El Cerdanya Film Festival (CFF) està a l’equador de la seva 16a edició, una edició més llarga del que és habitual, ja que va començar el 29 de juliol i es clourà el 17 d’agost. “És una cosa extraordinària que no farem més perquè aquest és un format d’emergència –explica Jordi Forcada, director del festival–. El cinema que hi havia a Puigcerdà va tancar i l’Ajuntament va dir que no tenien pressupost per muntar activitats. Els vaig plantejar que, si no tenien res pensat, què els semblaria programar unes quantes pel·lícules més i ens van dir que endavant. Si no, hauríem començat una setmana més tard”.

Amb un concert de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) –120 músics damunt l'escenari– i amb la participació de Manu Guix, Beth, Mariona Escoda, Joan Garrido i La Pau –i amb les entrades ja exhaurides–, s’enceta la quarta edició del festival Vallviva, que se celebra des d'aquest dimecres fins al diumenge 14 de juliol a la Vall d’en Bas. Aquest festival solidari, que destina tots els beneficis a la investigació contra el càncer a l’Hospital Vall d’Hebron, enguany creix un dia i arriba fins al diumenge, on la programació es concentrarà a la tarda i serà totalment familiar, amb activitats infantils i un concert d’El Pot Petit amb la Black Music Big Band. 

Els responsables de Garona Nogueres, la nova revista de l'Aran, la Ribagorça i els Pallars, han començat aquest dissabte un seguit d'actes per presentar el projecte a diversos indrets del territori. La primera de les presentacions ha tingut lloc aquest dissabte al migdia a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a Esterri d'Àneu, en un acte que ha comptat amb la presència de l'alcalde de la població, Pere Ticó, el director de l'Ecomuseu, Jordi Abella, el director de l'Editorial Gavarres -editora de la revista-, Àngel Madrià, i el director de Garona Nogueres, Guillem Lluch. A la tarda, s'ha repetit l'acte, en aquest cas als Jardins de Casa Mauri de la Pobla de Segur, amb presència de l'alcalde de la localitat, Marc Baró, i la periodista i escriptora, Laura Gordó, a banda de Madrià i Lluch.

Eth pròplèu 23 de mai se celèbre ua naua edicion deth tradicionau romiatge de Santa Quitèria, en airau de Sant Nicolau, ena boca sud deth Tunèl de Vielha. Dempús de qu'er an passat se suspenessen es actes en aguest airau, e se celebrèsse era missa ena Glèisa de Sant Miquèu de Vielha, per estat d'alarma decretat deuant dera aparicion dera pandémia peth covid-19, enguan se poirà tornar a celebrar aguest romiatge en sòn encastre abituau, mès en tot respectar es normes de seguretat vigentes. A despièch de qu'er estat d'alarma ja s'a acabat, era pandémia encara ei presenta e, per tant, cau seguir es mesures de seguretat e distància.

Cinc esglésies romàniques de la Val d'Aran construïdes entre els segles XI i XIII es van traçar d'acord amb l'equinocci solar mitjançant l'ús de tècniques heretades de l'antiguitat, segons un estudi elaborat pel director de l'UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluis i Ginovart, i els professors Íñigo Ugalde i Cinta Lluis Teruel. En l'estudi, titulat 'Cosmology and Precision in the Val d'Aran', i recollit per l'ACN, els investigadors van analitzar l'orientació de les 24 esglésies romàniques araneses per determinar les pràctiques geomètriques que podrien haver conegut els qui van construir aquestes esglésies orientades a l'est. L'estudi conclou que en el traçat es van utilitzar sistemes instrumentals heretats de Vitruvi o Hyginus Gromaticus.

En el marc de la desena edició del cicle 'Parlem d'història', organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (IECAU) i l'Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, aquest dimecres 12 de maig es realitzarà la segona conferència que porta per títol 'La Seu d'Urgell ara fa cent anys (1921-1923)', a càrrec de Daniel Fité, a les vuit del vespre a la sala Sant Domènec. Per assistir-hi de públic cal reservar prèviament en aquest enllaç. També es podrà seguir la conferència via streaming a través del canal de YouTube de l'Espai Ermengol.

L'historiador Alfred Pérez-Bastardas ha publicat recentment amb Edicions Salòria el llibre Temps del Pirineu. Al volum hi recull un seguit de reflexions publicades els darrers deu anys en diverses publicacions d'àmbit pirinenc, entre les quals hi ha l'Ara Pirineus. Així, al llibre s'hi recullen, entre altres, articles publicats en aquest mitjà, com ara Perquè no hi ha més Andorres; Per un diccionari biogràfic del Pirineu català i Aran; De quan bullíem la llet; Cerdanyisme turisme i economia; De trens i il·lusions al Pirineu; Sant Joan Rodó, un romànic perdut; Diàlegs de campanars al Canigó i Finestres al Pirineu.

Les obres de recuperació de les antigues adoberies de Tremp han deixat al descobert noves restes que havien quedat sota la runa d'una part de l'edifici esfondrat. Es tracta de diverses basses més i les canalitzacions que les unien, tal com han explicat des del Consell Comarcal del Pallars Jussà. Actualment, els arqueòlegs les estan documentant i s'incorporaran a la resta d'elements patrimonials que seran visitables.

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha donat per fet que aquest estiu es podran fer les tradicionals baixades de falles al Pirineu. Després de visitar l'Aran i l'Alta Ribagorça, Ponsa ha donat a conèixer que s'està treballant per poder celebrar les festes populars, festes majors i festivals amb seguretat, en l'actual context de pandèmia. "Sant Jordi ens va donar una alenada d'aire fresc per tirar endavant aquest ressorgir després d'aquest any tan complicat i ara es tracta de modular el que ens ve per davant", ha indicat.

El Departament de Cultura acaba d'incorporar al registre de Béns Culturals d'Interès Nacional de Catalunya (BECIN) el conjunt de gravats medievals de la Vall d'Àssua, segons informa l'ACN. El Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha documentat, en una zona de 101,03 hectàrees del Solà de Seurí (Pallars Sobirà), 3.940 gravats localitzats en 372 roques. La rellevància i característiques del conjunt de gravats ha portat al Govern a dotar-los de la màxima protecció. D'acord amb la llei, "les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d'art rupestre", gaudeixen automàticament d'aquesta protecció per la seva fragilitat, vulnerabilitat i transcendència.

Al llarg dels anys vint, van aparèixer una sèrie de personatges publicitaris que, amb el temps, han esdevingut autèntiques icones de la publicitat comercial a l'Estat: el majordom Netol, la nena de Tintes Iberia, l'entremaliat Chiquilín o el vailet Freixenet. Però el personatge més popular del seu temps va ser la nena Nelia, que seria la imatge d'aquesta marca de xocolates. Ara, l'exposició 'Nelia. Un dolç fracàs' repassa la campanya publicitària de la marca durant els anys vint. En declaracions recollides per l'ACN, Cisco Farràs, responsable de la mostra, explica que es tracta de la campanya de publicitat "més creativa i excèntrica" feta a Catalunya durant aquesta època per coses com fer volar una avioneta per la platja de Barcelona llençant petits paracaigudes amb xocolatines.

Un pergamí dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell explica que l'any 1543 hi hagué un greu conflicte entre els veïns d'Alàs i els de Torres d'Alàs en relació a l'encesa de fars i falles a la serra de les Peces, on confrontaven els termes respectius. Aquesta notícia, descoberta i donada a conèixer a principis de 2020, recull el testimoni més antic de la baixada de falles a Catalunya, i incorpora l'actual comarca de l'Alt Urgell a la geografia fallaire del Pirineu.

Els badlands es formen en zones àrides a partir de l'erosió del vent i de l'aigua. A Isòvol (Cerdanya), aquest fenomen ha dibuixat, amb el pas del temps, diverses canals profundes i estretes en una muntanya de colors grocs, ocres i vermellosos. L'aprofitament d'aquest recurs per part dels romans per extreure or, al segle II aC, ha acabat de configurar aquest paisatge, que ara es vol convertir en aparador per atreure més visitants al municipi. Així, s'ha posat en marxa un centre d'interpretació al nucli d'All on també es poden veure les restes d'un carrer del segle XVI i part de l'antiga necròpoli de la sagrera de l'església de Santa Maria. A més, a l'estiu s'instal·larà un quiosc digital a l'ajuntament per difondre els atractius de la zona.

Tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya tenen previst desplaçar-se aquest estiu a l'església de Sant Julià de Solanell, al terme municipal de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), per fer una prospecció més acurada de les pintures murals inèdites d'època romànica que es van trobar a l'interior del temple fa uns cinc anys. D'aquesta manera, es podrà determinar l'abast que té aquest important conjunt pictòric, que podria datar-se al segle XII i se situaria entre el cinquè i sisè dels que es conserven in-situ al Pirineu. Tal com informa l'ACN, aquesta intervenció arriba després d'unes obres de rehabilitació de l'edifici per solucionar els problemes d'humitat que s'hi havien detectat, ja que feia més de quatre dècades que aquest estava en desús.

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell ha editat un facsímil a partir de dos exemplars d'una revista feta el 1936, poc abans de l'inici de la Guerra Civil, per nens d'entre 8 i 13 anys que anaven a l'escola de Fígols. Tal com informa l'ACN, la iniciativa neix arran de la localització d'aquests documents en una maleta, aquest mes de març i per part d'una veïna del poble, Mar Garcia. Ella mateixa va pensar aleshores que als veïns els emocionaria llegir els articles que al seu dia van escriure familiars seus, com ara els pares o avis. Aprofitant la diada de Sant Jordi, s'ha presentat la publicació, de la qual s'han editat 180 còpies gràcies a la implicació de l'Ajuntament de Fígols i Alinyà, l'associació Lo caliu figolà i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

L'Associació Cultural Cambuleta ha presentat aquest Sant Jordi el que és el novè integrant de la col·lecció de contes infantils escrits en pallarès. Tal com informa l'ACN, L'Aurellut, igual que la resta de contes, incorpora un gruix important de paraules en pallarès, una guia de lectura i un CD perquè els més petits puguin escoltar-ne la pronúncia. Aquesta col·lecció de contes té com a objectiu donar a conèixer el pallarès, fer que els nens l'estimin i que el parlin per intentar evitar-ne la desaparició. L'Aurellut va néixer durant el confinament arran de dos concursos, un de contes i un d'il·lustració, per intentar ajudar el sector. Marta Gimeno i Anna Mongay en van resultar guanyadores. L'estudi pallarès PiriNoise s'ha encarregat de posar veu al conte.

Els carrers i places de moltes poblacions de l'Alt Pirineu i Aran han tornat a omplir-se aquest divendres per celebrar Sant Jordi, després que la pandèmia obligués a suspendre l'edició de l'any passat. Tot i les restriccions derivades del covid-19, les parades han tornat a omplir l'espai públic i la gent ha aprofitat per anar-hi a comprar llibres i roses, com abans de la pandèmia.

El Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB-CESIC ha documentat, en un indret de 101,03 hectàrees de la Vall d'Àssua (Pallars Sobirà), 3.940 gravats localitzats en 372 roques. Segons recull l'ACN, la documentació va començar l'any 2019 per encàrrec de Cultura i ha finalitzat aquest any. Es tracta de gravats de l'edat mitjana (segles XIV-XV) i, a molt estirar, inicis d'Època Moderna. Entre els elements que permeten l'aproximació cronològica destaquen col·leccions d'armes militars, vestits, elements singulars com ballestes o cornamuses i inscripcions. Una de signada per Pere Arnau i amb data 1319 és la més concreta que s'ha trobat. La gran quantitat i qualitat de gravats concentrats en un mateix indret converteixen aquest espai en un lloc únic del Pirineu.

Les principals poblacions de l'Alt Pirineu i Aran tornaran a celebrar enguany Sant Jordi, després que la pandèmia obligués a suspendre l'edició de l'any passat i a fer-ne una edició reduïda al juliol. Tot i això, el d'enguany serà encara un Sant Jordi atípic a causa de la pandèmia i les activitats, així com la col·locació de les parades de llibres i roses, s'hauran de fer seguint els criteris de seguretat i prevenció establerts per fer front a la pandèmia.

Històricament, abans de l'obertura de la carretera actual a finals del segle XIX, el pas de Tresponts que comunica la plana de l'Urgellet amb la vila d'Organyà havia estat un pas molt complicat, entre cingles i estimballs, que només podia superar-se amb la construcció de ponts i altres obres d'infraestructura. Encara actualment es poden contemplar en alguns trams d'aquest congost les traces d'antics camins i ponts, que resseguien les seves parets escarpades i que creuaven el riu en alguns punts determinats. Tradicionalment s'ha atribuït l'obertura del pas de Tresponts al bisbe Ermengol d'Urgell i, si bé hi ha evidències que aquestes obres havien engegat en un moment anterior al seu pontificat, la seva activitat de promoció de les obres viàries al voltant de la Seu d'Urgell és innegable, tal com testimonieja la mort del bisbe en un accident durant una visita d'obres al Pont de Bar l'any 1035.