Ho van provar amb Rigoberta Bandini, i va dir que no. Ho van provar amb Joel Joan, i també va dir que no. Al capdavall, ¿qui es prestaria a ser insultat durant una hora llarga en un l’únic espectacle d’un festival de comèdia que no es podia filmar per, almenys, poder fer servir com a promoció i per demostrar que un té cintura ampla amb les crítiques? La resposta és el cineasta Dani de la Orden, que va acceptar ser la víctima del tercer roast de l’Hilària, recollint el relleu de Joel Díaz i David Fernández dels anys anteriors. “Amb el primer teníem ple de sotaneros a l’audiència, amb el segon teníem ple de cupaires i amb De la Orden tenim ple... d’invitacions, perquè no hem venut una puta merda”, assegurava el mestre de cerimònies, Manel Vidal, davant d’una sala Paral·lel 62 que efectivament tenia unes quantes clapes.

El festival Hilària continua ferm en els principis fundacionals de programar comèdia en català i fins i tot descobrir-nos que els nostres humoristes preferits també parlen català. L’any passat va ser Yunez Chaib, i aquest any és l’hospitalenca Asaari Bibang (Malabo, Guinea Equatorial, 1985) qui oferirà Només una nit, un xou d’improvisació 100% en català aquest dijous a El Molino.

Dani de la Orden, el director de Casa en flames, serà víctima d'un rostit. En aquest cas, les brases les hi posarà el festival de comèdia Hilària (abans Cruïlla Comèdia), que ha convidat una colla d'amics a criticar el director des de l'escenari, un tipus d'espectacle que en el món de la comèdia es coneix com un roast. Les flames les encendran els humoristes Andrés Fajngold, Indicatiu i Xavi Daura, els guionistes Dani Amor i Oriol Pérez, i fins i tot la seva parella, l’actriu Paula Malia, amb Manel Vidal de presentador.

L'humorista argentí Andrés Fajngold (Buenos Aires, 1980), establert a Barcelona des de fa dinou anys, actuarà al festival Cruïlla Comèdia el dimecres 13 al Molino. Després d'haver-hi fet una ronda de còmics l'any passat en català, aquesta edició hi presenta el seu xou, Grosso modo, al qual ha anat incorporant porcions de català. El còmic, que es va estrenar televisivament al Zona Franca, viu un moment d'esclat de popularitat.

"Com pot ser que no hi hagi una indústria de comèdia forta a Catalunya si a tot el món, en multitud de llengües, es graven especials de comèdia?", es preguntaven el guionista Oriol de Balanzó i el director del festival musical Cruïlla, Jordi Herreruela. D'aquesta "anomalia de país", del bon moment de l'escena de l'stand-up comedy local i de l'experiència de fer humor dins del Cruïlla en va sortir el festival Cruïlla Comèdia, que aquesta setmana celebra la segona edició en sis locals del Paral·lel, amb epicentre a El Molino –un espai que des d'aquest octubre gestiona Barcelona Esdeveniments Musicals (BEM), l'empresa d'Herreruela.

La mexicana Lara Ricote és una de les humoristes internacionals que formen part del Cruïlla Comèdia, les jornades de stand-up que se celebren al parc del Fòrum en paral·lel al festival de música. Criada a Miami i actualment establerta a Amsterdam, aquesta monologuista nascuda el 1996 s'ha fet coneguda, entre altres coses, per parlar amb humor dels seus problemes d'audició.

La humorista Judit Martín i set actors de comèdia més s'enfronten a una demanda de 150.000 euros per haver denunciat les males condicions laborals de la companyia de teatre Planeta Impro, que fa espectacles d'improvisació al Teatreneu. Tots els denunciats es van fer ressò a través de xarxes d'un tuit fet des d'un compte anònim –@Torreznadesoria– que detallava les precàries condicions laborals de la companyia i Planeta Impro considera que fent-ho es va vulnerar el dret a l'honor i a la mateixa imatge de l'empresa. Martín ha explicat que els vuit denunciats s'han unit per defensar-se plegats de la demanda. "Davant del que considerem com un atac flagrant a la llibertat d'expressió i un intent evident de silenciar qualsevol crítica cap a aquesta companyia, hem decidit unir-nos per defensar-nos legalment", ha explicat la col·laboradora de l'Està passant.

La seva obra Pongo, que fa amb Alba Florejachs i Mónica Ballesteros, serà una de les que posi en marxa el nou Espai Texas, aquest octubre al barri de Gràcia. Judit Martín és còmica, actriu, imitadora, improvisadora o com se'n vulgui dir, perquè no li podrien importar menys les etiquetes. Fa uns mesos va ser al centre de l'huracà per un gag a l'Està passant. Superat l'ensurt, en aquesta entrevista repassem les moltes cares, i facetes, d'una de les persones més capaces a l'hora de fer riure el públic.

Kike García i Xavi Puig es van conèixer a la Facultat de Filosofia i, junts, van fundar l'any 2009 el diari satíric El Mundo Today, cèlebre per les seves informacions falses però esmoladíssimes, d'aquelles que contenen no pas poques veritats tot i la façana humorística. El seu últim llibre és Mejor no bromear con esto, on recullen els moments més delicats de la seva singladura.

Tenim el caganer, tenim el tió i tenim el Patufet, un nen que surt d'un pet d'una vaca. ¿Pot ser que els catalans tinguem una fília especial per la merda? "Som l'única cultura que posa algú cagant en una cosa tan sagrada com el pessebre –aventura el guionista i escriptor Martín Piñol–. ¿O pot ser que sigui perquè els catalans hem viscut en la merda durant segles?", planteja. Per al·lusions al tema religiós, respon Judit Martín: "Desmenteixo la hipòtesi. La meva mitja família catalana ho troba molt barroer. I a mi m'incomoda", afirma l'humorista, que podem trobar al Polònia, a l'Està passant "i al jutjat de primera instància número cinc", bromeja en referència a la denúncia pel gag de la Mare de Déu del Rocío. "Un humorista sap que està fent bé la seva feina perquè tard o d'hora li arriba una demanda d'Abogados Cristianos", havia dit Kike García, ànima de La Llama juntament amb Abi Enrech, la llibreria d'humor que aquest divendres ha muntat una festa d'humor a les Cotxeres de Sants, on s'ha fet el debat d'Humor i merda.

Fa quatre anys, Hannah Gadsby (Tasmània, 1978) va noquejar el món de la comèdia amb Nanette (Netflix), un monòleg en el qual passava comptes amb ella mateixa –assegurant que no tornaria a fer humor de les seves febleses– i amb la societat que durant anys l'havia marginat i agredit pel fet de ser dona i lesbiana. En el monòleg, Gadsby compartia de manera descarnada experiències traumàtiques com agressions homòfobes o una violació, i l'espectador podia passar pràcticament en cinc minuts del riure al plor. La còmica, llicenciada en història de l'art, acaba de publicar Els deu passos cap a Nanette (Columna), unes memòries en què explica els moments de la seva vida que la van portar a escriure el monòleg que la va llançar a la fama.

Raquel Hervás (Barcelona, 1991) té un català esquitxat de frases fetes i de tant en tant es pregunta si és més correcte dir vivint o visquent. Tot i que segurament li resultaria més fàcil saltar al castellà per expressar-se, en cap moment cedeix a la temptació. "Em fa ràbia la gent que em critica pels errors que cometo en català. Val més parlar-lo malament que no parlar-lo, no?", diu la humorista. La seva perseverança amb la llengua és poc habitual en una Barcelona plena de castellanoparlants sense ganes d'expressar-se en català. Ella va néixer a Catalunya amb el castellà com a llengua materna i va aprendre el català a l'escola. Quan tenia 10 anys es va traslladar a viure a Caravaca de la Cruz (Múrcia) amb els pares, i els seus coneixements de l'idioma van quedar congelats.

A mesura que les restriccions pel coronavirus s'han anat aixecant, els còmics s'han atrevit a tornar als escenaris i presentar les seves noves propostes davant del públic. Al llarg del curs, hi ha hagut una bona collita d'especials, impulsada en bona part per Netflix, que continua fent bandera de la seva aposta pels monologuistes. Una altra tendència que s'observa és com la diversitat de subgèneres va en augment: des de les provocacions a l'humor negre, des de l'acudit per l'acudit fins a les proclames clarament polítiques. Aquesta és una selecció d'alguns dels especials estrenats aquesta temporada que han resultat més rellevants, a vegades a pesar dels seus autors, per les polèmiques que els han acompanyat.

Andreu Buenafuente i Berto Romero fitxen per HBO Max. La parella de còmics ha anunciat que Nadie sabe nada, el podcast que porten nou anys fent per a la Cadena SER, es transformarà en un xou de televisió que es podrà veure a la plataforma del grup Warner. Fins ara, Nadie sabe nada es podia consumir en format d'àudio i també de vídeo a través de YouTube.

Els humoristes de stand-up, els creadors de podcasts i els intèrprets d’improvisació tindran un festival propi el 9 i 10 de setembre a Barcelona. Es tracta d’una iniciativa impulsada per La Llama Store, la botiga barcelonina especialitzada en humor. La Llama Fest ja té 20 activitats programades amb 50 participants que ocuparan quatre espais a La Lleialtat Santsenca, l’espai de gestió comunitària del barri de Sants. A banda de les actuacions, el festival també acollirà una fira de fanzines, activitats formatives i la gravació de podcasts en directe.