Només 48 famílies vulnerables tenen instal·lat un comptador social de llum a Catalunya. Dos anys i mig després que s'anunciés la mesura en el marc d'un conveni entre la Generalitat i Endesa per evitar les punxades elèctriques i els riscos que això comporta, el que havia de ser una mesura estrella contra la pobresa no passa de dades d'un tímid pla pilot. Sobre aquesta poca implementació ha posat aquest dilluns el focus la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentació al Parlament del seu informe per analitzar les polítiques públiques contra la pobresa energètica. Per a la síndica, ja s'haurien d'haver instal·lat "milers" de comptadors per tot el país, tenint en compte que Catalunya està en el top 10 de països europeus amb més habitants empobrits i que en una dècada s'ha gairebé quadruplicat la població que no es pot permetre mantenir casa seva a una temperatura adequada. A Espanya la xifra s'ha doblat, fins a situar-se en el 17% el 2022. "Catalunya està en posició de fragilitat en pobresa energètica", ha deixat dit davant dels diputats.

Fa un parell de setmanes va transcendir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia anul·lat la sanció de mig milió d’euros a Gas Natural –ara Naturgy– per la dona morta a Reus a qui va tallar la llum. Però aquesta decisió no és una excepció perquè les elèctriques han esquivat més de la meitat de les multes per incomplir la llei de pobresa energètica, la 24/2015, que obliga a demanar un informe als serveis socials abans de deixar sense electricitat, llum o gas un habitatge per no pagar les factures. L’Agència Catalana del Consum ha posat 162 sancions a les companyies per saltar-se aquesta llei, però les empreses han recorregut a la justícia i els jutges n’han tombat 89, més de la meitat, segons dades a les quals ha tingut accés l'ARA.

La Generalitat, administracions locals i entitats socials han mostrat unitat aquest dimarts per demanar de manera conjunta a Endesa que signi el conveni que ha de permetre acabar de desplegar la Llei 24/2015 per afrontar l'emergència en l'àmbit de la pobresa energètica i tenir un marc jurídic estable a partir d'ara. El conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, ha explicat que el bloqueig és perquè Endesa vol una solució pel deute acumulat des del 2015. Les administracions i les entitats volen que l'elèctrica l'assumeixi totalment (és a dir, que perdoni aquest deute a les famílies vulnerables) i asseguren que la negativa és el que manté el conveni sense signar. Per la seva banda, la companyia respon que, des de l'inici de les negociacions, la condició indispensable és que les factures acumulades es cofinancin entre l'elèctrica i les administracions i que la llei es desplegui amb els protocols corresponents, que estipulin clarament qui és el responsable d'aquestes factures.

La llei catalana de pobresa energètica impedeix, des de fa quatre anys, que les companyies subministradores tallin la llum a les famílies vulnerables. En aquest temps, però, les administracions públiques i les empreses no han arribat a cap acord que concreti qui s’ha de fer càrrec de les factures impagades. I això, a la pràctica, ha fet que el deute vagi creixent -ara supera els 21 milions d’euros- mentre ningú sap encara qui l’eixugarà. Aquest estiu, però, ha arribat el punt d’inflexió: a principis d’agost Endesa va proposar a les administracions públiques assumir a mitges el deute i després va enviar una carta als consistoris en què els deia que, si no assumien l’altra meitat, iniciarien procediments a partir de l’octubre per tallar la llum a les 25.000 famílies amb impagaments pendents, que es consideren en situació de vulnerabilitat.

Endesa ha fet pública aquest dijous una proposta a les administracions públiques per acabar amb el deute que generen els impagaments per pobresa energètica. L'elèctrica ha proposat per carta als ajuntaments que tenen famílies vulnerables cofinançar el deute acumulat al 50%: és a dir, pagar a mitges les factures de les famílies que no hi poden fer front. La companyia ha explicat que ho fan "després de l’aprovació de la llei catalana 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica", que preveu acords entre l'administració i la companyia per revertir aquesta situació. "L'objectiu és donar una solució a les persones en situació de vulnerabilitat abans de l'hivern vinent", ha explicat Endesa en un comunicat.

Les companyies elèctriques no podran tallar el subministrament de llum a les persones que en depenguin per un tractament mèdic o per a la seva salut, sigui quina sigui la situació en què viuen, en pisos legals o bé ocupats. "Es tindrà en compte la targeta sanitària i la situació mèdica de la persona, no pas si és titular d'una línia o no o si la seva situació és regular o no", ha explicat aquest dijous al matí la consellera de Salut, Alba Vergés.

L'alcaldessa de Barcelona ha definit el món local com la "trinxera" en la lluita contra la pobresa energètica durant el 2n Congrés Català de Pobresa Energètica, que se celebra aquest dijous i divendres a Barcelona. Colau tornava a recordar així que són els ajuntaments les institucions que estan evitant que milers de famílies es quedin sense aigua, llum i gas cada mes a Catalunya. En el cas de Barcelona, Colau ha dit que el consistori ha aturat 10.000 talls de subministrament en l'últim any i mig.

"Em feia moltíssima por ocupar un pis buit, sobretot pels nens, però no vaig veure cap altra sortida". El malson de la Maria, que utilitza un nom fictici, i els seus dos fills, de 8 i 20 anys, va començar l'any passat. Després d'arrossegar durant mesos una lesió al genoll, va haver d'agafar la baixa mèdica a l'empresa on treballava, i ara continua pendent d'una operació. "Guanyava 800 euros i en pagava 600 de lloguer. Ho tenia tot legal, els papers, la feina, el pis... La situació era complicada –admet–, però anava trampejant amb 200 euros per pagar el menjar i ajornava algun rebut, que pagava de seguida que podia", explica aquesta dona de 38 anys, que viu sola després de separar-se del seu marit per presumptes maltractaments.

138 trucades en tres mesos. L'Encarna explica que cada dia li sona el telèfon "a deshora". El missatge pot canviar, però l'exigència sempre acostuma a ser la mateixa: "Tens 48 hores per pagar les factures. Si no, et tallarem la llum". Són les trucades que rep d'un bufet d'advocats que li reclama les factures de llum que no ha pagat, que pugen a gairebé 600 euros. Ella és una de les víctimes de l'assetjament que l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ha fet arribar a l'Agència Catalana del Consum. L'entitat ha denunciat que la llei contra la pobresa energètica –la 24/2015– assegura que les famílies vulnerables tenen garantits els subministraments d'aigua, llum i gas, malgrat que no resol què passa amb els deutes que arrosseguen.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat al Tribunal Suprem un recurs contra el reial decret de l'Estat que regula el bo social i la figura del consumidor vulnerable. Creu que aquesta regulació no s'adiu a les necessitats de les persones vulnerables. "Estem convençuts que hem de defensar el que volem i rebutgem aquest bo social que s'ha fet d'esquena a la ciutadania, que només respon als interessos de l'Estat i se situa al costat de les elèctriques", ha denunciat la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz. L'Ajuntament considera que el reial decret 897/2017 de l'Estat és contrari a la Constitució i a la directiva 2009/72 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea que regula el mercat elèctric.

La magistrada del jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona ha anul·lat el protocol dedicat a l’aplicació de la llei contra la pobresa energètica del 2015, segons s'ha comunicat avui. La sentència dona la raó al recurs que havia presentat Endesa, que al·legava que l’Agència Catalana de Consum (ACC) no era un organisme competent per aprovar aquest protocol. Tot i això no es preveu que aquesta decisió canviï res, segons la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano. “Les empreses hauran de continuar demanant com fins ara els informes als serveis socials dels ajuntaments abans de fer cap tall de subministrament, la llei és prou clara i el protocol només era una guia”, afirma.

La Fundació Gas Natural Fenosa i la Creu Roja han signat avui un conveni de col·laboració per ajudar els col·lectius afectats per la pobresa energètica a Espanya. Amb l'acord, ambdues entitats es comprometen a assessorar les famílies en situació de vulnerabilitat energètica en afers relacionats amb el consum d'energia, l'eficiència energètica de les llars, les factures, etc. El conveni permetrà, segons Gas Natural Fenosa, la millora de la eficiència energètica de les llars vulnerables a través de millores en la instal·lació elèctrica dels domicilis, l'aïllament dels edificis o el subministrament energètic.

L'Ajuntament de Badalona està avaluant aturar els pagaments a les empreses de subministrament energètic que no subscriguin el conveni amb les administracions públiques contra la pobresa energètica. Segons aquest document, que es va signar el passat gener, les subministradores haurien de cobrir, com a mínim, la meitat del cost de la pobresa energètica, inclosa la despesa que suposa a les administracions la gestió d'aquest tràmit.

“Podran guanyar temps però anirem fins al final: aconseguirem que les elèctriques compleixin la llei contra la pobresa energètica”. Amb aquesta piulada a Twitter, l’alcaldessa Ada Colau refermava ahir la batalla legal per defensar els termes del contracte elèctric municipal, anul·lat després que Endesa l’impugnés davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.

L'Aliança contra la Pobresa Energètica ha denunciat a Gas Natural per haver tallat la llum a Manuela i a la seva filla Visi, residents a Badalona i amb uns ingressos de 700 euros mensuals, el passat mes d'octubre i per la nova amenaça de la companyia de tornar-ho a fer.

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha presentat una querella criminal contra Gas Natural per un delicte d'homicidi imprudent en comissió per omissió en el cas de la dona de 81 anys que va morir dilluns passat a Reus a conseqüència de l'incendi provocat per una espelma. Segons explica l'ACN, que ha tingut accés a la querella, la denúncia s'ha presentat al jutjat d'instrucció número 3 de Reus contra els responsables que van donar l'ordre de tallar el subministrament elèctric de l'immoble i contra la pròpia empresa mercantil, Gas Natural SDG SA.

Endesa finalment ja no tallarà el subministrament elèctric a les famílies amb risc d'exclusió social a Catalunya. Així ho ha notificat aquest dimecres als principals ajuntaments, deu dies després que el consistori de Sabadell iniciés el procés sancionador contra aquelles empreses energètiques que no complissin la llei contra la pobresa energètica, aprovada pel Parlament fa un any per unanimitat.

Antoni Bassas comenta la cimera al Palau de la Generalitat, la reunió en la que es buscava contestar de manera ràpida la suspensió del Tribunal Constitucional sobre les lleis d'habitatge i pobresa energètica. Aquesta llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya fa nou mesos i va ser recorreguda pel govern espanyol.