L'esquerra es divideix a l'Aragó i ignora les lliçons del 'miracle' extremeny
Sumar-Esquerra Unida, Podem i la CHA-Verds Equo es presenten ara per separat, malgrat que a les generals de 2023 van concórrer juntes
BarcelonaEls gairebé 88.000 aragonesos que a les eleccions generals de 2023 van optar per la papereta de Sumar es trobaran amb un dilema a les pròximes eleccions autonòmiques, el 8 de febrer. Si en aquella ocasió van poder votar una candidatura unitària de les forces a l'esquerra del PSOE, ara hauran de triar entre tres llistes diferents: la d'Esquerra Unida i Sumar, la de Podem i la de la Chunta Aragonesista (CHA) i Verds Equo. A aquesta trencadissa s'hi afegeix el fet que, mentre competeixen electoralment, la Chunta seguirà integrada dins del grup de Sumar al Congrés. De totes tres formacions, la CHA és ara mateix qui més pes té a les Corts de l'Aragó: té tres diputats, per davant de Podem (1 diputat) i Esquerra Unida (1 diputat). Per acabar-ho d'adobar, el candidat de la CHA és ni més ni menys que Jorge Pueyo, diputat al Congrés i, per tant, membre de Sumar a la cambra baixa.
Els cinc partits s'acusen de vetos creuats per no haver travat una candidatura conjunta, mentre el PSOE aposta per Pilar Alegría, exministra d'Educació, per remuntar unes expectatives electorals a la baixa (i a les quals no ha ajudat la seva foto dinant amb Paco Salazar, quan ja havia estat denunciat per assetjament sexual). L'esquerra alternativa tampoc va aconseguir la unitat a les eleccions basques, gallegues ni catalanes, on Podem va renunciar a presentar-se i la llista va ser finalment només de Comuns. No ha estat possible ni tan sols després del resultat inèdit d'aquest espai a Extremadura, en l'única llista unitària que s'ha produït des del divorci de Sumar i Podem al Congrés: mentre el PSOE s'enfonsava, Unides per Extremadura va passar de 4 a 7 escons, i va superar la marca històrica de sis diputats que Podem va obtenir el 2015, en ple ascens de la força que aleshores liderava Pablo Iglesias.
Les fonts consultades d'aquests partits difereixen sobre què va fer descarrilar les negociacions per pactar una llista i mirar d'impedir que el candidat del PP i actual president, Jorge Azcón, reediti un acord amb l'extrema dreta, amb qui va governar fins que Vox va sortir en bloc de tots els executius autonòmics. L'horitzó era el miracle extremeny, que trenca la dinàmica dels mals resultats de l'esquerra alternativa a Galícia (on no van entrar ni Podem ni Sumar), el País Basc (on Sumar va treure un diputat i Podem cap) i Catalunya (on Comuns va baixar de vuit a sis). "Extremadura està en boca de tothom", reconeix a l'ARA una veu d'Esquerra Unida que va participar en les converses, tot i que matisa que, en el cas aragonès, el punt de partida de la negociació era un altre.
Veto de Podem?
Diverses fonts coincideixen en assenyalar que va ser la direcció de Podem, a Madrid, qui va vetar una entesa que inclogués Sumar, malgrat que se'ls va oferir compartir drets electorals i recursos econòmics al 50%. El partit lila hauria demanat liderar la llista, cosa que Esquerra Unida va plantejar dirimir en unes primàries que la formació de Ione Belarra va rebutjar. Fonts de Podem argumenten que, precisament, volien repetir "el model d'Extremadura", en el qual la candidatura la liderava Irene de Miguel, de Podem, amb una número 2 d'EU. "Altres partits van agafar un altre camí, i això és el que ha impedit l'acord", diuen. En un missatge a X, l'exdirigent de Podem Pablo Echenique, aragonès, fins i tot ha acusat Esquerra Unida d'haver tancat un acord "fantasma" amb una delegació estatal de Sumar –que té representació al territori, però molt minsa– per "sabotejar" una fórmula com l'extremenya.
Una de les variables que va condicionar les converses va ser l'evolució de Podem a l'Aragó: des de 2015, quan van obtenir 9 escons, han encadenat diverses patacades fins a quedar-se amb 1 diputat el 2023; l'any següent la direcció va dimitir en bloc per desavinences amb el seu únic diputat i la formació va quedar en mans d'una gestora fins al novembre d'aquest any. En aquest context, i en un moment en què Esquerra Unida lluita per tornar a reivindicar les seves sigles davant la crisi de Sumar, la formació no va voler cedir. El resultat és que la cap de llista de Podem a l'Aragó serà María Goicoechea, mentre que la d'EU és la seva líder autonòmica, Marta Abengochea.
A l'Aragó, Esquerra Unida i Podem mai han anat junts en unes autonòmiques. De fet, Podem va formar part del govern del PSOE de Javier Lambán, la CHA i el PAR del 2019 al 2023, mentre EU estava a l'oposició. Des de la CHA, que aquest any compleix quaranta anys d'història, comuniquen que estaven disposats a formar part d'una llista conjunta, però només si en el mateix vaixell hi eren la resta de les esquerres alternatives.