A principis de novembre del 2022 la Fiscalia portuguesa ordenava l'escorcoll de la residència oficial de l'aleshores primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, per un presumpte cas de corrupció (alguns van parlar directament de lawfare) que els mesos següents s'acabaria desinflant del tot. Però, per a sorpresa de tothom, en un gir que amb el temps s'ha interpretat com un moviment polític per salvar la seva carrera europea, Costa va decidir dimitir i deixar en paper mullat la majoria absoluta que havia aconseguit a principis d'aquell mateix any. El resultat d'aquesta operació va ser que s'acabés l'aliança socialista ibèrica i Portugal girés a la dreta el 10 de març del 2024.

Convertida la política en una competició en què al final de cada dia es compten els punts que han fet els contendents, al marcador d’ahir hi ha dos grans guanyadors: Pedro Sánchez i Salvador Illa.

"Una ruptura de l’espai significaria un retrocés difícil de superar, que frenaria avenços que la meva funció de verificador m’impedeix de revelar, però no de conèixer". Amb aquestes paraules, el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo, que actua de mediador entre el PSOE i Junts, ha demanat al partit de Carles Puigdemont que retiri el debat sobre la qüestió de confiança al president espanyol, Pedro Sánchez, que s'hauria de votar dimarts al Congrés. Galindo, que segueix l'estat de les converses entre els dos partits, creu que seria un gest dels juntaires que evitaria la "ruptura". Fins ara, el mediador només s'havia expressat públicament un cop: el dia que va començar la mediació.

Sílvia Orriols emprendrà la via de la qüestió de confiança per poder aprovar els pressupostos de Ripoll. Així ho ha anunciat en el ple extraordinari celebrat aquest dilluns al vespre, en què, tal com estava previst, Junts, ERC, el PSC i la CUP han votat contra els pressupostos. “Quin sentit té continuar ocupant aquest govern si cada vegada vostès [els partits de l’oposició] ens estrenyen més la corda? Sense pressupostos, no podrem desplegar el nostre projecte electoral, així que posem el nostre càrrec a disposició”, ha dit a la sala de plens la líder d’Aliança Catalana, que governa a Ripoll amb només sis regidors. És per això que Orriols ha decidit optar per la qüestió de confiança: un mecanisme a l'abast dels alcaldes per aprovar els pressupostos si no troben prou suports per tirar-los endavant.

Dilluns els vaig dir aquí que “els socialistes estan jugant amb foc i aquesta setmana es poden cremar”. I avui es confirma. Vegin aquesta informació que publiquem:

Tot apunta que Pedro Sánchez no se sotmetrà a la qüestió de confiança que Carles Puigdemont li reclama. Per molt que Junts ho plantegi al Congrés, el president del govern espanyol és l'únic que pot activar, prèvia deliberació del consell de ministres, aquest instrument previst a la Constitució. Ara bé, en cas que Sánchez fes cas a Junts, com funcionaria? Què passaria si perdés una hipotètica qüestió de confiança?

El PP i, amb la boca petita, també Vox, han anat deixant un rastre de molles de pa per intentar atraure el PNB i Junts cap a una hipotètica moció de censura contra Pedro Sánchez. Sense èxit. ¿Per què Carles Puigdemont reclama aquest dilluns, en canvi, una qüestió de confiança al president espanyol? Perquè, malgrat la duresa amb què el líder juntaire s'expressa contra el govern de l'Estat, el PSOE i Sumar continuen sent els seus únics socis possibles. Si Puigdemont volgués, Sánchez cauria, però les conseqüències internes –tant per a la militància de Junts com per als seus votants– podrien ser demolidores. Lliurar el govern espanyol en safata a Alberto Núñez Feijóo està descartat. "Plantegem una qüestió de confiança perquè els que li vam fer confiança pensem que no està complint", ha expressat aquest dilluns l'expresident de la Generalitat. Ell, que n'és un expert, perquè el 2016 es va jugar el tot pel tot sotmetent-se a una moció per convèncer la CUP.

Sense el gir a l’esquerra que la CUP reclamava ni avenços en l’exercici de l’autodeterminació, els anticapitalistes consideren que l’aliança amb el Govern està “trencada”. I aquest dijous ho han certificat presentant al ple del Parlament una moció que insta el president Pere Aragonès a sotmetre’s a una qüestió de confiança abans que acabi l’any. Aquest punt formava part de l’acord d’investidura a què van arribar els cupaires amb els republicans, però ERC considera que ja no és vigent pel rebuig de la CUP als pressupostos. La formació anticapitalista, en canvi, reitera que l'acord es limitava únicament a la investidura i no a aprovar els comptes.

El líder de Junts al Parlament, Albert Batet, va avisar aquest dimarts al president, Pere Aragonès, que si no tenien garanties de compliment de l'acord d'investidura demanarien que el cap de l'executiu se sotmetés a una qüestió de confiança. El president, que és qui té la prerrogativa de convocar la qüestió, ho va descartar al moment. Aquest avís de Junts, però, ha fet enervar Aragonès, que aquest dimecres ha convocat de manera extraordinària els consellers i també s'ha reunit amb el secretari general de JxCat, Jordi Turull. Analitzem amb el professor de ciència política de la UOC Ivan Serrano i el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella el moviment de Junts de situar una qüestió de confiança a l'horitzó. D'entrada, no veuen que tingui gaire sentit. Tot i això, aquest dimecres Batet ha refermat que pot ser "una oportunitat" per donar "més garanties i estabilitat" al Govern.

La mala salut de ferro del Govern farà que aguanti un dia més i no es trenqui, però ningú pot garantir que demà no sigui l’últim. Ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), va decidir cessar el vicepresident del seu Govern, Jordi Puigneró (Junts). El motiu al·legat va ser la “important pèrdua de confiança” perquè durant el debat de política general de dimarts no el va informar que Junts, el seu partit, li exigiria que convoqués una qüestió de confiança davant les desavinences entre socis. El vicepresident ha estat el cap de turc d’una jornada intensa que ha posat el Govern al límit del trencament. “És un pas que em dol, però del tot necessari per enfortir el Govern”, ha explicat el president en una compareixença passades les 11 del vespre. De fet, la situació no ha quedat ni de bon tros resolta. JxCat reunirà la seva executiva avui per reaccionar. Ahir al vespre ho van fer de manera breu en un comunicat en què tancaven files amb la tasca "impecable, lleial i solvent" de Puigneró i consideraven que Aragonès "ha vulnerat" l'acord d'investidura. "La decisió del president de la Generalitat de cessar-lo és un error històric que posa en perill la continuïtat del projecte independentista", denunciaven. Dues hores després de l'anunci, Puigneró es va pronunciar per Twitter: "Em poden cessar de vicepresident. El que no cessarà mai és el meu compromís per treballar per la independència de Catalunya", va avisar.

Des que la CUP va votar en contra dels pressupostos, ERC considera que la qüestió de confiança al president Pere Aragonès pactada a mig mandat ja no té sentit. Els republicans esgrimeixen que l'acord implicava el compromís dels cupaires per facilitar la governança i garantir també l'estabilitat pressupostària, i que sense el seu suport als comptes el cap de l'executiu ja no ha de sotmetre's a aquest control parlamentari. "L’acord que vam signar amb la CUP deia que s’havien d’aprovar dos pressupostos i després es plantejaria una qüestió de confiança. De moment no n’hem aprovat ni un amb la CUP i, per tant, a ERC tenim clar que no té sentit la segona part de l’acord. No hi haurà qüestió de confiança", sentenciava la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en una entrevista recent a l'ARA. La formació anticapitalista, en canvi, no ho veu igual i reitera que l'acord es limitava únicament a la investidura i no a aprovar els pressupostos.

Els comuns no salvarien el president Pere Aragonès si ara es presentés a una qüestió de confiança, tot i que li allarguen la mà per tirar endavant polítiques "progressistes i valentes". Així ho ha dit la presidenta d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, en una entrevista a l'ACN. Albiach ha deixat clar, en qualsevol cas, que pertoca a la CUP dir si el cap de l'executiu ha de sotmetre's o no a una qüestió de confiança el 2023, com van pactar en la investidura, tot i que ha assenyalat que també servirà per veure si el president "és de paraula i compleix els acords als quals arriba".

Avui fa exactament un any que Damià del Clot observava el calendari i veia que encara quedaven tres setmanes per saber si la tercera seria l’última com a alcalde d’ERC a Vilassar de Mar. El 2019 es va quedar a un regidor de la majoria absoluta, el que necessitava per aprovar els pressupostos. Es va trobar una “negativa d’entrada” de l’oposició -que va des de Junts fins a Cs-, i va presentar una qüestió de confiança vinculada als pressupostos. Si la perdia, s’obrien 30 dies on l’oposició havia de moure fitxa per presentar una moció de censura i fer caure el batlle. A priori, pot semblar que això “desgasta molt el govern”. Però Del Clot ja ho va fer pensant que era un partit “d’anada i tornada”. El primer matx el va perdre, però va remuntar el segon: l’oposició no es va posar d’acord i els comptes es van aprovar automàticament. “En van sortir més desgastats ells”, explica. Un any després, es torna a plantejar fer el mateix. Això sí, la negativa d’entrada de l’oposició ja no hi és. Aquesta situació no s’havia viscut mai a Vilassar de Mar, i tampoc en municipis com Tortosa, Lleida, Premià de Mar o Mont-roig del Camp.

Feia ja dies que diversos senyals apuntaven en aquesta direcció, però la confirmació no ha arribat fins a l'últim dia de l'any. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha explicat aquest divendres que ha decidit aparcar la qüestió de confiança que havia pactat amb la CUP que se celebraria en l'equador del seu mandat, a principis del 2023. Segons ha explicat en una entrevista amb Efe, el president considera que el rebuig dels cupaires als pressupostos de la Generalitat fa que "no tingui gaire sentit" mantenir aquell compromís. Tot i així, ha assegurat que "en les pròximes setmanes" espera recuperar "les confiances" amb els anticapitalistes perquè tornin a ser un soci estable del Govern.

La legislatura va néixer ja amb un punt d'inflexió al calendari: la primera meitat del 2023. Esquerra va adquirir el compromís amb la CUP que el president, Pere Aragonès, se sotmetria a una qüestió de confiança al Parlament per renovar el suport dels anticapitalistes, fixant una possible data de caducitat al mandat. Ara bé, la trencadissa dins la majoria independentista arran del debat dels pressupostos del 2022 –que el Govern està tancant amb els comuns– ha deixat en l’aire aquest compromís i ara Aragonès no garanteix jugar-se el mandat en una votació al Parlament d'aquí a dos anys. “Els acords programàtics amb la CUP els complirem perquè me’ls crec i són bons per al país. En les properes reunions avaluarem si té sentit la qüestió de confiança. [Amb els pressupostos] Ja hi ha hagut una primera qüestió de confiança", va defensar recentment en una entrevista a La Vanguardia.

Després de tirar endavant la investidura amb la CUP i la tramitació dels pressupostos amb els comuns en només mig any, el Govern ha de decidir qui és el seu aliat estable. ERC i Junts es resisteixen a renunciar a "la majoria del 52%" amb la CUP i confien en mantenir-hi acords en el futur, però de moment ja han aprovat la llei més important de l'any amb els comuns i, ara, per salvar una iniciativa clau també han hagut de recórrer als de Jéssica Albiach. Aquest dimecres el Parlament ha convalidat el decret de renovables amb el sí dels comuns i el no de la CUP, i la setmana després del pacte amb el partit lila pels comptes ha servit per evidenciar que la majoria independentista continua trencada i que l'aliança amb els comuns va més enllà dels pressupostos.

Si no són eleccions, qüestió de confiança. La resposta al Tribunal Suprem no és l’únic que genera maldecaps al Govern. Els pressupostos del 2020 s’han convertit en un caixa o faixa per a la conselleria d’Economia, que capitaneja Pere Aragonès, i l’hipotètic fracàs dels comptes per tercer any consecutiu posaria l’executiu en una situació molt delicada. El vicepresident de la Generalitat ja advertia ara fa uns dies des del Parlament que una nova pròrroga seria “insostenible per als serveis públics del país”. Fins i tot posava en dubte que la legislatura pogués continuar. Divendres va ser el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, qui va posar veu a una de les respostes que es valora dins d’ERC: “Si no hi ha pressupost, hauríem de presentar una qüestió de confiança”.

El Parlament ha reclamat aquest dijous al president de la Generalitat, Quim Torra, que se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions davant la falta de pressupostos i la pèrdua de la majoria parlamentària del Govern. La demanda, inclosa en una moció del PSC, ha tirat endavant gràcies als vots de tots els grups, a excepció d'ERC i JxCat (els partits a l'executiu), i després que la CUP es negués a participar en la votació d'un text que ha qualificat de "presa de pèl". Els anticapitalistes, tot i això, també han reclamat un avançament electoral.

La "cadena de confiances" que Carles Puigdemont es va fixar com a objectiu en la qüestió de confiança del passat 28 de setembre sembla haver-se traslladat a l'opinió pública. Aquesta és, almenys, una de les conclusions que es pot extreure de l'enquesta que ha fet pública aquest divendres el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). El 57% de les persones que van seguir el debat afirmen que el president de la Generalitat en va ser el guanyador, i es consolida com el líder més ben valorat amb una nota mitjana de 6,61. Puigdemont aprova entre els votants de JxSí (8,32), però també entre els de la CUP (7,33) i fins i tot entre els del PSC (5,57). Suspèn, en canvi, entre els de CSQP (4,5), Ciutadans (2,95) i el PP (1,55).

"El Parlament de Catalunya atorga la confiança al president de la Generalitat". Així ha anunciat la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que Carles Puigdemont ha rebut el suport de la majoria del Parlament perquè encari la culminació del procés d'independència i posi en pràctica el nou rumb presentat ahir, que passa per celebrar un referèndum la segona quinzena de setembre del 2017, un cop aprovades les lleis de desconnexió.