Un dels principals anuncis del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, després de l'última Junta de Seguretat de Catalunya, el 5 de desembre, va ser la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al 112. "A partir de demà qualsevol trucada d'auxili per una emergència tindrà una resposta molt més ràpida", va dir el ministre. Aquest acord ha aixecat molta polseguera: el president de la Generalitat, Salvador Illa, compareixerà dimecres al Parlament per parlar-ne a petició de Junts, ERC, els comuns i la CUP. Els republicans fins i tot han dit que si s'arriba a implementar perillen els pressupostos. Ara bé, es tracta d'un anunci que no és nou; de fet, és un acord que s'ha treballat entre els dos governs des de fa vuit anys.

Els Mossos d’Esquadra podran ampliar la plantilla fins als 22.006 agents. És un dels acords de la Generalitat i el govern espanyol fruit de la Junta de Seguretat de Catalunya, que s’ha reunit aquest migdia després de tres anys sense fer-ho. La policia catalana tenia un topall de 18.267 agents que s’estava a punt de superar amb les promocions dels últims anys –ara són 17.900–, i per això calia augmentar el sostre: s’ha pactat que a partir d’ara s’hi puguin incorporar 3.739 efectius més. L’acord implica que els Mossos podran convocar noves promocions –es preveu que cada any se’n faci una d’entre 800 o 900 agents– per compensar les baixes que tindrà la plantilla, sobretot quan es comenci a aplicar la prejubilació que continua pendent al cos.

Els delictes desconeguts per la policia reben el nom de xifra negra i se sospitava que la violència masclista s’havia denunciat menys durant el confinament pel covid, perquè les víctimes havien estat tancades a casa. La realitat és que els pocs delictes que creixen a Barcelona el primer semestre d’aquest any respecte al 2020 són contra les persones. Els de violència de gènere augmenten de 1.143 casos a 1.327 –un 16% més–, mentre que els de violència sexual, tant abusos com agressions, passen de 296 a 394, un 33% més. La cap dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, la comissària Marta Fernández, creu que la xifra negra de la violència masclista ha “aflorat” perquè s’han reforçat els grups d’atenció a les víctimes. Pel que fa a la violència sexual, ha precisat que una part dels abusos i les agressions que s’han conegut ara –51 casos– havien passat abans.

Després que Barcelona hagi tancat el primer semestre amb un augment dels delictes del 9,3%, sobretot dels robatoris violents (un 31% més que fa un any), s'ha reunit la Junta Local de Seguretat de la ciutat. A la trobada, on han assistit representants del departament d'Interior, de l'Ajuntament, dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Urbana i de la judicatura, entre d'altres, s'ha concretat el pla estratègic que havia anunciat el Govern per frenar els delictes a Barcelona. Un dels punts és potenciar la investigació, amb la participació de la Comissaria General d'Investigació Criminal dels Mossos, en sis àmbits: al districte de Ciutat Vella, els furts, les estrebades, els narcopisos, la delinqüència a les zones turístiques i les agressions sexuals als espais d'oci. El director dels Mossos, Andreu Martínez, ha valorat que "no serveix de res" fer accions contra lladres concrets perquè s'ha d'actuar contra els grups criminals, "que són estructures que requereixen una investigació".

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha demanat "mantenir la bandera del diàleg" en la presa de possessió del nou cap superior de la Policia Nacional a Catalunya, José Antonio Togores. Cunillera ha assegurat que en els pròxims dies es posarà a prova la capacitat de perseverar en el diàleg: "Hi haurà qui tingui temptacions d'agafar vies il·legals i unilaterals que no porten més que a la divisió". En aquest sentit, Cunillera ha fet una crida a la cooperació entre les administracions; per això ha proposat que aquest dijous es reuneixi la Comissió Mixta de Seguretat entre la Generalitat i l'Estat. En l'última Junta de Seguretat, celebrada fa tres setmanes, es va decidir reactivar aquesta comissió que ha de fer seguiment dels pactes acordats.

Des del març del 2009, la Junta de Seguretat –l’òrgan pensat perquè el Govern i l’Estat arribin a acords en matèria de seguretat a Catalunya– s’havia reunit dues vegades: la primera va ser el juliol de l’any passat i va servir per acordar la integració dels Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). El llavors ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en va sortir sol i va comparèixer abans que el conseller Jordi Jané. La segona convocatòria la va fer Carles Puigdemont just abans de l’1 d’octubre. Els caps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van plantar l’expresident, i el ministeri només hi va enviar el seu número dos. Dues imatges molt diferents de la que van escenificar ahir el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el ministre Fernando Grande-Marlaska, junts als faristols i amb Buch parlant en primer lloc. L’acord és el mateix que el del juliol de fa un any, però aquest cop amb un termini concret. En un màxim de 30 dies Catalunya tindrà un representant permanent al CITCO, amb possibilitat de tenir accés a la mateixa informació que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i un contacte més directe amb l’Europol.

La Junta de Seguretat convocada per a aquest dijous abordarà, finalment, el conflicte pels llaços grocs a l'espai públic. El president de la Generalitat, Quim Torra, presidirà la trobada, en la qual també participarà el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. La Generalitat és qui convoca la reunió i, per tant, configura l'ordre del dia. Segons fonts del departament d'Interior, però, els punts que s'han de tractar a la reunió s'han consensuat amb el ministeri de l'Interior perquè tenen la voluntat que "la junta vagi bé". Així, han incorporat un punt a l'ordre del dia que girarà al voltant de "l'anàlisi de la seguretat pública a Catalunya", un punt en què està previst que el ministeri posi sobre la taula "la convivència a l'espai públic" i on s'abordi el conflicte dels llaços en l'espai públic.

La Junta de Seguretat de Catalunya ja té data: es reunirà el dijous 6 de setembre a les 12 del migdia al Palau de la Generalitat. El president Quim Torra serà qui encapçalarà la trobada. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va proposar al Govern una reunió d'aquest òrgan, que es va reunir l'any passat després de set anys sense fer-ho.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, manté la seva intenció de tractar sobre la polèmica dels llaços grocs a la via pública en la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya que s'hauria de celebrar d'aquí uns dies. Després que aquest dilluns el conseller d'Interior, Miquel Buch, rebutgés aquest punt de l'ordre del dia al·legant que els Mossos tenen competència exclusiva en ordre públic, el ministre ha respost en una altra carta que la llei orgànica de forces i cossos de seguretat atribueix la prioritat als Mossos però que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional hi poden intervenir si ho "estimen necessari". Aquest punt discordant pot fer perillar la celebració de la reunió, ja que l'ordre del dia ha de ser consensuat per les dues parts.

Un any després que la Junta de Seguretat de Catalunya acordés que els Mossos d'Esquadra s'integressin al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l'òrgan estatal de coordinació antiterrorista, avui s'ha posat en marxa el "tràmit final" perquè això sigui una realitat. El director general de la policia catalana, Andreu Martínez, ha explicat que els Mossos s'incorporaran al CITCO "com a membres de ple dret", malgrat que encara no s'ha fixat cap data. Tot i això, Martínez ha subratllat que ara "s'ha arribat al compromís de tancar els serrells tècnics" per fer efectiva la integració dels Mossos al CITCO.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat aquest dilluns al govern espanyol la convocatòria "urgent" de la Junta de Seguretat. Així ho ha traslladat a la delegada de l'executiu de Pedro Sánchez, Teresa Cunillera, amb qui s'ha reunit durant més d'una hora al Palau de la Generalitat.

El ministeri de l'Interior i la Generalitat han acordat aquest dimarts celebrar la Junta de Seguretat de Catalunya el pròxim 10 de juliol, després de mesos de distanciament per intentar consensuar una data per a aquesta cimera, que no es convoca des del març del 2009.

El grup socialista, En Comú Podem, ERC i PDECat han registrat conjuntament aquest dimarts una proposició no de llei al Congrés de Diputats on demanen la convocatòria “immediata” de la Junta de Seguretat de Catalunya, i on insten el govern espanyol a “rectificar” i permetre que la Generalitat de Catalunya faci efectiva l’oferta de 500 places dels Mossos d’Esquadra. La iniciativa pretén que el Congrés insti el govern espanyol a fer aquest pas i abordar en aquesta reunió de la Junta de Seguretat tant la integració dels Mossos d’Esquadra a les meses d’avaluació de l’amenaça terrorista i al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), com el seu accés a les bases de dades de l’Europol.

"Un radar no pot ser recaptatori, i si n'hi ha, s'han d'analitzar", ha assegurat el conseller d'Interior, Jordi Jané, després que l'ARA hagi avançat aquest dilluns les dades de multes i recaptacions dels 233 radars de trànsit de les carreteres catalanes i els 13 de l'Ajuntament de Barcelona. En total, han ingressat 253,7 milions d'euros en multes. Això és més que tot el pressupost que la Generalitat destina al foment de l'activitat econòmica, que inclou turisme, consum i indústria. De mitjana, cada dia 2.245 conductors són sancionats per prémer massa l'accelerador.

El conseller Jordi Jané ha reclamat aquest dimecres al nou ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, en la primera reunió entre els dos polítics a Madrid, que se celebri finalment la Junta de Seguretat abans de finals d'any. Es tracta del principal òrgan de coordinació policial entre el govern espanyol i la Generalitat i des del 2009 que no es reuneix. L'últim com que Jané va demanar-ho a l'Estat, Jorge Fernández Díaz -llavors ministre- va al·legar estar en funcions per no coordinar-se. La trobada d'aquest dimecres ha durat una hora i quart i ha acabat sense cap acord. Jané i Zoido, però, s'han emplaçat a reunir-se de nou les pròximes per concretar una data per a la Junta de Seguretat, que el conseller confia que se celebri abans de finals d'any o principis del 2017.

El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha retret avui al Parlament que, després dels atemptats de París i de Brussel·les, el govern espanyol continuï evitant que es convoqui el principal òrgan de coordinació policial entre Espanya i Catalunya, la Junta de Seguretat. Arran d'una interpel·lació del diputat de CSQP Josep Nuet, el conseller ha explicat que havia reclamat la reunió en dues cartes diferents al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i que l'única resposta que ha rebut és que el govern espanyol està "en funcions" i no pot tancar nous acords.