Un any després, el govern espanyol aprova definitivament el primer pla d'acció per a la gestió sostenible de les matèries primeres minerals per al període 2026-2030, lligat a una inversió pública de 414 milions d'euros. D'aquest pla en penja, entre altres qüestions, el primer programa d'exploració minera que s'aprova en cinquanta anys i que, dotat amb 182 milions d'euros, té com a objectiu principal buscar minerals crítics, com per exemple les anomenades terres rares, tant en jaciments nous com en escombreres o mines existents a l'Estat, tal com ha informat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, en roda de premsa aquest dimarts.

Quinze anys després de l'accident de Fukushima, Europa torna a apostar per l'energia nuclear. Fins ara, només alguns socis –especialment França, principal potència nuclear de la Unió Europea– havien defensat la necessitat d'augmentar la producció d'energia nuclear i les inversions en el sector. Brussel·les s'havia mostrat més aviat neutral, tot i que el 2022 va cedir a la pressió de França per incloure la nuclear com a energia no contaminant, i va passar a classificar-la gairebé com a energia verda.

Fa quatre anys, 52 empreses del sector de l’automoció –un 60%, pimes– a l’Estat es van agrupar sota el paraigua Fast Forward (F3). Espanya i Catalunya es mostraven decidides a fer mans i mànigues per continuar impulsant el vehicle elèctric i tot el que l’envolta. És a dir, que no només es fes un lloc entre la població –de manera que se substituiria el cotxe de combustió–, sinó que també se n'impulsés la producció: des dels components fins a la fabricació completa. Però Europa també hi apostava, i va col·locar el cotxe elèctric com un dels pals de paller dels fons europeus antipandèmia vinculats al Pla de Recuperació. De fet, la gènesi de l’agrupació es troba en el fet de poder plantejar projectes prou madurs que cobrissin tota la cadena de valor per aconseguir el màxim finançament d’aquest mannà europeu. En el cas espanyol, aquest finançament ha tingut un projecte estratègic propi, els anomenats PERTE.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un reial decret llei pel qual es mantenen, fins que s'acabi el 2026, els incentius fiscals per a l'adquisició de vehicles elèctrics i també per a la realització d'obres d'eficiència energètica, així com la deducció de fins al 15% a l'IRPF per a particulars i empreses per a la compra de vehicles elèctrics i la instal·lació d'un punt de recàrrega elèctrica. Pel que fa al programa d'ajuts, també s'hi inclou el Pla Auto+, amb una dotació de 400 milions d'euros per comprar vehicles elèctrics. Un Pla Auto+ que preveu ajudes de fins a 4.500 euros per a la compra d'un cotxe elèctric.

Diuen que tots els joves volen ser funcionaris. Doncs Maria Serra és la prova del contrari. Activista des d'abans dels 17 anys, s'ha mobilitzat contra la crisi climàtica, pel feminisme, per Palestina, per l'habitatge. Va ser portaveu de Fridays for Future (FFF) a Espanya i va ser ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, fins que va decidir que no volia representar una UE militaritzada i va renunciar al càrrec. Amb només 23 anys, ha estat en fòrums internacionals per defensar unes idees que molts poden veure radicals i pròpies de la joventut, però que ella defensa amb convicció, arguments i una lucidesa que ja voldrien molts polítics.

La demanda elèctrica a Espanya va assolir els 255.759 gigawatts hora (GWh) el 2025, cosa que representa un increment del 2,7% respecte a l'any anterior, segons dades de Red Eléctrica de España (REE). Tenint en compte els efectes del calendari i les temperatures, l'increment de la demanda seria d'un 1,5% respecte a l'exercici anterior. Així, el consum elèctric al país registra el segon any consecutiu a l'alça, després dels forts descensos que va patir el 2023 i el 2022. En el còmput del 2025, s'estima que les instal·lacions d'autoconsum van generar 13.485 GWh, fet que suposa un impacte del 5% en la demanda nacional.

"Crearé dos fulls de ruta, un per aturar i revertir la desforestació, i un altre per una transició que ens allunyi dels combustibles fòssils de forma justa, ordenada i equitativa". El president de la cimera climàtica de l'ONU, la COP30, el brasiler André Correa do Lago, ha aixecat una forta ovació durant el plenari final de la cimera quan ha fet aquest anunci. Però no tothom estava content. Aquesta ha estat la solució que el mateix Correa ha trobat per poder aprovar el text final de la COP30, l'anomenat Mutirão (esforç col·lectiu en brasiler), sense la menció que reclamaven 82 països reclamaven sobre un "full de ruta" per acabar amb els combustibles fòssils que han generat la crisi climàtica que vivim.

La cimera climàtica de l'ONU, la COP30 que se celebra a l'Amazònia brasilera, encara el seu últim dia amb la perspectiva d'allargar-se, com sempre, hores o dies més enllà del final previst. Les negociacions per al text definitiu tornen a ser tenses després que l'últim esborrany fet públic aquest matí hagi suprimit la menció a un possible "full de ruta" per anar eliminant gradualment els combustibles fòssils. Un total de 36 països, entre els quals Espanya, han enviat una carta a la presidència brasilera de la cimera per advertir que el nou text "no compleix les condicions mínimes". Tots aquests governs, i d'altres que van signar una crida per adoptar aquest full de ruta, amenacen amb bloquejar la decisió final fins que no es recuperi la menció en el text.

82 països demanen fixar "un full de ruta" mundial per eliminar progressivament el petroli, el gas i el carbó. Representants de tots aquests governs s'han unit per fer pressió a la Cimera del Clima de l'ONU, la COP30, que se celebra aquests dies a l'Amazònia brasilera, i han reclamat que el text final de la trobada inclogui aquesta aposta. Aquest dimarts es va fer públic un primer esborrany del text final de la cimera, anomenat Mutirão (que vol dir esforç comunitari en portuguès), que inclou una possible aposta per l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, però que encara és massa obert.

La Unió Europea i els Estats Units han cremat aquest 2025 més combustibles fòssils que l'any anterior i han fet pujar les seves emissions de CO₂, en contra de la tendència a la baixa de les últimes dues dècades. Ho revela l'informe anual Global Carbon Budget 2025, una anàlisi de les emissions de CO₂ elaborada pel Global Carbon Project, que es presenta amb motiu de la cimera del clima del Brasil, la COP30, i que fa per primer cop una projecció de les emissions que hi haurà aquest 2025. Segons l'estudi, el conjunt del món emetrà aquest 2025 un 1,1% més de CO₂ que el 2024, és a dir, segueix la tendència creixent en les emissions globals, que haurien d'arribar al seu pic abans del 2030 si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C que demana l'Acord de París.

El consum energètic global va batre rècords del 2024 en totes les seves formes: el carbó, el petroli, el gas natural o les renovables, tots quatre van arribar al seu punt més alt fins ara. Però l'únic de tots ells que amb tota certesa es pot dir que es reduirà en un futur és el carbó, per al que es preveu que arribi al pic de demanda abans del 2030 i després comenci a baixar. En canvi, petroli i el gas natural només deixaran de créixer si els governs del món compleixen els seus compromisos climàtics, és a dir, els plans que han presentat davant de l'ONU per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així es conclou de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia, el World Energy Outlook, que es va fer públic aquest dimecres en el marc de la cimera climàtica de l'ONU del Brasil, la COP30.

Fa deu anys a França el món va celebrar un dels moments més esperançadors de la diplomàcia recent: l’aprovació de l'Acord de París, el gran pacte global per frenar l’escalfament del planeta. Avui, per contra, l’optimisme s’ha esvaït i la realitat s’imposa amb la duresa de les dades. La temperatura mitjana global s’acosta perillosament al llindar d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, i els compromisos climàtics nacionals –NDC, Contribucions Determinades a Nivell Nacional–, que cada país presenta per reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, continuen sent insuficients.

Mantenint la tendència d'aquesta legislatura, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant aquest dimecres a l'últim moment la llei de mobilitat sostenible de la qual depenia l'arribada de 10.000 milions d'euros de fons europeus. La nova norma busca descarbonitzar el transport, digitalitzar el sector i reconèixer la mobilitat com a dret ciutadà.

Temps era temps que l'ecologisme va aconseguir marcar l'agenda de la Unió Europea, els partits verds no deixaven de guanyar representació i gairebé tots els dirigents europeus abraçaven la lluita contra el canvi climàtic. Encara que fos de cara a la galeria, estava de moda i ben vist fer cas a la ciència. La truita s'ha girat durant els últims anys. La contraonada ecologista, liderada per una extrema dreta creixent, ha arrossegat els líders de la dreta i el centre tradicional, i està aconseguint posar bastons a les rodes a la batalla verda impulsada per Brussel·les, fins al punt que el seu lideratge internacional en aquest camp s'està començant a posar en dubte.

Tot i dedicar-se a produir energia solar, en el món dels petits inversors fotovoltaics plou sobre mullat. A les retallades retroactives de retribució –aprovades primer pels governs socialistes, el 2010, i posteriorment consolidades i agreujades pels del PP, a partir del 2012, amb canvis en les regles de joc i convertint el "BOE en paper mullat"–, s'hi sumen els efectes de la regulació, cosa que fa que actualment molts productors ingressin encara menys per la quantitat d'hores en què el preu és negatiu. Una situació positiva per als consumidors gràcies al pes de les renovables i a la qual aquests pioners van contribuir, però que ara els està penalitzant, mentre que els grans inversors no ho pateixen perquè tenen més fortalesa financera i aprofiten les economies d'escala. "Ens expulsen del mercat. Molts han hagut de malvendre", es queixen els petits inversors, que són unes 62.000 famílies, unes 8.500 a Catalunya, especialment en zones rurals, que reclamen solucions al ministeri de Transició Ecològica.

Volem un món sense emissions, però per arribar-hi depenem de minerals i altres elements per fabricar panells solars, aerogeneradors i vehicles elèctrics. I és aquí on sorgeix la paradoxa de la transició energètica: mentre busquem reduir la dependència dels combustibles fòssils per combatre el canvi climàtic, augmenta la necessitat d’explotar nous recursos al subsol. El repte és que la majoria d’aquests materials es troben en zones geogràficament concentrades i extraure'ls pot comportar impactes ambientals i socials, com ara emissions, desforestació i contaminació de l’aigua. A això se suma una creixent tensió geopolítica pel control d’aquests recursos. Un exemple paradigmàtic és Groenlàndia, que està en el focus dels EUA, en part, perquè el desgel deixarà al descobert grans quantitats de materials estratègics. En aquest context, està Europa preparada per garantir-ne el subministrament? Es poden obtenir d’una manera més sostenible? La ciència hi busca respostes.

"És una situació frustrant, som un país molt innovador i no estem fent res", així ha definit Mar Reguant, doctora en economia pel Massachusetts Institute of Technology, el moment actual de la transició energètica a Catalunya. Ho ha fet en un acte organitzat pel Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) i el diari ARA, amb el patrocini de l'energètica Estabanell i el títol L'economia davant el repte de la transició energètica.

És la segona vegada que Donald Trump retira els Estats Units de l'Acord de París contra la crisi climàtica. Però aquest cop hi ha algunes diferències importants. Per començar, el desacomplexament total en el negacionisme climàtic és molt més gran en aquesta segona administració de Trump: no s'ha esperat uns mesos a decidir què fa, com el 2017, sinó que ha signat la retirada el primer dia i l'ha acompanyada d'una política agressiva, exemplificada en el "Perfora, nena perfora" (el ja famós "Drill, baby, drill"), per potenciar de nou els combustibles fòssils. Ha tornat l'era del petroli?

Ben entrada la matinada de diumenge, la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica, la COP29, ha aconseguit un acord que semblava gairebé impossible, però que ha decebut a gairebé tothom. El text aprovat a Bakú (Azerbaidjan) preveu que els països rics aportin 300.000 milions de dòlars anuals el 2035 per ajudar els països pobres a fer front a l'emergència climàtica. Una xifra "escandalosament massa baixa", com deia el ministre de Gàmbia, dins d'un acord en general "decebedor", segons ONG climàtiques com Greenpeace, però que els països pobres no han tingut més remei que acceptar per poder tenir alguna ajuda amb la qual treballar. Queda lluny del bilió de dòlars que demanaven els estats més vulnerables i les ONG, i deixa la porta oberta que puguin ser ajudes de molts tipus, "públiques i privades" o fins i tot en forma de crèdit.

Com es poden posar d'acord 200 governs diferents? Aquesta és la proesa que intenta cada any la cimera contra la crisi climàtica de l'ONU, les ja conegudes COP. Un miracle que sovint s'aconsegueix només a costa d'aigualir enormement els textos d'acord final, tal com hem vist una vegada i una altra en aquestes cimeres. A les bambolines d'aquestes grans trobades mundials, sovint és un grup reduït de països (alguna vegada han estat només dos) els que acaben prenent la decisió final que desencalla l'acord, habitualment després d'hores i hores d'una esgotadora negociació que els deixa sense dormir l'última nit de la cimera (de vegades més i tot). L'aprovació final sempre ha de ser per consens, és a dir, que el text ha de passar per un plenari de tots els estats sense que cap d'ells mostri la seva oposició expressa. I això no és gens fàcil.