La legislatura catalana
Política 16/04/2022

Laura Vilagrà: “Unides Podem podria empènyer molt més a la taula de diàleg”

La consellera de Presidència avisa que no hi haurà qüestió de confiança al president Pere Aragonès

7 min

BarcelonaLaura Vilagrà (Santpedor, 1976) és la consellera de la Presidència (ERC), forma part de la delegació del Govern a la taula de diàleg i pilota les negociacions sobre la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030.

Va dir que si l’Aragó es despenja de la candidatura, Catalunya té els estudis fets per tirar endavant en solitari. Però això no serà així.

De moment tenim una proposta tècnica que planteja fer l’esquí alpí, l’snowboard i l’esquí de muntanya al Pirineu català, i també l’hoquei a Barcelona o en algun pavelló metropolità. El nostre plantejament sempre ha estat millorar instal·lacions i no gastar-nos diners amb nous equipaments, per exemple de salts.

I a Sarajevo?

Es considera aquesta possibilitat. Ja s’hi van celebrar uns Jocs i té un equipament que s’hauria de refer.

¿Estan pendents del que digui el president Lambán?

Després de Setmana Santa tenim una reunió. Però no estem pendents del que planteja Lambán. Tenim una proposta tècnica tancada. Aragó en cap moment hi va aixecar el dit en contra i, per tant, la mantenim.

Però el president Lambán diu que això ho van pactar els tècnics, i que faltava l’acord polític.

La reunió va ser amb el Comitè Olímpic Espanyol i el govern espanyol, i per tant vam validar políticament la proposta. Qui té la pilota a la seva teulada és el Comitè Olímpic, amb qui estic en contacte constant i hi tinc una relació fluïda.

Com es diran aquests Jocs?

No ho hem acabat de tancar, però en traurem l’entrellat aviat. Pirineus és una marca molt potent i Barcelona també. Però no n’hem parlat a fons. Nosaltres plantegem el lideratge català i de Barcelona, però crec que no seria aquest el problema, que ens podríem posar d’acord fins i tot en aquests temes.

¿Vostè creu que hi haurà neu el 2030 al Pirineu?

Tenim estudis que ens diuen que la neu retrocedeix a tot el món, però on plantegem fer els Jocs continuarà havent-hi neu. Estem treballant intensament amb Acció Climàtica i insistim que aquests Jocs seran sostenibles o no seran. La nostra estratègia de desenvolupament per al Pirineu serà una pota de la candidatura si la guanyem. Als Pirineus han de passar moltes coses vinculades a temes de mobilitat, de connectivitat, de millora d’energies renovables, de recuperació, d’hidroelèctriques que ara estan encara en mans privades.

¿I que hagin de ser altra vegada uns Jocs el motor d’aquests canvis no és una mica una vergonya?

Nosaltres diem que ho farem hi hagi Jocs o no. És veritat que hi ha coses que depenen de l’Estat, com la R3, que s’ha de desdoblar, o bé una part de carretera que ens connecta amb l’Aran. No podem tenir uns territoris tan importants tan mal connectats. I, per tant, pressionarem perquè això sigui realitat.

¿Això vol dir que el govern de Catalunya compta que el 2030 Catalunya encara serà Espanya?

Nosaltres treballem intensament cada dia per alliberar aquest país i quan s’obri la finestra d’oportunitat hi serem. No sé si serà el 2030, si serà el 2025, però som un govern independentista i republicà i treballem perquè això sigui possible. Aquesta candidatura va d’esport i d’aprofitar les oportunitats d’uns recursos que no vindrien d’una altra manera i ens sembla que no els podem deixar escapar. També ens serveix per parlar més que mai dels Pirineus. Els hem situat al centre.

¿Formalment el Govern serà neutral en la consulta?

Sí, escoltem a tothom. Ara bé, a nosaltres ens sembla que la nostra proposta és sòlida, que encaixa amb l’Alt Pirineu i Aran i que hem d’aprofitar els recursos que ens vindran. Tots els debats sobre la viabilitat dels Jocs els afrontarem i després la ciutadania decidirà.

Vostès van dir que la taula de diàleg es reuniria a començaments d’any i ja som a Setmana Santa.

Té raó. Sí que tenim reunions discretes o de treball, i la pública vindrà quan tinguem acords concrets i d’entitat per explicar. Espero que sigui aviat i que sigui profitosa.

Abans de l’estiu?

Exactament.

¿Acords sobre autodeterminació i amnistia?

Aquest procés de negociació no és fàcil perquè partim de posicions molt diferents sobre el conflicte polític. Ens sembla rellevant que l’Estat s’hagi assegut a l’altra banda de la taula. Però en qualsevol cas encara no som al final del camí, ens hem donat un temps per treballar-ho i fins i tot hem escrit en algun document que seria dins la legislatura espanyola actual. Ara estem intentant bastir acords que vagin en la línia del que nosaltres sempre havíem dit: autodeterminació, amnistia i desjudicialització de la política.

No serà per a la pròxima taula.

Hi haurà altres reunions de la taula, anem treballant i no és fàcil. Nosaltres tenim un procés d’independència que té el seu camí i sempre hem dit que avaluarem el resultat d’aquesta taula i veurem si és satisfactori o si obrim altres línies.

¿Els acords que poden venir pròximament són en relació al català?

No l’hi puc avançar perquè intentem mantenir la discreció sobre el que parlem. Si no, se’ns fica un focus de pressió massa important.

Tot fa pensar que el govern espanyol no té gaires incentius per negociar res. I que quan no és la pandèmia és la guerra d’Ucraïna.

Hem viscut un calendari complicat en els darrers mesos, però tibem tant com podem el govern de l’Estat perquè s’assegui a negociar.

Pablo Iglesias deia fa uns dies que el problema és que el PSOE no té un pla per a Catalunya. ¿Hi està d’acord?

Podem també és a la taula de diàleg. Com a grup va plantejar la possibilitat de modificar el delicte de sedició i, de moment, no ho hem vist. Podria empènyer molt més. ERC el que fa és obligar el PSOE a seure a la taula, com vam fer amb la investidura. Probablement per iniciativa pròpia no ho faria. I no oblidem que el Consell d’Europa li va dir a l’Estat que acabés amb la repressió, però a la banda catalana també ens deia que obríssim una negociació.

És a dir, que aquesta taula acabarà donant fruits.

Jo crec que acabarà donant fruits si hi treballem amb tota l’energia. Si entres ja derrotat, no anirà bé. Però no som naïfs, i després del marge que ens vam donar obrirem una altra etapa. A totes les persones independentistes que ens interpel·len en relació als fruits de la taula els hem de donar un horitzó. És molt rellevant que el 80% ens diguin que estarien d’acord amb un referèndum acordat, fins i tot és ben vist en electorats del Partit Socialista. I això no impedeix que hàgim de seguir mobilitzant-nos al carrer i a tot arreu per ser cada dia més a les institucions.

Pensa en les municipals?

Tornarem a tenir una palanca de força, però el que hem de fer és anar més a l’una i respectar el que s’ha acordat. Vam estar tres mesos després de les eleccions del febrer de l’any passat per fer un acord amb Junts per Catalunya i amb la CUP. Vam dotar-nos d’aquest temps de negociació. I això no ha de desmobilitzar ningú. Al contrari, al carrer hem de ser sempre els màxims possibles. El que no hem de fer és tirar-nos trets al peu o mirar-nos de reüll, pensar que com que la taula no funcionarà perquè això és una proposta d’ERC, després guanyaré una posició política partidista més interessant. Això és el que ens fa perdre força. El que ens dona força és anar a l’una i, per tant, respectar els pactes.

Van anar a l’una al moment de presentar l’acord pel català a l’escola? Per què no el van defensar amb més convicció?

En un primer moment no es va sortir amb prou claredat ni contundència a explicar-lo. Els darrers dies hem plantejat fer alguns canvis per aconseguir més consens. La llengua no la podem defensar només els independentistes perquè seria fer un trist favor al català. I aquell acord és bo perquè evita aquesta cosa tan antipedagògica que és que el 25% de les hores es facin en castellà de forma lineal, com pretenien obligar-nos de forma barroera en un jutjat. Ara això ho decideix el Parlament, amb uns criteris pedagògics. Posarem més recursos i farem més esforços perquè el català se situï on toca.

¿És possible arribar a un acord que faci sentir més còmode Junts i no despengi el PSC?

Evidentment. També és un tema d’entitats i aquests dies estem intensificant els esforços perquè tothom s’hi senti còmode. Estic segura que ens en sortirem.

L’amenaça de Vox, convenientment utilitzada pel PSOE i per Unides Podem, ¿també és una arma de desmobilització de l’independentisme?

Aquí el que hi ha és que el PP ha plantejat una pista d’aterratge impressionant a l’extrema dreta, que és una anomalia a Europa. Ja fa temps que ens ho diuen, que ve el llop, però nosaltres hem de treballar per als nostres objectius.

Junts va anunciar una auditoria sobre el primer any del Govern. Quin horitzó té la legislatura?

És una certesa empírica que dins del Govern ens coordinem bé.

¿Els pressupostos de l’any que ve compten aprovar-los amb la CUP o amb l’abstenció dels comuns?

S’han de treballar amb molts mesos d’antelació i, per tant, cap a l’estiu tornarem a activar la maquinària. Buscarem les aliances que calgui. És bo tenir pressupost cada any.

¿Es manté la qüestió de confiança a mig mandat que van assumir en el pacte de formació de govern?

L’acord que vam signar amb la CUP deia que s’havien d’aprovar dos pressupostos i després es plantejaria una qüestió de confiança. De moment no n’hem aprovat ni un amb la CUP i, per tant, a ERC tenim clar que no té sentit la segona part de l’acord. No hi haurà qüestió de confiança.

Si finalment s’obre judici oral contra la presidenta del Parlament, ¿el Govern està preparat per fixar una posició comuna?

En aquest cas no és tant el Govern com els grups parlamentaris, però estic segura que arribarem a un acord i que no hi haurà discrepància. Les peticions de condemna que se li fan són molt exagerades, però hem de saber si hi ha base o no.

stats