Durant la vida fèrtil, la meitat de la població utilitza productes menstruals diversos dies cada mes. El seu ús continuat en contacte directe amb els genitals exposa les persones menstruants a les substàncies químiques presents en la seva composició. Entre elles hi ha els plastificants, que normalment s’afegeixen als plàstics per fer-los més flexibles, i que poden ser perjudicials per a la salut. És el cas dels ftalats, que actuen com a disruptors endocrins i que se sap que hi estan presents en altes concentracions. Fora dels ftalats, però, fins ara es desconeixia quins altres additius hi havia en els productes menstruals.

Els mites al voltant de la menstruació i, en general, de la salut sexual femenina no són pocs. La falta d'investigació mèdica del cos de la dona, però també els tabús i el sexisme, han fet que moltes problemàtiques s'expliquessin en secret o se solucionessin a través del boca-orella i la medicina popular. Una de les creences més esteses és que banyar-se durant la menstruació fa que el sagnat es talli: t'expliquem per què no és veritat.

Amb vuit anys acabats de fer, la Lua va començar a dir que li feien mal els pits i la seva mare, Marcela Sáenz, que és infermera, es va adonar que ja li havia aparegut el botó mamari –creixement dels pits–, que és, generalment, el primer senyal d’inici de la pubertat en nenes. "Vaig veure que no era normal, que era massa aviat, i vam anar al CAP per fer una valoració i d’allà ens van derivar a l’endocrí a l’Hospital Sant Joan de Déu", explica la mare de la Lua. Allà li van fer proves, com analítiques i una radiografia òssia de la mà, per valorar si el seu creixement es corresponia amb la seva edat. També van valorar el seu pes en néixer i la seva evolució.

El dia 11 de febrer celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Sembla mentida que encara necessitem recordatoris de la necessitat de visibilitzar les dones científiques i promoure vocacions, però aquest any m’agradaria també recordar que –potser a conseqüència del fet que no es va afavorir durant anys que les dones poguessin accedir a les carreres de ciències– les dones no hem sigut subjectes d’estudi de la recerca biomèdica. Suposo que érem considerades poc importants. Se’n sap poca cosa, de la fisiologia i el metabolisme del sexe biològic femení, més enllà de la seva capacitat per a engendrar i parir fills. La infertilitat és un tabú, i de la menopausa no se’n parla. Ni tan sols a la vellesa som iguals els homes i les dones, i ni els medicaments, ni les dosis, ni les malalties que ens afecten són similars o equiparables.

Només un de cada deu astronautes és una dona i aquest biaix de gènere limita el coneixement que es té sobre com pot reaccionar el cos femení a l'espai. La nova edició de la popular missió Hypatia, en què l'única tripulació íntegrament de dones de l'associació Hypatia Mars viatjarà a l’estació analògica de Mart, la Mars Desert Research Station (MDRS), al desert de Utah, té per objectiu posar-hi el focus i estudiar l'adaptació dels cossos de dones en un entorn semblant al Planeta Vermell. Per exemple, mitjançant els cicles menstruals, la nutrició o l'activitat física.

A partir de la pubertat fins a la menopausa, si no hi ha cap condició que ho alteri, totes les dones experimenten el cicle menstrual. És un procés fisiològicament complex que es repeteix aproximadament cada 28 dies. Una de les fases d’aquest cicle, possiblement la més coneguda socialment, és la menstruació. Durant la menstruació el revestiment de l'úter, anomenat endometri, s'elimina en forma de sagnat menstrual. Hi ha persones a qui la menstruació genera dolor i malestar, i en general moltes dones diuen que se senten pitjor físicament i anímicament, i que això impacta negativament en el seu rendiment físic i mental.

Durant la pandèmia, moltes dones van notar que les seves regles tenien alteracions i que sagnaven més abundantment que abans, o també se'ls alterava el calendari amb retards que fins aleshores no havien notat. Sense cap evidència ni cap explicació, n'hi va haver que ho van atribuir a haver passat la covid. Ara, però, un equip d'investigadors han conclòs que aquestes irregularitats en el cicle menstrual es van deure a l'estrès psicològic provocat per mesos de confinament i restriccions, més que no a la mateixa infecció del virus. En canvi, anteriors estudis sí que van vincular la vacuna contra el coronavirus amb alteracions temporals de la regla.

Un nou estudi sobre tampons ha despertat preocupació entre les dones. La investigació, publicada a la revista Environment International, ha demostrat que hi ha uns 16 tipus de metalls diferents en una àmplia gamma de tampons venuts als Estats Units i Europa. Des que la notícia es va publicar, les xarxes socials han bullit amb comentaris d'alarma per part d'usuàries que diuen coses com "Molt amables per dir-nos que han trobat plom i arsènic als tampons que faig servir des que fa vint anys vaig començar a tenir la regla".

Llegeixo a l’ARA que “un estudi pioner realitzat a Catalunya alerta que el 70% de les noies abandonen la pràctica esportiva durant l'adolescència” (i que abandonin vol dir que en feien). L’han coordinat les doctores Anna Puig-Ribera i Montserrat Martín-Horcajo, que diuen: "La menstruació és un tema que apareix molt. Els canvis corporals fan que se sentin incòmodes i insegures. [...] Les pors creixen i la roba esportiva, que és curta i estreta, no hi ajuda. Tenen la sensació que si es taquen una mica es notarà molt".

¿I si els diputats que han de votar si França posa en marxa una baixa menstrual experimentessin el dolor intens de les regles doloroses? ¿Canviaria el seu punt de vista? Dos diputats ecologistes francesos, Marie-Charlotte Garin i Sébastien Peytavie, impulsors del projecte de llei que preveu una baixa menstrual de fins a 13 dies cada any, ho han posat en pràctica. Dies abans de la votació a l'Assemblea Nacional francesa, Garin i Peytavie han fet provar a diputats de formacions polítiques de diferents colors, de dretes i d'esquerres, un simulador de regles doloroses per sensibilitzar-los sobre la qüestió.

El doctor apunta, astorat, els resultats de l’estudi. Per alguna raó, potser l’alimentació, les noies tenen regles molt abundants, doloroses, incapacitants i –això és molt sorprenent– molt més seguides que les seves mares. Esclar que són noies d’entre dotze i setze anys i els seus cossos s’estan formant, però això? Això és molt més que “cicles erràtics”.

La consellera d’igualtat i feminismes, Tània Verge, ha anunciat que “comença la distribució gratuïta i universal de productes menstruals reutilitzables”. Llegeixo als mitjans que “les dones i persones menstruants” ja podem anar a recollir “una copa menstrual, unes calcetes menstruals o dues compreses de tela”. Això, es veu, garanteix “el dret a l’equitat menstrual”. 2,5 milions de “persones d’entre deu i seixanta anys” amb ambicions menstruals equitatives podran anar a buscar el lot (tot i que, sovint, no hi ha equitat en el sagnat i hi ha qui sembla La matança de Texas i gasta més producte). Del redactat m’agrada molt una qüestió que ja havia observat en el meu pas per l’escriptura en revistes femenines (que, fa temps, et pagaven per fer reportatges periodístics boníssims): no es pot dir, mai, la paraula calces. Sempre has de dir calcetes. En espanyol, braguitas. Em sembla que això l'hi havia sentit dir, també, a la Lucía Etxebarria.

Les cues virtuals de fins a cinc minuts per accedir al codi QR que permet recollir els productes reciclables gratuïts per a la regla reflecteixen la bona resposta social a la iniciativa de la conselleria d'Igualtat i Feminismes. Calces i copes menstruals i compreses reciclables s'han començat a repartir aquest dilluns a les farmàcies catalanes per combatre l'anomenada pobresa menstrual. Tot i que no hi ha dades de quantes dones, d'entre 10 i 60 anys, han retirat un dels tres productes en oferta, des del departament de Tània Verge han comentat que hi ha hagut una molt bona resposta. La recollida es podrà fer durant tot aquest any, i només es podrà fer una retirada per dona.

Unes 38.000 dones i persones menstruants han passat per la farmàcia per recollir un dels tres productes per a la regla reciclables i de franc que s'inclouen en la nova campanya del departament d'Igualtat i Feminismes per lluitar contra la pobresa menstrual. En el dia de l'estrena d'aquesta iniciativa pionera al món, dilluns, es van fer més de 166.000 descàrregues del codi QR que permet beneficiar-se d'una copa menstrual, unes calces menstruals o dues compreses reutilitzables gratuïtes. Per al Govern, la resposta és un "èxit rotund", que demostra que la iniciativa "era esperada" per una bona part de la població, en paraules de la portaveu, Patrícia Plaja.

Les farmàcies catalanes començaran a repartir productes ecològics per a la regla de manera gratuïta durant el primer trimestre del 2024. Uns 2,5 milions de dones podran anar-hi a recollir unes calces menstruals, una copa menstrual o una compresa de roba descarregant-se un codi QR que és a l'aplicació La Meva Salut i bescanviant-lo a les farmàcies adherides. Es tracta d'una mesura contra la pobresa menstrual pionera a tot el món, ja que Catalunya es converteix en el primer país que reparteix universalment productes menstruals reutilitzables dins d'un pla "ambiciós", "transformador" i "feminista", en paraules de la consellera Tània Verge.

La pobresa menstrual ha entrat en l'agenda política i ja hi ha uns quants governs, entre ells el de la Generalitat, que estan plantejant polítiques de gratuïtat d'alguns productes o que es reparteixin entre els col·lectius més vulnerables. Dades com les que aquest dijous fa públiques el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ajuden a fer-se una idea del problema. Un 23% de les dones asseguren que han hagut de reutilitzar productes d'un sol ús, com compreses i tampons, per motius econòmics, tot i que hagin perdut part de la seva eficàcia. A més, el percentatge puja quan se'ls pregunta si fan servir el producte menstrual que voldrien: un 44% afirmen que no fan servir els productes que voldrien perquè són massa cars.

La menstruació, malgrat que és una experiència compartida per milions de persones a escala mundial, continua essent un tabú per a massa gent. Fins i tot la ciència l’ha tractat ben poc. Tant és així, que tot just aquest mes d’agost s’ha publicat el primer estudi que utilitza sang real per analitzar la capacitat d'absorció dels productes per a la menstruació. Sí, sí, aquest mes d’agost dels anys 20 del segle XXI i no pas del segle XX! Per testar-ho normalment s’utilitzen altres líquids, com ara solucions salines, que certament no es corresponen amb la realitat fisiològica. 

Cada 28 dies aproximadament, durant 35 o 40 anys, totes les dones sagnen. Des de fa segles la meitat de la població té la menstruació, "però en el camp de la ginecologia no s'hi ha donat importància, no representa cap èxit estudiar-ho", explica la ginecòloga Enriqueta Barranco (Granada, 1950). El primer dia que va entrar al laboratori de la Facultat de Medicina de Granada amb provetes que contenien la sang menstrual de 25 dones, els tècnics se la van quedar mirant amb escepticisme: "Quan vaig començar l'estudi em van tractar de boja".

Aquest mes de maig es començarà a repartir un estoig amb productes menstruals reutilitzables entre totes les noies i persones menstruants d'entre 14 i 15 anys. El kit es distribuirà a tots els instituts públics i concertats, el rebran gairebé 42.000 alumnes, i constarà d'una copa menstrual, unes calces menstruals i una compresa de tela. L'acció forma part del Pla d’Equitat Menstrual que ha engegat el departament de Feminismes amb un triple objectiu: empoderar l'alumnat, lluitar contra la pobresa menstrual i reduir l'impacte mediambiental que provoquen els productes d'un sol ús. Aquesta és una de les primeres actuacions del pla que s'estendrà fins al 2025, però es trobarà amb un problema: la majoria dels lavabos dels instituts no estan habilitats per poder netejar els productes menstruals que es repartiran d'aquí a poques setmanes.