El nivell de matemàtiques a 6è de primària, el més baix de la història de les competències bàsiques

BarcelonaLa consellera d'Educació, Esther Niubó, ja va avisar que els resultats de les proves de competències bàsiques d'aquest any –ara anomenades avaluacions de final d'etapa– no serien del tot bons i així ha estat: el nivell de matemàtiques dels alumnes de 6è de primària és el més baix de la història de les competències bàsiques, que van començar a celebrar-se l'any 2009.

Tot i que aquest curs la nota mitjana de matemàtiques dels alumnes de 6è ha estat d'un aprovat raspat (és de 70,4 punts, quan es considera que per assolir la competència s'ha d'arribar com a mínim als 70), la caiguda de gairebé quatre punts respecte als resultats de l'any passat ha fet que el nivell de matemàtiques dels alumnes que aquest any han acabat l'escola i ara començaran l'institut hagi tocat fons. En el mateix sentit, a 6è també és molt preocupant el nivell en ciència, tecnologia i enginyeria, l'única competència que té la mitjana suspesa després de passar de 74,3 punts l'any passat a 66,3 aquest curs.

Les bones notícies (relatives) pel que fa al nivell acadèmic dels estudiants d'entre dotze i tretze anys les trobem en les llengües, però no en el català: s'ha millorat en anglès passant dels 73,2 punts de l'any passat als 75,7 d'quest any i també en castellà, dels 73,9 punts de mitjana als 76,5. Pel que fa a la llengua catalana, la mitjana encara continua aprovada tot i haver caigut gairebé un punt respecte a l'any passat i situar-se en els 73,5 punts. Això sí, aquest any la puntuació en català és lleugerament més alta que la dels anys 2022 i 2023.

A l'ESO, tres competències suspeses

Els resultats de les proves de 4t d'ESO tampoc són esperançadors: en tres de les cinc competències avaluades la nota mitjana és d'un suspens, és a dir, per sota dels 70 punts. En aquest curs no s'arriba al nivell mínim per considerar que els estudiants han assolit les competències bàsiques en llengua anglesa, matemàtiques i ciències, tecnologia i enginyeria.

Si ens centrem en les matemàtiques, tot i que hi ha hagut una important remuntada de cinc punts respecte a l'any passat, els 69,8 punts de mitjana d'aquest any suposen que, per cinquè curs consecutiu, els alumnes de 4t d'ESO punxin en aquesta matèria. També la caiguda de gairebé cinc punts (67,9) en ciència, tecnologia i enginyeria suposa que la mitjana d'aquesta competència torni a estar suspesa, una situació que s'ha anat repetint des de l'any 2017, però que el curs passat s'havia aconseguit capgirar arribant als 72,5 punts.

Els alumnes que aquest curs 2024-2025 acaben l'ESO tampoc assoleixen de mitjana el nivell mínim aconsellable en anglès (69,1) que ha caigut quatre punts respecte a l'any passat. En canvi, sí que aproven llengua castellana, si bé la puntuació ha reculat 1,7 punts des de l'any passat fins a situar-se en una mitjana de 74,2.

L'esperança en els resultats de les proves de competències bàsiques la trobem en la remuntada del nivell de llengua catalana a 4t d'ESO. En només un any s'ha passat de l'aprovat just (70,7) a disparar-se cinc punts fins a arribar als 75,1. De fet, el nivell de català d'aquests alumnes és el més alt dels últims quatre anys.

Desigualtat dins l'aula

Més enllà de la mitjana de puntuacions de totes les matèries, la distribució d'alumnes segons el nivell també mostra fortes desigualtats i també certs punts negres. Tant a 6è de primària com a 4t d'ESO ben bé la meitat dels alumnes tenen un nivell baix o mitjà baix en matemàtiques i ciències. A 4t el 44% dels alumnes estan en aquestes dues franges baixes, però al mateix temps, al voltant del 20% dels estudiants tenen un nivell alt, cosa que evidencia la diferència de coneixements que hi pot haver dintre una aula. A 6è la dinàmica es repeteix: el 44% dels estudiants catalans tenen un nivell baix o mitjà baix de matemàtiques i un 18% assoleixen un nivell alt.

En llengües, la proporció d'alumnes que tenen un bon nivell és més alt, especialment en castellà i anglès, ja que el 32% dels estudiants de 6è de primària se situen a la part alta de les puntuacions i els que tenen un nivell baix no arriben al 15%. Pel que fa al català només un 26% tenen un nivell alt (4 punts menys que fa un any). A 4t d'ESO, per contra, no hi ha cap matèria en la qual la proporció d'alumnes amb un nivell alt arribi al 30%. De fet, preocupa que en llengua anglesa només un 15% dels estudiants arriba al nivell màxim. En canvi, el 44% se situen en un nivell baix o mitjà baix.

Plantejar canvis a les proves

La presentació dels resultats de les proves d'aquest divendres ha estat el primer acte públic en el qual ha intervingut la directora de la nova Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, Núria Planas. La directora del que fins ara havia estat el Consell Superior d'Avaluacions –l'organització responsable de les proves de competències bàsiques– ha posat sobre la taula la possibilitat que puguin modificar-se aquests exàmens de cara al curs vinent. Planas ha assegurat que, tal com s'han fet les proves fins ara, no és possible comparar els resultats "científicament" any rere any, ja que no comparteixen prou ítems. Per tot plegat, ha expressat la voluntat de treballar en un tipus de proves més similars a les PISA que permetin una comparació més fiable entre cursos. Ara bé, de moment no s'ha detallat com es voldrien fer aquests canvis.

Una nova prova estatal

El curs vinent el sistema educatiu català aplicarà unes noves proves d'avaluació als alumnes. Tal com ha comprovat l'ARA i ha confirmat el departament d'Educació, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació –l'organisme que s'ocupa d'organitzar, entre altres coses, les proves de competències bàsiques– preveu dins l'organització del curs que ve aplicar "l'Avaluació general del sistema de sisè d'educació primària".

La prova serà de caràcter mostral, és a dir que només la faran alguns dels centres educatius catalans, tot i que Educació encara no ha concretat quantes escoles i, per tant, quants alumnes se sotmetran a aquests exàmens. Tampoc s'ha detallat encara quina serà l'estructura i el contingut d'unes proves que es faran per primer cop el curs 2025-2026 per tal de complir amb el que preveu l'article 143 de la Lomloe, la llei d'educació espanyola. L'article en qüestió apunta que "aquesta avaluació tindrà caràcter informatiu, formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa", però no estableix si els resultats es tindran en compte a l'expedient acadèmic de l'alumne.