics. La seva mare el va abandonar. No encaixava amb la resta de micos del zoològic de la ciutat d'Ichikawa, als afores de Tòquio. El més semblant que tenia a uns éssers estimats eren els cuidadors que se n'ocupaven, i un peluix d'Ikea.

Pequín ha fet passos de gegant impulsant la transició cap a les energies renovables amb inversions rècord en plantes solars i eòliques, però no ha renunciat a continuar cremant carbó. El gegant asiàtic segueix construint un nombre rècord de noves plantes de carbó per garantir les seves necessitats. El 2024, el 93% del total mundial de projectes de noves plantes d'energia a base de carbó es van iniciar a la Xina i aportaven 94,5 gigawatts. La tendència va continuar el 2025 i noves plantes de carbó van afegir 161GW.

Un tribunal sud-coreà ha condemnat a cadena perpètua l'expresident de Corea del Sud Yoon Suk-yeol, després de declarar-lo culpable d'abús d'autoritat i de liderar una insurrecció per la declaració de la llei marcial al país el 3 de desembre del 2024. El mandatari, que va decretar l'estat d'excepció en directe per la televisió, va desencadenar una de les crisis institucionals més profundes de la història democràtica del país. Tot i que la Fiscalia de Corea del Sud demanava la pena de mort, els magistrats no han secundat la petició, ja que al país hi ha una moratòria de facto sobre aquesta condemna i no s'han fet execucions des del 1997.

La imatge d’un cavall trist de joguina s’ha fet viral com a metàfora, sobretot entre els joves, de l’estat d’ànim amb què molts ciutadans xinesos afronten l’arribada de l’Any Nou Lunar. El proper 17 de febrer s'estrenarà l'any del cavall de foc. L'alentiment de l'economia, la crisi immobiliària i l'augment de l'atur impacta en l'estat d'ànim de la societat i el govern continua pendent d’activar el consum intern. Les festes de l'Any Nou xinès, també conegudes com a Festa de la Primavera, són el principal període de vacances de l'any i un moment en què tradicionalment es dispara el consum, impulsat per les reunions familiars, els viatges, l'entreteniment i la compra de regals. Aquest any el govern ha adoptat tota una bateria de mesures perquè aquestes festes, molt semblants al nostre Nadal, serveixin encara més per estimular la despesa i reafirmar la confiança dels consumidors.

Fa unes setmanes, el polemista per excel·lència de la Xina, Ai Weiwei, va retornar a Pequín després d’anys a l’exili. Parlant amb diaris occidentals de la seva visita, va dir que a la Xina autoritària s’havia sentit més acollit que a l’Alemanya democràtica. Pels carrers de la capital xinesa, els veïns començaven converses amistoses i informals amb ell. A Alemanya, per contrast, quasi ningú el va convidar a casa a sopar durant els deu anys que va viure allà.

El Japó va tancar el 2025 amb un rècord històric de deute públic, que es va situar en 1.342,17 bilions de iens (uns 8,6 bilions d’euros), segons dades publicades aquesta setmana pel ministeri de Finances. La xifra, que supera àmpliament el doble del producte interior brut del país –d’uns 660 bilions de iens (4,2 bilions d’euros)–, arriba en un moment clau, amb el nou govern acabant de sortir de les urnes apostant per una política fiscal clarament expansiva mentre el Banc del Japó inicia una normalització gradual dels tipus d’interès.

El Partit Nacionalista de Bangladesh (BNP) s’encamina cap a un històric retorn al poder després d'obtenir la majoria absoluta a les eleccions d'aquest dijous, segons els resultats provisionals. Els comicis marquen el final de l’era de l’ex primera ministra Sheikh Hasina, una transició política desencadenada per les protestes de l'agost del 2024, que van deixar més de 1.400 morts. A més de triar els membres del Parlament, els bangladeshians han aprovat en referèndum el paquet de reformes constitucionals nascut de la revolta estudiantil, que pretén evitar que un futur primer ministre pugui acumular poder absolut.