Internacional 21/03/2021

La pandèmia reforça l'onada verda a Europa

Creixen els partits ecologistes i també l’eix mediambiental en les polítiques europees

4 min
Líders del Partit Verd a Baden-Wuerttemberg, que van millorar els seus resultats a les eleccions regionals de diumenge passat.

Una onada verda recorre Europa. Va arrencar molt abans de la pandèmia, esperonada pel moviment dels més joves contra l’emergència climàtica: el Fridays for Future de la sueca Greta Thunberg, que just divendres passat va reprendre la lluita al carrer després d’un any de mobilitzacions virtuals pel confinament. Però la disrupció del covid-19 no l’ha aturada pas, tal com van demostrar les eleccions regionals de diumenge passat a Alemanya, on el creixement del partit verd li augura un paper clau en el govern federal que es formi després dels comicis de la tardor. 

“La pandèmia més aviat ha reforçat la tendència, perquè ha enfortit la consciència sobre la importància de la natura”, explica a l’ARA l’analista del Center for European Policy Studies (CEPS) Daniel Gros. La tendència de què parla és el creixement dels partits verds i ecologistes arreu d’Europa, que Gros no creu que sigui una conseqüència del moviment impulsat per Greta Thunberg, sinó que una cosa i l’altra “són dos símptomes” del mateix corrent subterrani: l’augment de la consciència mediambiental de la societat europea com un factor determinant del vot, que se suma al desencís amb els partits polítics tradicionals.

Va quedar palès ja el 2019, quan els verds van obtenir el millor resultat de la seva història en unes eleccions europees i van pujar de 52 a 69 seients la seva representació a l’Eurocambra. L’any passat, en plena pandèmia, les municipals franceses van constatar també un gran ascens dels ecologistes en aquell país, al mateix temps que entraven a formar part dels governs d’Irlanda i Bèlgica també el 2020. Amb aquests ja són sis els països europeus on els verds estan governant, amb Finlàndia, Suècia, Àustria i Luxemburg. 

Els verds irlandesos, que van obtenir el millor resultat de la seva història en les eleccions del 8 de febrer del 2020, van entrar en un executiu de dretes liberal amb la condició que el país reduís les emissions de CO2 un 7% anual, com demana la comunitat científica. A Finlàndia, la coalició d’esquerres i verda s’ha compromès a assolir la neutralitat climàtica el 2035 (molt abans del 2050 que promet la Unió Europea). Àustria –on el canceller conservador, Sebastian Kurz, va optar per aliar-se amb els verds després de trencar el 2019 amb els populistes d’ultradreta per un escàndol de corrupció– també s’hi ha compromès per al 2040, i a Suècia l’aliança entre socialdemòcrates i verds promet “un estat del benestar completament lliure de combustibles fòssils”per al 2045.

“Reacció proeuropea”

“Els Verds creixen a tot Europa per tres motius fonamentals: primer, per l’augment de la consciència ciutadana davant l’emergència climàtica; segon, com a reacció proeuropea davant l’augment de l’extrema dreta, i tercer, perquè cada cop demostren més que són una opció sòlida de govern, a diferència del passat”, apunta Ernest Urtasun, eurodiputat català del Grup dels Verds. 

No obstant, el creixement dels partits verds encara té molta més força als països del nord d’Europa que no pas als del sud o de l’est. Alemanya és el país amb un partit més fort electoralment (un 9% dels vots a nivell federal, però fins al 20% a les europees i un 33% en regionals com la de Baden-Württemberg), que ja va ser al govern durant anys a l’inici d’aquest segle i que podria tornar-hi aquesta tardor. A la majoria de països europeus Gros no creu que ni tan sols l’onada actual els permeti pujar més enllà del 5%, però tot i així remarca que “en un escenari polític tan fracturat com l’actual poden resultar una força clau”. 

A Itàlia, per exemple, el partit verd, pràcticament inexistent, ha pujat al 2% de suport a les enquestes més recents, capitalitzant en part el desencís amb el Moviment 5 Estrelles. Però en general “al sud d’Europa no hi ha una cultura cívica mediambiental tan forta que permeti que aquestes formacions entrin als Parlaments", explica el politòleg de la UOC Ernesto Pascual. En els casos espanyol i català, però, Pascual està convençut que “si se es donés tanta atenció mediàtica a partits mediambientalistes com el Pacma com es va donar a Vox o inclús a Cs quan encara no tenien representació política podria ser que acabessin entrant al Congrés també”.

Brots verds

Pascual coincideix a veure un creixement clar dels partits verds a Europa i de “l’eix ambiental a la política europea”. Els partits tradicionals adopten cada cop més postulats verds en els seus programes, per convenciment mediambiental però també per captar aquestes noves generacions compromeses amb la lluita climàtica que van adquirint dret a vot. Però el politòleg diferencia entre “la política ambientalista –que adopten molts d’aquests partits tradicionals–, que vol lidiar amb els problemes mediambientals dins del sistema capitalista, i la política ecologista –dels partits verds–, que enllaça amb les teories del decreixement i que crida a repensar tot el sistema, eliminant completament els combustibles fòssils”, tal com reclamen els científics climàtics.

“El mediambientalisme es veu encara com una qüestió d’esquerres i això el limita a la meitat de la població, com a molt, fins que no sigui un tema transversal” en l’espectre polític, diu Pascual. Per fer aquest pas, però, hi veu una gran esperança: “Les noves generacions, que tenen una consciència mediambiental molt més gran que les anteriors”. Tenen a les seves mans aconseguir que l’onada verda no s’esvaeixi.

stats