"Són proves competencials, però és molt important deixar clar que no són proves de competències bàsiques". Així de taxativa ha estat aquest dilluns la directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació –l'antic Consell Superior d'Avaluació–, Núria Planas, a l'hora de parlar dels exàmens de final d'etapa que des d'aquest dilluns estan passant alguns alumnes de 4t d'ESO. "No són les proves de fa cinc o sis anys, són proves de final d'etapa que mesuren tres nivells d'assoliment", ha insistit la matemàtica.

La nova directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació –l'anterior Consell Superior d'Avaluacions–, Núria Planas, ja va advertir en la seva primera aparició pública que creia que calia modificar les proves de competències bàsiques. Aquest dimarts, el departament d'Educació ha confirmat en un comunicat que "reformula" el calendari d'avaluacions i el seu disseny amb "finalitat de representativitat científica". El canvi més destacat d'aquest nou plantejament d'avaluació dels alumnes catalans és que a partir d'aquest curs les proves de final d'etapa –conegudes com a competències bàsiques– ja no es faran a totes les escoles i instituts del país.

Carles Granell és mestre de primària al Col·legi Sant Lluís del barri de la Prosperitat de Barcelona i professor de didàctica de les matemàtiques a la Universitat de Barcelona. També és membre de la Federació d’Entitats d’Educació Matemàtica de Catalunya (FEEMCAT), que el juliol passat va organitzar a Lleida el Congrés Català d'Educació Matemàtica, on centenars de docents van analitzar l'estat de les matemàtiques i com se'n podria millorar l'aprenentatge.

Aquest dimarts es van fer públics els resultats de les proves orals de català que Educació aplica a totes les escoles i instituts del país. Unes conclusions que mostren com, segons els criteris de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, el 40% dels alumnes té un nivell notable. Les dades també evidencien com hi ha molts més suspesos en català que en castellà (malgrat no arribar al 5%) i com la proporció d'excel·lents entre els alumnes de 6è de primària i 4t d'ESO és més alta en les proves de castellà que en les de català.

Si volem cavalcar un cavall mort, estem condemnats al fracàs per molt que ens entossudim a canviar de cadira de muntar, crear grups d'experts que ens assessorin sobre com millorar-ne l'eficiència, organitzar cursets per als genets sobre constel·lacions familiars o mindfulness, etc. L'únic assenyat és canviar de cavall, especialment si al nostre el van matar les nostres baixes expectatives. Però el més probable és que els nostres debats se centrin en com proporcionar al cavall mort ferradures més innovadores.

De nou, uns mals resultats dels alumnes catalans en coneixements de matèries troncals en les proves de competències bàsiques. La consellera d'Educació ja havia posat la bena abans de la ferida. Però la ferida hi és: no s'assoleix un nivell desitjat en matemàtiques, anglès i ciències, en especial a 4t d'ESO, curs final del cicle obligatori, però també a 6è de primària, on els resultats en matemàtiques han estat els més baixos registrats mai. Seguim sense sortir-nos-en. De fet, fa anys que està perfectament detectat el problema, que està enquistat o fins i tot es fa més gros. No estem aconseguint remuntar. Segurament les responsabilitats estan molt repartides: a les aules, a les famílies, als valors socials, a l'administració, a les desigualtats... Solucions? També cal buscar-les en tots aquests àmbits.

La consellera d'Educació, Esther Niubó, ja va avisar que els resultats de les proves de competències bàsiques d'aquest any –ara anomenades avaluacions de final d'etapa– no serien del tot bons i així ha estat: el nivell de matemàtiques dels alumnes de 6è de primària és el més baix de la història de les competències bàsiques, que van començar a celebrar-se l'any 2009.

Un curs més amb mals resultats a les proves de competències bàsiques, les que determinen el nivell acadèmic dels alumnes catalans. La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha avançat aquest dijous al matí que les proves d'aquest any tampoc han anat bé. "Estem acabant de finalitzar l'estudi, però puc avançar que tampoc no seran els resultats que ens agradarien", ha admès durant una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya.

"Aquest és un exercici de 4t d'ESO: m'estàs dient que els alumnes d'ESO no saben comptar?" Missatges com aquests s'han escampat aquest cap de setmana per les xarxes socials acompanyats d'un problema matemàtic. El Mario, un nen de 7 anys, té febre i els seus pares li van prenent la temperatura durant el dia.

Una bona amiga, professora, m’envia una de les preguntes de matemàtiques de les proves de competències bàsiques. Són unes proves que es fan a quart d’ESO per avaluar si els estudiants han “assolit” els mínims coneixements que se’ls hauria d’exigir per edat. Una de les preguntes comença amb aquest enunciat: “En Mario té 7 anys. Dissabte a les 21.00 h els seus pares han detectat que té febre. Des d’aleshores, li han pres la temperatura diverses vegades. El gràfic següent mostra en quines hores ho han fet i la temperatura obtinguda”.

166.000 alumnes de 6è de primària i de 4t d'ESO faran els pròxims dies les proves de competències bàsiques per comprovar quin és el nivell de coneixements de l'escola catalana. Al costat de les proves PISA, són el principal indicador que tenim. S'hi avaluen les llengües (catalana, castellana i anglesa), les matemàtiques i els continguts de ciència i tecnologia. Després dels descensos postpandèmia, el 2022 hi va haver una certa remuntada, menys en català, que ha encadenat tres anys de retrocés i està en el seu nivell més baix des del 2012. Si aquest any es confirmés la tendència negativa que l'afecta, el català se saldaria per primer cop amb un suspès. Amb tot, la pitjor posició és la de les matemàtiques, que fa quatre anys que no passen el tall mínim exigible, tot i que en fa dos que han experimentat una millora.

Aquest dilluns comença una de les setmanes més decisives del sistema educatiu català. Tot i que per als alumnes les proves de competències bàsiques només són un examen més –de fet, el Govern deixa clar que aquests controls no afecten a l'avaluació final de l'alumne ni determinen si supera o no una etapa educativa–, a l'hora de la veritat són el principal indicador per saber fins a quin punt les mesures aplicades als centres educatius catalans són eficaces.

Que no s’espanti ningú. Aquest titular és únicament una provocació per comprovar que, si el titular d’un article o d’un llibre critica, qüestiona o insulta l’escola, la curiositat del lector augmenta.

Els alumnes de 4t d'ESO tenen el pitjor nivell de català des del 2012. Aquesta és la principal conclusió de les últimes proves de competències bàsiques que han passat els alumnes catalans i que mostren fins a quin punt hi ha un problema amb el coneixement i ús del català entre els més joves. De fet, els alumnes que aquest juny van acabar l'ESO, de mitjana, van obtenir 70,7 punts, de manera que van superar per molt poc el llindar que el departament d'Educació considera “òptim”, és a dir, els 70 punts sobre 100.

Els alumnes de quart d'ESO tenen el pitjor nivell de català des del 2012, és a dir, des que s'avaluen les competències bàsiques. Els 72,3 punts de mitjana del curs 2022-2023 enguany han reculat a 70,7, i superen per poc el llindar que el departament d'Educació considera "òptim", és a dir, els 70 punts sobre 100. Són els resultats de les proves de competències que es fan al final de l'etapa de primària i de secundària i que el departament d'Educació ha presentat aquest dijous coincidint amb la publicació de les notes de tall per accedir a les universitats. Ara bé, malgrat que els estudiants han punxat en la competència de llengua catalana i, més lleugerament, en anglès, les conclusions donen aire a unes generacions molt marcades pels mals resultats de les proves PISA.

L'any 2006 es va celebrar el referèndum de l'Estatut de Catalunya, va entrar en vigor la primera llei antitabac (que encara no preveia prohibir fumar als bars) i va començar a funcionar el carnet de conduir per punts. El mateix any, a la televisió s'estrenava la comèdia adolescent High School Musical i la sèrie Hannah Montana, i una encara desconeguda Taylor Swift llançava el seu àlbum de debut. I, a més de molts altres esdeveniments, l'any 2006 naixien la gran majoria dels més de 42.000 estudiants que aquesta setmana es juguen el futur a la selectivitat. Uns alumnes que s'estrenaran amb l'examen de llengua castellana (que per primera vegada permetrà esquivar les lectures obligatòries) i amb el de llengua estrangera, on gairebé tots els aspirants escullen anglès, però on també es podran examinar de francès, italià i alemany.

A Catalunya més de la meitat (62,5%) de la població de més de 15 anys admet que no sap parlar anglès. Segons l'última enquesta d'usos lingüístics de l'Idescat, només el 36% saben escriure en llengua anglesa i un 45% diuen que l'entenen. Tot i que aquestes dades representen tota la població catalana i no només els alumnes que han estudiat anglès en els últims anys en escoles i instituts, sí que mostren fins a quin punt a Catalunya, així com a l'Estat, encara existeixen certes dificultats per acabar el període escolar obligatori amb un nivell d'anglès considerable. Un exemple el trobem en el fet que, segons l'EF English Proficiency Index –un rànquing mundial que analitza el nivell d'anglès de cada estat–, Espanya és el vuitè país d'Europa amb un nivell d'anglès més baix, només per sobre de països com Albània, Ucraïna, Turquia o l'Azerbaidjan.

El curs que ve s'iniciaran els plans de millora en comprensió lectora i matemàtiques que el departament d'Educació va prometre arran dels mals resultats a les proves de competències bàsiques i a les PISA. Els plans, que aquest dimecres ha aprovat el consell executiu del Govern, s'aplicaran només en uns 200 centres "amb possibilitat de millora", però es preveu que "en un futur" el que s'aprengui en aquestes escoles i instituts es vagi estenent pel territori. D'entrada, en els centres participants, s'incrementaran les hores de matemàtiques entre una i quatre hores setmanals.

Aquest curs, per primera vegada, s'estan fent proves de nivell a tots els alumnes de 4t de primària i de 2n d'ESO de l'Estat per complir amb el que marca la llei d'educació espanyola Lomloe. A Catalunya aquests exàmens, anomenats "proves de diagnòstic", s'estan aplicant durant el mes d'abril i avaluen les competències de cinc àmbits: matemàtiques, llengua anglesa, ciències experimentals i llengua i literatura castellana i catalana. A diferència del que passa amb les tradicionals proves de competències bàsiques (que des d'aquest dimarts faran els alumnes que acaben la primària i l'ESO), la correcció d'aquests nous exàmens depèn del mateix docent que normalment fa classe als alumnes avaluats i no d'un professional extern.

En l'últim any a Catalunya han saltat totes les alarmes a mesura que s'han sabut els resultats de les diverses proves educatives que han anat avaluant els alumnes del país. Primer van ser les proves de lectura PIRLS del mes de maig, després els resultats de les competències bàsiques a principis de curs i, finalment, la desfeta de PISA a finals d'any. Tot i que les xifres més cridaneres eren els resultats dels exàmens, entre les pàgines d'aquests informes també s'analitzaven aspectes que mostren fins a quin punt és important el paper dels pares i l'acompanyament familiar en el rendiment acadèmic dels infants i adolescents.