Yolanda Díaz ha renunciat a encapçalar l'espai a l'esquerra del PSOE sense que hi hagi un relleu clar. Després de les tensions internes que va generar el personalisme de Sumar el 2023, l'estratègia de cara a les eleccions previstes el 2027 s'ha capgirat. La prioritat són ara les aliances entre els partits i, en últim terme, arribarà el nom del cap de llista. De moment, Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han anunciat que aniran en coalició –sense concretar encara com i amb quines cares– amb l'objectiu que s'hi afegeixin altres formacions com Podem, Compromís, Chunta Aragonesista o Més per Mallorca. El pas al costat de Díaz deixa via lliure a desplegar nous lideratges en un projecte que es presenta com a més coral. Qui podria rellevar-la?

"Os prometo un lugar en mi reino. Os llevaré a mi casa y os meteré en una lata. Porque yo soy el rey del pollo frito". Si no fos pel cantant d'aquesta cançó, Gabriel Rufián i Emilio Delgado no es coneixerien. Potser no haurien fet tàndem aquesta setmana a la sala Galileo Galilei de Madrid i l'esquerra no tindria l'actual debat mediàtic sobre com s'ha de presentar en les pròximes eleccions espanyoles, i menys amb aquesta intensitat. El duo de la setmana a la capital espanyola es va conèixer fa pocs mesos a l'aniversari de Ramoncín, un dels artistes de la Movida Madrileña i referent habitual de l'esquerra de la capital espanyola, que no va voler prescindir de dos vips de la política estatal.

Emilio Delgado Orgaz (Madrid, 1976) és una de les figures de moda a l'esquerra espanyola. Com a mínim, socialment. Malgrat que actua com un vers lliure respecte al seu partit –una mica com està fent Gabriel Rufián les últimes setmanes–, acapara tots els focus mediàtics des que va proposar al portaveu d'ERC al Congrés fer una xerrada sobre el futur de l'esquerra. Va ser a la Sala Galileo Galilei de Madrid i van arrasar. Dimecres, en el torn de les presentacions, l'ovació del públic va ser més sonora cap a ell que cap al republicà. Actualment, és portaveu adjunt de Més Madrid a l'Assemblea de Madrid, tot i que fa temps que traça el seu propi full de ruta i aspira a disputar a la ministra Mónica García el lideratge de la candidatura de les pròximes eleccions autonòmiques.

El debat sobre la unitat a l'esquerra del PSOE ha ressorgit amb força en els últims dies. La crida a no dispersar el vot progressista feta dimecres per Gabriel Rufián de cara a les pròximes eleccions generals ha ressonat aquest dissabte en un altre acte a Madrid. Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han escenificat que tornaran a concórrer plegats en els comicis previstos el 2027 amb una expectació amplificada per la proposta del republicà. Si bé el plantejament d'aquestes formacions va per un carril diferent del del portaveu d'ERC al Congrés i no hi ha expectatives reals de sumar-hi els independentistes, la nova coalició electoral —encara en un estadi molt inicial— ha reivindicat aquesta necessitat de ser com més actors millor en una única candidatura. "No tancarem la porta a ningú", han afirmat. En aquesta crida sí que hi ha la voluntat —ara per ara quimèrica després del traumàtic trencament a l'inici de la legislatura— d'atraure Podem. També altres partits amb qui ja s'han ajuntat anteriorment com Compromís, Més per Mallorca o la Chunta Aragonesista. D'aquests, només els valencianistes han assistit a la presentació en la qual la gran absent ha estat Yolanda Díaz.

Davant de 500 persones en una sala que dues hores més tard acolliria un concert de jazz, Gabriel Rufián ha deixat un interrogant a l'aire: "Quin sentit té que catorze esquerres representant el mateix ens presentem al mateix lloc competint per molles?". Després de molts dies d'especulacions i tertúlies, el portaveu d'ERC al Congrés ha concretat la seva proposta per articular un front comú de les esquerres de cara a les pròximes eleccions generals. El seu full de ruta consisteix a establir "tres o quatre punts programàtics en comú" de les esquerres i que les formacions es presentin província per província. "Cadascú a casa seva, i l'antifeixisme, el dret a l'autodeterminació i la dignificació de les condicions de vida, a la de tots", ha solemnitzat. I ha obert la porta a conformar un grup parlamentari comú al Congrés. Ha sigut en un acte a la Sala Galileo Galiei de Madrid acompanyat d'Emilio Delgado, diputat autonòmic de Més Madrid.

Fa temps que l'esquerra del PSOE ha engegat una operació de renovació. Sumar, el moviment ciutadà que Yolanda Díaz va impulsar l'abril del 2023, va convertir-se precipitadament en una coalició electoral de cara al 23-J per aixoplugar progressistes d'arreu de l'Estat. Però gairebé tres anys després ha perdut l'empenta que tenia en un inici. Des de la unitat d'aquell moment, la galàxia de Sumar ha patit un divorci irreconduïble amb Podem; la deserció de part de Compromís; tres desfetes electorals a Galícia, al País Basc i a les europees, i ha desprès una polifonia en temes cabdals sense aconseguir la seducció que buscava. Ara bé, les esquerres no tiren la tovallola i s'han conjurat per reflotar-se. Des de fa mesos, amb especial èmfasi en les últimes setmanes, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns –els quatre partits amb presència al consell de ministres– estan mantenint converses per fer una actualització global necessària a l'aliança de cara a les futures eleccions generals. Ara bé, el nou horitzó es dibuixa després que Podem se n'hagi separat i Compromís se n'hagi distanciat, sense un lideratge definit i amb dubtes profunds sobre el rol que ha de tenir Yolanda Díaz.

El PP fa temps que està instal·lat en una trinxera des de la qual dispara contra (gairebé) tot allò que no surti de les seves files. Tant és així, que a l’Assemblea de Madrid els populars han criticat durament i votat en contra d’un text calcat al que ells mateixos havien presentat al Senat.

Pedro Sánchez ha posat un repte difícil a qui va ser el seu cap de gabinet durant tres anys. Óscar López, amb projecció pública des que fa mig any va ser nomenat ministre per a la Transformació Digital, ha agafat formalment les regnes del PSOE de Madrid aquest cap de setmana amb l'encàrrec de destronar Isabel Díaz Ayuso, que governa amb una còmoda majoria absoluta i que té, a més, una enorme projecció pública en l'àmbit estatal. Des del 1995 governa el PP a Madrid, i el 2021, amb la irrupció de Més Madrid, el PSOE va perdre fins i tot el lideratge de l'oposició. Ara els socialistes es fixen l'objectiu de desbancar no només Ayuso sinó també Més Madrid, a qui alhora necessiten per sumar contra la líder popular.

Yolanda Díaz està citada a les set de la tarda a l'Auditori Pilar Bardem del municipi madrileny de Rivas. És la seva tercera, i última, aparició en una campanya a la Comunitat de Madrid plena d'equilibris en què dona suport a dues formacions que s'enfronten aquest 28-M: Podem i Més Madrid. També a Rivas, un municipi que no ha triat a l'atzar per ser-hi aquesta tarda: és l'oasi de l'esquerra madrilenya des de fa més de trenta anys. Amb 92.000 habitants, des del 1987 hi governa l'esquerra ininterrompudament, i en concret des del 1991 és l'únic municipi de la Comunitat on Esquerra Unida té l'alcaldia. I aquesta tarda la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha volgut ser-hi per fer campanya per la candidata d'aquesta formació, Més Madrid i Equo, l'actual alcaldessa, Aída Castillejo. Com el 2019, Podem es torna a presentar en solitari.

Isabel Díaz Ayuso va ser de les primeres a obrir foc per donar el tret de sortida a la precampanya del 28-M de Madrid. Va ser en un esmorzar informatiu de Fòrum Tribuna Europa tot just després de Setmana Santa acompanyada del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i també de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida. Tota la carn a la graella per a una comunitat que és clau per al PP. I per a Ayuso, que s’hi juga mantenir intacte el lideratge i, fins i tot, fer-lo créixer. Al davant s’hi trobarà una esquerra dividida en tres formacions que es disputen l'hegemonia i que, malgrat estar lluny de fer ombra a Ayuso, pretén presentar batalla. 

Mónica García té tres fills, un sou públic de 43.000 euros anuals a l’Assemblea de Madrid i un patrimoni declarat de poc més de 100.000 euros. Enrique Ossorio és pare de quatre fills, té un sou al govern de la Comunitat de Madrid superior als 100.000 euros anuals i un patrimoni declarat que s’acosta al milió i mig d’euros. Tots dos reben el bo social tèrmic, teòricament dissenyat per a famílies vulnerables, perquè en compleixen els requisits –formen part de famílies nombroses– i el van demanar a l’administració. I, tot i les evidents diferències econòmiques entre ells, només García ha hagut de sortir ràpidament a demanar perdó i a dir que buscarà la manera de tornar els diners. Per què?

Mónica García (Madrid, 1974) ens demana cinc minuts per portar els seus fills a casa abans de fer l'entrevista en una cafeteria pròxima al parc d'El Retiro. García és la líder de Més Madrid, partit germà de Més País d'Íñigo Errejón, i cap de l'oposició a l'Assemblea de Madrid, ja que el 4-M va quedar per davant del PSOE. És anestesista a l'Hospital 12 d'Octubre, on fa mitja jornada, però diu que no hi vol renunciar perquè l'ajuda a tenir els peus a terra. "Pensa que allà tinc un cap i soc una més", ens explica. La trobada coincideix amb la guerra oberta a dins del PP entre Ayuso i Casado.

Aviat farà dos anys que Clara Serra Sánchez (Madrid, 1982) va abandonar l’Assemblea de Madrid, on havia sigut diputada de Podem primer i de Més Madrid després. Ara és investigadora de la UB i ha coordinat el llibre Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad. (Edicions Bellaterra, 2021).

El ple de constitució de l'Assemblea de Madrid ha servit per visualitzar el que serà molt probablement la tònica dels pròxims dos anys: l'aliança entre el PP i Vox. El primer acord a què han arribat les dues formacions ha sigut per al repartiment dels set membres de la mesa de la cambra autonòmica, que han sigut escollits aquest dimarts. Així, els populars han pactat amb l'extrema dreta tenir quatre llocs a la mesa i Vox, un. A canvi, el PP s'ha compromès a estudiar una reducció del nombre de diputats del Parlament madrileny, una petició que havia fet el grup de Rocío Monasterio durant les negociacions —es necessitaria una majoria de 90 diputats perquè la proposta tirés endavant—. "Amb aquest acord hem decidit donar-nos suport per configurar la mesa, i el PP cedirà un lloc a Vox perquè tingui representació", ha explicat la presidenta madrilenya en funcions, Isabel Díaz Ayuso, abans de començar el ple. "Esperem que n'hi hagi moltíssims", ha proclamat, al seu torn, Monasterio.

El que des de Més Madrid han anomenat l’efecte Mónica García ha acabat, justament, fent efecte: la formació d’Íñigo Errejón ha sigut la que més ha crescut del bloc de l’esquerra i ha acabat fent el sorpasso al PSOE. La metge anestesista que agafava el relleu a Errejón aquest 4-M s’ha convertit en la candidata revelació de les eleccions i ha portat el partit a ser la segona força de l’Assemblea, cosa que el converteix en la primera força del bloc d’esquerra. “Hem liderat i seguirem liderant aquesta alternativa”, va defensar ahir la mateixa candidata. Més Madrid va aconseguir 24 escons, els mateixos que els socialistes, però va superar la candidatura d’Ángel Gabilondo per gairebé 4.000 vots (al tancament d’aquesta edició).

¿Quin és el negoci, per dir-ho d'alguna manera, d'Isabel Díaz Ayuso anticipant les eleccions? Comencem per la convocatòria. Per si hi havia cap dubte, l'acte institucional d'aquest diumenge –aprofitament obscè i valleinclanesc del PP– ha sigut la prova que tot estava orquestrat per avançar-les. El festiu del 2 de maig el van passar al dia 3, perquè així la gent gaudís de tres dies de vacances just abans de votar. Tot previst per fer-ho coincidir. Díaz Ayuso també sabia que el mes d'abril seria el de la vacunació, perquè es va anunciar que arribarien les dosis. Tot i que quan no es reben la culpa és del govern espanyol, quan són aquí, el mèrit, ja se sap, és de la Comunitat de Madrid. Aquest pla ja estava dissenyat. I la cursa de braus a la que va acudir? La plaça estava tancada des de l'octubre del 2020...

Els madrilenys estan cridats aquest dimarts a les urnes en una jornada totalment atípica: per primer cop des del 1987 es votarà durant un dia laborable –a Catalunya ja va passar el desembre del 2017 en les eleccions convocades per Rajoy a través del 155– i es poden formar llargues cues a causa de les mesures sanitàries anticovid. Està en joc no només el govern de la Comunitat fins al 2023, quan obligatòriament caldrà tornar a les urnes, sinó també una redefinició del mapa polític espanyol. La participació serà una de les claus per provocar un possible canvi de tendència que permeti a l'esquerra tornar a governar després de més de 25 anys.

Amb bata blanca, tres sanitàries surten del centre de salut Abrantes, al districte de Carabanchel, on hi ha una cua considerable. Interrompen un acte de la candidata de Més Madrid, Mónica García, per protestar contra l’abandonament de les institucions, després de set mesos manifestant-se cada dijous perquè falten reforços. La inversió en sanitat pública és una de les principals promeses de les tres formacions progressistes que es presenten el 4-M, però als districtes i municipis més humils veuen com les mancances més bàsiques es cronifiquen, governi qui governi. Són nuclis del sud i l’est de Madrid que conformen l’anomenat cinturó roig, tradicional feu socialista on les esquerres s’han bolcat per intentar treure de l’abstencionisme part dels seus habitants. És la clau per vèncer Isabel Díaz Ayuso.

Queden poques hores perquè acabi la campanya electoral a Madrid i aquest dissabte, aprofitant que és Primer de Maig, els tres candidats de les forces d'esquerres han volgut exhibir una imatge d'unitat participant conjuntament a la manifestació convocada a la capital espanyola. Ángel Gabilondo (PSOE), Pablo Iglesias (Unides Podem) i Mónica García (Més Madrid) han caminat plegats pels carrers de Madrid i s'han afegit a les reivindicacions dels sindicats convocants de la manifestació, CCOO i UGT. A part dels tres candidats madrilenys, també han anat a la manifestació diversos ministres del govern de Pedro Sánchez, com la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; la ministra de Treball, Yolanda Díaz; la de Drets Socials, Ione Belarra; el ministre de Transports, José Luis Ábalos, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero.

La campanya electoral a la Comunitat de Madrid arrenca aquest diumenge amb la mirada posada a la Moncloa i amb la possibilitat de generar un nou terratrèmol en la política espanyola. El PP surt guanyador a les enquestes, però lluny de la majoria absoluta que buscava Isabel Díaz Ayuso després del seu trencament amb Ciutadans, de manera que pot acabar governant de bracet amb l'extrema dreta de Vox si no suma prou per fer-ho en solitari. Els populars pretenen utilitzar la Comunitat de Madrid com a contrapoder al govern del PSOE i Podem a l'Estat i ja han fet una crida a la mobilització electoral per "derrotar el sanchisme" a través d'aquests comicis i demostrar que el "centredreta" pot tornar a governar Espanya. "Si enviem un missatge que podem governar amb les mans lliures, es podrà replicar a nivell nacional", ha declarat el líder del PP estatal, Pablo Casado, en l'acte d'inici de campanya dels populars aquest dissabte a la plaça Felipe II de Madrid, al barri de Salamanca.